Plaça de Pep Ventura - Historial de revisió

Pmebe a 07:16, 8 jul 2021

2021-07-08T07:16:53Z

Pmebe a 07:16, 8 jul 2021

2021-07-08T07:16:12Z

Jep a 06:37, 10 maig 2021

2021-05-10T06:37:09Z

Jep a 09:11, 27 abr 2021

2021-04-27T09:11:46Z

Jep: /* Espai de memòria */

2021-04-13T06:38:25Z

‎Espai de memòria

Jep a 06:37, 13 abr 2021

2021-04-13T06:37:47Z

WikiSysop a 07:47, 15 juny 2020

2020-06-15T07:47:49Z

WikiSysop a 07:30, 15 juny 2020

2020-06-15T07:30:50Z

WikiSysop a 17:28, 18 maig 2020

2020-05-18T17:28:58Z

WikiSysop a 17:28, 18 maig 2020

2020-05-18T17:28:16Z

@@ Línia 4: / Línia 4: @@
 [[Categoria: Música]]
 [[Categoria: El nou eixample]]
 <div id="CA" style="display:inline;">La plaça de Pep Ventura és un indret urbanitzat el 1977 de l'eixample situat a l'oest del nucli històric, entre el barri de Roses i la Ciutadella, sorgit als anys seixanta del segle XX. Es troba delimitada pels carrers de Madrid, de Granada i del president Lluís Companys.

←Versió més antiga		Revisió de 07:16, 8 jul 2021
Línia 32:		Línia 32:

	La [[plaça de Pep Ventura]], articulava el ''Matadero'', un barri en constant construcció, a mig fer, ple de solars que esperaven el seu moment per ser construïts, de famílies amb fills i somnis per alimentar; immigrants la gran majoria, que buscaven en aquest eixample del poble un espai per viure, per arrelar-se. La Roses del ''Matarero'', dels anys 70 i 80, no va aparèixer mai a les postals, ni als souvenirs, ni a les rutes literàries, però soterradament explica una part de la nostra història recent, potser no la més bonica, però que és la meva.</blockquote>		La [[plaça de Pep Ventura]], articulava el ''Matadero'', un barri en constant construcció, a mig fer, ple de solars que esperaven el seu moment per ser construïts, de famílies amb fills i somnis per alimentar; immigrants la gran majoria, que buscaven en aquest eixample del poble un espai per viure, per arrelar-se. La Roses del ''Matarero'', dels anys 70 i 80, no va aparèixer mai a les postals, ni als souvenirs, ni a les rutes literàries, però soterradament explica una part de la nostra història recent, potser no la més bonica, però que és la meva.</blockquote>
		+
		+	<videoflash>5lhKB3WSS1Q</videoflash>
		+

	===Referències===		===Referències===

@@ Línia 23: / Línia 23: @@
 Ventura va ser un personatge que va revolucionar el món de la música i de la sardana; autor de Per tu ploro, entre moltes altres sardanes; un geni que s’homenatja, dos segles després del seu naixement, per posar en valor una figura que va deixar una forta empremta durant la seva vida (1817-1875), i durant les dècades posteriors, de la mà dels seus seguidors, deixebles i companys.
-La seva dilatada trajectòria és prou coneguda per al gran públic, però els seus orígens, sovint, han generat dubtes als estudiosos de la seva biografia. Tot i néixer a Alcalà la Real perquè el seu pare hi estava destinat, els seus primers anys de vida els va passar a Roses, lloc d'origen de la seva família, fins el 1823 quan marxen a Figueres.
+La seva dilatada trajectòria és prou coneguda per al gran públic, però els seus orígens, sovint, han generat dubtes als estudiosos de la seva biografia. Tot i néixer a Alcalà la Real perquè el seu pare hi estava destinat, els seus primers anys de vida els va passar a Roses, lloc d'origen de la seva família, fins al 1823 quan marxen a Figueres.
 ===Significació===

@@ Línia 25: / Línia 25: @@
 La seva dilatada trajectòria és prou coneguda per al gran públic, però els seus orígens, sovint, han generat dubtes als estudiosos de la seva biografia. Tot i néixer a Alcalà la Real perquè el seu pare hi estava destinat, els seus primers anys de vida els va passar a Roses, lloc d'origen de la seva família, fins el 1823 quan marxen a Figueres.
-El dia 15 de maig de 2021, aquesta plaça fou el [[Locus Amoenus]] triat per l'historiador de l'art [[Toni Martínez Martínez]].
+===Significació===
 ===Referències===

@@ Línia 25: / Línia 25: @@
 La seva dilatada trajectòria és prou coneguda per al gran públic, però els seus orígens, sovint, han generat dubtes als estudiosos de la seva biografia. Tot i néixer a Alcalà la Real perquè el seu pare hi estava destinat, els seus primers anys de vida els va passar a Roses, lloc d'origen de la seva família, fins el 1823 quan marxen a Figueres.
-El dia 15 de maig de 2021, aquesta plaça fou el [[Locus Amoenus]] triat per l'historiador de l'art Toni Martínez Martínez.
+El dia 15 de maig de 2021, aquesta plaça fou el [[Locus Amoenus]] triat per l'historiador de l'art [[Toni Martínez Martínez]].
-−
 ===Referències===

←Versió més antiga		Revisió de 06:37, 13 abr 2021
Línia 24:		Línia 24:

	La seva dilatada trajectòria és prou coneguda per al gran públic, però els seus orígens, sovint, han generat dubtes als estudiosos de la seva biografia. Tot i néixer a Alcalà la Real perquè el seu pare hi estava destinat, els seus primers anys de vida els va passar a Roses, lloc d'origen de la seva família, fins el 1823 quan marxen a Figueres.		La seva dilatada trajectòria és prou coneguda per al gran públic, però els seus orígens, sovint, han generat dubtes als estudiosos de la seva biografia. Tot i néixer a Alcalà la Real perquè el seu pare hi estava destinat, els seus primers anys de vida els va passar a Roses, lloc d'origen de la seva família, fins el 1823 quan marxen a Figueres.
		+
		+	El dia 15 de maig de 2021, aquesta plaça fou el [[Locus Amoenus]] triat per l'historiador de l'art Toni Martínez Martínez.

@@ Línia 11: / Línia 11: @@
 L'any 1976, quan el franquisme donava les seves darreres passes, l'Ajuntament va promoure la construcció d'una plaça dedicada al músic empordanès per commemorar, el 1977, el 160è aniversari del seu naixement. L'encàrrec va ser elaborat per l'arquitecte tècnic Agustí Donat, que el mes de juliol ja tenia enllestit el projecte. Un mes després, enmig del bulliciós agost rosinc, la corporació va presentar el projecte definitiu, que seria aprovat en la sessió del Ple de l'1 d'octubre del mateix any. El pressupost de l'obra era d'1.124.816 pessetes. L'1 de desembre, després de la pertinent exposició pública, va ser aprovat definitivament. Ja s'havien fet tots els tràmits burocràtics per dedicar un espai a l'avi Pep.
-El rosinc Agustí Donat va projectar una plaça amb dues plataformes anivellades que permetien superar el desnivell del terreny. Al bell mig hi situava una font amb un relleu de Pep Ventura realitzat per l'escultor figuerenc Artur Novoa. L'aigua seria abastida des de l'antiga mina de can Ponac. Així matiex, per ressaltar la catalanitat universal del personatge i el seu paper renovador de la sardana, el paviment havia de tenir "alegorías de la sardana, como homenaje al nombre que se le da a la plaza, para así resaltar su nombre y carácter de la misma". Amb aquesta idea es pavimentà un fragment de la plaça amb els colors de la senyera catalana, un símbol dels canvis que s'estaven produint el 1976.
+El rosinc Agustí Donat va projectar una plaça amb dues plataformes anivellades que permetien superar el desnivell del terreny. Al bell mig hi situava una font amb un relleu de Pep Ventura realitzat per l'escultor figuerenc Artur Novoa. L'aigua seria abastida des de l'antiga mina de can Ponac. Així mateix, per ressaltar la catalanitat universal del personatge i el seu paper renovador de la sardana, el paviment havia de tenir "alegorías de la sardana, como homenaje al nombre que se le da a la plaza, para así resaltar su nombre y carácter de la misma". Amb aquesta idea es pavimentà un fragment de la plaça amb els colors de la senyera catalana, un símbol dels canvis que s'estaven produint el 1976.
@@ Línia 23: / Línia 23: @@
 Ventura va ser un personatge que va revolucionar el món de la música i de la sardana; autor de Per tu ploro, entre moltes altres sardanes; un geni que s’homenatja, dos segles després del seu naixement, per posar en valor una figura que va deixar una forta empremta durant la seva vida (1817-1875), i durant les dècades posteriors, de la mà dels seus seguidors, deixebles i companys.
-La seva dilatada trajectòria és prou coneguda per al gran públic, però els seus orígens, sovint, han generat dubtes als estudiosos de la seva biografia. Tot i néixer a Alcalà la Real perquè el seu pare hi estava destinat, els seus primers anys de vida els va passar a Roses, lloc d'orígen de la seva família, fins el 1823 quan marxen a Figueres.
+La seva dilatada trajectòria és prou coneguda per al gran públic, però els seus orígens, sovint, han generat dubtes als estudiosos de la seva biografia. Tot i néixer a Alcalà la Real perquè el seu pare hi estava destinat, els seus primers anys de vida els va passar a Roses, lloc d'origen de la seva família, fins el 1823 quan marxen a Figueres.

←Versió més antiga		Revisió de 07:30, 15 juny 2020
Línia 5:		Línia 5:
	[[Categoria: El nou eixample]]		[[Categoria: El nou eixample]]

−	<div id="ES" style="display:inline;">La plaça de Pep Ventura és un indret urbanitzat el 1977 de l'eixample situat a l'oest del nucli històric, entre el barri de Roses i la Ciutadella, sorgit als anys seixanta del segle XX. Es troba delimitada pels carrers de Madrid, de Granada i del president Lluís Companys.	+	<div id="CA" style="display:inline;">La plaça de Pep Ventura és un indret urbanitzat el 1977 de l'eixample situat a l'oest del nucli històric, entre el barri de Roses i la Ciutadella, sorgit als anys seixanta del segle XX. Es troba delimitada pels carrers de Madrid, de Granada i del president Lluís Companys.

@@ Línia 12: / Línia 12: @@
 El rosinc Agustí Donat va projectar una plaça amb dues plataformes anivellades que permetien superar el desnivell del terreny. Al bell mig hi situava una font amb un relleu de Pep Ventura realitzat per l'escultor figuerenc Artur Novoa. L'aigua seria abastida des de l'antiga mina de can Ponac. Així matiex, per ressaltar la catalanitat universal del personatge i el seu paper renovador de la sardana, el paviment havia de tenir "alegorías de la sardana, como homenaje al nombre que se le da a la plaza, para así resaltar su nombre y carácter de la misma". Amb aquesta idea es pavimentà un fragment de la plaça amb els colors de la senyera catalana, un símbol dels canvis que s'estaven produint el 1976.
 ===L'execució del projecte===
@@ Línia 27: / Línia 28: @@
 ===Referències===
 J.M. Barris; P. Meseguer, «Pep Ventura», Revista de la Festa Major de Roses, Roses, Ajuntament de Roses, 2018, p. 6-13. (http://www.rosescultura.cat/pujades/files/Revista%20festa%20major%202017.pdf)</div>

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
-[[Imatge:Plpepventura.jpg|350px|thumb|dreta|Vista des del sud de la plaça]]
+<div align=right>[[#CA|CA]] | [[#ES|ES]] | [[#EN|EN]] | [[#FR|FR]]</div>[[Imatge:Plpepventura.jpg|350px|thumb|dreta|Vista des del sud de la plaça]]
 [[Categoria: Civil]]
 [[Categoria: Arquitectura]]
@@ Línia 5: / Línia 5: @@
 [[Categoria: El nou eixample]]
-La plaça de Pep Ventura és un indret urbanitzat el 1977 de l'eixample situat a l'oest del nucli històric, entre el barri de Roses i la Ciutadella, sorgit als anys seixanta del segle XX. Es troba delimitada pels carrers de Madrid, de Granada i del president Lluís Companys.
+<div id="ES" style="display:inline;">La plaça de Pep Ventura és un indret urbanitzat el 1977 de l'eixample situat a l'oest del nucli històric, entre el barri de Roses i la Ciutadella, sorgit als anys seixanta del segle XX. Es troba delimitada pels carrers de Madrid, de Granada i del president Lluís Companys.
 ===El projecte===
@@ Línia 14: / Línia 15: @@
 ===L'execució del projecte===
 El dia 21 de desembre de 1976, l'Ajuntament de Roses convidava els paletes i constructors locals a prendre part en el concurs per adjudicar les obres de la plaça Pep Ventura. El termini per rebre les ofertes acabava el dia 15 de gener de 1977 i, finalment, s'adjudicà al contractista d'obres Francesc Huguet, segons l'acord de la Comissió Municipal Permanent celebrada el dia 25 de gener. Huguet es comprometé a fer les obres per un preu de remat de 1.158.816 pessetes, que fou la millor oferta econòmica, malgrat que, curiosament, era superior al preu inicial. Sens dubte, la inflació galopant derivada de la crisi petroliera provocava augments continus dels preus, avui gairebé impensables.
 ===Espai de memòria===
@@ Línia 21: / Línia 23: @@
 La seva dilatada trajectòria és prou coneguda per al gran públic, però els seus orígens, sovint, han generat dubtes als estudiosos de la seva biografia. Tot i néixer a Alcalà la Real perquè el seu pare hi estava destinat, els seus primers anys de vida els va passar a Roses, lloc d'orígen de la seva família, fins el 1823 quan marxen a Figueres.
 ===Referències===
-J.M. Barris; P. Meseguer, «Pep Ventura», Revista de la Festa Major de Roses, Roses, Ajuntament de Roses, 2018, p. 6-13. (http://www.rosescultura.cat/pujades/files/Revista%20festa%20major%202017.pdf)
+J.M. Barris; P. Meseguer, «Pep Ventura», Revista de la Festa Major de Roses, Roses, Ajuntament de Roses, 2018, p. 6-13. (http://www.rosescultura.cat/pujades/files/Revista%20festa%20major%202017.pdf)</div>