Xe: Es crea la pàgina amb « Maria Lluïsa Mercader / Autora: Judith Ijsselstein
La memòria és sempre un tre...».

2017-04-23T15:17:40Z

Es crea la pàgina amb « Maria Lluïsa Mercader / Autora: Judith Ijsselstein <blockquote> <poem> La memòria és sempre un tre...».

Pàgina nova

[[Imatge: Maria-LLuisa-Mercader-Codina.jpg|350px|thumb|dreta| Maria Lluïsa Mercader / Autora: Judith Ijsselstein]]

<blockquote> <poem> La memòria és sempre un tresor, potser per això cal tenir-la resguardada i protegida. Sovint es compara amb calaixos tancats on es guarden els nostres millors records, però, a vegades, amb l'edat, aquests calaixos es tanquen i són difícils de tornar obrir. Tot i l’atzarosa i extremadament fràgil memòria, la Maria Lluïsa recorda amb tota mena de detalls dos episodis importants de la seva vida: quan va conèixer el seu home i quan va morir accidentalment la seva primera filla.

Va néixer a Banyoles l'any 1924, el seu pare treballava com a impressor i la seva mare, a casa. Com diu ella: “La meva mare ja tenia prou feina amb quatre filles i un fill”. Quan era molt petita, van anar a viure a Olot per motius de feina del seu pare. De la Guerra, recorda especialment els bombardeigs, per sort, no van passar gana ni van haver d'anar a fer el canvi. Després de la Guerra, van anar a viure a Sabadell i ella va començar a treballar en una fàbrica tèxtil, a una filadora. Durant aquell temps, anava a Barcelona per aprendre perruqueria i, després, va muntar la seva pròpia perruqueria a Sabadell.

Recorda que '''va conèixer el seu home''', l'[[Aquelino Cayuela]], '''un dia treballant'''. La Maria Lluïsa sembla tornar a viure aquell moment i es precipiten els detalls, els gestos i els mots pronunciats aquell dia: ella era l’encarregada de vigilar que la gent no entrés a la sala. El seu home volia entrar, ella li va dir que qui era, on anava i què volia, i ell va començar a riure; després, sempre que passava pel seu costat li deia: “que es pot passar?”, recorda que era un home molt divertit.

Es van casar i van tenir una filla, però malauradament va morir en un tràgic accident: ella era a casa planxant un vestit per marxar i, en aquell moment, la porta d'entrada estava mig oberta perquè passés l'aire, la petita va sortir al carrer i un carro la va accidentar. Tenia uns cinc anys quan va morir. Després, van tenir una altra filla, la Maria Lluïsa, que ens acompanya durant l'entrevista i amb qui està molt unida.

'''A Roses venien a passar els estius''', perquè la seva família tenia una llibreria al carrer de davant, els deien els de [[can Diader]]. Sempre els havia agradat molt el poble i, finalment, '''l'any 1962, decidiren quedar-s’hi'''. A més, el seu home era constructor i a Roses, en aquell temps, hi havia molta feina. Recorda que el mateix dia d'arribar al poble, a la llibreria, el senyor [[Benet Vigo Trulls|Benet Vigo]] li va dir d'anar a treballar a l'[[Hotel Univers]], on va estar durant molt de temps. Després, van posar una botiga d'alimentació a la [[zona de Mataporcs]] i les Viviendas Virgen del Carmen, a l’entrada de Roses. Uns anys més tard, van traspassar la botiga al [[carrer de Lluís Companys]], on va treballar fins que es va jubilar. <ref>"La gent gran de Roses III (1923/1927)". Ajuntament de Roses. Novembre del 2013. p.48 </ref></poem></blockquote>

==Notes==
<references/>

[[Categoria: Segle XX]]
[[Categoria: Comerç ]]
[[Categoria: Històries personals]]
[[Categoria: Rosinques i rosincs]]

Maria Lluïsa Mercader Codina - Historial de revisió

Xe: Es crea la pàgina amb « Maria Lluïsa Mercader / Autora: Judith Ijsselstein La memòria és sempre un tre...».

Xe: Es crea la pàgina amb « Maria Lluïsa Mercader / Autora: Judith Ijsselstein
La memòria és sempre un tre...».