<?xml version="1.0"?>
<?xml-stylesheet type="text/css" href="https://rosespedia.cat/skins/common/feed.css?303"?>
<feed xmlns="http://www.w3.org/2005/Atom" xml:lang="ca">
		<id>https://rosespedia.cat/index.php?action=history&amp;feed=atom&amp;title=Pere_Rigau_Carreras</id>
		<title>Pere Rigau Carreras - Historial de revisió</title>
		<link rel="self" type="application/atom+xml" href="https://rosespedia.cat/index.php?action=history&amp;feed=atom&amp;title=Pere_Rigau_Carreras"/>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://rosespedia.cat/index.php?title=Pere_Rigau_Carreras&amp;action=history"/>
		<updated>2026-05-02T13:10:10Z</updated>
		<subtitle>Historial de revisió per a aquesta pàgina del wiki</subtitle>
		<generator>MediaWiki 1.23.11</generator>

	<entry>
		<id>https://rosespedia.cat/index.php?title=Pere_Rigau_Carreras&amp;diff=12429&amp;oldid=prev</id>
		<title>Xe: Es crea la pàgina amb « Pere Rigau / Autora: Judith Ijsselstein   &lt;blockquote&gt; &lt;poem&gt; La barberia ha estat sempre un dels grans centres s...».</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://rosespedia.cat/index.php?title=Pere_Rigau_Carreras&amp;diff=12429&amp;oldid=prev"/>
				<updated>2017-07-12T16:09:20Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Es crea la pàgina amb «&lt;a href=&quot;/index.php?title=Fitxer:Pere-Rigau-Carreras.jpg&quot; title=&quot;Fitxer:Pere-Rigau-Carreras.jpg&quot;&gt; Pere Rigau / Autora: Judith Ijsselstein&lt;/a&gt;   &amp;lt;blockquote&amp;gt; &amp;lt;poem&amp;gt; La barberia ha estat sempre un dels grans centres s...».&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;&lt;b&gt;Pàgina nova&lt;/b&gt;&lt;/p&gt;&lt;div&gt;[[Imatge:Pere-Rigau-Carreras.jpg|350px|thumb|dreta| Pere Rigau / Autora: Judith Ijsselstein]] &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&amp;lt;blockquote&amp;gt; &amp;lt;poem&amp;gt; La barberia ha estat sempre un dels grans centres socials de qualsevol poble; allà un es posa davant del mirall i, mentre el barber et passa la navalla a tocar del coll, els homes acostumen a dir les veritats, les mentides, els rumors i tot allò que sabem. Per la seva barberia, passava cada setmana molta gent a afaitar-se, per això, ens podria explicar tantes anècdotes que farien les delícies de qualsevol sociòleg.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Va néixer a Roses l’any 1925, al carrer Doctor Pi i Sunyer, el seu pare tenia una barberia al carrer Aragó i, després, al carrer Sant Elm. Comenta que, '''en aquell temps, hi havia molts barbers''': en Modesto Deulofeu, en Cisteller, o en Saurí, entre d'altres. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Quan ell tenia uns vuit anys, es van canviar a casa del seu avi, es van fer la casa nova i, a la part de baix, van posar la barberia. Va anar a l'[[Convent de les Pobres Filles de Jesús|escola de les germanes monges]], al carrer Trinitat, després, a la del Pòsit de Pescadors i, cap al 1935, als nacionals.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Recorda que, '''quan va bombardejar el Canarias, ell no havia anat a l'escola perquè tenia la grip i ho va veure tot des de la finestra de casa seva'''. Explica que, al moll, només hi havia una barraca on es despatxava petroli i una estructura per arreglar les barques. Diu que ell veia els obusos com venien, van tocar una de les xemeneies del [[Naufragi del Marinero Canté|vaixell Marinero Alcántara]]. La gent tenia molta por i, arran d'aquell bombardeig, per defensar-se d'un possible desembarcament, es van fer trinxeres i es van posar uns filferros davant de mar, també es va instal·lar un niu de metralladores a la [[riera Ginjolers]], que és on ell anava a refugiar-se quan bombardejaven. Però, com tots els testimonis entrevistats, diu que durant [[Bombardeig del Canarias|el bombardeig del Canarias]], no va morir ningú. '''Un dia va caure una bomba a prop del seu refugi i comenta que encara avui dia, quan està sol i en silenci, escolta aquell soroll.''' Explica que l'últim bombardeig va ser molt dur i hi va morir gent, entre ells en Rubí, el fill del senyor Rubí que era mestre al Pòsit de Pescadors. “A la plaça de Catalunya, a la casa de Pi i Sunyer, hi havia instal·lades les oficines militars perquè la família havia marxat a Amèrica; hi va caure una bomba que la va tocar de ple. Després, l'Ajuntament va decidir tirar-la a terra” &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Ell va començar de barber als onze anys i també anava a la pesca perquè el seu pare tenia un bot i anaven a reganar (que és com es deia en aquell temps, segons ens explica en Pere) just davant de casa. Anaven amb un llum, un petromax, i una fitora i sempre pescaven peix ja que en aquella època, n'hi havia molt. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En Pere, persona amable i oberta, comparteix algunes anècdotes durant l'entrevista. Recorda que una vegada en Joan Barberà, que era guardamolls i que anava sovint a afaitar-se, un dia li va dir: “Para noi, para! Ja esperaré el teu pare, que m'estàs assassinant!”. Ell encara no sabia esmolar les navalles i no eren tan bones com ara. Diu que les millors navalles eres les fabricades a Solingen, a Alemanya, i les Montserrat, fabricades a Espanya.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Es va casar als 26 anys amb la [[Flora Barberà Penafreta]] i van tenir una filla que treballa d'arquitecte tècnic. Al 1990 va deixar la barberia i es va jubilar.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Quan a Roses, explica que l'arribada del turisme va ser “fabulós”, va donar molta vida al poble i la gent es guanyava millor la vida. Recorda que venien uns holandesos que li portaven unes màquines d'afaitar Phillippe que ell després venia als seus clients a la barberia. També explica que '''sempre han vingut més alemanys que anglesos, però que els millors son els francesos'''.&lt;br /&gt;
Per acabar diu que una de les seves aficions ha estat el futbol. Recorda que a la barberia i al [[cafè Turró]] van dir de fer l'equip de futbol. L'Ajuntament els hi va dir que podien anar a les Muralles perquè al [[Antics camps de futbol|camp de la Cortina]] havien tirar la runa del refugi. El primer partit que van jugar va ser contra el Castelló d'Empúries, quan va acabar en Buscarons li va dir: t'has fitxat que no has tocat ni una?. Si, va dir ell. Doncs el millor que pots fer es donar-me aquestes sabates i agafa un paper i un llapis i apunta a tots aquests perquè es facin soci. Va estar 4 anys de secretari amb l'Agustí Buscarons i encara ara és soci. &amp;lt;ref&amp;gt;&amp;quot;La gent gran de Roses III (1923/1927)&amp;quot;. Ajuntament de Roses. Novembre del 2013. p.88 &amp;lt;/ref&amp;gt;&amp;lt;/poem&amp;gt;&amp;lt;/blockquote&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Notes==&lt;br /&gt;
&amp;lt;references/&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria: Segle XX]]&lt;br /&gt;
[[Categoria: Serveis i professions liberals]]&lt;br /&gt;
[[Categoria: La guerra]]&lt;br /&gt;
[[Categoria: Històries personals]]&lt;br /&gt;
[[Categoria: Rosinques i rosincs]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Xe</name></author>	</entry>

	</feed>