Roques d'en Rotllà - Historial de revisió

Xe a 09:39, 1 oct 2016

2016-10-01T09:39:22Z

Xe a 09:36, 1 oct 2016

2016-10-01T09:36:16Z

Xe a 11:10, 5 ago 2009

2009-08-05T11:10:14Z

88.5.195.237 a 15:20, 29 juny 2009

2009-06-29T15:20:30Z

Merce a 15:18, 2 juny 2009

2009-06-02T15:18:39Z

Merce a 15:10, 2 juny 2009

2009-06-02T15:10:37Z

Merce a 14:55, 2 juny 2009

2009-06-02T14:55:23Z

Merce a 14:54, 2 juny 2009

2009-06-02T14:54:53Z

Merce: Pàgina nova, amb el contingut: «En '''Rotllà''' era un gegant mític i d'ell s'explica aquesta llegenda:
El gegant va enamorar-se bojament d'una bella donzella anomenada Angèlica...».

2009-06-02T14:54:32Z

Pàgina nova, amb el contingut: «En '''Rotllà''' era un gegant mític i d'ell s'explica aquesta llegenda: <blockquote>El gegant va enamorar-se bojament d'una bella donzella anomenada Angèlica...».

Pàgina nova

En '''Rotllà''' era un gegant mític i d'ell s'explica aquesta llegenda:

<blockquote>El gegant va enamorar-se bojament d'una bella donzella anomenada Angèlica. Segons sembla, els dos mantenien un idil.li en secret i el seu niu d'amor era el castell de Cabrenys.

La donzella no sentia, però, un gran afecte pel gegant i es decantà per un jove moro molt gallard anomenat Mador. Sense en que Rotllà se n'assabentés, l'amant va fugir amb el moro dirigint-se ap al sud, cap a terres sarraïnes.

Quan el gegant ho va saber es va enfurismar i va sortir corrents a la caça de la parella. Els amants furtius creuaren l'Empordà seguint la línia de la costa, perquè cregueren que era la manera menys probable de topar-se amb el gegantàs.

Quan Rotllà va saber que havien fugit costa avall va decidir fer el mateix i sortí amb un coltell que portava penjat al coll, amb el qual es proposava esbocinar la parella. Pres per la ràbia, amb la seva força gegantina colpejava roques, torres, castells i boscos per allà on passava. Així, per tota la costa de l'Empordà hom encara troba testimonis dels seus estralls. Al cap Norfeu hi ha unes grosses moles de pedra conegudes com les roques d'en Rotllà, que el gegant va arrancar de la roca viva amb un cop de coltell. En arribar a la badia de Cadaqués, amb un cop de peu va aixecar un bocí de terra, que aterrà mar endins i es convertí en l'illot dit avui es Cucurucuc. El mateix va fer en passar per l'Estartit, de les porcions de pedra que es varen desprendre naixeren les illes Medes. A Palamós diversos trossos de roca rogenca foren llançats al mar pel gegant formant el que avui són les illes Formigues.<ref>L'Empordà fantàstic. Llegendes. Gabriel Martín i Roig. Farell Editors, 2004</ref></blockquote>

==Notes==
<references/>

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
-[[Imatge:Rotlla.jpg|350px|thumb|dreta|Roques situades vora el cim de la península de Norfeu que es podrien identificar com les de la llegenda]]
+[[Imatge:Rotlla3.jpg|350px|thumb|dreta|Roques situades vora el cim de la península de Norfeu que es podrien identificar com les de la llegenda]]
 En '''Rotllà''' era un gegant mític i d'ell s'explica aquesta llegenda:
-<blockquote><poem>El gegant va enamorar-se bojament d'una bella donzella anomenada Angèlica. Segons sembla, els dos mantenien un idil.li en secret i el seu niu d'amor era el castell de Cabrenys.
+<blockquote><poem>El gegant va enamorar-se bojament d'una bella donzella anomenada Angèlica. Segons sembla, els dos mantenien un idil·li en secret i el seu niu d'amor era el castell de Cabrenys.
 La donzella no sentia, però, un gran afecte pel gegant i es decantà per un jove moro molt gallard anomenat Mador. Sense que en Rotllà se n'assabentés, l'amant va fugir amb el moro dirigint-se cap al sud, cap a terres sarraïnes.

←Versió més antiga		Revisió de 09:36, 1 oct 2016
Línia 1:		Línia 1:
		+	[[Imatge:Rotlla.jpg\|350px\|thumb\|dreta\|Roques situades vora el cim de la península de Norfeu que es podrien identificar com les de la llegenda]]
		+
	En '''Rotllà''' era un gegant mític i d'ell s'explica aquesta llegenda:		En '''Rotllà''' era un gegant mític i d'ell s'explica aquesta llegenda:

@@ Línia 3: / Línia 3: @@
 <blockquote><poem>El gegant va enamorar-se bojament d'una bella donzella anomenada Angèlica. Segons sembla, els dos mantenien un idil.li en secret i el seu niu d'amor era el castell de Cabrenys.
-La donzella no sentia, però, un gran afecte pel gegant i es decantà per un jove moro molt gallard anomenat Mador. Sense en que Rotllà se n'assabentés, l'amant va fugir amb el moro dirigint-se ap al sud, cap a terres sarraïnes.
+La donzella no sentia, però, un gran afecte pel gegant i es decantà per un jove moro molt gallard anomenat Mador. Sense que en Rotllà se n'assabentés, l'amant va fugir amb el moro dirigint-se cap al sud, cap a terres sarraïnes.
 Quan el gegant ho va saber es va enfurismar i va sortir corrents a la caça de la parella. Els amants furtius creuaren l'Empordà seguint la línia de la costa, perquè cregueren que era la manera menys probable de topar-se amb el gegantàs.

←Versió més antiga		Revisió de 15:20, 29 juny 2009
Línia 7:		Línia 7:
	Quan el gegant ho va saber es va enfurismar i va sortir corrents a la caça de la parella. Els amants furtius creuaren l'Empordà seguint la línia de la costa, perquè cregueren que era la manera menys probable de topar-se amb el gegantàs.		Quan el gegant ho va saber es va enfurismar i va sortir corrents a la caça de la parella. Els amants furtius creuaren l'Empordà seguint la línia de la costa, perquè cregueren que era la manera menys probable de topar-se amb el gegantàs.

−	Quan Rotllà va saber que havien fugit costa avall va decidir fer el mateix i sortí amb un coltell que portava penjat al coll, amb el qual es proposava esbocinar la parella. Pres per la ràbia, amb la seva força gegantina colpejava roques, torres, castells i boscos per allà on passava. Així, per tota la costa de l'Empordà hom encara troba testimonis dels seus estralls. Al cap Norfeu hi ha unes grosses moles de pedra conegudes com les roques d'en Rotllà, que el gegant va arrancar de la roca viva amb un cop de coltell. En arribar a la badia de Cadaqués, amb un cop de peu va aixecar un bocí de terra, que aterrà mar endins i es convertí en l'illot dit avui es Cucurucuc. El mateix va fer en passar per l'Estartit, de les porcions de pedra que es varen desprendre naixeren les illes Medes. A Palamós diversos trossos de roca rogenca foren llançats al mar pel gegant formant el que avui són les illes Formigues.<ref>"L'Empordà fantàstic. Llegendes". Gabriel Martín i Roig. Farell Editors, 2004.</ref></poem></blockquote>	+	Quan Rotllà va saber que havien fugit costa avall va decidir fer el mateix i sortí amb un coltell que portava penjat al coll, amb el qual es proposava esbocinar la parella. Pres per la ràbia, amb la seva força gegantina colpejava roques, torres, castells i boscos per allà on passava. Així, per tota la costa de l'Empordà hom encara troba testimonis dels seus estralls. Al [[cap Norfeu]] hi ha unes grosses moles de pedra conegudes com les roques d'en Rotllà, que el gegant va arrancar de la roca viva amb un cop de coltell. En arribar a la badia de Cadaqués, amb un cop de peu va aixecar un bocí de terra, que aterrà mar endins i es convertí en l'illot dit avui es Cucurucuc. El mateix va fer en passar per l'Estartit, de les porcions de pedra que es varen desprendre naixeren les illes Medes. A Palamós diversos trossos de roca rogenca foren llançats al mar pel gegant formant el que avui són les illes Formigues.<ref>"L'Empordà fantàstic. Llegendes". Gabriel Martín i Roig. Farell Editors, 2004.</ref></poem></blockquote>

←Versió més antiga		Revisió de 15:18, 2 juny 2009
Línia 7:		Línia 7:
	Quan el gegant ho va saber es va enfurismar i va sortir corrents a la caça de la parella. Els amants furtius creuaren l'Empordà seguint la línia de la costa, perquè cregueren que era la manera menys probable de topar-se amb el gegantàs.		Quan el gegant ho va saber es va enfurismar i va sortir corrents a la caça de la parella. Els amants furtius creuaren l'Empordà seguint la línia de la costa, perquè cregueren que era la manera menys probable de topar-se amb el gegantàs.

−	Quan Rotllà va saber que havien fugit costa avall va decidir fer el mateix i sortí amb un coltell que portava penjat al coll, amb el qual es proposava esbocinar la parella. Pres per la ràbia, amb la seva força gegantina colpejava roques, torres, castells i boscos per allà on passava. Així, per tota la costa de l'Empordà hom encara troba testimonis dels seus estralls. Al cap Norfeu hi ha unes grosses moles de pedra conegudes com les roques d'en Rotllà, que el gegant va arrancar de la roca viva amb un cop de coltell. En arribar a la badia de Cadaqués, amb un cop de peu va aixecar un bocí de terra, que aterrà mar endins i es convertí en l'illot dit avui es Cucurucuc. El mateix va fer en passar per l'Estartit, de les porcions de pedra que es varen desprendre naixeren les illes Medes. A Palamós diversos trossos de roca rogenca foren llançats al mar pel gegant formant el que avui són les illes Formigues.<ref>L'Empordà fantàstic. Llegendes. Gabriel Martín i Roig. Farell Editors, 2004.</ref></poem></blockquote>	+	Quan Rotllà va saber que havien fugit costa avall va decidir fer el mateix i sortí amb un coltell que portava penjat al coll, amb el qual es proposava esbocinar la parella. Pres per la ràbia, amb la seva força gegantina colpejava roques, torres, castells i boscos per allà on passava. Així, per tota la costa de l'Empordà hom encara troba testimonis dels seus estralls. Al cap Norfeu hi ha unes grosses moles de pedra conegudes com les roques d'en Rotllà, que el gegant va arrancar de la roca viva amb un cop de coltell. En arribar a la badia de Cadaqués, amb un cop de peu va aixecar un bocí de terra, que aterrà mar endins i es convertí en l'illot dit avui es Cucurucuc. El mateix va fer en passar per l'Estartit, de les porcions de pedra que es varen desprendre naixeren les illes Medes. A Palamós diversos trossos de roca rogenca foren llançats al mar pel gegant formant el que avui són les illes Formigues.<ref>"L'Empordà fantàstic. Llegendes". Gabriel Martín i Roig. Farell Editors, 2004.</ref></poem></blockquote>

←Versió més antiga		Revisió de 15:10, 2 juny 2009
Línia 12:		Línia 12:
	==Notes==		==Notes==
	<references/>		<references/>
		+
		+	[[Categoria: Paisatge físic]]
		+	[[Categoria: Contes i llegendes]]

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
 En '''Rotllà''' era un gegant mític i d'ell s'explica aquesta llegenda:
-<blockquote>El gegant va enamorar-se bojament d'una bella donzella anomenada Angèlica. Segons sembla, els dos mantenien un idil.li en secret i el seu niu d'amor era el castell de Cabrenys.
+<blockquote><poem>El gegant va enamorar-se bojament d'una bella donzella anomenada Angèlica. Segons sembla, els dos mantenien un idil.li en secret i el seu niu d'amor era el castell de Cabrenys.
 La donzella no sentia, però, un gran afecte pel gegant i es decantà per un jove moro molt gallard anomenat Mador. Sense en que Rotllà se n'assabentés, l'amant va fugir amb el moro dirigint-se ap al sud, cap a terres sarraïnes.
@@ Línia 7: / Línia 7: @@
 Quan el gegant ho va saber es va enfurismar i va sortir corrents a la caça de la parella. Els amants furtius creuaren l'Empordà seguint la línia de la costa, perquè cregueren que era la manera menys probable de topar-se amb el gegantàs.
-Quan Rotllà va saber que havien fugit costa avall va decidir fer el mateix i sortí amb un coltell que portava penjat al coll, amb el qual es proposava esbocinar la parella. Pres per la ràbia, amb la seva força gegantina colpejava roques, torres, castells i boscos per allà on passava. Així, per tota la costa de l'Empordà hom encara troba testimonis dels seus estralls. Al cap Norfeu hi ha unes grosses moles de pedra conegudes com les roques d'en Rotllà, que el gegant va arrancar de la roca viva amb un cop de coltell. En arribar a la badia de Cadaqués, amb un cop de peu va aixecar un bocí de terra, que aterrà mar endins i es convertí en l'illot dit avui es Cucurucuc. El mateix va fer en passar per l'Estartit, de les porcions de pedra que es varen desprendre naixeren les illes Medes. A Palamós diversos trossos de roca rogenca foren llançats al mar pel gegant formant el que avui són les illes Formigues.<ref>L'Empordà fantàstic. Llegendes. Gabriel Martín i Roig. Farell Editors.</ref></blockquote>
+Quan Rotllà va saber que havien fugit costa avall va decidir fer el mateix i sortí amb un coltell que portava penjat al coll, amb el qual es proposava esbocinar la parella. Pres per la ràbia, amb la seva força gegantina colpejava roques, torres, castells i boscos per allà on passava. Així, per tota la costa de l'Empordà hom encara troba testimonis dels seus estralls. Al cap Norfeu hi ha unes grosses moles de pedra conegudes com les roques d'en Rotllà, que el gegant va arrancar de la roca viva amb un cop de coltell. En arribar a la badia de Cadaqués, amb un cop de peu va aixecar un bocí de terra, que aterrà mar endins i es convertí en l'illot dit avui es Cucurucuc. El mateix va fer en passar per l'Estartit, de les porcions de pedra que es varen desprendre naixeren les illes Medes. A Palamós diversos trossos de roca rogenca foren llançats al mar pel gegant formant el que avui són les illes Formigues.<ref>L'Empordà fantàstic. Llegendes. Gabriel Martín i Roig. Farell Editors, 2004.</ref></poem></blockquote>
 ==Notes==
 <references/>