Jacint Berta Ribas - Historial de revisió

Xe a 12:10, 1 oct 2015

2015-10-01T12:10:31Z

Xe a 12:10, 1 oct 2015

2015-10-01T12:10:06Z

Xe a 12:09, 1 oct 2015

2015-10-01T12:09:06Z

Xe a 12:23, 5 ago 2009

2009-08-05T12:23:40Z

83.60.64.214 a 11:21, 27 jul 2009

2009-07-27T11:21:24Z

83.60.64.214: Es crea la pàgina amb «
Va néixer a Roses el 1913. El seu pare era l'encarregat de la pedrera de marbre blanc que hi havia al Lledó, prop de Falconera. "El marbre es treballa…».

2009-07-27T11:21:01Z

Es crea la pàgina amb «<blockquote><poem>Va néixer a Roses el 1913. El seu pare era l'encarregat de la pedrera de marbre blanc que hi havia al Lledó, prop de Falconera. "El marbre es treballa…».

Pàgina nova

<blockquote><poem>Va néixer a Roses el 1913. El seu pare era l'encarregat de la pedrera de marbre blanc que hi havia al Lledó, prop de Falconera. "El marbre es treballava allà mateix i era transportat fins a Roses on, setmanalment, venia un vaixell que el portava cap a Barcelona", ens explica.

Abans de la guerra, havia treballat com a aprenent de mecànic amb el senyor Antonio Serra i, després, com a conductor d'autocars de línia regular. Durant la guerra va voltar molt. Va començar al front d'Aragó, molt a prop de Terol. Després va anar a Madrid per reorganitzar-se. Amb els companys, tornaren a Catalunya, a Agramunt i a Organyà, i van acabar a Puigcerdà. De Puigcerdà van creuar la frontera cap a França i marxaren cap a la costa de Saint-Cyprien.

Quan va esclatar la Segona Guerra Mundial, els gendarmes es van presentar a la casa on vivia dient-li que, l'endemà, estigués llest perquè vindrien a buscar-lo. Aquella mateixa nit, espantat pel pressentiment d'un viatge sense return, va fugir cap a la muntanya, va passar per Banyuls i sortí entre Espolla i Rabós. Li van deixar una bicicleta i arribà, per fi, a Roses l'endemà. En Cinto va ser empresonat i fou portat al camp de concentració de Figueres. "El Camp es deia la Carbonera, i era al carrer Progrés de Figueres", recorda. El seu germà, en Francesc, va portar l'aval i va poder tornar a Casa.

Va començar a treballar de transportista, feina que combinava amb la compra de peix i la seva posterior venta a Figueres i, fins i tot, a Girona. Més tard, va tornar a la companyia d'autocars, es va comprar un cotxe, un Buick, i durant dos anys va fer de taxista. Quan es va retirar li agradava anar a ajudar els seus fills al taller mecànic sempre que podia. La seva gran afició ha estat sempre el futbol. "Quan era jove jugava amb el Roses, era davanter Centre", conclou. <ref>"La gent gran de Roses. Cent vides, mil històries (1903/1918)". Ajuntament de Roses, febrer de 2005</ref></poem></blockquote>

==Notes==
<references/>

[[Categoria: Segle XX]]
[[Categoria: Històries personals]]
[[Categoria: Rosinques i rosincs]]
[[Categoria: La guerra]]

@@ Línia 4: / Línia 4: @@
 <blockquote><poem>Va néixer a Roses el 1913. El seu pare era l'encarregat de la pedrera de marbre blanc que hi havia al Lledó, prop de Falconera. "El marbre es treballava allà mateix i era transportat fins a Roses on, setmanalment, venia un vaixell que el portava cap a Barcelona", ens explica.
-Abans de la guerra, havia treballat com a aprenent de mecànic amb el senyor [[Antonio Serra|Antoni Serra Comas]] i, després, com a conductor d'autocars de línia regular. Durant la guerra va voltar molt. Va començar al front d'Aragó, molt a prop de Terol. Després va anar a Madrid per reorganitzar-se. Amb els companys, tornaren a Catalunya, a Agramunt i a Organyà, i van acabar a Puigcerdà. De Puigcerdà van creuar la frontera cap a França i marxaren cap a la costa de Saint-Cyprien.
+Abans de la guerra, havia treballat com a aprenent de mecànic amb el senyor [[Antoni Serra Comas|Antonio Serra]] i, després, com a conductor d'autocars de línia regular. Durant la guerra va voltar molt. Va començar al front d'Aragó, molt a prop de Terol. Després va anar a Madrid per reorganitzar-se. Amb els companys, tornaren a Catalunya, a Agramunt i a Organyà, i van acabar a Puigcerdà. De Puigcerdà van creuar la frontera cap a França i marxaren cap a la costa de Saint-Cyprien.
 Quan va esclatar la Segona Guerra Mundial, els gendarmes es van presentar a la casa on vivia dient-li que, l'endemà, estigués llest perquè vindrien a buscar-lo. Aquella mateixa nit, espantat pel pressentiment d'un viatge sense retorn, va fugir cap a la muntanya, va passar per Banyuls i sortí entre Espolla i Rabós. Li van deixar una bicicleta i arribà, per fi, a Roses l'endemà. En Cinto va ser empresonat i fou portat al camp de concentració de Figueres. "El camp es deia la Carbonera, i era al carrer Progrés de Figueres", recorda. El seu germà, en Francesc, va portar l'aval i va poder tornar a casa.

@@ Línia 4: / Línia 4: @@
 <blockquote><poem>Va néixer a Roses el 1913. El seu pare era l'encarregat de la pedrera de marbre blanc que hi havia al Lledó, prop de Falconera. "El marbre es treballava allà mateix i era transportat fins a Roses on, setmanalment, venia un vaixell que el portava cap a Barcelona", ens explica.
-Abans de la guerra, havia treballat com a aprenent de mecànic amb el senyor Antonio Serra i, després, com a conductor d'autocars de línia regular. Durant la guerra va voltar molt. Va començar al front d'Aragó, molt a prop de Terol. Després va anar a Madrid per reorganitzar-se. Amb els companys, tornaren a Catalunya, a Agramunt i a Organyà, i van acabar a Puigcerdà. De Puigcerdà van creuar la frontera cap a França i marxaren cap a la costa de Saint-Cyprien.
+Abans de la guerra, havia treballat com a aprenent de mecànic amb el senyor [[Antonio Serra|Antoni Serra Comas]] i, després, com a conductor d'autocars de línia regular. Durant la guerra va voltar molt. Va començar al front d'Aragó, molt a prop de Terol. Després va anar a Madrid per reorganitzar-se. Amb els companys, tornaren a Catalunya, a Agramunt i a Organyà, i van acabar a Puigcerdà. De Puigcerdà van creuar la frontera cap a França i marxaren cap a la costa de Saint-Cyprien.
 Quan va esclatar la Segona Guerra Mundial, els gendarmes es van presentar a la casa on vivia dient-li que, l'endemà, estigués llest perquè vindrien a buscar-lo. Aquella mateixa nit, espantat pel pressentiment d'un viatge sense retorn, va fugir cap a la muntanya, va passar per Banyuls i sortí entre Espolla i Rabós. Li van deixar una bicicleta i arribà, per fi, a Roses l'endemà. En Cinto va ser empresonat i fou portat al camp de concentració de Figueres. "El camp es deia la Carbonera, i era al carrer Progrés de Figueres", recorda. El seu germà, en Francesc, va portar l'aval i va poder tornar a casa.

←Versió més antiga		Revisió de 12:09, 1 oct 2015
Línia 1:		Línia 1:
		+	[[Imatge:JACINT_BERTA.jpg\|350px\|thumb\|dreta\|Jacint Berta Ribas / Autora: Judith Ijsselstein]]
		+
		+
	<blockquote><poem>Va néixer a Roses el 1913. El seu pare era l'encarregat de la pedrera de marbre blanc que hi havia al Lledó, prop de Falconera. "El marbre es treballava allà mateix i era transportat fins a Roses on, setmanalment, venia un vaixell que el portava cap a Barcelona", ens explica.		<blockquote><poem>Va néixer a Roses el 1913. El seu pare era l'encarregat de la pedrera de marbre blanc que hi havia al Lledó, prop de Falconera. "El marbre es treballava allà mateix i era transportat fins a Roses on, setmanalment, venia un vaixell que el portava cap a Barcelona", ens explica.

@@ Línia 3: / Línia 3: @@
 Abans de la guerra, havia treballat com a aprenent de mecànic amb el senyor Antonio Serra i, després, com a conductor d'autocars de línia regular. Durant la guerra va voltar molt. Va començar al front d'Aragó, molt a prop de Terol. Després va anar a Madrid per reorganitzar-se. Amb els companys, tornaren a Catalunya, a Agramunt i a Organyà, i van acabar a Puigcerdà. De Puigcerdà van creuar la frontera cap a França i marxaren cap a la costa de Saint-Cyprien.
-Quan va esclatar la Segona Guerra Mundial, els gendarmes es van presentar a la casa on vivia dient-li que, l'endemà, estigués llest perquè vindrien a buscar-lo. Aquella mateixa nit, espantat pel pressentiment d'un viatge sense return, va fugir cap a la muntanya, va passar per Banyuls i sortí entre Espolla i Rabós. Li van deixar una bicicleta i arribà, per fi, a Roses l'endemà. En Cinto va ser empresonat i fou portat al camp de concentració de Figueres. "El camp es deia la Carbonera, i era al carrer Progrés de Figueres", recorda. El seu germà, en Francesc, va portar l'aval i va poder tornar a Casa.
+Quan va esclatar la Segona Guerra Mundial, els gendarmes es van presentar a la casa on vivia dient-li que, l'endemà, estigués llest perquè vindrien a buscar-lo. Aquella mateixa nit, espantat pel pressentiment d'un viatge sense retorn, va fugir cap a la muntanya, va passar per Banyuls i sortí entre Espolla i Rabós. Li van deixar una bicicleta i arribà, per fi, a Roses l'endemà. En Cinto va ser empresonat i fou portat al camp de concentració de Figueres. "El camp es deia la Carbonera, i era al carrer Progrés de Figueres", recorda. El seu germà, en Francesc, va portar l'aval i va poder tornar a casa.
 Va començar a treballar de transportista, feina que combinava amb la compra de peix i la seva posterior venta a Figueres i, fins i tot, a Girona. Més tard, va tornar a la companyia d'autocars, es va comprar un cotxe, un Buick, i durant dos anys va fer de taxista. Quan es va retirar li agradava anar a ajudar els seus fills al taller mecànic sempre que podia. La seva gran afició ha estat sempre el futbol. "Quan era jove jugava amb el Roses, era davanter Centre", conclou. <ref>"La gent gran de Roses. Cent vides, mil històries (1903/1918)". Ajuntament de Roses, febrer de 2005</ref></poem></blockquote>

Jacint Berta Ribas - Historial de revisió

Xe a 12:10, 1 oct 2015

Xe a 12:10, 1 oct 2015

Xe a 12:09, 1 oct 2015

Xe a 12:23, 5 ago 2009

83.60.64.214 a 11:21, 27 jul 2009

83.60.64.214: Es crea la pàgina amb «Va néixer a Roses el 1913. El seu pare era l'encarregat de la pedrera de marbre blanc que hi havia al Lledó, prop de Falconera. "El marbre es treballa…».

83.60.64.214: Es crea la pàgina amb «
Va néixer a Roses el 1913. El seu pare era l'encarregat de la pedrera de marbre blanc que hi havia al Lledó, prop de Falconera. "El marbre es treballa…».