Revista Rhode - Historial de revisió

Pmebe a 07:52, 7 oct 2024

2024-10-07T07:52:21Z

WikiSysop a 10:06, 1 feb 2021

2021-02-01T10:06:26Z

WikiSysop a 09:49, 15 abr 2020

2020-04-15T09:49:33Z

WikiSysop a 09:47, 15 abr 2020

2020-04-15T09:47:58Z

WikiSysop a 09:43, 15 abr 2020

2020-04-15T09:43:15Z

Pmebe: Es crea la pàgina amb «''Rhode. Suplement de la Fulla Parroquial'' fou una revista rosinca publicada mensualment entre els anys 1971 i 1972. Imatge:Rhode_12_01_1972.JPG|350px|thumb|dreta|...».

2019-12-03T09:28:28Z

Es crea la pàgina amb «''Rhode. Suplement de la Fulla Parroquial'' fou una revista rosinca publicada mensualment entre els anys 1971 i 1972. Imatge:Rhode_12_01_1972.JPG|350px|thumb|dreta|...».

Pàgina nova

''Rhode. Suplement de la Fulla Parroquial'' fou una revista rosinca publicada mensualment entre els anys 1971 i 1972.

[[Imatge:Rhode_12_01_1972.JPG|350px|thumb|dreta| Portada del número 12 de Rhode. Gener de 1972 / AMR. Hemeroteca]]

La revista Rhode esdevingué un glop d'aire fresc i nou enmig de la grisor del darrer
franquisme. De fet, fou el resultat inevitable dels nous temps, de les noves formes de
pensar i sentir, de la decantació de tot allò que dugueren els turistes que, any sí i any
també, visitaven la nostra població. Rhode fou la modernor de principi de la dècada de
1970, la posada en escena i en valor dels nous corrents musicals, per exemple, amb la
Nova Cançó al capdavant. També destacà en la divulgació de la història local, en la
mateixa mesura que fou una publicació amatent als problemes més actuals, com
l'aculturació que començava a provocar el turisme de masses o els atacs barroers al
patrimoni natural i arquitectònic.

La iniciativa, clarament liderada per l'[[Esteve Palou]], malgrat que no hi havia formalment ni
director ni consell de redacció, hagué d'aprofitar els instruments del règim franquista per
poder tenir èxit. Així, seguint la recomanació del rector [[Delfí Massot]], la revista se
subtitulà com a «Suplement de la Fulla Parroquial», una opció que la protegia de
possibles suspicàcies de les autoritats censores, i curiosament no podia estar datada. Al
mateix temps, Esteve Palou recorda com, davant una possible visita de la Guàrdia Civil,
havien de declarar que s'inscrivien dins d'Acció Catòlica, malgrat que no en formessin
part. Tot plegat, permetia els impulsors utilitzar la multicopista de la rectoria per poder
imprimir la revista que, com es pot comprovar, no tenia una qualitat física o impresa
gaire destacada. Aquest enquadrament formal dins els esquemes catòlics, encara que
fossin de tall progressista, valgué a aquesta iniciativa alguna crítica irònica per part del
fulletó satíric de carnaval La Rutlla.

Rhode, doncs, esdevingué una publicació que donà veu als anhels d'una àmplia franja
de població. Pogué criticar, amb fonament, les autoritats locals, pogué denunciar abusos
i irregularitats, però sobretot posà la primera pedra per normalitzar l'ús del català, encara
que fos sovint de caire autodidacta, i expressà el desig de divulgar les noves idees i
moviments culturals que s'estaven produint. N'és una mostra eloqüent el poema visual
que publicà l'escultor Narcís Costa al primer número.

El cansament del principal impulsor de la revista, Esteve Palou, fou el motiu fonamental
de la seva desaparició, l'agost de 1972. Fou una iniciativa breu, però de fort impacte
cultural, que permeté a tota una generació de joves iniciar-se en l'activisme social.
Darrera Esteve Palou hi havia gent com en [[Francesc Vigo Peracaula]], [[Narcís Costa]],
[[Conxita Ribas[[, [[Albert Poyato]], [[Agustí Buscarons]], [[Jordi Batlle]], [[Josep Jacomet]], [[Lluís
Costa]], [[Josep Boix Castey]], [[Francesc Pi-Orollell]], [[Carles Pàramo Ponsetí[[, [[Josep Coll]], [[Josep Romañach]] i
molts d'altres.

Quant al contingut de ''Rhode'' és molt divers. Predominen els articles d'opinió sobre
diferents afers d'actualitat, els articles divulgatius sobre la història i el patrimoni local, la
recensió dels esdeveniments de caràcter cultural que s'havien celebrat i de les pel·lícules
que s'havien projectat a la població, les entrevistes, algunes a personatges famosos que
havien actuat a Roses, com Quico Pi de la Serra, Lluís Llach o Guillermina Mota, o la
publicació de poesies, algunes de les quals plenament inserides en els corrents estilístics
contemporanis més moderns. En definitiva, ''Rhode'' fou una publicació que pretenia
despertar l'interès ciutadà per la cosa pública i superar així l'exclusió que el franquisme
intentava imposar a la població.

De caràcter mensual, ''Rhode'' aparegué aproximadament entre els mesos de febrer de
1971 i l'agost de l'any següent, 1972, és a dir, se'n feren 15 números. La seva datació és
una mica complicada i confusa, fet pel qual caldrà estudiar bé el seu contingut per
desfer l'entrellat. Se n'imprimien 200 exemplars, que es venien pràcticament tots. Tenien
un preu de 10 pessetes i es distribuïen des d'una quarantena d'establiments comercials
de la població. Anunciar-s'hi costava 100 pessetes. La revista era impresa amb ciclostil,
fet pel qual la qualitat era baixa i el pas del temps l'ha castigat força. A partir del quart
número la Ferrateria Bernadette, regentada per l'activista cultural Josep Boix Castey,
subvencionà la impressió de la coberta de la revista, en paper satinat i d'un gramatge
adequat, que reproduïa un vaixell grec. Aquesta portada sorgí arran d'un concurs per
triar la imatge identificativa de la revista. Tanmateix, la primera pàgina de cada entrega
era sempre un dibuix diferent fet per algun/a col·laborardor/a. Els primers números de la
revista, fins al quart, tenia un nombre variable de pàgines (entre 22 a 36) i, a partir del
núnero 5, s'estabilitzà en 20 pàgines.

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
 [[Imatge:Coberta_revistarhode.JPG|350px|thumb|dreta|Portada interior del mes de febrer de 1971 (exemplar n.3)]][[Imatge:Portada_rhode.JPG|350px|thumb|dreta|Portada exterior del mes de juliol de 1971 (exemplar n.7)]]
@@ Línia 64: / Línia 66: @@
 número 5, s'estabilitzà en 20 pàgines.
-La revista Rhode fou un Suplement de la Fulla Parroquial, una revista rosinca publicada mensualment entre els anys 1971 i 1972.
 [[Categoria: Comunicació]]

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
-''Rhode. Suplement de la Fulla Parroquial'' fou una revista rosinca publicada mensualment entre els anys 1971 i 1972.
+[[Imatge:Coberta_revistarhode.JPG|350px|thumb|dreta|Portada interior del mes de febrer de 1971 (exemplar n.3)]][[Imatge:Portada_rhode.JPG|350px|thumb|dreta|Portada exterior del mes de juliol de 1971 (exemplar n.7)]]
-−
@@ Línia 64: / Línia 63: @@
 revista, fins al quart, tenia un nombre variable de pàgines (entre 22 a 36) i, a partir del
 número 5, s'estabilitzà en 20 pàgines.
 [[Categoria: Comunicació]]

@@ Línia 37: / Línia 37: @@
 cultural, que permeté a tota una generació de joves iniciar-se en l'activisme social.
 Darrera Esteve Palou hi havia gent com en [[Francesc Vigo Peracaula]], [[Narcís Costa]],
-[[Conxita Ribas]], [[Albert Poyato]], [[Agustí Buscarons]], [[Jordi Batlle]], [[Josep Jacomet]], [[Lluís
+[[Conxita Ribas]], [[Albert Poyato]], [[Agustí Buscarons]], [[Jordi Batlle]], [[Josep Jacomet]], [[Lluís Costa]], [[Josep Boix Castey]], [[Francesc Pi-Orollell]], [[Carles Pàramo Ponsetí]], [[Josep Coll]], [[Josep Romañach]] i
 Costa]], [[Josep Boix Castey]], [[Francesc Pi-Orollell]], [[Carles Pàramo Ponsetí]], [[Josep Coll]], [[Josep Romañach]] i
 molts d'altres.

@@ Línia 62: / Línia 62: @@
 adequat, que reproduïa un vaixell grec. Aquesta portada sorgí arran d'un concurs per
 triar la imatge identificativa de la revista. Tanmateix, la primera pàgina de cada entrega
-era sempre un dibuix diferent fet per algun/a col·laborardor/a. Els primers números de la
+era sempre un dibuix diferent fet per algun/a col·laborador/a. Els primers números de la
 revista, fins al quart, tenia un nombre variable de pàgines (entre 22 a 36) i, a partir del
 número 5, s'estabilitzà en 20 pàgines.