Torre Quimeta - Historial de revisió

Pmebe a 09:16, 20 ago 2021

2021-08-20T09:16:56Z

Pmebe a 09:25, 16 ago 2021

2021-08-16T09:25:35Z

Pmebe a 09:22, 16 ago 2021

2021-08-16T09:22:39Z

Pmebe a 09:21, 16 ago 2021

2021-08-16T09:21:01Z

CarlesFT a 12:38, 21 jul 2010

2010-07-21T12:38:55Z

81.36.250.185: /* Notícies històriques */

2010-04-15T16:14:33Z

‎Notícies històriques

Xe a 15:47, 11 set 2009

2009-09-11T15:47:16Z

Xe a 15:29, 11 set 2009

2009-09-11T15:29:53Z

217.126.102.213 a 12:23, 3 set 2009

2009-09-03T12:23:17Z

Xe a 14:00, 2 set 2009

2009-09-02T14:00:38Z

@@ Línia 14: / Línia 14: @@
 ==Significació==
-Les torres Quimeta i [[Torre Calsina|Calsina]] van ser escollides per la gestora cultural [[Milena Pi|Milena Pi Reyes]] com el seu [[Locus Amoenus]] i en va fer una visita comentada el 23 d'octubre de 2021.
+Les torres Quimeta i [[Torre Calsina|Calsina]] van ser escollides per la gestora cultural [[Milena Pi Reyes|Milena Pi]] com el seu [[Locus Amoenus]] i en va fer una visita comentada el 23 d'octubre de 2021.
 ==Localització==

@@ Línia 7: / Línia 7: @@
 Durant la [[Guerra del Francès]], aquesta torre (o la [[Torre Calsina]]) fou utilitzada com a presó o centre de reclusió temporal. Hi fou posat en quarentena el científic nord-català [[François Aragó]], conegut sobretot pels seus mesuraments del meridià terrestre en terres del Principat, València i les Illes Balears. El 16 d'agost de 1808 el vaixell amb el qual retornava d'Alger va ésser capturat per un corsari de Palamós i, dos dies després, era reclós en un dels molins que hi havia al [[Salatar]].<ref>BARRIS RUSET, Josep Maria, "Roses o la recerca de la zona grisa", Roses, Ajuntament de Roses, 2008, pàg. 223-224; ARAGÓ, François, "Histoire de ma jeunesse", dins "Oeuvres complètes", París, Gide et Baudry, 1854</ref>
-El molí actualment forma part d’un solar edificat en el barri del Salatar i està adaptada com apartament. Fins fa pocs anys s’hi adossava una casa d’estiueig, construïda abans de la guerra civil, que va ser enderrocada per construir l’edifici d’apartaments actual. La torre es troba aïllada, a uns dos metres de la construcció més moderna.
+El molí actualment forma part d’un solar edificat en el barri del [[Salatar]] i està adaptada com apartament. Fins fa pocs anys s’hi adossava una casa d’estiueig, construïda abans de la guerra civil, que va ser enderrocada per construir l’edifici d’apartaments actual. La torre es troba aïllada, a uns dos metres de la construcció més moderna.
 Al costat de la torre hi ha una roda de molí reconvertida en taula. El propietari de la finca assegura que aquesta procedeix de la torre.
 ==Notícies històriques==
-La torre Quimeta juntament amb la [[torre Calsina]] estan relacionades ja que les dues formarien part d’una mateixa zona de producció de la que no se’n coneix gaire més.
+La '''torre Quimeta''' juntament amb la [[torre Calsina]] estan relacionades ja que les dues formarien part d’una mateixa zona de producció de la que no se’n coneix gaire més. En un dels setges de la Ciutadella efectuats part de les tropes franceses, el de la Guerra Gran (1794-1795), a la vora de la torre s’hi deuria instal·lar la bateria que es va anomenar “los molinos” fent referència a l’ús d’aquestes construccions. Tant la torre Quimeta com la Calsina es troben molt a prop de la [[Ciutadella]]. Degut a aquest proximitat segurament es van veure implicades en els diversos conflictes bèl·lics que va viure la fortificació.
-En un dels setges de la Ciutadella efectuats part de les tropes franceses, el de la Guerra Gran (1794-1795), a la vora de la torre s’hi deuria instal•lar la bateria que es va anomenar “los molinos” fent referència a l’ús d’aquestes construccions.
-Tant la torre Quimeta com la Calsina es troben molt a prop de la [[Ciutadella]]. Degut a aquest proximitat segurament es van veure implicades en els diversos conflictes bèl•lics que va viure la fortificació.
 ==Significació==
@@ Línia 19: / Línia 17: @@
 ==Localització==
-Carrer de Joanot Martorell, núm. 14.
+Carrer de Joanot Martorell, núm. 6.
 ==Nivell de protecció==

@@ Línia 17: / Línia 17: @@
 ==Significació==
 Les torres Quimeta i [[Torre Calsina|Calsina]] van ser escollides per la gestora cultural [[Milena Pi|Milena Pi Reyes]] com el seu [[Locus Amoenus]] i en va fer una visita comentada el 23 d'octubre de 2021.
 ==Localització==
-c/Joanot Martorell, 14
+Carrer de Joanot Martorell, núm. 14.
 ==Nivell de protecció==
@@ Línia 31: / Línia 28: @@
 *Materials, obertures i altres reminiscències de l’edifici original.
 *Accés des del carrer.
 ==Enllaços externs==
@@ Línia 39: / Línia 39: @@
 [[Categoria: Segle XVIII]]
 [[Categoria: Conreus]]

@@ Línia 14: / Línia 14: @@
 En un dels setges de la Ciutadella efectuats part de les tropes franceses, el de la Guerra Gran (1794-1795), a la vora de la torre s’hi deuria instal•lar la bateria que es va anomenar “los molinos” fent referència a l’ús d’aquestes construccions.
 Tant la torre Quimeta com la Calsina es troben molt a prop de la [[Ciutadella]]. Degut a aquest proximitat segurament es van veure implicades en els diversos conflictes bèl•lics que va viure la fortificació.
 ==Notes==
@@ Línia 20: / Línia 23: @@
 ==Localització==
 c/Joanot Martorell, 14
 ==Nivell de protecció==
@@ Línia 41: / Línia 31: @@
 *Materials, obertures i altres reminiscències de l’edifici original.
 *Accés des del carrer.
 ==Enllaços externs==

@@ Línia 5: / Línia 5: @@
 L’interior de la torre té tres alçades. A la planta baixa s’hi troba l’accés i fins fa uns anys una llinda. Aquesta va ser retirada guanyant uns quaranta centímetres d’obertura respecte la porta antiga, de metre cinquanta. Una finestra, un armari encastat i una escala d’accés a la part superior completen la disposició d’aquest pis inferior. El primer pis només té una finestra i es veu l’embigat. A partir d’aquest s’accedeix a la terrassa superior que està delimitada per merlets quadrangulars afegits posteriorment.
-Durant la Guerra del Francès, aquesta torre (o la [[Torre Calsina]]) fou utilitzada com a presó o centre de reclusió temporal. Hi fou posat en quarentena el científic nord-català [[François Aragó]], conegut sobretot pels seus mesuraments del meridià terrestre en terres del Principat, València i les Illes Balears. El 16 d'agost de 1808 el vaixell amb el qual retornava d'Alger va ésser capturat per un corsari de Palamós i, dos dies després, era reclós en un dels molins que hi havia al [[Salatar]].<ref>BARRIS RUSET, Josep Maria, "Roses o la recerca de la zona grisa", Roses, Ajuntament de Roses, 2008, pàg. 223-224; ARAGÓ, François, "Histoire de ma jeunesse", dins "Oeuvres complètes", París, Gide et Baudry, 1854</ref>
+Durant la [[Guerra del Francès]], aquesta torre (o la [[Torre Calsina]]) fou utilitzada com a presó o centre de reclusió temporal. Hi fou posat en quarentena el científic nord-català [[François Aragó]], conegut sobretot pels seus mesuraments del meridià terrestre en terres del Principat, València i les Illes Balears. El 16 d'agost de 1808 el vaixell amb el qual retornava d'Alger va ésser capturat per un corsari de Palamós i, dos dies després, era reclós en un dels molins que hi havia al [[Salatar]].<ref>BARRIS RUSET, Josep Maria, "Roses o la recerca de la zona grisa", Roses, Ajuntament de Roses, 2008, pàg. 223-224; ARAGÓ, François, "Histoire de ma jeunesse", dins "Oeuvres complètes", París, Gide et Baudry, 1854</ref>
 El molí actualment forma part d’un solar edificat en el barri del Salatar i està adaptada com apartament. Fins fa pocs anys s’hi adossava una casa d’estiueig, construïda abans de la guerra civil, que va ser enderrocada per construir l’edifici d’apartaments actual. La torre es troba aïllada, a uns dos metres de la construcció més moderna.

@@ Línia 3: / Línia 3: @@
 La '''torre Quimeta''' és un molí del segle XVIII, l'origen del qual, molt possiblement, cal posar en relació al procés general d'aprofitament de recursos públics de la hisenda reial que descriví l'historiador Pierre Vilar<ref>VILAR, Pierre, "Catalunya dins l'Espanya Moderna", Barcelona, Editorial 62, 1966, vol. III</ref>. De planta circular té d’uns cinc metres de diàmetre per set d’alçada.  El perfil exterior és atalussat i el gruix de la paret minva amb l’alçada. El mur està construït amb pedres de formes i mides diferents lligades amb morter.
-L’interior de la torre té tres alçades. A la planta baixa s’hi troba l’accés i fins fa uns anys una llinda. Aquesta va ser retirada guanyant uns quaranta centímetres d’obertura respecta la porta antiga, de metre cinquanta. Una finestra, un armari encastat i una escala d’accés a la part superior completen la disposició d’aquest pis inferior. El primer pis només té una finestra i es veu l’embigat. A partir d’aquest s’accedeix a la terrassa superior que està delimitada per merlets quadrangulars afegits posteriorment.
+L’interior de la torre té tres alçades. A la planta baixa s’hi troba l’accés i fins fa uns anys una llinda. Aquesta va ser retirada guanyant uns quaranta centímetres d’obertura respecte la porta antiga, de metre cinquanta. Una finestra, un armari encastat i una escala d’accés a la part superior completen la disposició d’aquest pis inferior. El primer pis només té una finestra i es veu l’embigat. A partir d’aquest s’accedeix a la terrassa superior que està delimitada per merlets quadrangulars afegits posteriorment.
 Durant la Guerra del Francès, aquesta torre (o la [[Torre Calsina]]) fou utilitzada com a presó o centre de reclusió temporal. Hi fou posat en quarentena el científic nord-català [[François Aragó]], conegut sobretot pels seus mesuraments del meridià terrestre en terres del Principat, València i les Illes Balears. El 16 d'agost de 1808 el vaixell amb el qual retornava d'Alger va ésser capturat per un corsari de Palamós i, dos dies després, era reclós en un dels molins que hi havia al [[Salatar]].<ref>BARRIS RUSET, Josep Maria, "Roses o la recerca de la zona grisa", Roses, Ajuntament de Roses, 2008, pàg. 223-224; ARAGÓ, François, "Histoire de ma jeunesse", dins "Oeuvres complètes", París, Gide et Baudry, 1854</ref>

←Versió més antiga		Revisió de 15:29, 11 set 2009
Línia 1:		Línia 1:
		+	[[Imatge:Torre_quimetab.jpg\|350px\|thumb\|dreta\|La Torre Quimeta]]
		+
	La '''torre Quimeta''' és un molí del segle XVIII, l'origen del qual, molt possiblement, cal posar en relació al procés general d'aprofitament de recursos públics de la hisenda reial que descriví l'historiador Pierre Vilar<ref>VILAR, Pierre, "Catalunya dins l'Espanya Moderna", Barcelona, Editorial 62, 1966, vol. III</ref>. De planta circular té d’uns cinc metres de diàmetre per set d’alçada. El perfil exterior és atalussat i el gruix de la paret minva amb l’alçada. El mur està construït amb pedres de formes i mides diferents lligades amb morter.		La '''torre Quimeta''' és un molí del segle XVIII, l'origen del qual, molt possiblement, cal posar en relació al procés general d'aprofitament de recursos públics de la hisenda reial que descriví l'historiador Pierre Vilar<ref>VILAR, Pierre, "Catalunya dins l'Espanya Moderna", Barcelona, Editorial 62, 1966, vol. III</ref>. De planta circular té d’uns cinc metres de diàmetre per set d’alçada. El perfil exterior és atalussat i el gruix de la paret minva amb l’alçada. El mur està construït amb pedres de formes i mides diferents lligades amb morter.