Maria Marés Ribas - Historial de revisió

Xe a 12:26, 1 oct 2015

2015-10-01T12:26:31Z

Xe a 11:37, 5 ago 2009

2009-08-05T11:37:20Z

83.60.64.214 a 09:56, 27 jul 2009

2009-07-27T09:56:38Z

83.60.64.214: Es crea la pàgina amb «
Va néixer a Roses el 1911. El seu pare era pescador. Als 15 anys va anar al Masnou a servir en una casa particular. Era la més gran de quatre germanes…».

2009-07-27T09:56:17Z

Es crea la pàgina amb «<blockquote><poem>Va néixer a Roses el 1911. El seu pare era pescador. Als 15 anys va anar al Masnou a servir en una casa particular. Era la més gran de quatre germanes…».

Pàgina nova

<blockquote><poem>Va néixer a Roses el 1911. El seu pare era pescador. Als 15 anys va anar al Masnou a servir en una casa particular. Era la més gran de quatre germanes i es va casar amb un pescador de Roses, en Ramon Callís, que treballava a la barca d'en Serrano. Van tenir una filla i un fill, que va morir en un accident de cotxe.

Durant la guerra, el seu home fou empresonat i enviat al camp de concentració de Pamplona, on va estar fins que gràcies al senyor Pio, el farmacèutic que hi havia a Roses, el van poder alliberar. De gran, a la Maria li agradava molt anar d'excursió. Va anar tres vegades a Barcelona i a Montserrat, indret que la va fascinar. També li agradava el teatre. "Recordo que, quan la meva filla tenia cinc mesos, va venir la Mari Sampere a Roses i vam anar a veure―la actuar a la sala de can Badosa", comenta. Quan va morir el seu home, va anar a viure amb el seu fill i, quan aquest va morir, va
anara a casa de la seva filla.

La Maria té una gran memòria i recorda, com tots els que el van viure, el bombardeig del ''Canarias''. Pel que fa a la guerra, diu: "Durant la guerra, nosaltres no vam passar gana perquè teníem un hort. Amb el que en trèiem i el que pescàvem sempre hi havia alguna cosa per menjar. La postguerra va ser mes dura. Eren temps de murris. Recordo quan van començar a arribar els anomenats culs blancs de Barcelona. Els vèiem venir pel camp amb els seus vestits blancs. N'hi
havia per riure." Riu amb un gran sentit de l'humor i un somriure juvenil.<ref>"La gent gran de Roses. Cent vides, mil històries (1903/1918)". Ajuntament de Roses, febrer de 2005</ref></poem></blockquote>

==Notes==
<references/>

[[Categoria: Segle XX]]
[[Categoria: Històries personals]]
[[Categoria: Rosinques i rosincs]]
[[Categoria: La guerra]]
[[Categoria: El turisme]]

←Versió més antiga		Revisió de 12:26, 1 oct 2015
Línia 1:		Línia 1:
		+	[[Imatge:MARIA MARES RIBAS.jpg\|350px\|thumb\|dreta\|Maria Marés/ Autora: Judith Ijsselstein]]
		+
	<blockquote><poem>Va néixer a Roses el 1911. El seu pare era pescador. Als 15 anys va anar al Masnou a servir en una casa particular. Era la més gran de quatre germanes i es va casar amb un pescador de Roses, en Ramon Callís, que treballava a la barca d'en Serrano. Van tenir una filla i un fill, que va morir en un accident de cotxe.		<blockquote><poem>Va néixer a Roses el 1911. El seu pare era pescador. Als 15 anys va anar al Masnou a servir en una casa particular. Era la més gran de quatre germanes i es va casar amb un pescador de Roses, en Ramon Callís, que treballava a la barca d'en Serrano. Van tenir una filla i un fill, que va morir en un accident de cotxe.

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
 <blockquote><poem>Va néixer a Roses el 1911. El seu pare era pescador. Als 15 anys va anar al Masnou a servir en una casa particular. Era la més gran de quatre germanes i es va casar amb un pescador de Roses, en Ramon Callís, que treballava a la barca d'en Serrano. Van tenir una filla i un fill, que va morir en un accident de cotxe.
-Durant la guerra, el seu home fou empresonat i enviat al camp de concentració de Pamplona, on va estar fins que gràcies al senyor Pio, el farmacèutic que hi havia a Roses, el van poder alliberar. De gran, a la Maria li agradava molt anar d'excursió. Va anar tres vegades a Barcelona i a Montserrat, indret que la va fascinar. També li agradava el teatre. "Recordo que, quan la meva filla tenia cinc  mesos, va venir la Mari Sampere a Roses i vam anar a veure―la actuar a la sala de can Badosa", comenta. Quan va morir el seu home, va anar a viure amb el seu fill i, quan aquest va morir, va anar a casa de la seva filla.
+Durant la guerra, el seu home fou empresonat i enviat al camp de concentració de Pamplona, on va estar fins que gràcies al senyor Pio, el farmacèutic que hi havia a Roses, el van poder alliberar. De gran, a la Maria li agradava molt anar d'excursió. Va anar tres vegades a Barcelona i a Montserrat, indret que la va fascinar. També li agradava el teatre. "Recordo que, quan la meva filla tenia cinc  mesos, va venir la Mari Sampere a Roses i vam anar a veure―va actuar a la sala de can Badosa", comenta. Quan va morir el seu home, va anar a viure amb el seu fill i, quan aquest va morir, va anar a casa de la seva filla.
 La Maria té una gran memòria i recorda, com tots els que el van viure, el bombardeig del ''Canarias''. Pel que fa a la guerra, diu: "Durant la guerra, nosaltres no vam passar  gana perquè teníem un hort. Amb el que en trèiem i el que pescàvem sempre hi havia alguna cosa per menjar. La postguerra va ser mes dura. Eren temps de murris. Recordo quan van començar a arribar els anomenats culs blancs de Barcelona. Els vèiem venir pel camp amb els seus vestits blancs. N'hi havia per riure." Riu amb un gran sentit de l'humor i un somriure juvenil.<ref>"La gent gran de Roses. Cent vides, mil històries (1903/1918)". Ajuntament de Roses, febrer de 2005</ref></poem></blockquote>

Maria Marés Ribas - Historial de revisió

Xe a 12:26, 1 oct 2015

Xe a 11:37, 5 ago 2009

83.60.64.214 a 09:56, 27 jul 2009

83.60.64.214: Es crea la pàgina amb «Va néixer a Roses el 1911. El seu pare era pescador. Als 15 anys va anar al Masnou a servir en una casa particular. Era la més gran de quatre germanes…».

83.60.64.214: Es crea la pàgina amb «
Va néixer a Roses el 1911. El seu pare era pescador. Als 15 anys va anar al Masnou a servir en una casa particular. Era la més gran de quatre germanes…».