Segona república - Historial de revisió

WikiSysop: /* La segona república a Roses */

2014-10-29T16:40:56Z

‎La segona república a Roses

Xe a 07:41, 30 set 2014

2014-09-30T07:41:23Z

Xe: /* La segona república a Roses */

2014-03-27T09:34:21Z

‎La segona república a Roses

Xe: /* La segona república a Roses */

2014-03-27T09:33:20Z

‎La segona república a Roses

Xe a 09:31, 27 març 2014

2014-03-27T09:31:10Z

WikiSysop: /* Bienni progressista (1931 - 1933) */

2010-08-03T13:23:12Z

‎Bienni progressista (1931 - 1933)

CarlesFT a 10:01, 22 jul 2010

2010-07-22T10:01:18Z

CarlesFT a 12:06, 19 jul 2010

2010-07-19T12:06:19Z

CarlesFT a 12:05, 19 jul 2010

2010-07-19T12:05:44Z

CarlesFT a 12:05, 19 jul 2010

2010-07-19T12:05:12Z

@@ Línia 45: / Línia 45: @@
 En primer lloc, es reflectia l´ambient entusiasta de la població davant el canvi de règim polític: «Despues de izadas las banderas Catalana y Republicana ante una multitud que expresaba el júbilo que sentía por tal motivo». Seguidament, Marcó llegí un pregó al públic assistent, en el qual es demanava «el concurso de todos los buenos ciudadanos para hacer causa común á fin de que no hubiera la menor alteración de orden público y dar de esta manera un buen ejemplo de civismo». Així mateix, hom convocà tota la població a participar, l´endemà a les onze, en una manifestació popular de suport a la naixent República, a imatge i semblança de com es féu a Figueres.
-El dia 15 d´abril, a més de celebrar la manifestació esmentada, es constituí una Junta Provisional Local, amb la finalitat de consolidar el nou règim polític. Aquesta junta estava integrada per republicans «històrics», alguns dels quals havien participat anteriorment en diverses iniciatives de caràcter social i cívic. [[Joan Pujol Denclar]] fou nomenat president i Salvador Marcó Romanyach, Miquel Mallol Formatger, Honorat Flaquer Llorens, Josep Liu Casademont, Projecte Coll Barceló, Antoni Serra Comas, Josep Blanch Boix i Josep Godo Marcó en foren els vocals. Malgrat que hom sap que es presentaren dues llistes republicanes a les eleccions municipals de 12 d´abril -la de la Coalició Republicana Federal i la dels Republicans Socialistes-, sembla que el predomini d´Esquerra Republicana de Catalunya fou aclaparador i, tret de Projecte Coll, que era membre de la CNT, la resta sembla que eren militants d´ERC. La Junta republicana féu una altra crida a la ciutadania: «Esperem la col·laboració de tothom a fi i efecte de no trasbalsar en res la vida normal d´aquesta població, i donar la sensació de civisme requerit en aquestes circumstàncies que ens posarà al nivell de les poblacions més avançades», una precisió molt reveladora dels objectius últims de la República.
+El dia 15 d´abril, a més de celebrar la manifestació esmentada, es constituí una Junta Provisional Local, amb la finalitat de consolidar el nou règim polític. Aquesta junta estava integrada per republicans «històrics», alguns dels quals havien participat anteriorment en diverses iniciatives de caràcter social i cívic. [[Joan Pujol Denclar]] fou nomenat president i Salvador Marcó Romanyach, [[Miquel Mallol Formatger]], [[Honorat Flaquer Llorens]], [[Josep Liu Casademont]], [[Projecte Coll Barceló]], [[Antoni Serra Comas]], [[Josep Blanch Boix]] i [[Josep Godo Marcó]] en foren els vocals. Malgrat que hom sap que es presentaren dues llistes republicanes a les eleccions municipals de 12 d´abril -la de la Coalició Republicana Federal i la dels Republicans Socialistes-, sembla que el predomini d´Esquerra Republicana de Catalunya fou aclaparador i, tret de Projecte Coll, que era membre de la CNT, la resta sembla que eren militants d´ERC. La Junta republicana féu una altra crida a la ciutadania: «Esperem la col·laboració de tothom a fi i efecte de no trasbalsar en res la vida normal d´aquesta població, i donar la sensació de civisme requerit en aquestes circumstàncies que ens posarà al nivell de les poblacions més avançades», una precisió molt reveladora dels objectius últims de la República.
 Dos dies després, es designaven els càrrecs definitius del primer consistori republicà. Salvador Marcó Romañach fou escollit alcalde, mentre que Joan Pujol Denclar i Miquel Mallol Formatger ocuparen la 1a i la 2a tinències d´alcaldia, respectivament; Honorat Flaquer Llorens fou nomenat regidor síndic i Josep Liu Casademont el seu suplent. Finalment, la resta de la junta provisional, integrada per Projecte Coll Barceló, Josep Blanch Boix, Josep Godo Marcó i Antoni Serra Comas foren designats regidors. A més, s´hi afegia, ara, Domènec Soler Romañach que, juntament amb Projecte Coll, representaven la sensibilitat anarquista de la CNT.
-S´iniciava, doncs, el període republicà, convuls i incert, però, també, fascinant i engrescador. Roses, durant aquest període, assolí un cert nivell de benestar urbà que feia dècades que no es coneixia. La societat civil s´enriquí com mai i la florida d´associacions polítiques, culturals i esportives definiren el panorama social de la població (l'any 1935 es celebrà a la nostra vila, per exemple, un [[torneig internacional d'escacs de 1935|torneig internacional d'escacs]]. Tanmateix, les dificultats polítiques del període foren immenses. Només cal comprovar l´atzarós futur d´aquells republicans de 1931: alguns foren empresonats arran dels Fets d´Octubre de 1934 (Marcó i Liu), la Guerra Civil comportà l´exili (Marcó, Liu i Coll), la presó (Soler) o, pitjor encara, l´assassinat (Mallol) de molts d´aquells republicans de primera hora. La seva sort personal esdevé una bona mostra de la profunditat de l´enfrontament ideològic de l´etapa republicana i de la virulència política que se´n derivà.
+S´iniciava, doncs, el període republicà, convuls i incert, però, també, fascinant i engrescador. Roses, durant aquest període, assolí un cert nivell de benestar urbà que feia dècades que no es coneixia. La societat civil s´enriquí com mai i la florida d'associacions polítiques, culturals i esportives definiren el panorama social de la població (l'any 1935 es celebrà a la nostra vila, per exemple, un [[torneig internacional d'escacs de 1935|torneig internacional d'escacs]]. Tanmateix, les dificultats polítiques del període foren immenses. Només cal comprovar l'atzarós futur d'aquells republicans de 1931: alguns foren empresonats arran dels Fets d´Octubre de 1934 (Marcó i Liu), la Guerra Civil comportà l´exili (Marcó, Liu i Coll), la presó (Soler) o, pitjor encara, l´assassinat (Mallol) de molts d´aquells republicans de primera hora. La seva sort personal esdevé una bona mostra de la profunditat de l'enfrontament ideològic de l´etapa republicana i de la virulència política que se'n derivà.
 '''«Salut i República»''' era la forma com se saludaven les persones compromeses amb el nou projecte republicà i com finalitzaven les actes municipals a Roses.

@@ Línia 45: / Línia 45: @@
 En primer lloc, es reflectia l´ambient entusiasta de la població davant el canvi de règim polític: «Despues de izadas las banderas Catalana y Republicana ante una multitud que expresaba el júbilo que sentía por tal motivo». Seguidament, Marcó llegí un pregó al públic assistent, en el qual es demanava «el concurso de todos los buenos ciudadanos para hacer causa común á fin de que no hubiera la menor alteración de orden público y dar de esta manera un buen ejemplo de civismo». Així mateix, hom convocà tota la població a participar, l´endemà a les onze, en una manifestació popular de suport a la naixent República, a imatge i semblança de com es féu a Figueres.
-El dia 15 d´abril, a més de celebrar la manifestació esmentada, es constituí una Junta Provisional Local, amb la finalitat de consolidar el nou règim polític. Aquesta junta estava integrada per republicans «històrics», alguns dels quals havien participat anteriorment en diverses iniciatives de caràcter social i cívic. Joan Pujol Denclar fou nomenat president i Salvador Marcó Romanyach, Miquel Mallol Formatger, Honorat Flaquer Llorens, Josep Liu Casademont, Projecte Coll Barceló, Antoni Serra Comas, Josep Blanch Boix i Josep Godo Marcó en foren els vocals. Malgrat que hom sap que es presentaren dues llistes republicanes a les eleccions municipals de 12 d´abril -la de la Coalició Republicana Federal i la dels Republicans Socialistes-, sembla que el predomini d´Esquerra Republicana de Catalunya fou aclaparador i, tret de Projecte Coll, que era membre de la CNT, la resta sembla que eren militants d´ERC. La Junta republicana féu una altra crida a la ciutadania: «Esperem la col·laboració de tothom a fi i efecte de no trasbalsar en res la vida normal d´aquesta població, i donar la sensació de civisme requerit en aquestes circumstàncies que ens posarà al nivell de les poblacions més avançades», una precisió molt reveladora dels objectius últims de la República.
+El dia 15 d´abril, a més de celebrar la manifestació esmentada, es constituí una Junta Provisional Local, amb la finalitat de consolidar el nou règim polític. Aquesta junta estava integrada per republicans «històrics», alguns dels quals havien participat anteriorment en diverses iniciatives de caràcter social i cívic. [[Joan Pujol Denclar]] fou nomenat president i Salvador Marcó Romanyach, Miquel Mallol Formatger, Honorat Flaquer Llorens, Josep Liu Casademont, Projecte Coll Barceló, Antoni Serra Comas, Josep Blanch Boix i Josep Godo Marcó en foren els vocals. Malgrat que hom sap que es presentaren dues llistes republicanes a les eleccions municipals de 12 d´abril -la de la Coalició Republicana Federal i la dels Republicans Socialistes-, sembla que el predomini d´Esquerra Republicana de Catalunya fou aclaparador i, tret de Projecte Coll, que era membre de la CNT, la resta sembla que eren militants d´ERC. La Junta republicana féu una altra crida a la ciutadania: «Esperem la col·laboració de tothom a fi i efecte de no trasbalsar en res la vida normal d´aquesta població, i donar la sensació de civisme requerit en aquestes circumstàncies que ens posarà al nivell de les poblacions més avançades», una precisió molt reveladora dels objectius últims de la República.
 Dos dies després, es designaven els càrrecs definitius del primer consistori republicà. Salvador Marcó Romañach fou escollit alcalde, mentre que Joan Pujol Denclar i Miquel Mallol Formatger ocuparen la 1a i la 2a tinències d´alcaldia, respectivament; Honorat Flaquer Llorens fou nomenat regidor síndic i Josep Liu Casademont el seu suplent. Finalment, la resta de la junta provisional, integrada per Projecte Coll Barceló, Josep Blanch Boix, Josep Godo Marcó i Antoni Serra Comas foren designats regidors. A més, s´hi afegia, ara, Domènec Soler Romañach que, juntament amb Projecte Coll, representaven la sensibilitat anarquista de la CNT.

@@ Línia 45: / Línia 45: @@
 En primer lloc, es reflectia l´ambient entusiasta de la població davant el canvi de règim polític: «Despues de izadas las banderas Catalana y Republicana ante una multitud que expresaba el júbilo que sentía por tal motivo». Seguidament, Marcó llegí un pregó al públic assistent, en el qual es demanava «el concurso de todos los buenos ciudadanos para hacer causa común á fin de que no hubiera la menor alteración de orden público y dar de esta manera un buen ejemplo de civismo». Així mateix, hom convocà tota la població a participar, l´endemà a les onze, en una manifestació popular de suport a la naixent República, a imatge i semblança de com es féu a Figueres.
-El dia 15 d´abril, a més de celebrar la manifestació esmentada, es constituí una Junta Provisional Local, amb la finalitat de consolidar el nou règim polític. Aquesta junta estava integrada per republicans «històrics», alguns dels quals havien participat anteriorment en diverses iniciatives de caràcter social i cívic. Joan Pujol Denclar fou nomenat president i [[Salvador Marcó Romañach]], Miquel Mallol Formatger, Honorat Flaquer Llorens, Josep Liu Casademont, Projecte Coll Barceló, Antoni Serra Comas, Josep Blanch Boix i Josep Godo Marcó en foren els vocals. Malgrat que hom sap que es presentaren dues llistes republicanes a les eleccions municipals de 12 d´abril -la de la Coalició Republicana Federal i la dels Republicans Socialistes-, sembla que el predomini d´Esquerra Republicana de Catalunya fou aclaparador i, tret de Projecte Coll, que era membre de la CNT, la resta sembla que eren militants d´ERC. La Junta republicana féu una altra crida a la ciutadania: «Esperem la col·laboració de tothom a fi i efecte de no trasbalsar en res la vida normal d´aquesta població, i donar la sensació de civisme requerit en aquestes circumstàncies que ens posarà al nivell de les poblacions més avançades», una precisió molt reveladora dels objectius últims de la República.
+El dia 15 d´abril, a més de celebrar la manifestació esmentada, es constituí una Junta Provisional Local, amb la finalitat de consolidar el nou règim polític. Aquesta junta estava integrada per republicans «històrics», alguns dels quals havien participat anteriorment en diverses iniciatives de caràcter social i cívic. Joan Pujol Denclar fou nomenat president i Salvador Marcó Romanyach, Miquel Mallol Formatger, Honorat Flaquer Llorens, Josep Liu Casademont, Projecte Coll Barceló, Antoni Serra Comas, Josep Blanch Boix i Josep Godo Marcó en foren els vocals. Malgrat que hom sap que es presentaren dues llistes republicanes a les eleccions municipals de 12 d´abril -la de la Coalició Republicana Federal i la dels Republicans Socialistes-, sembla que el predomini d´Esquerra Republicana de Catalunya fou aclaparador i, tret de Projecte Coll, que era membre de la CNT, la resta sembla que eren militants d´ERC. La Junta republicana féu una altra crida a la ciutadania: «Esperem la col·laboració de tothom a fi i efecte de no trasbalsar en res la vida normal d´aquesta població, i donar la sensació de civisme requerit en aquestes circumstàncies que ens posarà al nivell de les poblacions més avançades», una precisió molt reveladora dels objectius últims de la República.
-Dos dies després, es designaven els càrrecs definitius del primer consistori republicà. Salvador Marcó Romanyach fou escollit alcalde, mentre que Joan Pujol Denclar i Miquel Mallol Formatger ocuparen la 1a i la 2a tinències d´alcaldia, respectivament; Honorat Flaquer Llorens fou nomenat regidor síndic i Josep Liu Casademont el seu suplent. Finalment, la resta de la junta provisional, integrada per Projecte Coll Barceló, Josep Blanch Boix, Josep Godo Marcó i Antoni Serra Comas foren designats regidors. A més, s´hi afegia, ara, Domènec Soler Romanaych que, juntament amb Projecte Coll, representaven la sensibilitat anarquista de la CNT.
+Dos dies després, es designaven els càrrecs definitius del primer consistori republicà. Salvador Marcó Romañach fou escollit alcalde, mentre que Joan Pujol Denclar i Miquel Mallol Formatger ocuparen la 1a i la 2a tinències d´alcaldia, respectivament; Honorat Flaquer Llorens fou nomenat regidor síndic i Josep Liu Casademont el seu suplent. Finalment, la resta de la junta provisional, integrada per Projecte Coll Barceló, Josep Blanch Boix, Josep Godo Marcó i Antoni Serra Comas foren designats regidors. A més, s´hi afegia, ara, Domènec Soler Romañach que, juntament amb Projecte Coll, representaven la sensibilitat anarquista de la CNT.
 S´iniciava, doncs, el període republicà, convuls i incert, però, també, fascinant i engrescador. Roses, durant aquest període, assolí un cert nivell de benestar urbà que feia dècades que no es coneixia. La societat civil s´enriquí com mai i la florida d´associacions polítiques, culturals i esportives definiren el panorama social de la població (l'any 1935 es celebrà a la nostra vila, per exemple, un [[torneig internacional d'escacs de 1935|torneig internacional d'escacs]]. Tanmateix, les dificultats polítiques del període foren immenses. Només cal comprovar l´atzarós futur d´aquells republicans de 1931: alguns foren empresonats arran dels Fets d´Octubre de 1934 (Marcó i Liu), la Guerra Civil comportà l´exili (Marcó, Liu i Coll), la presó (Soler) o, pitjor encara, l´assassinat (Mallol) de molts d´aquells republicans de primera hora. La seva sort personal esdevé una bona mostra de la profunditat de l´enfrontament ideològic de l´etapa republicana i de la virulència política que se´n derivà.

@@ Línia 41: / Línia 41: @@
 ==La segona república a Roses==
-A les 6 de la tarda del 14 d´abril de 1931, [[Salvador Marcó Romanyach]] (1899-1973), «en nombre propio y en representación de otros dos concejales republicanos elegidos por sufragio», proclamava la República Catalana des del balcó de l´Ajuntament de Roses, «y á tal efecto venia á implantarla».
+A les 6 de la tarda del 14 d´abril de 1931, [[Salvador Marcó i Romañach]] (1899-1973), «en nombre propio y en representación de otros dos concejales republicanos elegidos por sufragio», proclamava la República Catalana des del balcó de l´Ajuntament de Roses, «y á tal efecto venia á implantarla».
 En primer lloc, es reflectia l´ambient entusiasta de la població davant el canvi de règim polític: «Despues de izadas las banderas Catalana y Republicana ante una multitud que expresaba el júbilo que sentía por tal motivo». Seguidament, Marcó llegí un pregó al públic assistent, en el qual es demanava «el concurso de todos los buenos ciudadanos para hacer causa común á fin de que no hubiera la menor alteración de orden público y dar de esta manera un buen ejemplo de civismo». Així mateix, hom convocà tota la població a participar, l´endemà a les onze, en una manifestació popular de suport a la naixent República, a imatge i semblança de com es féu a Figueres.

@@ Línia 45: / Línia 45: @@
 En primer lloc, es reflectia l´ambient entusiasta de la població davant el canvi de règim polític: «Despues de izadas las banderas Catalana y Republicana ante una multitud que expresaba el júbilo que sentía por tal motivo». Seguidament, Marcó llegí un pregó al públic assistent, en el qual es demanava «el concurso de todos los buenos ciudadanos para hacer causa común á fin de que no hubiera la menor alteración de orden público y dar de esta manera un buen ejemplo de civismo». Així mateix, hom convocà tota la població a participar, l´endemà a les onze, en una manifestació popular de suport a la naixent República, a imatge i semblança de com es féu a Figueres.
-El dia 15 d´abril, a més de celebrar la manifestació esmentada, es constituí una Junta Provisional Local, amb la finalitat de consolidar el nou règim polític. Aquesta junta estava integrada per republicans «històrics», alguns dels quals havien participat anteriorment en diverses iniciatives de caràcter social i cívic. Joan Pujol Denclar fou nomenat president i Salvador Marcó Romanyach, Miquel Mallol Formatger, Honorat Flaquer Llorens, Josep Liu Casademont, Projecte Coll Barceló, Antoni Serra Comas, Josep Blanch Boix i Josep Godo Marcó en foren els vocals. Malgrat que hom sap que es presentaren dues llistes republicanes a les eleccions municipals de 12 d´abril -la de la Coalició Republicana Federal i la dels Republicans Socialistes-, sembla que el predomini d´Esquerra Republicana de Catalunya fou aclaparador i, tret de Projecte Coll, que era membre de la CNT, la resta sembla que eren militants d´ERC. La Junta republicana féu una altra crida a la ciutadania: «Esperem la col·laboració de tothom a fi i efecte de no trasbalsar en res la vida normal d´aquesta població, i donar la sensació de civisme requerit en aquestes circumstàncies que ens posarà al nivell de les poblacions més avançades», una precisió molt reveladora dels objectius últims de la República.
+El dia 15 d´abril, a més de celebrar la manifestació esmentada, es constituí una Junta Provisional Local, amb la finalitat de consolidar el nou règim polític. Aquesta junta estava integrada per republicans «històrics», alguns dels quals havien participat anteriorment en diverses iniciatives de caràcter social i cívic. Joan Pujol Denclar fou nomenat president i [[Salvador Marcó Romañach]], Miquel Mallol Formatger, Honorat Flaquer Llorens, Josep Liu Casademont, Projecte Coll Barceló, Antoni Serra Comas, Josep Blanch Boix i Josep Godo Marcó en foren els vocals. Malgrat que hom sap que es presentaren dues llistes republicanes a les eleccions municipals de 12 d´abril -la de la Coalició Republicana Federal i la dels Republicans Socialistes-, sembla que el predomini d´Esquerra Republicana de Catalunya fou aclaparador i, tret de Projecte Coll, que era membre de la CNT, la resta sembla que eren militants d´ERC. La Junta republicana féu una altra crida a la ciutadania: «Esperem la col·laboració de tothom a fi i efecte de no trasbalsar en res la vida normal d´aquesta població, i donar la sensació de civisme requerit en aquestes circumstàncies que ens posarà al nivell de les poblacions més avançades», una precisió molt reveladora dels objectius últims de la República.
 Dos dies després, es designaven els càrrecs definitius del primer consistori republicà. Salvador Marcó Romanyach fou escollit alcalde, mentre que Joan Pujol Denclar i Miquel Mallol Formatger ocuparen la 1a i la 2a tinències d´alcaldia, respectivament; Honorat Flaquer Llorens fou nomenat regidor síndic i Josep Liu Casademont el seu suplent. Finalment, la resta de la junta provisional, integrada per Projecte Coll Barceló, Josep Blanch Boix, Josep Godo Marcó i Antoni Serra Comas foren designats regidors. A més, s´hi afegia, ara, Domènec Soler Romanaych que, juntament amb Projecte Coll, representaven la sensibilitat anarquista de la CNT.

@@ Línia 16: / Línia 16: @@
 ===Bienni progressista (1931 - 1933)===
-[[Fitxer:constituciorepublicana.jpg|thumb|esquerra|Constitució de la segona república]]Manuel Azaña és escollit cap de govern. El nou executiu intenta afrontar els grans problemes del país.
+[[Fitxer:constituciorepublicana.jpg|350 px|thumb|dreta|Constitució de la segona república]]Manuel Azaña és escollit cap de govern. El nou executiu intenta afrontar els grans problemes del país.
 El '''problema militar''', per el qual els oficials i generals que no volien jurar fidelitat a la república podien retirar - se de l'exèrcit, a més de reduir mitjançant les jubilacions anticipades l'exagerat nombre d'oficials, la '''reforma agrària''', que tenia com a finalitat crear una àmplia capa de petits i mitjans propietaris que posés fi a l'estructura latifundista, l'anomenat '''''problema catalán''''', amb l'aprovació d'un Estatut d'autonomia l'any 1932 i el '''problema religiós''', amb la separació efectiva d'Esglèsia i Estat i amb la implantació de la laïcitat a les escoles.

@@ Línia 33: / Línia 33: @@
 La tensió social i política (afegit a l'escàndol de corrupció de l'estraperlo) féu caure el govern Lerroux i es convocaren noves eleccions pel febrer de 1936.
 ===Eleccions de 1936 i cop d'Estat militar===
+[[Fitxer:eleccions1936.jpg|thumb|dreta|Resultats electorals de 1936]]
-Les eleccions de 1936 es saldaren amb un resultat molt apretat. El centre pràcticament fou eliminat i es veié clarament la bipolarització del país entre la coalició de dretes (''CEDA'') i la [[Fitxer:eleccions1936.jpg|thumb|dreta|Resultats electorals de 1936]]recién creada agrupació d'esquerres (el ''Front Popular''), que obtingueren quasi bé un empat tècnic.
+Les eleccions de 1936 es saldaren amb un resultat molt apretat. El centre pràcticament fou eliminat i es veié clarament la bipolarització del país entre la coalició de dretes (''CEDA'') i la recién creada agrupació d'esquerres (el ''Front Popular''), que obtingueren quasi bé un empat tècnic.
 Tot i així, va ser el Front Popular qui formà govern i tornà a posar en marxa les reformes paralitzades per la dreta, això sí, radicalitzades. Es vivia un clima pre-bèl·lic de tensió social i política i aquesta situació (més l'assassinat de Calvo Sotelo, polític conservador) fou l'excusa per a què uns quants generals (Franco, Mola, Queipo de Llano, etc.) realitzéssin un cop d'Estat contra la legalitat republicana, que ens conduí a una [[guerra civil]] que durà tres anys i que posà punt i final a l'època d'esplendor democràtica tot instaurant una dictadura feixista que durà quatre dècades.