Una americana - Historial de revisió

Xe: /* Una americana cantada per en Jaume Coll */

2016-10-11T16:29:50Z

‎Una americana cantada per en Jaume Coll

Xe: /* Transcripció */

2016-10-11T16:28:52Z

‎Transcripció

Xe: Es crea la pàgina amb « Festa popular a l'aire lliure a principi de segle XX./AMR (Col·lecció Reixach) Una americana és un gènere musical...».

2016-10-11T16:28:10Z

Es crea la pàgina amb « Festa popular a l'aire lliure a principi de segle XX./AMR (Col·lecció Reixach) Una americana és un gènere musical...».

Pàgina nova

[[Imatge:festareixach.jpg|350px|thumb|dreta| Festa popular a l'aire lliure a principi de segle XX./AMR (Col·lecció Reixach)]]

Una americana és un gènere musical que tingué gran popularitat en els repertoris de les orquestres i tavernes durant el primer terç del segle XX. S'escampà arreu del món i és coneguda també per altres noms com ara havanera, “danzón” o bé “danzón-rumba” -entre d'altres-. La seva característica principal es troba en què és una dansa de parella de ball lent.

La gènesi de l'americana o havanera es troba en la tradició musical a Cuba durant el segle XIX. La mescla dels ritmes europeus i africans juntament amb la música popular pròpiament cubana donen pas a un mestissatge generador de nous ritmes. Aquests es difonen ràpidament i es fan populars als salons de ball d'arreu.

De la composició de la cançó que es reprodueix en aquest article se'n desconeix l'autor però ha estat recollida amb el nom de “Cantarem una americana” o “Cantem una americana” en diversos cançoners i repertoris. El primer és el recull de cançons que Jaume Arnella i Amadeu Rosell elaboren al cançoner de Veget. Per una altra banda, Artur Blasco també la incorpora en a “A Peu pels camins del Cançoner”. El flabiolaire Josep Vergaguer “Roviretes” també la tocava habitualment. Finalment, els Pescadors de l'Escala la van registrar l'any 1977 amb el nom de “Les noies treballadores” i la Colla Jacomet de Sant Feliu de Guíxols també la tenen al seu repertori amb el nom de “l'Americana”<ref> informació extreta del web Cantut, músiques dels avis (veure bibliografia)</ref>.

La lletra d'aquesta cançó fa una descripció de les noies que es poden trobar en una sala de ball, referint-se tant al seu aspecte com a la manera de vestir-se. En certa manera fa una mica de mofa sobre la moda i deixa entreveure que només són les solteres les que s'arreglen però que un cop casades aquestes deixen de tenir interès i atractiu.

==Una americana cantada per en Jaume Coll==
[[Imatge: Glaudis.jpg|350px|thumb|dreta| Jaume Coll, a qui s'anomenava Glaudis]]

La cançó que es recull en aquest article va ser registrada per [[Esteve Guerra Marés| Esteve Guerra]] als anys 70 i '''la cantava el rosinc Jaume Coll, a qui anomenaven Glaudis'''. Inicialment es desconeixia la identitat del cantaire ja que no apareixia escrita a la cinta. L'any 2015 el fill de l'Esteve, en Salvador, va reconèixer la veu com la d'en Glaudis.

Jaume Coll fou mestre de cases però era molt afeccionat al cant. Cantava al Cor de l'església i la major part de les cançons sembla ser que les hauria après del seu pare, que fou solista en un cor de Roses <ref> A principi de segle a Roses hi hagueren diferents “coros”, un d'ells, el de la Pipa, fou molt conegut a les tavernes del poble. També hi hagué un que es deia la "banda rosense". Tot i que no se sap segur a quin d'ells va pertànyer es creu que probablement fou al de la Pipa</ref>.

En aquest enregistrament hi apareixen força variacions respecte el català normatiu que s'han respectat per posar en relleu la dialectologia del llenguatge oral propi de la regió empordanesa com ara els franquets, que són els crancs que hom pot trobar a les roques.

[[Media:Una_americanajcoll.mp3]]

===Transcripció===

<blockquote><poem> Us (a)nem a cantau-se una americana
de molt bona gana;
noies boniques, veniu, veniu,
les més pintades i salameres:
vaig a tocau-se el voraviu.

Trobareu noies treballadores
que de jornal guanyen sis rals;
però amb polvos, plomada i moda,
elles ne gasten, elles ne gasten un dineral.

Cotilla a la parissié
i mitges a l'escocesa,
el pentinat molt flamenc
i sabatetes a l'inglesa.

Sabeu què dóna per resultat?
Que el jove quan s'hi casa
li surt un sifón al cap.

Ta(m)bé trobareu noies que per (a)nar bufones
el cos s'estrenyen d'allò més fort
con van mudades semblen monades
i despullades un franquet bord.
<ref> Transcripció de la gravació feta per [[Esteve Guerra Marés|Esteve Guerra]] a Jaume Coll (Glaudis) als anys 70. Cara B del casset Cançons Roses. Inèdit. Autor: desconegut. Per la transcripció s'ha respectat la pronúncia original en detriment de la normativa ortogràfica catalana actual. </ref></poem></blockquote>

===Notes===
<references/>

==Bibliografia==
* Una americana de Jaume Coll al web de Cantut [http://www.cantut.cat/canconer/cerca/item/861-una-americana], cançons i músiques dels avis.
* Enregistrament de Cantem una americana pel flabiolaire Josep Verdaguer i Portet [http://calaix.gencat.cat/handle/10687/53320]. Homenatge pòstim a aquest intèrpret.
* Joan Cuscó, [http://sonograma.org/2011/04/contradanses-havaneres-i-americanes Contradanses, havaneres i americanes], a Sonograma Marazine, 23 abril 2011.

[[Categoria: Segle XX]]
[[Categoria: Oci]]
[[Categoria: Alegria]]
[[Categoria: Coneixement]]
[[Categoria: Música i cançons]]

@@ Línia 20: / Línia 20: @@
 En aquest enregistrament hi apareixen força variacions respecte el català normatiu que s'han respectat per posar en relleu la dialectologia del llenguatge oral propi de la regió empordanesa com ara els franquets, que són els crancs que hom pot trobar a les roques.
 [[Media:Una_americanajcoll.mp3]]
@@ Línia 51: / Línia 53: @@
 i despullades un franquet bord.<ref> Transcripció de la gravació feta per [[Esteve Guerra Marés|Esteve Guerra]] a Jaume Coll (Glaudis) als anys 70. Cara B del casset Cançons Roses. Inèdit. Autor: desconegut. Per la transcripció s'ha respectat la pronúncia original en detriment de la normativa ortogràfica catalana actual. </ref></poem></blockquote>
 ==Bibliografia==

@@ Línia 49: / Línia 49: @@
 el cos s'estrenyen d'allò més fort
 con van mudades semblen monades
-i despullades un franquet bord.
+i despullades un franquet bord.<ref> Transcripció de la gravació feta per [[Esteve Guerra Marés|Esteve Guerra]] a Jaume Coll (Glaudis) als anys 70. Cara B del casset Cançons Roses. Inèdit. Autor: desconegut. Per la transcripció s'ha respectat la pronúncia original en detriment de la normativa ortogràfica catalana actual. </ref></poem></blockquote>
 <ref> Transcripció de la gravació feta per [[Esteve Guerra Marés|Esteve Guerra]] a Jaume Coll (Glaudis) als anys 70. Cara B del casset Cançons Roses. Inèdit. Autor: desconegut. Per la transcripció s'ha respectat la pronúncia original en detriment de la normativa ortogràfica catalana actual. </ref></poem></blockquote>
 ===Notes===
 <references/>