Torre Calsina - Historial de revisió

Pmebe a 09:17, 20 ago 2021

2021-08-20T09:17:25Z

Pmebe a 09:26, 16 ago 2021

2021-08-16T09:26:45Z

Pmebe a 09:26, 16 ago 2021

2021-08-16T09:26:19Z

Pmebe a 09:22, 16 ago 2021

2021-08-16T09:22:32Z

Pmebe a 09:20, 16 ago 2021

2021-08-16T09:20:58Z

Pmebe a 08:28, 12 jul 2021

2021-07-12T08:28:01Z

WikiSysop a 17:36, 12 maig 2020

2020-05-12T17:36:13Z

WikiSysop: /* Localització */

2020-05-12T17:35:35Z

‎Localització

Pmebe a 12:54, 2 des 2019

2019-12-02T12:54:04Z

Xe a 15:14, 11 set 2009

2009-09-11T15:14:27Z

@@ Línia 13: / Línia 13: @@
 ==Significació==
-Les torres Quimeta i [[Torre Calsina|Calsina]] van ser escollides per la gestora cultural [[Milena Pi|Milena Pi Reyes]] com el seu [[Locus Amoenus]] i en va fer una visita comentada el 23 d'octubre de 2021.
+Les torres Quimeta i [[Torre Calsina|Calsina]] van ser escollides per la gestora cultural [[Milena Pi Reyes|Milena Pi]] com el seu [[Locus Amoenus]] i en va fer una visita comentada el 23 d'octubre de 2021.
 ==Localització==

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
 [[Imatge:Torre_Calsina_20191128.jpg|350px|thumb|dreta|La Torre Calsina l'any 2019 després de la seva rehabilitació]]
 La '''torre Calsina''' és un molí del segle XVIII, l'origen del qual, molt possiblement, cal posar en relació al procés general d'aprofitament de recursos públics de la hisenda reial que descriví l'historiador Pierre Vilar<ref>VILAR, Pierre, "Catalunya dins l'Espanya Moderna", Barcelona, Editorial 62, 1966, vol. III</ref>. Té una planta circular i el seu perfil és atalussat. La construcció forma part d’un conjunt residencial al barri del Salatar.
@@ Línia 9: / Línia 8: @@
 [[Imatge:Torre_calsina.jpg|350px|thumb|dreta|La Torre Calsina formava part d'un xalet abandonat]]
 La torre Calsina juntament amb la [[torre Quimeta]] estan relacionades ja que les dues formarien part d’una mateixa zona de producció de la que no se’n coneix gaire més. En un dels setges de la Ciutadella efectuats part de les tropes franceses, el de la Guerra Gran (1794-1795), a la vora de la torre s’hi deuria instal•lar la bateria que es va anomenar “los molinos” fent referència a l’ús d’aquestes construccions. Tant la torre Calsina com la Quimeta es troben molt a prop de la Ciutadella. Degut a aquest proximitat segurament es van veure implicades en els diversos conflictes bèl·lics que va viure la fortificació.

@@ Línia 10: / Línia 10: @@
 [[Imatge:Torre_calsina.jpg|350px|thumb|dreta|La Torre Calsina formava part d'un xalet abandonat]]
-La torre Calsina juntament amb la [[torre Quimeta]] estan relacionades ja que les dues formarien part d’una mateixa zona de producció de la que no se’n coneix gaire més.
+La torre Calsina juntament amb la [[torre Quimeta]] estan relacionades ja que les dues formarien part d’una mateixa zona de producció de la que no se’n coneix gaire més. En un dels setges de la Ciutadella efectuats part de les tropes franceses, el de la Guerra Gran (1794-1795), a la vora de la torre s’hi deuria instal•lar la bateria que es va anomenar “los molinos” fent referència a l’ús d’aquestes construccions. Tant la torre Calsina com la Quimeta es troben molt a prop de la Ciutadella. Degut a aquest proximitat segurament es van veure implicades en els diversos conflictes bèl·lics que va viure la fortificació.
-−
 En un dels setges de la Ciutadella efectuats part de les tropes franceses, el de la Guerra Gran (1794-1795), a la vora de la torre s’hi deuria instal•lar la bateria que es va anomenar “los molinos” fent referència a l’ús d’aquestes construccions.
-−
-Tant la torre Calsina com la Quimeta es troben molt a prop de la Ciutadella. Degut a aquest proximitat segurament es van veure implicades en els diversos conflictes bèl•lics que va viure la fortificació.
 Als anys seixanta va ser aprofitada en la construcció d'un xalet d'estiueig de planta baixa i pis. L'any 2013 va ser enderrocat el xalet i l'any 2015 va ser rehabilitada i al seu costat hi va ser edificat un edifici plurifamiliar.
@@ Línia 22: / Línia 18: @@
 ==Localització==
-c/Joanot Martorell, 14
+Carrer de Francesc Eiximenis, núm. 8.
 ==Nivell de protecció==

@@ Línia 20: / Línia 20: @@
 ==Significació==
 Les torres Quimeta i [[Torre Calsina|Calsina]] van ser escollides per la gestora cultural [[Milena Pi|Milena Pi Reyes]] com el seu [[Locus Amoenus]] i en va fer una visita comentada el 23 d'octubre de 2021.
 ==Localització==
@@ Línia 34: / Línia 31: @@
 *Materials, obertures i altres reminiscències de l’edifici original.
 *Accés des del carrer.
 ==Enllaços externs==
@@ Línia 42: / Línia 42: @@
 [[Categoria: Segle XVIII]]
 [[Categoria: Conreus]]

@@ Línia 18: / Línia 18: @@
 Als anys seixanta va ser aprofitada en la construcció d'un xalet d'estiueig de planta baixa i pis. L'any 2013 va ser enderrocat el xalet i l'any 2015 va ser rehabilitada i al seu costat hi va ser edificat un edifici plurifamiliar.
+==Significació==
+Les torres Quimeta i [[Torre Calsina|Calsina]] van ser escollides per la gestora cultural [[Milena Pi|Milena Pi Reyes]] com el seu [[Locus Amoenus]] i en va fer una visita comentada el 23 d'octubre de 2021.
 ==Notes==
 <references/>
 ==Localització==
 c/Joanot Martorell, 14
 ==Nivell de protecció==
@@ Línia 36: / Línia 34: @@
 *Materials, obertures i altres reminiscències de l’edifici original.
 *Accés des del carrer.
 ==Enllaços externs==

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
 [[Imatge:Torre_calsina.jpg|350px|thumb|dreta|La Torre Calsina forma part d'un xalet abandonat]]
-La '''torre Calsina''' és un molí del segle XVIII, l'origen del qual, molt possiblement, cal posar en relació al procés general d'aprofitament de recursos públics de la hisenda reial que descriví l'historiador Pierre Vilar<ref>VILAR, Pierre, "Catalunya dins l'Espanya Moderna", Barcelona, Editorial 62, 1966, vol. III</ref>. Té una planta circular i el seu perfil és atalussat. La construcció forma part d’una casa d’estiueig construïda modernament en el barri del Salatà. Actualment aquesta casa està abandonada i presenta un aspecte ruïnós.
+La '''torre Calsina''' és un molí del segle XVIII, l'origen del qual, molt possiblement, cal posar en relació al procés general d'aprofitament de recursos públics de la hisenda reial que descriví l'historiador Pierre Vilar<ref>VILAR, Pierre, "Catalunya dins l'Espanya Moderna", Barcelona, Editorial 62, 1966, vol. III</ref>. Té una planta circular i el seu perfil és atalussat. La construcció forma part d’un conjunt residencial al barri del Salatar.
 Durant la Guerra del Francès, aquesta torre (o la [[Torre Quimeta]]) fou utilitzada com a presó o centre de reclusió temporal. Hi fou posat en quarentena el científic nord-català [[François Aragó]], conegut sobretot pels seus mesuraments del meridià terrestre en terres del Principat, València i les Illes Balears. El 16 d'agost de 1808 el vaixell amb el qual retornava d'Alger va ésser capturat per un corsari de Palamós i, dos dies després, era reclós en un dels molins que hi havia al [[Salatar]].<ref>BARRIS RUSET, Josep Maria, "Roses o la recerca de la zona grisa", Roses, Ajuntament de Roses, 2008, pàg. 223-224; ARAGÓ, François, "Histoire de ma jeunesse", dins "Oeuvres complètes", París, Gide et Baudry, 1854</ref>

←Versió més antiga		Revisió de 15:14, 11 set 2009
Línia 1:		Línia 1:
		+	[[Imatge:Torre_calsina.jpg\|350px\|thumb\|dreta\|La Torre Calsina forma part d'un xalet abandonat]]
		+
	La '''torre Calsina''' és un molí del segle XVIII, l'origen del qual, molt possiblement, cal posar en relació al procés general d'aprofitament de recursos públics de la hisenda reial que descriví l'historiador Pierre Vilar<ref>VILAR, Pierre, "Catalunya dins l'Espanya Moderna", Barcelona, Editorial 62, 1966, vol. III</ref>. Té una planta circular i el seu perfil és atalussat. La construcció forma part d’una casa d’estiueig construïda modernament en el barri del Salatà. Actualment aquesta casa està abandonada i presenta un aspecte ruïnós.		La '''torre Calsina''' és un molí del segle XVIII, l'origen del qual, molt possiblement, cal posar en relació al procés general d'aprofitament de recursos públics de la hisenda reial que descriví l'historiador Pierre Vilar<ref>VILAR, Pierre, "Catalunya dins l'Espanya Moderna", Barcelona, Editorial 62, 1966, vol. III</ref>. Té una planta circular i el seu perfil és atalussat. La construcció forma part d’una casa d’estiueig construïda modernament en el barri del Salatà. Actualment aquesta casa està abandonada i presenta un aspecte ruïnós.