Mar Pèlach Paniker - Historial de revisió

Pmebe a 07:19, 8 jul 2021

2021-07-08T07:19:22Z

Jep: Es desfà la revisió 12613 de Jep (Discussió)

2018-05-03T10:10:34Z

Es desfà la revisió 12613 de Jep (Discussió)

Jep a 10:07, 3 maig 2018

2018-05-03T10:07:02Z

Jep a 10:56, 15 set 2016

2016-09-15T10:56:35Z

Jep a 10:55, 15 set 2016

2016-09-15T10:55:44Z

WikiSysop a 08:12, 3 set 2016

2016-09-03T08:12:12Z

WikiSysop a 20:56, 1 set 2016

2016-09-01T20:56:10Z

WikiSysop a 20:55, 1 set 2016

2016-09-01T20:55:13Z

WikiSysop a 20:51, 1 set 2016

2016-09-01T20:51:41Z

Pmebe a 06:28, 30 ago 2016

2016-08-30T06:28:14Z

←Versió més antiga		Revisió de 07:19, 8 jul 2021
Línia 17:		Línia 17:
	[[Categoria: Arquitectura]]		[[Categoria: Arquitectura]]
	[[Categoria: Civil]]		[[Categoria: Civil]]
		+	[[Categoria: Locus Amoenus]]

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
 [[Fitxer:400_mar_pelach.jpg|350px|thumb|dreta|Mar Pèlach Paniker]]
-'''Narcís Garolera i Carbonell''' va néixer a la ciutat de Vic l'any 1949. Filòleg i professor. Ha exercit la docència a les universitats de Barcelona (1975-1983), Autònoma (1990-1992) i Pompeu Fabra (1992-2012), de la qual és catedràtic emèrit.
+'''Mar Pèlach Pàniker''' va néixer a la ciutat de Barcelona el 2 de febrer de 1957. És filla de Mercè Pàniker Alemany, reconeguda química i empresària catalana, i del metge psiquiatre gironí Joaquim Pèlach Feliu.
-Especialista en Jacint Verdaguer, ha publicat dos volums d’estudis sobre aquest escriptor (Sobre Verdaguer. Biografia, literatura, llengua, 1996; Verdaguer. Textos, comentaris, notes, 2004) i edicions crítiques d’algunes de les seves obres (L’Atlàntida, Canigó, Idil·lis i cants místics, Excursions i viatges, Al cel, Jovenívoles, Poesies juvenils inèdites). Ha publicat –amb Marta Pessarrodona– Jacint Verdaguer. Una biografia (2016).
+El 1974 va començar els estudis d'arquitectura a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona. '''El 1982 va acabar la carrera i es va establir a Roses''' amb la seva aleshores parella Joan Josep Albors Cardesa. A partir d'aquell any va començar a treballar amb ell, que signava els projectes que realitzaven a dues mans perquè ella encara no havia presentat el projecte final per acabar els estudis d'arquitectura. En aquella època també van col·laborar amb l'arquitecte Francesc Risques. Finalment l'any 1986 va acabar el projecte final de carrera, que va consistir en el disseny d’un berenador o “merendero” al Pantà de Vallvidrera. A partir de llavors i fins l’actualitat, tota la seva vida professional l’ha exercit a Roses.
-És responsable de l’edició crítica de l’obra completa de Josep Maria de Sagarra, i ha publicat dos reculls dels seus articles periodístics (L’ànima de les coses, 2001; El perfum dels dies, 2004). Ha dedicat una atenció especial a la literatura de viatges, gènere sobre el qual ha publicat un aplec d’assaigs (L’escriptura itinerant, 1998). Ha compilat quatre volums d'Anàlisis i comentaris de textos literaris catalans (1982-1985) i dos de Textos literaris catalans. Lectures i interpretacions (1994-1995).
-Ha estat guardonat amb el premi «Serra d’Or» d’estudis literaris (1993) i amb el premi d’assaig literari Sant Miquel d’Engolasters, d’Andorra (1997).
+'''La seva principal influència en el món de l'arquitectura és el moviment d'arquitectura moderna,''' i l'obra d’arquitectes com Mies van der Rohe, Alvar Aalto, Le Corbusier, Coderch, i molts altres. Precisament el seu primer coneixement sobre Roses va ser a través d'una de les obres més importants de Coderch, la [[Casa Rozes]] situada a la punta de Canyelles Grosses o l'[[Almadrava]].
-Darrerament ha publicat un recull d’estudis sobre literatura catalana (De Verdaguer a Ferrater, 2012), una edició crítica d’El quadern gris de Josep Pla (2012) i una edició de les Memòries de Carles Fages de Climent (2014), completades per un segon volum de records: Els meus difunts (2017).
-El gener del 2018 va publicar un centenar d’articles de Gaziel al diari El Sol (1925-1930).
+El 1993 va acabar el màster en arquitectura del paisatge a la Universitat de Barcelona, el qual va ser bàsic per a la seva dedicació a l’espai públic i va determinar una de les seves obres més visibles a Roses: el passeig Marítim des de la [[plaça de les Botxes]] fins a la bocana de Santa Margarida. La concepció del projecte es va centrar en crear un espai públic que fos amable i discret, amb zones d'estada i zones de trànsit peatonal, amb un recorregut seqüencial i variat. La remodelació i arranjament del mateix passeig també va anar a càrrec seu.
 [[Categoria: Serveis i professions liberals]]
 [[Categoria: Arquitectura]]
 [[Categoria: Civil]]

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
 [[Fitxer:400_mar_pelach.jpg|350px|thumb|dreta|Mar Pèlach Paniker]]
-'''Mar Pèlach Pàniker''' va néixer a la ciutat de Barcelona el 2 de febrer de 1957. És filla de Mercè Pàniker Alemany, reconeguda química i empresària catalana, i del metge psiquiatre gironí Joaquim Pèlach Feliu.
+'''Narcís Garolera i Carbonell''' va néixer a la ciutat de Vic l'any 1949. Filòleg i professor. Ha exercit la docència a les universitats de Barcelona (1975-1983), Autònoma (1990-1992) i Pompeu Fabra (1992-2012), de la qual és catedràtic emèrit.
-El 1974 va començar els estudis d'arquitectura a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona. '''El 1982 va acabar la carrera i es va establir a Roses''' amb la seva aleshores parella Joan Josep Albors Cardesa. A partir d'aquell any va començar a treballar amb ell, que signava els projectes que realitzaven a dues mans perquè ella encara no havia presentat el projecte final per acabar els estudis d'arquitectura. En aquella època també van col·laborar amb l'arquitecte Francesc Risques. Finalment l'any 1986 va acabar el projecte final de carrera, que va consistir en el disseny d’un berenador o “merendero” al Pantà de Vallvidrera. A partir de llavors i fins l’actualitat, tota la seva vida professional l’ha exercit a Roses.
+Especialista en Jacint Verdaguer, ha publicat dos volums d’estudis sobre aquest escriptor (Sobre Verdaguer. Biografia, literatura, llengua, 1996; Verdaguer. Textos, comentaris, notes, 2004) i edicions crítiques d’algunes de les seves obres (L’Atlàntida, Canigó, Idil·lis i cants místics, Excursions i viatges, Al cel, Jovenívoles, Poesies juvenils inèdites). Ha publicat –amb Marta Pessarrodona– Jacint Verdaguer. Una biografia (2016).
+És responsable de l’edició crítica de l’obra completa de Josep Maria de Sagarra, i ha publicat dos reculls dels seus articles periodístics (L’ànima de les coses, 2001; El perfum dels dies, 2004). Ha dedicat una atenció especial a la literatura de viatges, gènere sobre el qual ha publicat un aplec d’assaigs (L’escriptura itinerant, 1998). Ha compilat quatre volums d'Anàlisis i comentaris de textos literaris catalans (1982-1985) i dos de Textos literaris catalans. Lectures i interpretacions (1994-1995).
-'''La seva principal influència en el món de l'arquitectura és el moviment d'arquitectura moderna,''' i l'obra d’arquitectes com Mies van der Rohe, Alvar Aalto, Le Corbusier, Coderch, i molts altres. Precisament el seu primer coneixement sobre Roses va ser a través d'una de les obres més importants de Coderch, la [[Casa Rozes]] situada a la punta de Canyelles Grosses o l'[[Almadrava]].
+Ha estat guardonat amb el premi «Serra d’Or» d’estudis literaris (1993) i amb el premi d’assaig literari Sant Miquel d’Engolasters, d’Andorra (1997).
+Darrerament ha publicat un recull d’estudis sobre literatura catalana (De Verdaguer a Ferrater, 2012), una edició crítica d’El quadern gris de Josep Pla (2012) i una edició de les Memòries de Carles Fages de Climent (2014), completades per un segon volum de records: Els meus difunts (2017).
-El 1993 va acabar el màster en arquitectura del paisatge a la Universitat de Barcelona, el qual va ser bàsic per a la seva dedicació a l’espai públic i va determinar una de les seves obres més visibles a Roses: el passeig Marítim des de la [[plaça de les Botxes]] fins a la bocana de Santa Margarida. La concepció del projecte es va centrar en crear un espai públic que fos amable i discret, amb zones d'estada i zones de trànsit peatonal, amb un recorregut seqüencial i variat. La remodelació i arranjament del mateix passeig també va anar a càrrec seu.
+El gener del 2018 va publicar un centenar d’articles de Gaziel al diari El Sol (1925-1930).
-−
-A Roses ha executat molts projectes a més del Passeig Marítim, tant privats com públics: la urbanització de 8 carrers del casc, el passeig de davant la [[Ciutadella]], la [[plaça de l'Àngel]], vàries cases unifamiliars, l’ampliació i les noves atraccions del Parc Aquàtic, el projecte d'ampliació de la Llar d'Infants, i també va col·laborar amb [[Juan José Albors]] en la remodelació interior de l'[[Església parroquial de Santa Maria|església parroquial]].
-−
-Fora de Roses, altres obres destacables són el pavelló poliesportiu de Castelló d’Empúries, la rehabilitació d’un convent modernista a Barcelona ara casa d'espiritualitat Sant Felip Neri, el parc de la Farinera a Mollet del Vallés, la rehabilitació de l’Ajuntament de La Jonquera, i diverses cases a l’Alt Empordà (Fortià, Garriguella, Palau Saverdera, Figueres, etc...). També és responsable de diversos documents urbanístics.
-−
-La seva relació vital amb Roses provocà que fos convidada per l'[[Arxiu Municipal de Roses (AMR)]] a descobrir el seu lloc ideal en el marc del projecte [[Locus Amoenus]], una activitat que se celebrà el dia 10 de setembre de 2016 i congregà cent persones a la [[Casa Rozes]].
 [[Categoria: Serveis i professions liberals]]
 [[Categoria: Arquitectura]]
 [[Categoria: Civil]]

@@ Línia 12: / Línia 12: @@
 Fora de Roses, altres obres destacables són el pavelló poliesportiu de Castelló d’Empúries, la rehabilitació d’un convent modernista a Barcelona ara casa d'espiritualitat Sant Felip Neri, el parc de la Farinera a Mollet del Vallés, la rehabilitació de l’Ajuntament de La Jonquera, i diverses cases a l’Alt Empordà (Fortià, Garriguella, Palau Saverdera, Figueres, etc...). També és responsable de diversos documents urbanístics.
-La seva relació vital amb Roses provocà que fos convidada per l'[[Arxiu Muniicpal de Roses (AMR)]] a descobrir el seu lloc ideal en el marc del projecte [[Locus Amoenus]], una activitat que se celebrà el dia 10 de setembre de 2016 i congregà cent persones a la [[Casa Rozes]].
+La seva relació vital amb Roses provocà que fos convidada per l'[[Arxiu Municipal de Roses (AMR)]] a descobrir el seu lloc ideal en el marc del projecte [[Locus Amoenus]], una activitat que se celebrà el dia 10 de setembre de 2016 i congregà cent persones a la [[Casa Rozes]].
 [[Categoria: Serveis i professions liberals]]
 [[Categoria: Arquitectura]]
 [[Categoria: Civil]]

@@ Línia 8: / Línia 8: @@
 El 1993 va acabar el màster en arquitectura del paisatge a la Universitat de Barcelona, el qual va ser bàsic per a la seva dedicació a l’espai públic i va determinar una de les seves obres més visibles a Roses: el passeig Marítim des de la [[plaça de les Botxes]] fins a la bocana de Santa Margarida. La concepció del projecte es va centrar en crear un espai públic que fos amable i discret, amb zones d'estada i zones de trànsit peatonal, amb un recorregut seqüencial i variat. La remodelació i arranjament del mateix passeig també va anar a càrrec seu.
-A Roses ha executat molts projectes a més del Passeig Marítim, tant privats com públics: la urbanització de 8 carrers del casc, el passeig de davant la [[Ciutadella]], la [[plaça de l'Àngel]], vàries cases unifamiliars, l’ampliació i les noves atraccions del Parc Aquàtic, el projecte d'ampliació de la Llar d'Infants, i també va col·laborar amb Albors en la remodelació interior de l'[[Església parroquial de Santa Maria|església parroquial]].
+A Roses ha executat molts projectes a més del Passeig Marítim, tant privats com públics: la urbanització de 8 carrers del casc, el passeig de davant la [[Ciutadella]], la [[plaça de l'Àngel]], vàries cases unifamiliars, l’ampliació i les noves atraccions del Parc Aquàtic, el projecte d'ampliació de la Llar d'Infants, i també va col·laborar amb [[Juan José Albors]] en la remodelació interior de l'[[Església parroquial de Santa Maria|església parroquial]].
 Fora de Roses, altres obres destacables són el pavelló poliesportiu de Castelló d’Empúries, la rehabilitació d’un convent modernista a Barcelona ara casa d'espiritualitat Sant Felip Neri, el parc de la Farinera a Mollet del Vallés, la rehabilitació de l’Ajuntament de La Jonquera, i diverses cases a l’Alt Empordà (Fortià, Garriguella, Palau Saverdera, Figueres, etc...). També és responsable de diversos documents urbanístics.
 [[Categoria: Serveis i professions liberals]]
 [[Categoria: Arquitectura]]
 [[Categoria: Civil]]

←Versió més antiga		Revisió de 08:12, 3 set 2016
Línia 11:		Línia 11:

	Fora de Roses, altres obres destacables són el pavelló poliesportiu de Castelló d’Empúries, la rehabilitació d’un convent modernista a Barcelona ara casa d'espiritualitat Sant Felip Neri, el parc de la Farinera a Mollet del Vallés, la rehabilitació de l’Ajuntament de La Jonquera, i diverses cases a l’Alt Empordà (Fortià, Garriguella, Palau Saverdera, Figueres, etc...). També és responsable de diversos documents urbanístics.		Fora de Roses, altres obres destacables són el pavelló poliesportiu de Castelló d’Empúries, la rehabilitació d’un convent modernista a Barcelona ara casa d'espiritualitat Sant Felip Neri, el parc de la Farinera a Mollet del Vallés, la rehabilitació de l’Ajuntament de La Jonquera, i diverses cases a l’Alt Empordà (Fortià, Garriguella, Palau Saverdera, Figueres, etc...). També és responsable de diversos documents urbanístics.
		+
		+	[[Categoria: Serveis i professions liberals]]
		+	[[Categoria: Arquitectura]]
		+	[[Categoria: Civil]]

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
 [[Fitxer:400_mar_pelach.jpg|250px|thumb|dreta|Mar Pèlach Paniker]]
-Mar Pèlach Pàniker va néixer a la ciutat de Barcelona el 2 de febrer de 1957. És filla de Mercè Pàniker Alemany, reconeguda química i empresària catalana, i del metge psiquiatre gironí Joaquim Pèlach Feliu.
+'''Mar Pèlach Pàniker''' va néixer a la ciutat de Barcelona el 2 de febrer de 1957. És filla de Mercè Pàniker Alemany, reconeguda química i empresària catalana, i del metge psiquiatre gironí Joaquim Pèlach Feliu.
-El 1974 va començar els estudis d'arquitectura a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona. El 1982 va acabar la carrera i es va establir a Roses amb la seva aleshores parella Joan Josep Albors Cardesa. A partir d'aquell any va començar a treballar amb ell, que signava els projectes que realitzaven a dues mans perquè ella encara no havia presentat el projecte final per acabar els estudis d'arquitectura. En aquella època també van col·laborar amb l'arquitecte Francesc Risques. Finalment l'any 1986 va acabar el projecte final de carrera, que va consistir en el disseny d’un berenador o “merendero” al Pantà de Vallvidrera. A partir de llavors i fins l’actualitat, tota la seva vida professional l’ha exercit a Roses.
+El 1974 va començar els estudis d'arquitectura a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona. '''El 1982 va acabar la carrera i es va establir a Roses''' amb la seva aleshores parella Joan Josep Albors Cardesa. A partir d'aquell any va començar a treballar amb ell, que signava els projectes que realitzaven a dues mans perquè ella encara no havia presentat el projecte final per acabar els estudis d'arquitectura. En aquella època també van col·laborar amb l'arquitecte Francesc Risques. Finalment l'any 1986 va acabar el projecte final de carrera, que va consistir en el disseny d’un berenador o “merendero” al Pantà de Vallvidrera. A partir de llavors i fins l’actualitat, tota la seva vida professional l’ha exercit a Roses.
-La seva principal influència en el món de l'arquitectura és el moviment d'arquitectura moderna, i l'obra d’arquitectes com Mies van der Rohe, Alvar Aalto, Le Corbusier, Coderch, i molts altres. Precisament el seu primer coneixement sobre Roses va ser a través d'una de les obres més importants de Coderch, la Casa Rozes situada a la punta de Canyelles Grosses o l'Almadrava.
+'''La seva principal influència en el món de l'arquitectura és el moviment d'arquitectura moderna,''' i l'obra d’arquitectes com Mies van der Rohe, Alvar Aalto, Le Corbusier, Coderch, i molts altres. Precisament el seu primer coneixement sobre Roses va ser a través d'una de les obres més importants de Coderch, la [[Casa Rozes]] situada a la punta de Canyelles Grosses o l'[[Almadrava]].
-El 1993 va acabar el màster en arquitectura del paisatge a la Universitat de Barcelona, el qual va ser bàsic per a la seva dedicació a l’espai públic i va determinar una de les seves obres més visibles a Roses: el passeig Marítim des de la plaça de les Botxes fins a la bocana de Santa Margarida. La concepció del projecte es va centrar en crear un espai públic que fos amable i discret, amb zones d'estada i zones de trànsit peatonal, amb un recorregut seqüencial i variat. La remodelació i arranjament del mateix passeig també va anar a càrrec seu.
+El 1993 va acabar el màster en arquitectura del paisatge a la Universitat de Barcelona, el qual va ser bàsic per a la seva dedicació a l’espai públic i va determinar una de les seves obres més visibles a Roses: el passeig Marítim des de la [[plaça de les Botxes]] fins a la bocana de Santa Margarida. La concepció del projecte es va centrar en crear un espai públic que fos amable i discret, amb zones d'estada i zones de trànsit peatonal, amb un recorregut seqüencial i variat. La remodelació i arranjament del mateix passeig també va anar a càrrec seu.
-A Roses ha executat molts projectes a més del Passeig Marítim, tant privats com públics: la urbanització de 8 carrers del casc, el passeig de davant la Ciutadella, la plaça de l’Àngel, vàries cases unifamiliars, l’ampliació i les noves atraccions del Parc Aquàtic, el projecte d'ampliació de la Llar d'Infants, i també va col·laborar amb Albors en la remodelació interior de l'església parroquial.
+A Roses ha executat molts projectes a més del Passeig Marítim, tant privats com públics: la urbanització de 8 carrers del casc, el passeig de davant [[la Ciutadella]], la [[plaça de l'Àngel]], vàries cases unifamiliars, l’ampliació i les noves atraccions del Parc Aquàtic, el projecte d'ampliació de la Llar d'Infants, i també va col·laborar amb Albors en la remodelació interior de l'[[Església parroquial de Santa Maria|església parroquial]].
-Fora de Roses, altres obres destacables són el pavelló poliesportiu de Castelló d’Empúries, la rehabilitació d’un convent modernista a Barcelona ara casa d’espiritualitat Sant Felip Neri, el parc de la Farinera a Mollet del Vallés, la rehabilitació de l’Ajuntament de La Jonquera, i diverses cases a l’Alt Empordà (Fortià, Garriguella, Palau Saverdera, Figueres, etc...). També és responsable de diversos documents urbanístics.

←Versió més antiga		Revisió de 20:51, 1 set 2016
Línia 1:		Línia 1:
−	[[Fitxer:400_mar_pelach.jpg\|~~150px~~\|thumb\|dreta\|Mar Pèlach Paniker]]	+	[[Fitxer:400_mar_pelach.jpg\|250px\|thumb\|dreta\|Mar Pèlach Paniker]]
	Mar Pèlach Pàniker va néixer a la ciutat de Barcelona el 2 de febrer de 1957. És filla de Mercè Pàniker Alemany, reconeguda química i empresària catalana, i del metge psiquiatre gironí Joaquim Pèlach Feliu.		Mar Pèlach Pàniker va néixer a la ciutat de Barcelona el 2 de febrer de 1957. És filla de Mercè Pàniker Alemany, reconeguda química i empresària catalana, i del metge psiquiatre gironí Joaquim Pèlach Feliu.

←Versió més antiga		Revisió de 06:28, 30 ago 2016
Línia 1:		Línia 1:
−	[[Fitxer:400_mar_pelach.jpg\|~~350px~~\|thumb\|dreta\|Mar Pèlach Paniker]]	+	[[Fitxer:400_mar_pelach.jpg\|150px\|thumb\|dreta\|Mar Pèlach Paniker]]
	Mar Pèlach Pàniker va néixer a la ciutat de Barcelona el 2 de febrer de 1957. És filla de Mercè Pàniker Alemany, reconeguda química i empresària catalana, i del metge psiquiatre gironí Joaquim Pèlach Feliu.		Mar Pèlach Pàniker va néixer a la ciutat de Barcelona el 2 de febrer de 1957. És filla de Mercè Pàniker Alemany, reconeguda química i empresària catalana, i del metge psiquiatre gironí Joaquim Pèlach Feliu.