Salvador Marcó i Romañach - Historial de revisió

Xe a 09:42, 27 març 2014

2014-03-27T09:42:38Z

Xe a 09:41, 27 març 2014

2014-03-27T09:41:53Z

Xe a 09:41, 27 març 2014

2014-03-27T09:41:14Z

Xe a 09:40, 27 març 2014

2014-03-27T09:40:18Z

Xe a 09:39, 27 març 2014

2014-03-27T09:39:22Z

Xe a 09:39, 27 març 2014

2014-03-27T09:39:06Z

Xe: Es crea la pàgina amb «Salvador Marcó/AMR '''Salvador Marcó i Romañach''' va néixer a Roses el 3 de juny de 1899, lloc on morí, el 14 de ge...».

2014-03-27T09:38:08Z

Es crea la pàgina amb «Salvador Marcó/AMR '''Salvador Marcó i Romañach''' va néixer a Roses el 3 de juny de 1899, lloc on morí, el 14 de ge...».

Pàgina nova

[[Imatge: Salvador Marco|350px|thumb|dreta|Salvador Marcó/AMR]]

'''Salvador Marcó i Romañach''' va néixer a Roses el 3 de juny de 1899, lloc on morí, el 14 de gener de 1973. Fill de Felip i Maria, es va dedicar al comerç i també a la pagesia. Es casà amb [[Enriqueta Riera Català]]. El seu pare, [[Felip Marcó Trull]], va ser regidor així com el seu fill, [[Max Marcó Riera]].

Els testimonis orals coetanis de l'època coincideixen a afirmar que Marcó fou una de les claus polítiques per entendre la [[Segona República]] a Roses. Home dur i enèrgic, la seva militància política va ser a favor d'ERC.

Del buidatge dels llibres dels plens, l'arxiver de Roses n'ha pogut extreure les dades que permeten resseguir la carrera política de Salvador Marcó durant la Segona República:

<blockquote><poem> Fou vocal de la Junta Provisional Local (15/4/1931-17/4/1931) creada en el moment de proclamar la República. Seguidament, va ésser alcalde (17/4/1931-5/6/1931) del primer Ajuntament republicà, abans de les eleccions del 31/5/1931, en les quals ERC es proclamà guanyadora. Fou escollit alcalde (5/6/1931-12/9/1932). En aquest període, fou nomenat membre de la Comissió d'Investigació de la documentació i dels acords de l'anterior dictadura (6/6/1931). Presentà la dimissió l'11/7/1932, a causa del pacte de totes les minories juntes, que deixà l'equip de govern en una situació políticament difícil.
Malgrat tot, continuà exercint normalment el seu càrrec en les sessions següents i fou ratificat en el càrrec pel conjunt del consistori en la sessió del 20/8/1932. Posteriorment, en la sessió del 12/9/1932, presentà, una altra vegada, la dimissió, que és efectiva, atès que deixà l´Alcaldia –malgrat que va continuar de regidor des del 12/9/1932 fins a l´1/10/1932. Els canvis en la correlació de forces polítiques provocaren que passés per la 2a tinència d'Alcaldia (1/10/1932-8/10/1932) -amb caràcter provisional-, que fos regidor 1r (15/10/1932-2/1/1933) i, finalment, regidor 2n (2/1/1933-1/2/1934).

Durant el Bienni Negre no participà en la política local. Tanmateix, sembla que fou Jutge Municipal, atès que fou detingut arran dels Fets d'Octubre de 1934. No és fins al Consell Municipal creat a partir de la disposició de la Generalitat de Catalunya, del 9/10/1936, que torna al primer pla, aquesta vegada com a alcalde (…28/12/1936 <ref> Possiblement, com s'ha dit, a partir del 9/10/1936</ref> -7/5/1937).

Els Fets de Maig de 1937 suposaren el bandejament momentani -seu i d'ERC- del consistori, al qual retornà a finals de mes com a alcalde (28/5/1937<ref> En la següent sessió, després de la constitució del 28/5/1937, és a dir el 31/5/1937, tots els integrants del consell posen els càrrecs a disposició i es voten els càrrecs. L'alcalde és confirmat, gràcies a la coalició dels membres d'ERC (3) i UGT (2) contra la CNT-FAI (3).</ref> /-5/9/1937). En la sessió del 4/9/1937 demanà una llicència per deixar l'Alcaldia, però continuant amb el càrrec de conseller, a causa de les obligacions derivades del càrrec que exerceix a la Federació Comarcal de Sindicats Agrícoles, llicència que és efectiva el dia 5/9/1937 i per a un mes de temps. A més, era el delegat d'Ordre Públic de la Generalitat a Roses (…13/6/1937…). En realitat, i fins a la constitució del nou Consell Municipal el 28/11/1937, no tornarà a exercir d'alcalde. Per tant, ocupà la plaça de conseller durant el que restà de legislatura (5/9/1937-28/11/1937), càrrec en el qual repetí en el següent Consell Municipal (28/11/1937-9/5/1938) <ref> Barris, Josep Maria. Politics de Roses 1900-2000, p.37 </ref></poem></blockquote> ".

Amb l'ocupació de Roses per part de l'exèrcit nacional i la tramitació de l'expedient de la Causa General, al finalitzar la guerra, se l'incriminà en alguns fets derivats de la violència revolucionària. La seva projecció política a la Federació Comarcal de Sindicats Agrícoles i al consistori van afavorir la suspicàcia popular i s'hagué d'exiliar a França l'any 1939, on retornà anys després.

===Notes===
<references/>

==Bibliografia==
* Barris, Josep Maria. Politics de Roses 1900-2000, inèdit

==Enllaços externs==
* Barris, Josep Maria " La violència política de 1936-1945: Una cacera humana (III)" dins [http://www.roses.cat/la-vila/cultura-i-patrimoni/fitxers/publicacions/llibre-zona-grisa Barris, Josep Maria. Roses o la recerca de la zona grisa. Articles 1999- 2008. Roses: Ajuntament de Roses, 2008] pp. 397-398

[[Categoria: Segle XX]]
[[Categoria: Rosinques i rosincs]]
[[Categoria: Política]]
[[Categoria: Conflicte]]
[[Categoria: Comunitat]]

←Versió més antiga		Revisió de 09:42, 27 març 2014
Línia 15:		Línia 15:


−	Amb l'ocupació de Roses per part de l'exèrcit nacional i la tramitació de l'expedient de la Causa General, al finalitzar la guerra, se l'incriminà en alguns fets derivats de la violència revolucionària. La seva projecció política a la Federació Comarcal de Sindicats Agrícoles i al consistori van afavorir la suspicàcia popular i s'hagué d'exiliar a França l'any 1939, on retornà anys després.	+	Amb l'ocupació de Roses per part de l'exèrcit nacional i la tramitació de l'expedient de la Causa General, al finalitzar la guerra, se l'incriminà en alguns fets derivats de la violència revolucionària. La seva projecció política a la Federació Comarcal de Sindicats Agrícoles i al consistori van afavorir la suspicàcia popular i s'hagué d'exiliar a França l'any 1939, d'on retornà anys després.

@@ Línia 12: / Línia 12: @@
 Durant el Bienni Negre no participà en la política local. Tanmateix, sembla que fou Jutge Municipal, atès que fou detingut arran dels Fets d'Octubre de 1934. No és fins al Consell Municipal creat a partir de la disposició de la Generalitat de Catalunya, del 9/10/1936, que torna al primer pla, aquesta vegada com a alcalde (…28/12/1936 <ref> Possiblement, com s'ha dit, a partir del 9/10/1936</ref> -7/5/1937).
-Els Fets de Maig de 1937 suposaren el bandejament momentani -seu i d'ERC- del consistori, al qual retornà a finals de mes com a alcalde (28/5/1937<ref> En la següent sessió, després de la constitució del 28/5/1937, és a dir el 31/5/1937, tots els integrants del consell posen els càrrecs a disposició i es voten els càrrecs. L'alcalde és confirmat, gràcies a la coalició dels membres d'ERC (3) i UGT (2) contra la CNT-FAI (3).</ref> /-5/9/1937). En la sessió del 4/9/1937 demanà una llicència per deixar l'Alcaldia, però continuant amb el càrrec de conseller, a causa de les obligacions derivades del càrrec que exerceix a la Federació Comarcal de Sindicats Agrícoles, llicència que és efectiva el dia 5/9/1937 i per a un mes de temps. A més, era el delegat d'Ordre Públic de la Generalitat a Roses (…13/6/1937…). En realitat, i fins a la constitució del nou Consell Municipal el 28/11/1937, no tornarà a exercir d'alcalde. Per tant, ocupà la plaça de conseller durant el que restà de legislatura (5/9/1937-28/11/1937), càrrec en el qual repetí en el següent Consell Municipal (28/11/1937-9/5/1938)". <ref> Barris, Josep Maria. Politics de Roses 1900-2000, p.37 </ref></poem></blockquote>
+Els Fets de Maig de 1937 suposaren el bandejament momentani -seu i d'ERC- del consistori, al qual retornà a finals de mes com a alcalde (28/5/1937<ref> En la següent sessió, després de la constitució del 28/5/1937, és a dir el 31/5/1937, tots els integrants del consell posen els càrrecs a disposició i es voten els càrrecs. L'alcalde és confirmat, gràcies a la coalició dels membres d'ERC (3) i UGT (2) contra la CNT-FAI (3).</ref> /-5/9/1937). En la sessió del 4/9/1937 demanà una llicència per deixar l'alcaldia, però continuant amb el càrrec de conseller, a causa de les obligacions derivades del càrrec que exerceix a la Federació Comarcal de Sindicats Agrícoles, llicència que és efectiva el dia 5/9/1937 i per a un mes de temps. A més, era el delegat d'Ordre Públic de la Generalitat a Roses (…13/6/1937…). En realitat, i fins a la constitució del nou Consell Municipal el 28/11/1937, no tornarà a exercir d'alcalde. Per tant, ocupà la plaça de conseller durant el que restà de legislatura (5/9/1937-28/11/1937), càrrec en el qual repetí en el següent Consell Municipal (28/11/1937-9/5/1938)". <ref> Barris, Josep Maria. Polítics de Roses 1900-2000, p.37 </ref></poem></blockquote>
@@ Línia 23: / Línia 23: @@
 ==Bibliografia==
-* Barris, Josep Maria. Politics de Roses 1900-2000, inèdit
+* Barris, Josep Maria. Polítics de Roses 1900-2000, inèdit

←Versió més antiga		Revisió de 09:41, 27 març 2014
Línia 12:		Línia 12:
	Durant el Bienni Negre no participà en la política local. Tanmateix, sembla que fou Jutge Municipal, atès que fou detingut arran dels Fets d'Octubre de 1934. No és fins al Consell Municipal creat a partir de la disposició de la Generalitat de Catalunya, del 9/10/1936, que torna al primer pla, aquesta vegada com a alcalde (…28/12/1936 <ref> Possiblement, com s'ha dit, a partir del 9/10/1936</ref> -7/5/1937).		Durant el Bienni Negre no participà en la política local. Tanmateix, sembla que fou Jutge Municipal, atès que fou detingut arran dels Fets d'Octubre de 1934. No és fins al Consell Municipal creat a partir de la disposició de la Generalitat de Catalunya, del 9/10/1936, que torna al primer pla, aquesta vegada com a alcalde (…28/12/1936 <ref> Possiblement, com s'ha dit, a partir del 9/10/1936</ref> -7/5/1937).

−	Els Fets de Maig de 1937 suposaren el bandejament momentani -seu i d'ERC- del consistori, al qual retornà a finals de mes com a alcalde (28/5/1937<ref> En la següent sessió, després de la constitució del 28/5/1937, és a dir el 31/5/1937, tots els integrants del consell posen els càrrecs a disposició i es voten els càrrecs. L'alcalde és confirmat, gràcies a la coalició dels membres d'ERC (3) i UGT (2) contra la CNT-FAI (3).</ref> /-5/9/1937). En la sessió del 4/9/1937 demanà una llicència per deixar l'Alcaldia, però continuant amb el càrrec de conseller, a causa de les obligacions derivades del càrrec que exerceix a la Federació Comarcal de Sindicats Agrícoles, llicència que és efectiva el dia 5/9/1937 i per a un mes de temps. A més, era el delegat d'Ordre Públic de la Generalitat a Roses (…13/6/1937…). En realitat, i fins a la constitució del nou Consell Municipal el 28/11/1937, no tornarà a exercir d'alcalde. Per tant, ocupà la plaça de conseller durant el que restà de legislatura (5/9/1937-28/11/1937), càrrec en el qual repetí en el següent Consell Municipal (28/11/1937-9/5/1938) <ref> Barris, Josep Maria. Politics de Roses 1900-2000, p.37 </ref></poem></blockquote> ".	+	Els Fets de Maig de 1937 suposaren el bandejament momentani -seu i d'ERC- del consistori, al qual retornà a finals de mes com a alcalde (28/5/1937<ref> En la següent sessió, després de la constitució del 28/5/1937, és a dir el 31/5/1937, tots els integrants del consell posen els càrrecs a disposició i es voten els càrrecs. L'alcalde és confirmat, gràcies a la coalició dels membres d'ERC (3) i UGT (2) contra la CNT-FAI (3).</ref> /-5/9/1937). En la sessió del 4/9/1937 demanà una llicència per deixar l'Alcaldia, però continuant amb el càrrec de conseller, a causa de les obligacions derivades del càrrec que exerceix a la Federació Comarcal de Sindicats Agrícoles, llicència que és efectiva el dia 5/9/1937 i per a un mes de temps. A més, era el delegat d'Ordre Públic de la Generalitat a Roses (…13/6/1937…). En realitat, i fins a la constitució del nou Consell Municipal el 28/11/1937, no tornarà a exercir d'alcalde. Per tant, ocupà la plaça de conseller durant el que restà de legislatura (5/9/1937-28/11/1937), càrrec en el qual repetí en el següent Consell Municipal (28/11/1937-9/5/1938)". <ref> Barris, Josep Maria. Politics de Roses 1900-2000, p.37 </ref></poem></blockquote>

←Versió més antiga		Revisió de 09:39, 27 març 2014
Línia 1:		Línia 1:
−	[[Imatge: SalvadorMarco\|350px\|thumb\|dreta\|Salvador Marcó/AMR]]	+	[[Imatge: SalvadorMarco.jpg\|350px\|thumb\|dreta\|Salvador Marcó/AMR]]

	'''Salvador Marcó i Romañach''' va néixer a Roses el 3 de juny de 1899, lloc on morí, el 14 de gener de 1973. Fill de Felip i Maria, es va dedicar al comerç i també a la pagesia. Es casà amb [[Enriqueta Riera Català]]. El seu pare, [[Felip Marcó Trull]], va ser regidor així com el seu fill, [[Max Marcó Riera]].		'''Salvador Marcó i Romañach''' va néixer a Roses el 3 de juny de 1899, lloc on morí, el 14 de gener de 1973. Fill de Felip i Maria, es va dedicar al comerç i també a la pagesia. Es casà amb [[Enriqueta Riera Català]]. El seu pare, [[Felip Marcó Trull]], va ser regidor així com el seu fill, [[Max Marcó Riera]].

←Versió més antiga		Revisió de 09:39, 27 març 2014
Línia 1:		Línia 1:
−	[[Imatge: ~~Salvador Marco~~\|350px\|thumb\|dreta\|Salvador Marcó/AMR]]	+	[[Imatge: SalvadorMarco\|350px\|thumb\|dreta\|Salvador Marcó/AMR]]

	'''Salvador Marcó i Romañach''' va néixer a Roses el 3 de juny de 1899, lloc on morí, el 14 de gener de 1973. Fill de Felip i Maria, es va dedicar al comerç i també a la pagesia. Es casà amb [[Enriqueta Riera Català]]. El seu pare, [[Felip Marcó Trull]], va ser regidor així com el seu fill, [[Max Marcó Riera]].		'''Salvador Marcó i Romañach''' va néixer a Roses el 3 de juny de 1899, lloc on morí, el 14 de gener de 1973. Fill de Felip i Maria, es va dedicar al comerç i també a la pagesia. Es casà amb [[Enriqueta Riera Català]]. El seu pare, [[Felip Marcó Trull]], va ser regidor així com el seu fill, [[Max Marcó Riera]].

@@ Línia 3: / Línia 3: @@
 '''Salvador Marcó i Romañach''' va néixer a Roses el 3 de juny de 1899, lloc on morí, el 14 de gener de 1973. Fill de Felip i Maria, es va dedicar al comerç i també a la pagesia. Es casà amb [[Enriqueta Riera Català]]. El seu pare, [[Felip Marcó Trull]], va ser regidor així com el seu fill, [[Max Marcó Riera]].
-Els testimonis orals coetanis de l'època coincideixen a afirmar que Marcó fou una de les claus polítiques per entendre la [[Segona República]] a Roses. Home dur i enèrgic, la seva militància política va ser a favor d'ERC.
+Els testimonis orals coetanis de l'època coincideixen a afirmar que Marcó fou una de les claus polítiques per entendre la [[Segona república]] a Roses. Home dur i enèrgic, la seva militància política va ser a favor d'ERC.
 Del buidatge dels llibres dels plens, l'arxiver de Roses n'ha pogut extreure les dades que permeten resseguir la carrera política de Salvador Marcó durant la Segona República: