Pere Rahola - Historial de revisió

Xe: /* El quadern gris, de Josep Pla */

2011-03-15T18:51:17Z

‎El quadern gris, de Josep Pla

Squirrel: /* Bibliografia */

2011-01-15T19:26:09Z

‎Bibliografia

WikiSysop: /* Pere Rahola en la cultura popular */

2010-08-03T13:28:28Z

‎Pere Rahola en la cultura popular

CarlesFT a 12:04, 19 jul 2010

2010-07-19T12:04:04Z

CarlesFT a 16:41, 18 jul 2010

2010-07-18T16:41:15Z

CarlesFT a 16:37, 18 jul 2010

2010-07-18T16:37:30Z

WikiSysop a 16:30, 18 jul 2010

2010-07-18T16:30:29Z

WikiSysop a 16:29, 18 jul 2010

2010-07-18T16:29:32Z

CarlesFT a 16:14, 18 jul 2010

2010-07-18T16:14:52Z

CarlesFT a 16:12, 18 jul 2010

2010-07-18T16:12:48Z

@@ Línia 23: / Línia 23: @@
 [[Josep Pla]], en la seva cèlebre obra "el quadern gris" elogia al sr. Pere Rahola en la seva entrada del [http://elquaderngris.cat/blog/?p=5223 3 de novembre de 1919]. Vegem - ne un breu fragment:
-[[Fitxer:raholamaura.jpg|350 px|thumb|dreta|Antonio Maura (esquerra) i Pere Rahola (dreta)]]
+[[Fitxer:raholamaura.jpg|350 px|thumb|dreta|Antonio Maura (esquerra) i el rei Alfons XII (dreta)]]
 ''El senyor Pere Rahola ha jugat un gran paper en la política d’aquests últims anys i especialment en la política francòfila de la darrera època. Sempre té un o altre càrrec representatiu. És enormement conegut a Barcelona i molt admirat quan passa pels carrers, anant o venint entre casa seva i els espectacles i penyes d’amics que freqüenta: l’Ateneu, la penya de Turró, etc. Fa una impressió d’home optimista, jovial, de generosa sociabilitat. Sembla un home satisfet, espectacularment satisfet. Acull la gent amb una cordialitat sorollosa. Sap moltes anècdotes, algunes molt picants, que sol explicar rient estentòriament. És de l’època dels grans vodevils de París, amb calçotets llargs de color de rosa… A vegades, però, sembla un home inadaptat i trist. De cop i volta queda dubitatiu i perplex, silenciós, s’estufa el bigoti, s’espolsa els rínxols laterals –com petits penja-robes– de la seva gran calba amb un aire preocupat i meditatiu. Altres vegades s’agafa la barba amb la mà i se l’estira una mica amb uns ulls melangiosos i dolços, el pensament potser llunyà i no gaire precís. Tots els Raholes que fins ara he conegut –tant els de Roses com els de Cadaqués– tenen els ulls grossos, sortits i melangiosos. La darrera vegada que vaig veure a la casa de l’escultor Llimona el senyor Víctor Rahola, em digué que els ulls d’aquesta família són ulls de peix trist però fresc.''
 ==="Poemes satírics", de Josep Mª de Sagarra===

@@ Línia 54: / Línia 54: @@
 * Pla, Josep (1966) - ''El quadern gris'', ed. Destino (Barcelona)
 * Sagarra, Josep Mª (1990) - ''Poemes satírics'', ed. La Campana (Barcelona)
 [[Categoria:Història]]

@@ Línia 23: / Línia 23: @@
 [[Josep Pla]], en la seva cèlebre obra "el quadern gris" elogia al sr. Pere Rahola en la seva entrada del [http://elquaderngris.cat/blog/?p=5223 3 de novembre de 1919]. Vegem - ne un breu fragment:
-''El senyor Pere Rahola ha jugat un gran paper en la política d’aquests últims anys i especialment en la política francòfila de la darrera època. Sempre té un o altre càrrec representatiu. [[Fitxer:raholamaura.jpg|thumb|esquerra|Antonio Maura (esquerra) i Pere Rahola (dreta)]]És enormement conegut a Barcelona i molt admirat quan passa pels carrers, anant o venint entre casa seva i els espectacles i penyes d’amics que freqüenta: l’Ateneu, la penya de Turró, etc. Fa una impressió d’home optimista, jovial, de generosa sociabilitat. Sembla un home satisfet, espectacularment satisfet. Acull la gent amb una cordialitat sorollosa. Sap moltes anècdotes, algunes molt picants, que sol explicar rient estentòriament. És de l’època dels grans vodevils de París, amb calçotets llargs de color de rosa… A vegades, però, sembla un home inadaptat i trist. De cop i volta queda dubitatiu i perplex, silenciós, s’estufa el bigoti, s’espolsa els rínxols laterals –com petits penja-robes– de la seva gran calba amb un aire preocupat i meditatiu. Altres vegades s’agafa la barba amb la mà i se l’estira una mica amb uns ulls melangiosos i dolços, el pensament potser llunyà i no gaire precís. Tots els Raholes que fins ara he conegut –tant els de Roses com els de Cadaqués– tenen els ulls grossos, sortits i melangiosos. La darrera vegada que vaig veure a la casa de l’escultor Llimona el senyor Víctor Rahola, em digué que els ulls d’aquesta família són ulls de peix trist però fresc.''
+[[Fitxer:raholamaura.jpg|350 px|thumb|dreta|Antonio Maura (esquerra) i Pere Rahola (dreta)]]
@@ Línia 48: / Línia 49: @@
 ''decreta que torna enrera''
 ''en allò de la titola.''</poem>
 ==Bibliografia==

←Versió més antiga		Revisió de 12:04, 19 jul 2010
Línia 21:		Línia 21:


−	[[Josep Pla]], en la seva cèlebre obra "el quadern gris" elogia al sr. Pere Rahola en la seva entrada del 3 de novembre de 1919. Vegem - ne un breu fragment:	+	[[Josep Pla]], en la seva cèlebre obra "el quadern gris" elogia al sr. Pere Rahola en la seva entrada del [http://elquaderngris.cat/blog/?p=5223 3 de novembre de 1919]. Vegem - ne un breu fragment:

	''El senyor Pere Rahola ha jugat un gran paper en la política d’aquests últims anys i especialment en la política francòfila de la darrera època. Sempre té un o altre càrrec representatiu. [[Fitxer:raholamaura.jpg\|thumb\|esquerra\|Antonio Maura (esquerra) i Pere Rahola (dreta)]]És enormement conegut a Barcelona i molt admirat quan passa pels carrers, anant o venint entre casa seva i els espectacles i penyes d’amics que freqüenta: l’Ateneu, la penya de Turró, etc. Fa una impressió d’home optimista, jovial, de generosa sociabilitat. Sembla un home satisfet, espectacularment satisfet. Acull la gent amb una cordialitat sorollosa. Sap moltes anècdotes, algunes molt picants, que sol explicar rient estentòriament. És de l’època dels grans vodevils de París, amb calçotets llargs de color de rosa… A vegades, però, sembla un home inadaptat i trist. De cop i volta queda dubitatiu i perplex, silenciós, s’estufa el bigoti, s’espolsa els rínxols laterals –com petits penja-robes– de la seva gran calba amb un aire preocupat i meditatiu. Altres vegades s’agafa la barba amb la mà i se l’estira una mica amb uns ulls melangiosos i dolços, el pensament potser llunyà i no gaire precís. Tots els Raholes que fins ara he conegut –tant els de Roses com els de Cadaqués– tenen els ulls grossos, sortits i melangiosos. La darrera vegada que vaig veure a la casa de l’escultor Llimona el senyor Víctor Rahola, em digué que els ulls d’aquesta família són ulls de peix trist però fresc.''		''El senyor Pere Rahola ha jugat un gran paper en la política d’aquests últims anys i especialment en la política francòfila de la darrera època. Sempre té un o altre càrrec representatiu. [[Fitxer:raholamaura.jpg\|thumb\|esquerra\|Antonio Maura (esquerra) i Pere Rahola (dreta)]]És enormement conegut a Barcelona i molt admirat quan passa pels carrers, anant o venint entre casa seva i els espectacles i penyes d’amics que freqüenta: l’Ateneu, la penya de Turró, etc. Fa una impressió d’home optimista, jovial, de generosa sociabilitat. Sembla un home satisfet, espectacularment satisfet. Acull la gent amb una cordialitat sorollosa. Sap moltes anècdotes, algunes molt picants, que sol explicar rient estentòriament. És de l’època dels grans vodevils de París, amb calçotets llargs de color de rosa… A vegades, però, sembla un home inadaptat i trist. De cop i volta queda dubitatiu i perplex, silenciós, s’estufa el bigoti, s’espolsa els rínxols laterals –com petits penja-robes– de la seva gran calba amb un aire preocupat i meditatiu. Altres vegades s’agafa la barba amb la mà i se l’estira una mica amb uns ulls melangiosos i dolços, el pensament potser llunyà i no gaire precís. Tots els Raholes que fins ara he conegut –tant els de Roses com els de Cadaqués– tenen els ulls grossos, sortits i melangiosos. La darrera vegada que vaig veure a la casa de l’escultor Llimona el senyor Víctor Rahola, em digué que els ulls d’aquesta família són ulls de peix trist però fresc.''

←Versió més antiga		Revisió de 16:41, 18 jul 2010
Línia 55:		Línia 55:
	* Pla, Josep (1966) - ''El quadern gris'', ed. Destino (Barcelona)		* Pla, Josep (1966) - ''El quadern gris'', ed. Destino (Barcelona)
	* Sagarra, Josep Mª (1990) - ''Poemes satírics'', ed. La Campana (Barcelona)		* Sagarra, Josep Mª (1990) - ''Poemes satírics'', ed. La Campana (Barcelona)
		+
		+	[[Categoria:Història]]
		+	[[Categoria:Segle XX]]
		+	[[Categoria:Poder]]
		+	[[Categoria:Política]]

←Versió més antiga		Revisió de 16:37, 18 jul 2010
Línia 23:		Línia 23:
	[[Josep Pla]], en la seva cèlebre obra "el quadern gris" elogia al sr. Pere Rahola en la seva entrada del 3 de novembre de 1919. Vegem - ne un breu fragment:		[[Josep Pla]], en la seva cèlebre obra "el quadern gris" elogia al sr. Pere Rahola en la seva entrada del 3 de novembre de 1919. Vegem - ne un breu fragment:

−	''El senyor Pere Rahola ha jugat un gran paper en la política d’aquests últims anys i especialment en la política francòfila de la darrera època. Sempre té un o altre càrrec representatiu. [[Fitxer:raholamaura.jpg\|thumb\|~~dreta~~\|Antonio Maura (esquerra) i Pere Rahola (dreta)]]És enormement conegut a Barcelona i molt admirat quan passa pels carrers, anant o venint entre casa seva i els espectacles i penyes d’amics que freqüenta: l’Ateneu, la penya de Turró, etc. Fa una impressió d’home optimista, jovial, de generosa sociabilitat. Sembla un home satisfet, espectacularment satisfet. Acull la gent amb una cordialitat sorollosa. Sap moltes anècdotes, algunes molt picants, que sol explicar rient estentòriament. És de l’època dels grans vodevils de París, amb calçotets llargs de color de rosa… A vegades, però, sembla un home inadaptat i trist. De cop i volta queda dubitatiu i perplex, silenciós, s’estufa el bigoti, s’espolsa els rínxols laterals –com petits penja-robes– de la seva gran calba amb un aire preocupat i meditatiu. Altres vegades s’agafa la barba amb la mà i se l’estira una mica amb uns ulls melangiosos i dolços, el pensament potser llunyà i no gaire precís. Tots els Raholes que fins ara he conegut –tant els de Roses com els de Cadaqués– tenen els ulls grossos, sortits i melangiosos. La darrera vegada que vaig veure a la casa de l’escultor Llimona el senyor Víctor Rahola, em digué que els ulls d’aquesta família són ulls de peix trist però fresc.''	+	''El senyor Pere Rahola ha jugat un gran paper en la política d’aquests últims anys i especialment en la política francòfila de la darrera època. Sempre té un o altre càrrec representatiu. [[Fitxer:raholamaura.jpg\|thumb\|esquerra\|Antonio Maura (esquerra) i Pere Rahola (dreta)]]És enormement conegut a Barcelona i molt admirat quan passa pels carrers, anant o venint entre casa seva i els espectacles i penyes d’amics que freqüenta: l’Ateneu, la penya de Turró, etc. Fa una impressió d’home optimista, jovial, de generosa sociabilitat. Sembla un home satisfet, espectacularment satisfet. Acull la gent amb una cordialitat sorollosa. Sap moltes anècdotes, algunes molt picants, que sol explicar rient estentòriament. És de l’època dels grans vodevils de París, amb calçotets llargs de color de rosa… A vegades, però, sembla un home inadaptat i trist. De cop i volta queda dubitatiu i perplex, silenciós, s’estufa el bigoti, s’espolsa els rínxols laterals –com petits penja-robes– de la seva gran calba amb un aire preocupat i meditatiu. Altres vegades s’agafa la barba amb la mà i se l’estira una mica amb uns ulls melangiosos i dolços, el pensament potser llunyà i no gaire precís. Tots els Raholes que fins ara he conegut –tant els de Roses com els de Cadaqués– tenen els ulls grossos, sortits i melangiosos. La darrera vegada que vaig veure a la casa de l’escultor Llimona el senyor Víctor Rahola, em digué que els ulls d’aquesta família són ulls de peix trist però fresc.''

←Versió més antiga		Revisió de 16:30, 18 jul 2010
Línia 1:		Línia 1:
−	[[Fitxer:pererahola.jpg\|thumb\|~~esquerra~~\|Pere Rahola]]	+	[[Fitxer:pererahola.jpg\|350px\|thumb\|dreta\|Pere Rahola]]

	'''Pere Rahola i Molinas''' (Roses, 16 de juliol de 1877 - Barcelona, 1956) fou un polític i advocat afiliat a la Lliga Regionalista.		'''Pere Rahola i Molinas''' (Roses, 16 de juliol de 1877 - Barcelona, 1956) fou un polític i advocat afiliat a la Lliga Regionalista.

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
 '''Pere Rahola i Molinas''' (Roses, 16 de juliol de 1877 - Barcelona, 1956) fou un polític i advocat afiliat a la Lliga Regionalista.
 ==Biografia==
-[[Fitxer:pererahola.jpg|thumb|esquerra|Pere Rahola]]Gran amic de Francesc Cambó (president de ''la lliga''), va ser un destacat integrant d'aquesta formació, per la qual va ser escollit diputat per Barcelona en totes les eleccions celebrades a Espanya entre 1914 i 1923 excepte les del 1916, en què es presentà com a senador i ocupà durant un any aquest càrrec.
+Gran amic de Francesc Cambó (president de ''la lliga''), va ser un destacat integrant d'aquesta formació, per la qual va ser escollit diputat per Barcelona en totes les eleccions celebrades a Espanya entre 1914 i 1923 excepte les del 1916, en què es presentà com a senador i ocupà durant un any aquest càrrec.
 Després del cop d'Estat de Primo de Rivera i de la seva oposició a la dictadura, es va veure obligat a dimitir del seu càrrec de president de l'Ateneu Barcelonès al 1924.

←Versió més antiga		Revisió de 16:14, 18 jul 2010
Línia 28:		Línia 28:


−	Els poemes satírics de [[Josep Mª de Sagarra]], que àcidament esquitxaren a bona part de la classe política de principis del s.XX (i en especial de l'època de la [segona república]]), també tingueren un espai per a Pere Rahola, versos que reproduïm aquí.	+	Els poemes satírics de [[Josep Mª de Sagarra]], que àcidament esquitxaren a bona part de la classe política de principis del s.XX (i en especial de l'època de la [[segona república]]), també tingueren un espai per a Pere Rahola, versos que reproduïm aquí.

	En l'època en què Pere Rahola fou ministre de marina, Sagarra li dedicà aquests cuatre versos:		En l'època en què Pere Rahola fou ministre de marina, Sagarra li dedicà aquests cuatre versos:

←Versió més antiga		Revisió de 16:12, 18 jul 2010
Línia 21:		Línia 21:
	[[Josep Pla]], en la seva cèlebre obra "el quadern gris" elogia al sr. Pere Rahola en la seva entrada del 3 de novembre de 1919. Vegem - ne un breu fragment:		[[Josep Pla]], en la seva cèlebre obra "el quadern gris" elogia al sr. Pere Rahola en la seva entrada del 3 de novembre de 1919. Vegem - ne un breu fragment:

−	''El senyor Pere Rahola ha jugat un gran paper en la política d’aquests últims anys i especialment en la política francòfila de la darrera època. Sempre té un o altre càrrec representatiu. [[Fitxer:raholamaura.jpg\|thumb\|dreta\|Antonio Maura (esquerra) i Pere Rahola (dreta)]]És enormement conegut a Barcelona i molt admirat quan passa pels carrers, anant o venint entre casa seva i els espectacles i penyes d’amics que freqüenta: l’Ateneu, la penya de Turró, etc. Fa una impressió d’home optimista, jovial, de generosa sociabilitat. Sembla un home satisfet, espectacularment satisfet. Acull la gent amb una cordialitat sorollosa. Sap moltes anècdotes, algunes molt picants, que sol explicar rient estentòriament. És de l’època dels grans vodevils de París, amb calçotets llargs de color de rosa… A vegades, però, sembla un home inadaptat i trist. De cop i volta queda dubitatiu i perplex, silenciós, s’estufa el bigoti, s’espolsa els rínxols laterals –com petits penja-robes– de la seva gran calba amb un aire preocupat i meditatiu. Altres vegades s’agafa la barba amb la mà i se l’estira una mica amb uns ulls melangiosos i dolços, el pensament potser llunyà i no gaire precís. Tots els Raholes que fins ara he conegut –tant els de ~~'''~~Roses~~'''~~ com els de Cadaqués– tenen els ulls grossos, sortits i melangiosos. La darrera vegada que vaig veure a la casa de l’escultor Llimona el senyor Víctor Rahola, em digué que els ulls d’aquesta família són ulls de peix trist però fresc.''	+	''El senyor Pere Rahola ha jugat un gran paper en la política d’aquests últims anys i especialment en la política francòfila de la darrera època. Sempre té un o altre càrrec representatiu. [[Fitxer:raholamaura.jpg\|thumb\|dreta\|Antonio Maura (esquerra) i Pere Rahola (dreta)]]És enormement conegut a Barcelona i molt admirat quan passa pels carrers, anant o venint entre casa seva i els espectacles i penyes d’amics que freqüenta: l’Ateneu, la penya de Turró, etc. Fa una impressió d’home optimista, jovial, de generosa sociabilitat. Sembla un home satisfet, espectacularment satisfet. Acull la gent amb una cordialitat sorollosa. Sap moltes anècdotes, algunes molt picants, que sol explicar rient estentòriament. És de l’època dels grans vodevils de París, amb calçotets llargs de color de rosa… A vegades, però, sembla un home inadaptat i trist. De cop i volta queda dubitatiu i perplex, silenciós, s’estufa el bigoti, s’espolsa els rínxols laterals –com petits penja-robes– de la seva gran calba amb un aire preocupat i meditatiu. Altres vegades s’agafa la barba amb la mà i se l’estira una mica amb uns ulls melangiosos i dolços, el pensament potser llunyà i no gaire precís. Tots els Raholes que fins ara he conegut –tant els de Roses com els de Cadaqués– tenen els ulls grossos, sortits i melangiosos. La darrera vegada que vaig veure a la casa de l’escultor Llimona el senyor Víctor Rahola, em digué que els ulls d’aquesta família són ulls de peix trist però fresc.''