Pescadors - Historial de revisió

Xe a 08:54, 21 abr 2016

2016-04-21T08:54:19Z

Xe a 08:52, 21 abr 2016

2016-04-21T08:52:29Z

WikiSysop a 10:22, 8 maig 2012

2012-05-08T10:22:01Z

WikiSysop a 09:44, 12 des 2011

2011-12-12T09:44:17Z

WikiSysop a 09:22, 12 des 2011

2011-12-12T09:22:09Z

Raul: /* Els vaixells */

2011-11-25T11:58:40Z

‎Els vaixells

Raul: /* La pesca */

2011-11-25T11:55:43Z

‎La pesca

Raul: /* La pesca */

2011-11-25T11:52:56Z

‎La pesca

Raul a 11:49, 25 nov 2011

2011-11-25T11:49:32Z

Havalina: /* Què és la pesca? */

2011-11-14T20:27:41Z

‎Què és la pesca?

@@ Línia 3: / Línia 3: @@
 [[Imatge:ROS-116-0013.jpg|350px|thumb|dreta|Pescadors varant la barca a la platja. Fons Rosa Berta]]
-[[Imatge:ROS-55-0005.jpg|350px|thumb|dreta|Pescadors xurrant (recollint la xarxa). Fons Jordi Negre]]
-[[Imatge:ROS-43-0014.jpg|350px|thumb|dreta|Pescadors desxarxant el peix. Fons Alejandro Alavés]]
 Una de les identitats més importants de Roses és la de vila de '''pescadors'''. Una bona part de la població rosinca s’ha dedicat i es dedica a la pesca. En canvi, no s’ha escrit la seva història encara, amb les poques excepcions apuntades pel incansable arxiver Josep Maria Barris.
@@ Línia 15: / Línia 15: @@
 == La pesca ==
+[[Imatge:ROS-43-0014.jpg|350px|thumb|dreta|Pescadors desxarxant el peix. Fons Alejandro Alavés]]
 En la pesca és tracta de capturar peix (per a menjar o com a trofeu), i també és la indústria basada en la captura de peixos. La pesca es pot dur a terme al mar, rius, llacs o en qualsevol altre tipus d'embassament d'aigua. Depenent del tipus de pesca, es pot fer des d'una embarcació, des de terra ferma, dempeus a l'aigua o nedant.El mètode de pesca artesanal més habitual és la pesca amb canya. També es practica com a esport la pesca amb canya i la [[pesca submarina]], amb un fusell que dispara un arpó. Altres mètodes són l'ús d'arpons en rius, o diversos tipus de trampes pel peix, com ara les [[Gambina|gambines]]. La [[pesca esportiva]] és popular tant en aigua dolça com salada. Pel que fa a la pesca industrial, que sol tenir lloc al mar, el mètode més habitual és l'ús de [[Xarxes|xarxes]] per atrapar el peix. La pesca és una font de recursos importants en molts països, ja que el peix forma part de la dieta habitual de moltes persones. El repartiment i conservació de recursos pesquers és un tema habitualment controvertit en les relacions internacionals.Una altra tipus de pesca és la pesca a l' en la que s'utilitza un llum per a atreure i enlluernar l'animal que es vol capturar.
@@ Línia 21: / Línia 21: @@
 == Els vaixells ==
+[[Imatge:ROS-55-0005.jpg|350px|thumb|dreta|Pescadors xurrant (recollint la xarxa). Fons Jordi Negre]]
 Els vaixells son unes embarcacions de grans dimensions que s'utilitzen per navegar al mar, als llacs i als rius . Els vaixells es diferencien de les barques per la seva capacitat de càrrega o de transport de passatgers i per la gran autonomia del sistema de propulsió, que l'habilita per a viatges de llarga distància. N'hi ha de molts tipus, transport de persones, transport de mercaderies, vaixells de pesca, vaixells recreatius, vaixells de guerra, etc. cadascú amb característiques de disseny adequades a la funció a la qual està destinat. Per exemple, en un vaixell mercant destaca la capacitat de càrrega i l'economia del sistema de propulsió, en canvi, en un de militar és més important la velocitat que pugui assolir el sistema de propulsió sense que la despesa de combustible sigui un factor determinant.

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
 [[Imatge:IMG0012.JPG|350px|thumb|dreta|(AMR, Col·lecció Reixach).]]
 [[Imatge:IMG0028.JPG|350px|thumb|dreta|(AMR, Col·lecció Reixach).]]
 Una de les identitats més importants de Roses és la de vila de '''pescadors'''. Una bona part de la població rosinca s’ha dedicat i es dedica a la pesca. En canvi, no s’ha escrit la seva història encara, amb les poques excepcions apuntades pel incansable arxiver Josep Maria Barris.
-<blockquote><poem>Precisament, cap historiador s’ha capbussat mai en la recerca dels orígens del gremi de pescadors de Roses. Tot sembla apuntar que la formació d’un gremi professional que aplegués els pescadors, els  mariners i la resta de matriculats a les llistes de marina (calafats, [[mestres d’aixa|Mestre d'aixa]], etc.) cal datar-la en el transcurs del segle XVIII, quan la població experimenta un renaixement de les cendres deixades pel període bèl•lic de 1640. [...] Usualment, els gremis provenien de les antigues confraries de caràcter religiós de l’Edat Mitjana. L’existència d’una qualsevol forma d’organització del col•lectiu pescador durant els segles medievals, però, tampoc ha esta investigada, encara que les freqüents llicències atorgades pel bisbe de treballar el diumenge –amb la finalitat de recaptar els fons necessaris per rescatar companys captius de musulmans- deixen entreveure l’existència d’una institució formalment constituïda que aglutinava els pescadors rosincs. [...] Les dades que hom disposa per a la segona meitat del segle XVIII confirmen el bon moment de la pesca a Roses. El 1765, era la cinquena població del litoral gironí en nombre d’embarcacions de pesca (41 vaixells), molt a prop de la tercera en el rànquing, l’Escala, amb 49 bastiments. Existien indústries de salaó de peix, principalment anxova, encara que també es pescaven sardines i tonyines, com destaca una memorial de 1770 adreçat pels regidors de la vila de Roses, juntament amb els comerciants de l’Empordà i de la vila d’Olot, al Rei. [...] No hauria d’estranyar, doncs, que la constitució d’un gremi de pescadors s’hagués produït en aquests moments, a redós d’un impuls destacable de les indústries extractives i transformadores pesqueres.<ref> Barris i Ruset, J.M. ''Roses o la recerca de la zona grisa. Articles. 1999- 2008'', Roses: Ajuntament de Roses, 2008. Pàg. 189-190. </ref> </poem></blockquote>
+<blockquote><poem>Precisament, cap historiador s’ha capbussat mai en la recerca dels orígens del gremi de pescadors de Roses. Tot sembla apuntar que la formació d’un gremi professional que aplegués els pescadors, els  mariners i la resta de matriculats a les llistes de marina (calafats, [[mestres d’aixa|Mestre d'aixa]], etc.) cal datar-la en el transcurs del segle XVIII, quan la població experimenta un renaixement de les cendres deixades pel període bèl·lic de 1640. [...] Usualment, els gremis provenien de les antigues confraries de caràcter religiós de l’Edat Mitjana. L’existència d’una qualsevol forma d’organització del col·lectiu pescador durant els segles medievals, però, tampoc ha esta investigada, encara que les freqüents llicències atorgades pel bisbe de treballar el diumenge –amb la finalitat de recaptar els fons necessaris per rescatar companys captius de musulmans- deixen entreveure l’existència d’una institució formalment constituïda que aglutinava els pescadors rosincs. [...] Les dades que hom disposa per a la segona meitat del segle XVIII confirmen el bon moment de la pesca a Roses. El 1765, era la cinquena població del litoral gironí en nombre d’embarcacions de pesca (41 vaixells), molt a prop de la tercera en el rànquing, l’Escala, amb 49 bastiments. Existien indústries de salaó de peix, principalment anxova, encara que també es pescaven sardines i tonyines, com destaca una memorial de 1770 adreçat pels regidors de la vila de Roses, juntament amb els comerciants de l’Empordà i de la vila d’Olot, al Rei. [...] No hauria d’estranyar, doncs, que la constitució d’un gremi de pescadors s’hagués produït en aquests moments, a redós d’un impuls destacable de les indústries extractives i transformadores pesqueres.<ref> Barris i Ruset, J.M. ''Roses o la recerca de la zona grisa. Articles. 1999- 2008'', Roses: Ajuntament de Roses, 2008. Pàg. 189-190. </ref> </poem></blockquote>
 Durant el segle XX, la pesca ha mantingut la seva importància en la economia de Roses. La introducció de motors a les embarcacions va augmentar encara aquesta importància, tan pel que fa el volum de pesca, com pel que fa el nombre de treballadors que s’hi dedicaven. ''El 1910, la pesca ocupava un 35% de la població activa, xifra que augmentà 10 punts l’any 1930, segons els padrons d’habitants respectius. El 1955, encara, la població treballadora relacionada amb els oficis de mar representava el 42%, segons Yvette Barbaza, a El paisatge humà de la Costa Brava, i el 1960, el 36,3%''. I Roses encara figura entre els principals ports pesquers de les comarques gironines i al costat dels de Tarragona, Vilanova i la Geltrú, Barcelona i Sant Carles de la Ràpita. El 1998, [[Port pesquer|Roses]] era el segon port pesquer català, després de Tarragona.

@@ Línia 5: / Línia 5: @@
 <blockquote><poem>Precisament, cap historiador s’ha capbussat mai en la recerca dels orígens del gremi de pescadors de Roses. Tot sembla apuntar que la formació d’un gremi professional que aplegués els pescadors, els  mariners i la resta de matriculats a les llistes de marina (calafats, [[mestres d’aixa|Mestre d'aixa]], etc.) cal datar-la en el transcurs del segle XVIII, quan la població experimenta un renaixement de les cendres deixades pel període bèl•lic de 1640. [...] Usualment, els gremis provenien de les antigues confraries de caràcter religiós de l’Edat Mitjana. L’existència d’una qualsevol forma d’organització del col•lectiu pescador durant els segles medievals, però, tampoc ha esta investigada, encara que les freqüents llicències atorgades pel bisbe de treballar el diumenge –amb la finalitat de recaptar els fons necessaris per rescatar companys captius de musulmans- deixen entreveure l’existència d’una institució formalment constituïda que aglutinava els pescadors rosincs. [...] Les dades que hom disposa per a la segona meitat del segle XVIII confirmen el bon moment de la pesca a Roses. El 1765, era la cinquena població del litoral gironí en nombre d’embarcacions de pesca (41 vaixells), molt a prop de la tercera en el rànquing, l’Escala, amb 49 bastiments. Existien indústries de salaó de peix, principalment anxova, encara que també es pescaven sardines i tonyines, com destaca una memorial de 1770 adreçat pels regidors de la vila de Roses, juntament amb els comerciants de l’Empordà i de la vila d’Olot, al Rei. [...] No hauria d’estranyar, doncs, que la constitució d’un gremi de pescadors s’hagués produït en aquests moments, a redós d’un impuls destacable de les indústries extractives i transformadores pesqueres.<ref> Barris i Ruset, J.M. ''Roses o la recerca de la zona grisa. Articles. 1999- 2008'', Roses: Ajuntament de Roses, 2008. Pàg. 189-190. </ref> </poem></blockquote>
-Durant el segle XX, la pesca ha mantingut la seva importància en la economia de Roses. La introducció de motors a les embarcacions va augmentar encara aquesta importància, tan pel que fa el volum de pesca, com pel que fa el nombre de treballadors que s’hi dedicaven. ''El 1910, la pesca ocupava un 35% de la població activa, xifra que augmentà 10 punts l’any 1930, segons els padrons d’habitants respectius. El 1955, encara, la població treballadora relacionada amb els oficis de mar representava el 42%, segons Yvette Barbaza, a El paisatge humà de la Costa Brava, i el 1960, el 36,3%''. I Roses encara figura entre els principals ports pesquers de les comarques gironines i al costat dels de Tarragona, Vilanova i la Geltrú, Barcelona i Sant Carles de la Ràpita. El 1998, Roses era el segon port pesquer català, després de Tarragona.
+Durant el segle XX, la pesca ha mantingut la seva importància en la economia de Roses. La introducció de motors a les embarcacions va augmentar encara aquesta importància, tan pel que fa el volum de pesca, com pel que fa el nombre de treballadors que s’hi dedicaven. ''El 1910, la pesca ocupava un 35% de la població activa, xifra que augmentà 10 punts l’any 1930, segons els padrons d’habitants respectius. El 1955, encara, la població treballadora relacionada amb els oficis de mar representava el 42%, segons Yvette Barbaza, a El paisatge humà de la Costa Brava, i el 1960, el 36,3%''. I Roses encara figura entre els principals ports pesquers de les comarques gironines i al costat dels de Tarragona, Vilanova i la Geltrú, Barcelona i Sant Carles de la Ràpita. El 1998, [[Port pesquer|Roses]] era el segon port pesquer català, després de Tarragona.
 <blockquote><poem>En definitiva, la pesca ha estat tradicionalment el sector econòmic més important a Roses en els darrers 100 anys. Els canvis tecnològics, els avenços en les tècniques pesqueres o les transformacions socials en el món dels pescadors permeten comprendre el llarg recorregut que separa les 122 tones capturades el 1892 (sumant tot el districte marítim de Roses), les 1.800 de 1940 i, finalment, les 6.739,8 de 1998.<ref> Barris i Ruset, J.M. ''Roses o la recerca de la zona grisa. Articles. 1999- 2008'', Roses: Ajuntament de Roses, 2008. Pàg. 27-28. </ref> </poem></blockquote>

@@ Línia 11: / Línia 11: @@
 == La pesca ==
-En la pesca és tracta de capturar peix (per a menjar o com a trofeu), i també és la indústria basada en la captura de peixos. La pesca es pot dur a terme al mar, rius, llacs o en qualsevol altre tipus d'embassament d'aigua. Depenent del tipus de pesca, es pot fer des d'una embarcació, des de terra ferma, dempeus a l'aigua o nedant.El mètode de pesca artesanal més habitual és la pesca amb canya. També es practica com a esport la pesca amb canya i la [[pesca submarina]], amb un fusell que dispara un arpó. Altres mètodes són l'ús d'arpons en rius, o diversos tipus de trampes pel peix, com ara les [[gambines|Gambina]]. La [[pesca esportiva]] és popular tant en aigua dolça com salada. Pel que fa a la pesca industrial, que sol tenir lloc al mar, el mètode més habitual és l'ús de [[xarxes|Xarxes]] per atrapar el peix. La pesca és una font de recursos importants en molts països, ja que el peix forma part de la dieta habitual de moltes persones. El repartiment i conservació de recursos pesquers és un tema habitualment controvertit en les relacions internacionals.Una altra tipus de pesca és la pesca a l' en la que s'utilitza un llum per a atreure i enlluernar l'animal que es vol capturar.
+En la pesca és tracta de capturar peix (per a menjar o com a trofeu), i també és la indústria basada en la captura de peixos. La pesca es pot dur a terme al mar, rius, llacs o en qualsevol altre tipus d'embassament d'aigua. Depenent del tipus de pesca, es pot fer des d'una embarcació, des de terra ferma, dempeus a l'aigua o nedant.El mètode de pesca artesanal més habitual és la pesca amb canya. També es practica com a esport la pesca amb canya i la [[pesca submarina]], amb un fusell que dispara un arpó. Altres mètodes són l'ús d'arpons en rius, o diversos tipus de trampes pel peix, com ara les [[Gambina|gambines]]. La [[pesca esportiva]] és popular tant en aigua dolça com salada. Pel que fa a la pesca industrial, que sol tenir lloc al mar, el mètode més habitual és l'ús de [[Xarxes|xarxes]] per atrapar el peix. La pesca és una font de recursos importants en molts països, ja que el peix forma part de la dieta habitual de moltes persones. El repartiment i conservació de recursos pesquers és un tema habitualment controvertit en les relacions internacionals.Una altra tipus de pesca és la pesca a l' en la que s'utilitza un llum per a atreure i enlluernar l'animal que es vol capturar.
 == Els vaixells ==
@@ Línia 22: / Línia 22: @@
 Un vaixell és una màquina complexa que combinant materials, tècniques constructives i el disseny de les formes adients, suri, pugui suportar a sobre un pes mínim sense bolcar, que tingui capacitat  de govern i propulsió, i s'adapti al medi on hagi de ser emprat, ja sigui un riu, aigües interiors o mar obert.
 ==Notes==

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
 [[Imatge:IMG0012.JPG|350px|thumb|dreta|(AMR, Col·lecció Reixach).]]
 [[Imatge:IMG0028.JPG|350px|thumb|dreta|(AMR, Col·lecció Reixach).]]
 Una de les identitats més importants de Roses és la de vila de '''pescadors'''. Una bona part de la població rosinca s’ha dedicat i es dedica a la pesca. En canvi, no s’ha escrit la seva història encara, amb les poques excepcions apuntades pel incansable arxiver Josep Maria Barris.
-<blockquote><poem>Precisament, cap historiador s’ha capbussat mai en la recerca dels orígens del gremi de pescadors de Roses. Tot sembla apuntar que la formació d’un gremi professional que aplegués els pescadors, els  mariners i la resta de matriculats a les llistes de marina (calafats, mestres d’aixa, etc.) cal datar-la en el transcurs del segle XVIII, quan la població experimenta un renaixement de les cendres deixades pel període bèl•lic de 1640. [...] Usualment, els gremis provenien de les antigues confraries de caràcter religiós de l’Edat Mitjana. L’existència d’una qualsevol forma d’organització del col•lectiu pescador durant els segles medievals, però, tampoc ha esta investigada, encara que les freqüents llicències atorgades pel bisbe de treballar el diumenge –amb la finalitat de recaptar els fons necessaris per rescatar companys captius de musulmans- deixen entreveure l’existència d’una institució formalment constituïda que aglutinava els pescadors rosincs. [...] Les dades que hom disposa per a la segona meitat del segle XVIII confirmen el bon moment de la pesca a Roses. El 1765, era la cinquena població del litoral gironí en nombre d’embarcacions de pesca (41 vaixells), molt a prop de la tercera en el rànquing, l’Escala, amb 49 bastiments. Existien indústries de salaó de peix, principalment anxova, encara que també es pescaven sardines i tonyines, com destaca una memorial de 1770 adreçat pels regidors de la vila de Roses, juntament amb els comerciants de l’Empordà i de la vila d’Olot, al Rei. [...] No hauria d’estranyar, doncs, que la constitució d’un gremi de pescadors s’hagués produït en aquests moments, a redós d’un impuls destacable de les indústries extractives i transformadores pesqueres.<ref> Barris i Ruset, J.M. ''Roses o la recerca de la zona grisa. Articles. 1999- 2008'', Roses: Ajuntament de Roses, 2008. Pàg. 189-190. </ref> </poem></blockquote>
+<blockquote><poem>Precisament, cap historiador s’ha capbussat mai en la recerca dels orígens del gremi de pescadors de Roses. Tot sembla apuntar que la formació d’un gremi professional que aplegués els pescadors, els  mariners i la resta de matriculats a les llistes de marina (calafats, [[mestres d’aixa|Mestre d'aixa]], etc.) cal datar-la en el transcurs del segle XVIII, quan la població experimenta un renaixement de les cendres deixades pel període bèl•lic de 1640. [...] Usualment, els gremis provenien de les antigues confraries de caràcter religiós de l’Edat Mitjana. L’existència d’una qualsevol forma d’organització del col•lectiu pescador durant els segles medievals, però, tampoc ha esta investigada, encara que les freqüents llicències atorgades pel bisbe de treballar el diumenge –amb la finalitat de recaptar els fons necessaris per rescatar companys captius de musulmans- deixen entreveure l’existència d’una institució formalment constituïda que aglutinava els pescadors rosincs. [...] Les dades que hom disposa per a la segona meitat del segle XVIII confirmen el bon moment de la pesca a Roses. El 1765, era la cinquena població del litoral gironí en nombre d’embarcacions de pesca (41 vaixells), molt a prop de la tercera en el rànquing, l’Escala, amb 49 bastiments. Existien indústries de salaó de peix, principalment anxova, encara que també es pescaven sardines i tonyines, com destaca una memorial de 1770 adreçat pels regidors de la vila de Roses, juntament amb els comerciants de l’Empordà i de la vila d’Olot, al Rei. [...] No hauria d’estranyar, doncs, que la constitució d’un gremi de pescadors s’hagués produït en aquests moments, a redós d’un impuls destacable de les indústries extractives i transformadores pesqueres.<ref> Barris i Ruset, J.M. ''Roses o la recerca de la zona grisa. Articles. 1999- 2008'', Roses: Ajuntament de Roses, 2008. Pàg. 189-190. </ref> </poem></blockquote>
 Durant el segle XX, la pesca ha mantingut la seva importància en la economia de Roses. La introducció de motors a les embarcacions va augmentar encara aquesta importància, tan pel que fa el volum de pesca, com pel que fa el nombre de treballadors que s’hi dedicaven. ''El 1910, la pesca ocupava un 35% de la població activa, xifra que augmentà 10 punts l’any 1930, segons els padrons d’habitants respectius. El 1955, encara, la població treballadora relacionada amb els oficis de mar representava el 42%, segons Yvette Barbaza, a El paisatge humà de la Costa Brava, i el 1960, el 36,3%''. I Roses encara figura entre els principals ports pesquers de les comarques gironines i al costat dels de Tarragona, Vilanova i la Geltrú, Barcelona i Sant Carles de la Ràpita. El 1998, Roses era el segon port pesquer català, després de Tarragona.
 <blockquote><poem>En definitiva, la pesca ha estat tradicionalment el sector econòmic més important a Roses en els darrers 100 anys. Els canvis tecnològics, els avenços en les tècniques pesqueres o les transformacions socials en el món dels pescadors permeten comprendre el llarg recorregut que separa les 122 tones capturades el 1892 (sumant tot el districte marítim de Roses), les 1.800 de 1940 i, finalment, les 6.739,8 de 1998.<ref> Barris i Ruset, J.M. ''Roses o la recerca de la zona grisa. Articles. 1999- 2008'', Roses: Ajuntament de Roses, 2008. Pàg. 27-28. </ref> </poem></blockquote>
@@ Línia 10: / Línia 13: @@
 [[Imatge:Pesca.jpg|350px|thumb|dreta|La Pesca]]
-En la pesca és tracta de capturar peix(per a menjar o com a trofeu), i també la indústria basada en la captura de peixos. La pesca es pot dur a terme al mar, rius, llacs o en qualsevol altre tipus d'embassament d'aigua. Depenent del tipus de pesca, es pot fer des d'una embarcació, des de terra ferma, dempeus a l'aigua o nedant.El mètode de pesca artesanal més habitual és la pesca amb canya. També es practica com a esport la pesca amb canya i la pesca submarina, amb un fusell que dispara un arpó. Altres mètodes són l'ús d'arpons en rius, o diversos tipus de trampes pel peix, com ara les gambines. La pesca esportiva és popular tant en aigua dolça com salada.Pel que fa a la pesca industrial, que sol tenir lloc al mar, el mètode més habitual és l'ús de xarxes per atrapar el peix. La pesca és una font de recursos importants en molts països, ja que el peix forma part de la dieta habitual de moltes persones. El repartiment i conservació de recursos pesquers és un tema habitualment controvertit en les relacions internacionals.Una altra tipus de pesca és la pesca a l' en la que s'utilitza un llum per a atreure i enlluernar l'animal que es vol capturar.
+En la pesca és tracta de capturar peix (per a menjar o com a trofeu), i també és la indústria basada en la captura de peixos. La pesca es pot dur a terme al mar, rius, llacs o en qualsevol altre tipus d'embassament d'aigua. Depenent del tipus de pesca, es pot fer des d'una embarcació, des de terra ferma, dempeus a l'aigua o nedant.El mètode de pesca artesanal més habitual és la pesca amb canya. També es practica com a esport la pesca amb canya i la [[pesca submarina]], amb un fusell que dispara un arpó. Altres mètodes són l'ús d'arpons en rius, o diversos tipus de trampes pel peix, com ara les [[gambines|Gambina]]. La [[pesca esportiva]] és popular tant en aigua dolça com salada. Pel que fa a la pesca industrial, que sol tenir lloc al mar, el mètode més habitual és l'ús de [[xarxes|Xarxes]] per atrapar el peix. La pesca és una font de recursos importants en molts països, ja que el peix forma part de la dieta habitual de moltes persones. El repartiment i conservació de recursos pesquers és un tema habitualment controvertit en les relacions internacionals.Una altra tipus de pesca és la pesca a l' en la que s'utilitza un llum per a atreure i enlluernar l'animal que es vol capturar.
 == Els vaixells ==
-[[Imatge:Barco-pesquero.jpg|350px|thumb|dreta|Vaixell de pesca]]
 Els vaixells son unes embarcacions de grans dimensions que s'utilitzen per navegar al mar, als llacs i als rius . Els vaixells es diferencien de les barques per la seva capacitat de càrrega o de transport de passatgers i per la gran autonomia del sistema de propulsió, que l'habilita per a viatges de llarga distància. N'hi ha de molts tipus, transport de persones, transport de mercaderies, vaixells de pesca, vaixells recreatius, vaixells de guerra, etc. cadascú amb característiques de disseny adequades a la funció a la qual està destinat. Per exemple, en un vaixell mercant destaca la capacitat de càrrega i l'economia del sistema de propulsió, en canvi, en un de militar és més important la velocitat que pugui assolir el sistema de propulsió sense que la despesa de combustible sigui un factor determinant.
 Un vaixell és una màquina complexa que combinant materials, tècniques constructives i el disseny de les formes adients, suri, pugui suportar a sobre un pes mínim sense bolcar, que tingui capacitat  de govern i propulsió, i s'adapti al medi on hagi de ser emprat, ja sigui un riu, aigües interiors o mar obert.

←Versió més antiga		Revisió de 11:52, 25 nov 2011
Línia 7:		Línia 7:

	== La pesca ==		== La pesca ==
		+
		+	[[Imatge:Pesca.jpg\|350px\|thumb\|dreta\|La Pesca]]

	La pesca és l'esport de capturar peix(per a menjar o com a trofeu), i també la indústria basada en la captura de peixos. La pesca es pot dur a terme al mar, rius, llacs o en qualsevol altre tipus d'embassament d'aigua. Depenent del tipus de pesca, es pot fer des d'una embarcació, des de terra ferma, dempeus a l'aigua o nedant.El mètode de pesca artesanal més habitual és la pesca amb canya. També es practica com a esport la pesca amb canya i la pesca submarina, amb un fusell que dispara un arpó. Altres mètodes són l'ús d'arpons en rius, o diversos tipus de trampes pel peix, com ara les gambines. La pesca esportiva és popular tant en aigua dolça com salada.Pel que fa a la pesca industrial, que sol tenir lloc al mar, el mètode més habitual és l'ús de xarxes per atrapar el peix. La pesca és una font de recursos importants en molts països, ja que el peix forma part de la dieta habitual de moltes persones. El repartiment i conservació de recursos pesquers és un tema habitualment controvertit en les relacions internacionals.Una altra tipus de pesca és la pesca a l' en la que s'utilitza un llum per a atreure i enlluernar l'animal que es vol capturar.		La pesca és l'esport de capturar peix(per a menjar o com a trofeu), i també la indústria basada en la captura de peixos. La pesca es pot dur a terme al mar, rius, llacs o en qualsevol altre tipus d'embassament d'aigua. Depenent del tipus de pesca, es pot fer des d'una embarcació, des de terra ferma, dempeus a l'aigua o nedant.El mètode de pesca artesanal més habitual és la pesca amb canya. També es practica com a esport la pesca amb canya i la pesca submarina, amb un fusell que dispara un arpó. Altres mètodes són l'ús d'arpons en rius, o diversos tipus de trampes pel peix, com ara les gambines. La pesca esportiva és popular tant en aigua dolça com salada.Pel que fa a la pesca industrial, que sol tenir lloc al mar, el mètode més habitual és l'ús de xarxes per atrapar el peix. La pesca és una font de recursos importants en molts països, ja que el peix forma part de la dieta habitual de moltes persones. El repartiment i conservació de recursos pesquers és un tema habitualment controvertit en les relacions internacionals.Una altra tipus de pesca és la pesca a l' en la que s'utilitza un llum per a atreure i enlluernar l'animal que es vol capturar.

←Versió més antiga		Revisió de 11:49, 25 nov 2011
Línia 11:		Línia 11:

	== Els vaixells ==		== Els vaixells ==
		+
		+	[[Imatge:Barco-pesquero.jpg\|350px\|thumb\|dreta\|Vaixell de pesca]]

	Un vaixell (també conegut popularment com a barco, aquest terme està admès en el diccionari normatiu de la llengua catalana 2010) és una embarcació de grans dimensions que és utilitzat per navegar al mar, als llacs i als rius . Els vaixells es diferencien de les barques per la seva capacitat de càrrega o de transport de passatgers i per la gran autonomia del sistema de propulsió, que l'habilita per a viatges de llarga distància. N'hi ha de molts tipus, transport de persones, transport de mercaderies, vaixells de pesca, vaixells recreatius, vaixells de guerra, etc. cadascú amb característiques de disseny adequades a la funció a la qual està destinat. Per exemple, en un vaixell mercant destaca la capacitat de càrrega i l'economia del sistema de propulsió, en canvi, en un de militar és més important la velocitat que pugui assolir el sistema de propulsió sense que la despesa de combustible sigui un factor determinant.		Un vaixell (també conegut popularment com a barco, aquest terme està admès en el diccionari normatiu de la llengua catalana 2010) és una embarcació de grans dimensions que és utilitzat per navegar al mar, als llacs i als rius . Els vaixells es diferencien de les barques per la seva capacitat de càrrega o de transport de passatgers i per la gran autonomia del sistema de propulsió, que l'habilita per a viatges de llarga distància. N'hi ha de molts tipus, transport de persones, transport de mercaderies, vaixells de pesca, vaixells recreatius, vaixells de guerra, etc. cadascú amb característiques de disseny adequades a la funció a la qual està destinat. Per exemple, en un vaixell mercant destaca la capacitat de càrrega i l'economia del sistema de propulsió, en canvi, en un de militar és més important la velocitat que pugui assolir el sistema de propulsió sense que la despesa de combustible sigui un factor determinant.

@@ Línia 6: / Línia 6: @@
 <blockquote><poem>En definitiva, la pesca ha estat tradicionalment el sector econòmic més important a Roses en els darrers 100 anys. Els canvis tecnològics, els avenços en les tècniques pesqueres o les transformacions socials en el món dels pescadors permeten comprendre el llarg recorregut que separa les 122 tones capturades el 1892 (sumant tot el districte marítim de Roses), les 1.800 de 1940 i, finalment, les 6.739,8 de 1998.<ref> Barris i Ruset, J.M. ''Roses o la recerca de la zona grisa. Articles. 1999- 2008'', Roses: Ajuntament de Roses, 2008. Pàg. 27-28. </ref> </poem></blockquote>
-== Què és la pesca? ==
+== La pesca ==
-. La pesca és l'esport de capturar peix(per a menjar o com a trofeu), i també la indústria basada en la captura de peixos. La pesca es pot dur a terme al mar, rius, llacs o en qualsevol altre tipus d'embassament d'aigua. Depenent del tipus de pesca, es pot fer des d'una embarcació, des de terra ferma, dempeus a l'aigua o nedant.El mètode de pesca artesanal més habitual és la pesca amb canya. També es practica com a esport la pesca amb canya i la pesca submarina, amb un fusell que dispara un arpó. Altres mètodes són l'ús d'arpons en rius, o diversos tipus de trampes pel peix, com ara les gambines. La pesca esportiva és popular tant en aigua dolça com salada.Pel que fa a la pesca industrial, que sol tenir lloc al mar, el mètode més habitual és l'ús de xarxes per atrapar el peix. La pesca és una font de recursos importants en molts països, ja que el peix forma part de la dieta habitual de moltes persones. El repartiment i conservació de recursos pesquers és un tema habitualment controvertit en les relacions internacionals.Una altra tipus de pesca és la pesca a l' en la que s'utilitza un llum per a atreure i enlluernar l'animal que es vol capturar.
+La pesca és l'esport de capturar peix(per a menjar o com a trofeu), i també la indústria basada en la captura de peixos. La pesca es pot dur a terme al mar, rius, llacs o en qualsevol altre tipus d'embassament d'aigua. Depenent del tipus de pesca, es pot fer des d'una embarcació, des de terra ferma, dempeus a l'aigua o nedant.El mètode de pesca artesanal més habitual és la pesca amb canya. També es practica com a esport la pesca amb canya i la pesca submarina, amb un fusell que dispara un arpó. Altres mètodes són l'ús d'arpons en rius, o diversos tipus de trampes pel peix, com ara les gambines. La pesca esportiva és popular tant en aigua dolça com salada.Pel que fa a la pesca industrial, que sol tenir lloc al mar, el mètode més habitual és l'ús de xarxes per atrapar el peix. La pesca és una font de recursos importants en molts països, ja que el peix forma part de la dieta habitual de moltes persones. El repartiment i conservació de recursos pesquers és un tema habitualment controvertit en les relacions internacionals.Una altra tipus de pesca és la pesca a l' en la que s'utilitza un llum per a atreure i enlluernar l'animal que es vol capturar.
 == Els vaixells ==