Subhasta del peix - Historial de revisió

Xe a 16:33, 30 març 2016

2016-03-30T16:33:45Z

Xe a 16:20, 30 març 2016

2016-03-30T16:20:48Z

Xe a 16:19, 30 març 2016

2016-03-30T16:19:13Z

WikiSysop: /* El "cant" de subhasta */

2016-03-16T16:40:28Z

‎El "cant" de subhasta

WikiSysop a 10:22, 8 maig 2012

2012-05-08T10:22:55Z

WikiSysop a 16:14, 26 març 2012

2012-03-26T16:14:35Z

Xe: /* La subhasta de primera hora */

2011-02-15T17:23:03Z

‎La subhasta de primera hora

WikiSysop: /* La jornada laboral */

2010-08-03T13:08:24Z

‎La jornada laboral

83.58.139.168 a 07:34, 3 ago 2010

2010-08-03T07:34:17Z

CarlesFT a 16:02, 2 ago 2010

2010-08-02T16:02:47Z

@@ Línia 40: / Línia 40: @@
 ==La jornada laboral==
 [[Fitxer:pescadors.jpg|350px|thumb|dreta|Pescadors descarregant el peix]]
 L'organització diària de la subhasta del peix seguia un procés molt pautat i repetitiu, fruit de pràctiques ancestrals que, d'una banda, adaptaven la comercialització a les necessitats horàries de la producció però que, de l'altra, també impel·lien els pescadors a observar els requeriments del mercat final. Sigui com sigui, la jornada del subhastador era llarga, per bé que intermitent. La seva feina començava de bon matí.

@@ Línia 11: / Línia 11: @@
 [[Imatge:ROS-25-0050.jpg|350px|thumb|dreta|Subhasta de peix a la plaça vella del peix/AMR. Fons Família Prats Basí]]
 [[Imatge:ROS-6-0005.jpg|350px|thumb|dreta| Subhasta de peix a la Llotja/AMR. Fons Família Mira Vañó]]
 Arribades les barques, el subhastador era qui, en darrera instància, decidia quan començava la subhasta i emprenia amb veu decidida el típic cant de lot o partida, que eren fets pels mateixos pescadors. Usualment, els pescadors petits presentaven el peix per vendre directament a terra, mentre que les [[teranyina|teranyines]] posaven les captures en caixes. Les barques d'arrossegament, per la seva banda, utilitzaven unes safates anomenades planes. Quan hi havia molt de peix, però, també es presentava en caixes.

@@ Línia 4: / Línia 4: @@
 El procés de subhasta, pel seu atavisme i antiguitat, estava replè de petits secrets i costums. L'ofici de subhastador s'aprenia per la pràctica quotidiana, l'experiència. Des de la mateixa manera de valorar el peix que s'havia de ''cantar'', que es pesava a ull, fins a la forma de dirimir les disputes que poguessin sorgir, es regia per una sèrie de normes no escrites i per uns procediments ancestrals d'actuació enfront cada situació.
 ==El procés de subhasta==
 Arribades les barques, el subhastador era qui, en darrera instància, decidia quan començava la subhasta i emprenia amb veu decidida el típic cant de lot o partida, que eren fets pels mateixos pescadors. Usualment, els pescadors petits presentaven el peix per vendre directament a terra, mentre que les [[teranyina|teranyines]] posaven les captures en caixes. Les barques d'arrossegament, per la seva banda, utilitzaven unes safates anomenades planes. Quan hi havia molt de peix, però, també es presentava en caixes.
@@ Línia 11: / Línia 17: @@
 Cal esmentar que la subhasta del peix també reglamentava l'ordre de venda de les barques d'arrossegament. [[Els bous]] venien el gènere per un ordre establert segons una llista apuntada en una pissarra on hi havia anotades totes les barques. El primer a vendre era el primer de la llista, i així successivament. Cada dia començava a vendre primer el següent de la llista. Quan s'arribava al final es tornava a començar per ordre invers, de baix a dalt de la llista, de l'últim al primer.
 ===El "cant" de subhasta===
 La mecànica del cant de subhasta era la següent: El subhastador cantava de dalt a baix, és a dir, la cantarella començava per un determinat valor monetari i, en sentit decreixent, s'anava restant import al lot. De sempre s'havia cantat de mitja pesseta en mitja pesseta. Després es passà a cantar de pesseta en pesseta. Aquest canvi es va produir amb el trasllat del lloc de venda de la [[Plaça St. Pere|Plaça del Peix]] (Plaça st. Pere) a la [[Plaça Nova]], el febrer de 1949.
@@ Línia 19: / Línia 27: @@
 Quan s'havia de cantar un lot important - per exemple, un [[mero]] o una [[tonyina]] de bon pes se solia dir "va de X pessetes d'eixau", que vol dir que el subhastador - previsor davant la possibilitat que la seva valoració del lot no fos la correcta - es guardava la capacitat de tornar a començar el cant per un import superior a les X pessetes d'eixau. Era una mena de roc comercial a la faixa. Això passava quan, al començar a cantar, agafaven el subhastador pel mot (per exemple, començava un lot per 40 pessetes i ja li prenien de seguit); l'evidència de la valoració a la baixa efectuada pel subhastador i l'esment previ de l'eixau li donaven el dret a tornar a començar a cantar per la quantitat inicial (40 pessetes) més l'eixau que havia previst (per exemple, 10 pessetes: "va de 10 pessetes d'eixau"). El [[traginer]] també tenia el dret de fer tornar a cantar quan, davant d'una equivocació clamorosa, el subhastador li admetia l'error flagrant o comprovava que aquest estava despistat. Tanmateix, [[Vicenç Juanola]] també reconeix que sempre hi havia qui anava de mala fe.
 ===L'adjudicació del lot===
 El moment àlgid de la subhasta del peix arribava en aquell instant immediatament anterior al crit de "meu" etzibat per un traginer qualsevol, aturant el cant al preu que més li convenia. De tant en tant sorgien disputes per dirimir quin comprador havia aturat el cant. Evidentment, en aquests casos - poc corrents -, el subhastador esdevenia l'àrbitre que havia de posar pau.
@@ Línia 28: / Línia 38: @@
 Val a dir que els traginers havien de disposar d'una llicència per a poder accedir a la subhasta de peix. No podia anar - hi qualsevol: calia, i encara cal, un permís d'intermediació comercial. Tampoc es tractava d'un tràmit gaire onerós. Usualment, aquesta llicència només es demanava a la concurrència forana, sobretot si era de caràcter esporàdic i, per tant, poc coneguda a la plaça local.
 ==La jornada laboral==
 [[Fitxer:pescadors.jpg|350px|thumb|dreta|Pescadors descarregant el peix]]
 L'organització diària de la subhasta del peix seguia un procés molt pautat i repetitiu, fruit de pràctiques ancestrals que, d'una banda, adaptaven la comercialització a les necessitats horàries de la producció però que, de l'altra, també impel·lien els pescadors a observar els requeriments del mercat final. Sigui com sigui, la jornada del subhastador era llarga, per bé que intermitent. La seva feina començava de bon matí.
 ===La subhasta de primera hora===
 A la primavera se solia efectuar la primera subhasta -o, com s'anomenava, "la primera hora"- cap a les sis del matí; a l'hivern, la subhasta es produïa una mica més tard, al voltant de dos quarts de vuit o les vuit del matí.
@@ Línia 49: / Línia 63: @@
 A la subhasta, les primeres de vendre eren les teranyines, que tenien aquest privilegi històric. Tot seguit posaven en valor de mercat les captures dels pescadors petits i, després, el peix de l'art i el de Cadaqués. Si totes les subhastes del dia són un cafarnaüm de crits, de corredisses, de cops de caixes, de pescadors i traginers anant amunt i avall, la de la primera hora sempre s'hi afegia la pressa manada perquè el camió de [[Transports Brunet]] havia de sortir disparat, a les vuit del matí, cap als mercats de [[Castelló d'Empúries]] i [[Figueres]], a dur el peix fresc.
 ===La subhasta de segona hora===
 Passada la primera subhasta, tothom anava a esmorzar, generalment a casa seva, encara que Vicenç Juanola recorda haver vist, de ben petit,  els pescadors de les teranyines encendre un feix de tòries al costat de llevant del [[carrer Francesc Macià]] i esmorzar peix.
 Havent esmorzat, els pescadors de l'art tornaven tot seguit a tirar el vol, les teranyines ressagades arribaven i preparaven el peix per a la segona venda, que s'efectuava de les deu del matí endavant, una mica en funció de l'hora d'acabament del segon vol. Es repetia, doncs el cerimonial: Els pescadors petits presentaven el peix per a vendre directament a terra; les teranyines posaven les seves captures en caixes. Era una subhasta més relaxada, sense les presses d'haver d'abastir un mercat comarcal, sense l'obsessió de veure l'automòbil de'n Brunet esperant. El peix comercialitzat ara no sortia fins al vespre o bé l'endemà amb l'inefable transportista.
 ===La subhasta de darrera hora===
 Cap a les sis de la tarda s'efectuava una altra -i darrera- subhasta. Primer es venia el peix de les barques petites que no havien estat a temps al matí de vendre. Posteriorment, es licitava el peix de les [[vaixell d'arrossegament|barques d'arrossegament]] o de bou -les més grosses i capitalistes.
@@ Línia 63: / Línia 81: @@
 Però la subhasta era un espectacle efímer. Dues hores més tard ja s'havia venut tot el que es podia vendre. L'endemà a primera hora es tornarien a repetir els gestos, els crits i els nervis. Ara, però, la Llotja tornava a quedar deserta, lentament. Només uns quants empleats del [[Pòsit de pescadors|Pòsit]] es mantenien ferms en el propòsit de netejar un terra irisat per les escates del peix subhastat.
 ==Testimonis==
 ===Testimoni de [[Julia Baiges]]===
 ''A la plaça Sant Pere es feia la subhasta del peix  i enfront de la plaça hi havia una petita platja a on es posaven els petits bots de pesca i també una barca de rem que l'anomenaven "l'Art". Treballaven molts homes en aquella barca. A l'estiu, quan feia molta calor, la gent dormia unes hores a les platges al costat dels bots. En la plaça Sant Pere feien la verbena de Sant Joan i Sant Pere. Primer feien una foguera i tots portàvem patates i pomes i les posàvem al foc i després ballàvem al voltant del foc i ens ho passàvem molt bé, quasi tot el poble venia a la verbena.''
 ''Primer, la subhasta del peix es feia al carrer, i després ja es va fer en una plaça coberta que va estar força bé, doncs allà no es passava ni fred ni calor.''
 ==Bibliografia==

@@ Línia 14: / Línia 14: @@
 ===El "cant" de subhasta===
 La mecànica del cant de subhasta era la següent: El subhastador cantava de dalt a baix, és a dir, la cantarella començava per un determinat valor monetari i, en sentit decreixent, s'anava restant import al lot. De sempre s'havia cantat de mitja pesseta en mitja pesseta. Després es passà a cantar de pesseta en pesseta. Aquest canvi es va produir amb el trasllat del lloc de venda de la [[Plaça St. Pere|Plaça del Peix]] (Plaça st. Pere) a la [[Plaça Nova]], el febrer de 1949.
 Al final de l'activitat de subhastador de [[Vicenç Juanola]], a principi de la dècada de 1960, malgrat que el més corrent era continuar cantant de pesseta en pesseta, ja es cantava per duros, sobretot en lots d'un import elevat.

@@ Línia 42: / Línia 42: @@
 Eren els únics arts que restaven als anys 50's. Els arts agafaven, sobretot, [[rogeret]] (molt apreciat), [[calamar|calamars]], [[roger]], [[boga]], [[reget]], [[pop|pops]] (on n'hi havia més era davant de l'[[hotel Terrassa]], al costat de les muscleres).
-També acudien a la primera venda matinal les [[teranyina|teranyines]] -o barques de llum que disposaven d'un bot auxiliar amb generalment quatre fanals-, que eixien a pescar al capvespre, entre les set i les nou del vespre, segons les condicions meteorològiques. Arribaven a port just abans de la primera subhasta. Les teranyines anaven a pescar a la [[Planassa]] -o "Planeu", com en diuen els pescadors de Roses-, és a dir, per tot el golf de Roses, entre l'[[Escala]] i [[Cala Jóncols|Jóncols]], tot cercant peix blau ([[verat|verats]], [[anxova|anxoves]]...), però sobretot l'exquisida [[sardina]].
+També acudien a la primera venda matinal les [[teranyina|teranyines]] -o barques de llum que disposaven d'un bot auxiliar amb generalment quatre fanals-, que eixien a pescar al capvespre, entre les set i les nou del vespre, segons les condicions meteorològiques. Arribaven a [[Port pesquer|port]] just abans de la primera subhasta. Les teranyines anaven a pescar a la [[Planassa]] -o "Planeu", com en diuen els pescadors de Roses-, és a dir, per tot el golf de Roses, entre l'[[Escala]] i [[Cala Jóncols|Jóncols]], tot cercant peix blau ([[verat|verats]], [[anxova|anxoves]]...), però sobretot l'exquisida [[sardina]].
 A la primera subhasta del matí també hi participaven els anomenats pescadors petits amb els seus llaguts de dimensions escarransides, mesurats a pams, que es dedicaven al [[El palangre|palangre]] o a tirar la xarxa. Alguns d'aquests petits pescadors -simples unitats humanes ajudades per un fill o un pare ancià- s'estaven dies a les barraques de pescadors de l'[[Barraca de l'Almadrava|Almadrava]], la [[barraca de la Pelosa|Pelosa]] o a [[Barraca de Jóncols|Jóncols]].

@@ Línia 42: / Línia 42: @@
 Eren els únics arts que restaven als anys 50's. Els arts agafaven, sobretot, [[rogeret]] (molt apreciat), [[calamar|calamars]], [[roger]], [[boga]], [[reget]], [[pop|pops]] (on n'hi havia més era davant de l'[[hotel Terrassa]], al costat de les muscleres).
-També acudien a la primera venda matinal les [[teranyina|teranyines]] -o barques de llum provistes d'un bot auxiliar amb generalment quatre fanals-, que eixien a pescar al capvespre, entre les set i les nou del vespre, segons les condicions meteorològiques. Arribaven a port just abans de la primera subhasta. Les teranyines anaven a pescar a la [[Planassa]] -o "Planeu", com en diuen els pescadors de Roses-, és a dir, per tot el golf de Roses, entre l'[[Escala]] i Jóncols, tot cercant peix blau ([[verat|verats]], [[anxova|anxoves]]...), però sobretot l'exquisida [[sardina]].
+També acudien a la primera venda matinal les [[teranyina|teranyines]] -o barques de llum provistes d'un bot auxiliar amb generalment quatre fanals-, que eixien a pescar al capvespre, entre les set i les nou del vespre, segons les condicions meteorològiques. Arribaven a port just abans de la primera subhasta. Les teranyines anaven a pescar a la [[Planassa]] -o "Planeu", com en diuen els pescadors de Roses-, és a dir, per tot el golf de Roses, entre l'[[Escala]] i [[Cala Jóncols|Jóncols]], tot cercant peix blau ([[verat|verats]], [[anxova|anxoves]]...), però sobretot l'exquisida [[sardina]].
-A la primera subhasta del matí també hi participaven els anomenats pescadors petits amb els seus llaguts de dimensions escarransides, mesurats a pams, que es dedicaven al [[palangre]] o a tirar la xarxa. Alguns d'aquests petits pescadors -simples unitats humanes ajudades per un fill o un pare ancià- s'estaven dies a les barraques de pescadors de l'[[Almadrava]], la [[Pelosa]] o a [[Jóncols]].
+A la primera subhasta del matí també hi participaven els anomenats pescadors petits amb els seus llaguts de dimensions escarransides, mesurats a pams, que es dedicaven al [[palangre]] o a tirar la xarxa. Alguns d'aquests petits pescadors -simples unitats humanes ajudades per un fill o un pare ancià- s'estaven dies a les barraques de pescadors de l'[[Barraca de l'Almadrava|Almadrava]], la [[barraca de la Pelosa|Pelosa]] o a [[Barraca de Jóncols|Jóncols]].
 Finalment, no era gens infreqüent que el cotxe de línia de [[Cadaqués]] baixés per a ser subhastat a Roses, una pràctica que s'allargà fins a l'any 1960 i que completava l'oferta halièutica de la [[llotja]] rosinca.

@@ Línia 74: / Línia 74: @@
 ==Bibliografia==
-Barris, Josep (2008): ''Roses o a la recerca de la zona grisa'', Publicacions Municipals (Roses)
+* Barris, Josep (2008): ''Roses o a la recerca de la zona grisa'', Publicacions Municipals (Roses)
 [[Categoria: La badia i mar obert]]