Nicolau Maria Rubió i Tudurí - Historial de revisió

Xe a 11:10, 27 ago 2014

2014-08-27T11:10:44Z

WikiSysop a 20:00, 21 maig 2014

2014-05-21T20:00:00Z

WikiSysop a 19:58, 21 maig 2014

2014-05-21T19:58:49Z

WikiSysop: /* L'estàtua de la Llibertat */

2014-05-21T19:58:12Z

‎L'estàtua de la Llibertat

WikiSysop a 19:57, 21 maig 2014

2014-05-21T19:57:52Z

WikiSysop a 19:50, 21 maig 2014

2014-05-21T19:50:57Z

WikiSysop a 19:50, 21 maig 2014

2014-05-21T19:50:27Z

WikiSysop: /* Bibliografia */

2014-05-21T19:49:49Z

‎Bibliografia

WikiSysop: /* L'estàtua de la Llibertat */

2014-05-21T19:48:54Z

‎L'estàtua de la Llibertat

WikiSysop: /* La Ciutat jardí */

2014-05-21T19:48:45Z

‎La Ciutat jardí

@@ Línia 3: / Línia 3: @@
 [[Imatge:Estatua.jpg|350px|thumb|dreta|Detall de l'estàtua del gravat de Tudurí /AMR]]
-'''Nicolau Maria Rubió i Tudurí''', eminent paisatgista i director de Parcs i Jardins de la ciutat de Barcelona entre els anys 1917 i 1937, va ser el redactor d'una de les propostes d'urbanització més belles pel solar que avui encara ocupa la [[Ciutadella]] de Roses. Aquest projecte va ser realitzat l'any 1918 per encàrrec del promotor [[Joan Adolf Mas Yerba]], personatge que també plantejava fer arribar [[el tren a Roses]].
+'''Nicolau Maria Rubió i Tudurí''', eminent paisatgista i director de Parcs i Jardins de la ciutat de Barcelona entre els anys 1917 i 1937, va ser el redactor d'una de les propostes d'urbanització més belles pel solar que avui encara ocupa la [[Ciutadella]] de Roses. Aquest projecte va ser realitzat l'any 1918 per encàrrec del promotor [[Joan Adolf Mas Yerba]], personatge que també plantejava fer arribar [[Projecte de línia de ferrocarril de Roses a Figueres (1900)|el tren a Roses]].
 === Context ===

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
 [[Imatge:Ciutatjardi_ciutadella.jpg|350px|thumb|dreta| Gravat del projecte d'urbanització de la Ciutadella/AMR]]
 [[Imatge: Rubionicolau.jpg|350px|thumb|dreta| Nicolau Maria Rubió i Tudurí /Quaderns d'arquitectura i urbanisme ]]
-[[Imatge:Estatua.jpg|350px|thumb|dreta|Detall del gravat de Tudurí /AMR]]
+[[Imatge:Estatua.jpg|350px|thumb|dreta|Detall de l'estàtua del gravat de Tudurí /AMR]]
 '''Nicolau Maria Rubió i Tudurí''', eminent paisatgista i director de Parcs i Jardins de la ciutat de Barcelona entre els anys 1917 i 1937, va ser el redactor d'una de les propostes d'urbanització més belles pel solar que avui encara ocupa la [[Ciutadella]] de Roses. Aquest projecte va ser realitzat l'any 1918 per encàrrec del promotor [[Joan Adolf Mas Yerba]], personatge que també plantejava fer arribar [[el tren a Roses]].

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
 [[Imatge:Ciutatjardi_ciutadella.jpg|350px|thumb|dreta| Gravat del projecte d'urbanització de la Ciutadella/AMR]]
 [[Imatge: Rubionicolau.jpg|350px|thumb|dreta| Nicolau Maria Rubió i Tudurí /Quaderns d'arquitectura i urbanisme ]]
+[[Imatge:Estatua.jpg|350px|thumb|dreta|Detall del gravat de Tudurí /AMR]]
 '''Nicolau Maria Rubió i Tudurí''', eminent paisatgista i director de Parcs i Jardins de la ciutat de Barcelona entre els anys 1917 i 1937, va ser el redactor d'una de les propostes d'urbanització més belles pel solar que avui encara ocupa la [[Ciutadella]] de Roses. Aquest projecte va ser realitzat l'any 1918 per encàrrec del promotor [[Joan Adolf Mas Yerba]], personatge que també plantejava fer arribar [[el tren a Roses]].
@@ Línia 31: / Línia 31: @@
 === L'estàtua de la Llibertat ===
-[[Imatge:Estatua.jpg|350px|thumb|dreta|Detall del gravat de Tudurí /AMR]]
 A tall de curiositat, en el [http://www.roses.cat/la-vila/arxiu-municipal/fitxers/documents/Documentdesembre2012.pdf document on es descriu aquest gravat], s'explica com l'estàtua de la llibertat que l'any 1995 l'ajuntament de Cadaqués va posar a l'entrada del municipi, inspirada en un esbós de Salvador Dalí, guarda molta semblança amb la que hi havia a la urbanització projectada per Rubió i Tudurí, ja que ambdues tenen els dos braços alçats i presenten el tors tapat. Tal com s'expressa en aquest article, Dalí s'hi podria haver inspirat:

@@ Línia 31: / Línia 31: @@
 === L'estàtua de la Llibertat ===
-[[Imatge:Ciutatjardi_estatua.jpg|350px|thumb|dreta|Detall del gravat de Tudurí /AMR]]
+[[Imatge:Estatua.jpg|350px|thumb|dreta|Detall del gravat de Tudurí /AMR]]
 A tall de curiositat, en el [http://www.roses.cat/la-vila/arxiu-municipal/fitxers/documents/Documentdesembre2012.pdf document on es descriu aquest gravat], s'explica com l'estàtua de la llibertat que l'any 1995 l'ajuntament de Cadaqués va posar a l'entrada del municipi, inspirada en un esbós de Salvador Dalí, guarda molta semblança amb la que hi havia a la urbanització projectada per Rubió i Tudurí, ja que ambdues tenen els dos braços alçats i presenten el tors tapat. Tal com s'expressa en aquest article, Dalí s'hi podria haver inspirat:

@@ Línia 31: / Línia 31: @@
 === L'estàtua de la Llibertat ===
+[[Imatge:Ciutatjardi_estatua.jpg|350px|thumb|dreta|Detall del gravat de Tudurí /AMR]]
 A tall de curiositat, en el [http://www.roses.cat/la-vila/arxiu-municipal/fitxers/documents/Documentdesembre2012.pdf document on es descriu aquest gravat], s'explica com l'estàtua de la llibertat que l'any 1995 l'ajuntament de Cadaqués va posar a l'entrada del municipi, inspirada en un esbós de Salvador Dalí, guarda molta semblança amb la que hi havia a la urbanització projectada per Rubió i Tudurí, ja que ambdues tenen els dos braços alçats i presenten el tors tapat. Tal com s'expressa en aquest article, Dalí s'hi podria haver inspirat:

@@ Línia 34: / Línia 34: @@
 A tall de curiositat, en el [http://www.roses.cat/la-vila/arxiu-municipal/fitxers/documents/Documentdesembre2012.pdf document on es descriu aquest gravat], s'explica com l'estàtua de la llibertat que l'any 1995 l'ajuntament de Cadaqués va posar a l'entrada del municipi, inspirada en un esbós de Salvador Dalí, guarda molta semblança amb la que hi havia a la urbanització projectada per Rubió i Tudurí, ja que ambdues tenen els dos braços alçats i presenten el tors tapat. Tal com s'expressa en aquest article, Dalí s'hi podria haver inspirat:
 <blockquote><poem>No seria estrany pensar que l’artista figuerenc hagués vist el projecte, el qual estava exposat al públic a l’Ajuntament, en alguna de les seves estades a casa de la seva àvia Teresa Cusí, la qual vivia on actualment hi ha l’hotel Rissech <ref>AMR, Ciutadella o ciutat d’estiueig? Gravat del projecte d’urbanització de la Ciutadella. Desembre 2012 </ref> </poem><blockquote>
 ===Notes===

@@ Línia 38: / Línia 38: @@
 ===Notes===
 <references/>
 ==Bibliografia==
 *  Arxiu Municipal de Roses, document del mes de desembre de 2012, [http://www.roses.cat/la-vila/arxiu-municipal/fitxers/documents/Documentdesembre2012.pdf Ciutadella o ciutat d’estiueig? Gravat del projecte d’urbanització de la Ciutadella].

←Versió més antiga		Revisió de 19:48, 21 maig 2014
Línia 14:		Línia 14:

	== La Ciutat jardí ==		== La Ciutat jardí ==
		+

	Seguint les corrents urbanístiques en voga a l'època, el projecte de Rubió i Tudurí es basava en la creació d'una ''ciutat-jardí''. Aquest model urbanístic tenia com origen l'obra d'Ebenezer Howard, Garden Cities, que presentava una ciutat utòpica basada en l'harmonia entre el món urbà i la natura. El corrent arribà a Catalunya de mans de Cebrià de Montoliu que creà la societat-cívica "La ciutat-jardí" el 1912. Amb aquesta va difondre la idea de resoldre, a través de l'urbanisme, els problemes de les grans concentracions urbanes i la millora de la salubritat dels habitatges dels obrers així com la seva educació. Rubió i Tudurí ocupà la presidència d'aquesta societat l'any 1920.		Seguint les corrents urbanístiques en voga a l'època, el projecte de Rubió i Tudurí es basava en la creació d'una ''ciutat-jardí''. Aquest model urbanístic tenia com origen l'obra d'Ebenezer Howard, Garden Cities, que presentava una ciutat utòpica basada en l'harmonia entre el món urbà i la natura. El corrent arribà a Catalunya de mans de Cebrià de Montoliu que creà la societat-cívica "La ciutat-jardí" el 1912. Amb aquesta va difondre la idea de resoldre, a través de l'urbanisme, els problemes de les grans concentracions urbanes i la millora de la salubritat dels habitatges dels obrers així com la seva educació. Rubió i Tudurí ocupà la presidència d'aquesta societat l'any 1920.