Les muralles - Historial de revisió

Xe a 19:23, 21 maig 2014

2014-05-21T19:23:21Z

Xe a 11:08, 31 des 2010

2010-12-31T11:08:25Z

Xe a 11:07, 31 des 2010

2010-12-31T11:07:07Z

Xe a 21:33, 20 maig 2010

2010-05-20T21:33:46Z

Narcís Batllori a 16:33, 6 maig 2010

2010-05-06T16:33:30Z

83.50.139.158 a 14:49, 6 maig 2010

2010-05-06T14:49:44Z

83.50.139.158 a 14:48, 6 maig 2010

2010-05-06T14:48:34Z

Jep a 06:58, 25 ago 2009

2009-08-25T06:58:13Z

80.36.252.94: Es crea la pàgina amb «Imatge aèria de la Ciutadella Les '''muralles''' és com la gent de Roses anomena el conjunt de la Ciutadella. Enca…».

2009-08-12T17:47:17Z

Es crea la pàgina amb «Imatge aèria de la Ciutadella Les '''muralles''' és com la gent de Roses anomena el conjunt de la Ciutadella. Enca…».

Pàgina nova

[[Imatge:Aeriaciutadella.jpg|350px|thumb|dreta|Imatge aèria de la Ciutadella]]

Les '''muralles''' és com la gent de Roses anomena el conjunt de la [[Ciutadella]]. Encara que les actuals muralles de la [[fortificació]] no són les que protegien l'antiga vila, aquest nom popular fa pensar que la memòria col·lectiva de Roses encara es refereix, quasi 4 segles després del seu abandonament, a les muralles del poble medieval.

Durant la Guerra del Francès (1808-1814), la fortificació va quedar encara més malmesa del que ja ho estava dels setges anteriors i, a llarg del segle XIX, els militars van deixar les muralles definitivament abandonades.<ref>Pel setge de 1808 vegeu Díaz Capmany, et.al., ''El setge de Roses de 1808. Tres visions de la Guerra del Francès'', Roses: Ajuntament de Roses, 2008. Per l'impacte de la guerra en general, per l'abandonament de la vila medieval i el desenvolupament del nou nucli urbà: ''A la frontera de l'imperi. Guerra i societat a Roses, 1773-1833'', Roses: Ajuntament de Roses, 2009.</ref> Abans que l'espai es declarés monument nacional (1961), varen sortir molts projectes que miraven d'enderrocar i aprofitar urbanísticament aquest indret. ''Pel cap baix, s'han descobert propostes d'urbanització dels anys 1916, 1918, 1929, 1950, 1954, 1960 i 1961, que implicaren coneguts arquitectes i enginyers, com [[Heinrich Zoeller de Vissel]] i Narcís Amigó, Nicolàs Maria Rubió i Tudurí, Alexandre Bonaterra i Matas i Josep Claret i Rubira.''<ref>Barris i Ruset, J.M. ''Roses o la recerca de la zona grisa. Arcticles. 1999- 2008''. Col·lecció Assaig i Recerca, núm. 6. Roses: Ajuntament de Roses, 2008. Pàg. 118.</ref>

Mentrestant, la gent de Roses va poder tornar una mica als seus origens, fent servir l'espai per portar a pasturar el bestià i per plantar-hi els horts, com recorda encara la [[Maria Batlle Torrent]].

==Notes==
<references/>

==Enllaços interns==
* [[Muralles medievals (Ciutadella)|Muralles medievals]]
* [[Antiga vila de Roses (Ciutadella)|Antiga vila de Roses]]
* [[Ciutadella]]

[[Categoria:Història, Paisatge antròpic]]
[[Categoria:Canvi]]

@@ Línia 3: / Línia 3: @@
 Les '''muralles''' és com la gent de Roses anomena el conjunt de la [[Ciutadella]]. Encara que les actuals muralles de la fortificació no són les que protegien l'antiga vila, aquest nom popular fa pensar que la memòria col·lectiva de Roses encara es refereix, quasi 4 segles després del seu abandonament, a les muralles del poble medieval.
-Durant la Guerra del Francès (1808-1814), la fortificació va quedar encara més malmesa del que ja ho estava dels setges anteriors i, a llarg del segle XIX, els militars van deixar les muralles definitivament abandonades.<ref>Pel setge de 1808 vegeu Díaz Capmany, et.al., ''El setge de Roses de 1808. Tres visions de la Guerra del Francès'', Roses: Ajuntament de Roses, 2008. Per l'impacte de la guerra en general, per l'abandonament de la vila medieval i el desenvolupament del nou nucli urbà: ''A la frontera de l'imperi. Guerra i societat a Roses, 1773-1833'', Roses: Ajuntament de Roses, 2009.</ref> Abans que l'espai es declarés monument nacional (1961), varen sortir molts projectes que miraven d'enderrocar i aprofitar urbanísticament aquest indret. ''Pel cap baix, s'han descobert propostes d'urbanització dels anys 1916, 1918, 1929, 1950, 1954, 1960 i 1961, que implicaren coneguts arquitectes i enginyers, com [[Heinrich Zoeller de Vissel, l'espia|Heinrich Zoeller de Vissel]] i [[Narcís Amigó]], [[Nicolàs Maria Rubió i Tudurí]], [[Alexandre Bonaterra i Matas]] i Josep Claret i Rubira.''<ref>Barris i Ruset, J.M. ''Roses o la recerca de la zona grisa. Articles. 1999- 2008'', Roses: Ajuntament de Roses, 2008. Pàg. 118.</ref>
+Durant la Guerra del Francès (1808-1814), la fortificació va quedar encara més malmesa del que ja ho estava dels setges anteriors i, a llarg del segle XIX, els militars van deixar les muralles definitivament abandonades.<ref>Pel setge de 1808 vegeu Díaz Capmany, et.al., ''El setge de Roses de 1808. Tres visions de la Guerra del Francès'', Roses: Ajuntament de Roses, 2008. Per l'impacte de la guerra en general, per l'abandonament de la vila medieval i el desenvolupament del nou nucli urbà: ''A la frontera de l'imperi. Guerra i societat a Roses, 1773-1833'', Roses: Ajuntament de Roses, 2009.</ref> Abans que l'espai es declarés monument nacional (1961), varen sortir molts projectes que miraven d'enderrocar i aprofitar urbanísticament aquest indret. ''Pel cap baix, s'han descobert propostes d'urbanització dels anys 1916, 1918, 1929, 1950, 1954, 1960 i 1961, que implicaren coneguts arquitectes i enginyers, com [[Heinrich Zoeller de Vissel, l'espia|Heinrich Zoeller de Vissel]] i [[Narcís Amigó]], [[Nicolau Maria Rubió i Tudurí]], [[Alexandre Bonaterra i Matas]] i Josep Claret i Rubira.''<ref>Barris i Ruset, J.M. ''Roses o la recerca de la zona grisa. Articles. 1999- 2008'', Roses: Ajuntament de Roses, 2008. Pàg. 118.</ref>
 Mentrestant, la gent de Roses va poder tornar una mica als seus orígens, fent servir l'espai per portar a pasturar el bestiar i per plantar-hi els horts, com recorda encara la [[Maria Batlle Torrent]].

←Versió més antiga		Revisió de 11:08, 31 des 2010
Línia 17:		Línia 17:


−	[[Categoria:Història, Paisatge antròpic]]	+	[[Categoria: Història]] [[Categoria: Paisatge antròpic]]
−	[[Categoria:Canvi]]	+	[[Categoria: Canvi]]

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
 [[Imatge:Aeriaciutadella.jpg|350px|thumb|dreta|Imatge aèria de la Ciutadella]]
-Les '''muralles''' és com la gent de Roses anomena el conjunt de la [[Ciutadella]]. Encara que les actuals muralles de la [[fortificació]] no són les que protegien l'antiga vila, aquest nom popular fa pensar que la memòria col·lectiva de Roses encara es refereix, quasi 4 segles després del seu abandonament, a les muralles del poble medieval.
+Les '''muralles''' és com la gent de Roses anomena el conjunt de la [[Ciutadella]]. Encara que les actuals muralles de la fortificació no són les que protegien l'antiga vila, aquest nom popular fa pensar que la memòria col·lectiva de Roses encara es refereix, quasi 4 segles després del seu abandonament, a les muralles del poble medieval.
 Durant la Guerra del Francès (1808-1814), la fortificació va quedar encara més malmesa del que ja ho estava dels setges anteriors i, a llarg del segle XIX, els militars van deixar les muralles definitivament abandonades.<ref>Pel setge de 1808 vegeu Díaz Capmany, et.al., ''El setge de Roses de 1808. Tres visions de la Guerra del Francès'', Roses: Ajuntament de Roses, 2008. Per l'impacte de la guerra en general, per l'abandonament de la vila medieval i el desenvolupament del nou nucli urbà: ''A la frontera de l'imperi. Guerra i societat a Roses, 1773-1833'', Roses: Ajuntament de Roses, 2009.</ref> Abans que l'espai es declarés monument nacional (1961), varen sortir molts projectes que miraven d'enderrocar i aprofitar urbanísticament aquest indret. ''Pel cap baix, s'han descobert propostes d'urbanització dels anys 1916, 1918, 1929, 1950, 1954, 1960 i 1961, que implicaren coneguts arquitectes i enginyers, com [[Heinrich Zoeller de Vissel, l'espia|Heinrich Zoeller de Vissel]] i [[Narcís Amigó]], [[Nicolàs Maria Rubió i Tudurí]], [[Alexandre Bonaterra i Matas]] i Josep Claret i Rubira.''<ref>Barris i Ruset, J.M. ''Roses o la recerca de la zona grisa. Articles. 1999- 2008'', Roses: Ajuntament de Roses, 2008. Pàg. 118.</ref>

@@ Línia 3: / Línia 3: @@
 Les '''muralles''' és com la gent de Roses anomena el conjunt de la [[Ciutadella]]. Encara que les actuals muralles de la [[fortificació]] no són les que protegien l'antiga vila, aquest nom popular fa pensar que la memòria col·lectiva de Roses encara es refereix, quasi 4 segles després del seu abandonament, a les muralles del poble medieval.
-Durant la Guerra del Francès (1808-1814), la fortificació va quedar encara més malmesa del que ja ho estava dels setges anteriors i, a llarg del segle XIX, els militars van deixar les muralles definitivament abandonades.<ref>Pel setge de 1808 vegeu Díaz Capmany, et.al., ''El setge de Roses de 1808. Tres visions de la Guerra del Francès'', Roses: Ajuntament de Roses, 2008. Per l'impacte de la guerra en general, per l'abandonament de la vila medieval i el desenvolupament del nou nucli urbà: ''A la frontera de l'imperi. Guerra i societat a Roses, 1773-1833'', Roses: Ajuntament de Roses, 2009.</ref> Abans que l'espai es declarés monument nacional (1961), varen sortir molts projectes que miraven d'enderrocar i aprofitar urbanísticament aquest indret. ''Pel cap baix, s'han descobert propostes d'urbanització dels anys 1916, 1918, 1929, 1950, 1954, 1960 i 1961, que implicaren coneguts arquitectes i enginyers, com [[Heinrich Zoeller de Vissel]] i Narcís Amigó, Nicolàs Maria Rubió i Tudurí, Alexandre Bonaterra i Matas i Josep Claret i Rubira.''<ref>Barris i Ruset, J.M. ''Roses o la recerca de la zona grisa. Articles. 1999- 2008'', Roses: Ajuntament de Roses, 2008. Pàg. 118.</ref>
+Durant la Guerra del Francès (1808-1814), la fortificació va quedar encara més malmesa del que ja ho estava dels setges anteriors i, a llarg del segle XIX, els militars van deixar les muralles definitivament abandonades.<ref>Pel setge de 1808 vegeu Díaz Capmany, et.al., ''El setge de Roses de 1808. Tres visions de la Guerra del Francès'', Roses: Ajuntament de Roses, 2008. Per l'impacte de la guerra en general, per l'abandonament de la vila medieval i el desenvolupament del nou nucli urbà: ''A la frontera de l'imperi. Guerra i societat a Roses, 1773-1833'', Roses: Ajuntament de Roses, 2009.</ref> Abans que l'espai es declarés monument nacional (1961), varen sortir molts projectes que miraven d'enderrocar i aprofitar urbanísticament aquest indret. ''Pel cap baix, s'han descobert propostes d'urbanització dels anys 1916, 1918, 1929, 1950, 1954, 1960 i 1961, que implicaren coneguts arquitectes i enginyers, com [[Heinrich Zoeller de Vissel, l'espia|Heinrich Zoeller de Vissel]] i [[Narcís Amigó]], [[Nicolàs Maria Rubió i Tudurí]], [[Alexandre Bonaterra i Matas]] i Josep Claret i Rubira.''<ref>Barris i Ruset, J.M. ''Roses o la recerca de la zona grisa. Articles. 1999- 2008'', Roses: Ajuntament de Roses, 2008. Pàg. 118.</ref>
-Mentrestant, la gent de Roses va poder tornar una mica als seus origens, fent servir l'espai per portar a pasturar el bestià i per plantar-hi els horts, com recorda encara la [[Maria Batlle Torrent]].
+Mentrestant, la gent de Roses va poder tornar una mica als seus orígens, fent servir l'espai per portar a pasturar el bestiar i per plantar-hi els horts, com recorda encara la [[Maria Batlle Torrent]].

←Versió més antiga		Revisió de 16:33, 6 maig 2010
Línia 7:		Línia 7:
	Mentrestant, la gent de Roses va poder tornar una mica als seus origens, fent servir l'espai per portar a pasturar el bestià i per plantar-hi els horts, com recorda encara la [[Maria Batlle Torrent]].		Mentrestant, la gent de Roses va poder tornar una mica als seus origens, fent servir l'espai per portar a pasturar el bestià i per plantar-hi els horts, com recorda encara la [[Maria Batlle Torrent]].

−	~~==gerre==~~
−
−	~~kutfitudouyfg~~

	==Notes==		==Notes==

←Versió més antiga		Revisió de 14:49, 6 maig 2010
Línia 7:		Línia 7:
	Mentrestant, la gent de Roses va poder tornar una mica als seus origens, fent servir l'espai per portar a pasturar el bestià i per plantar-hi els horts, com recorda encara la [[Maria Batlle Torrent]].		Mentrestant, la gent de Roses va poder tornar una mica als seus origens, fent servir l'espai per portar a pasturar el bestià i per plantar-hi els horts, com recorda encara la [[Maria Batlle Torrent]].

		+	==gerre==

		+	kutfitudouyfg

	==Notes==		==Notes==

←Versió més antiga		Revisió de 14:48, 6 maig 2010
Línia 6:		Línia 6:

	Mentrestant, la gent de Roses va poder tornar una mica als seus origens, fent servir l'espai per portar a pasturar el bestià i per plantar-hi els horts, com recorda encara la [[Maria Batlle Torrent]].		Mentrestant, la gent de Roses va poder tornar una mica als seus origens, fent servir l'espai per portar a pasturar el bestià i per plantar-hi els horts, com recorda encara la [[Maria Batlle Torrent]].
		+
		+

	==Notes==		==Notes==