Geologia - Historial de revisió

WikiSysop: /* Evolució històrica */

2011-12-28T12:49:51Z

‎Evolució històrica

WikiSysop a 12:49, 28 des 2011

2011-12-28T12:49:16Z

Mostra els canvis

WikiSysop a 12:19, 28 des 2011

2011-12-28T12:19:09Z

Mostra els canvis

Mohazero7: /* Estructures locals */

2011-12-02T09:44:15Z

‎Estructures locals

Mohazero7: /* Estructures locals */

2011-12-02T09:43:19Z

‎Estructures locals

213.176.161.204: /* Estructures locals */

2011-12-02T09:42:12Z

‎Estructures locals

Mohazero7 a 09:34, 2 des 2011

2011-12-02T09:34:55Z

Mohazero7: /* GEOMORFOLOGIA I PAISATGE */

2011-12-02T09:31:52Z

‎GEOMORFOLOGIA I PAISATGE

Mohazero7: /* LES AIGÜES SUPERFICIALS. */

2011-12-02T09:31:14Z

‎LES AIGÜES SUPERFICIALS.

Mohazero7: /* LES AIGÜES SUPERFICIALS. */

2011-12-02T09:30:46Z

‎LES AIGÜES SUPERFICIALS.

@@ Línia 18: / Línia 18: @@
 L'unitat morfoestructural de la depressió neògena de l’Alt Empordà, de la qual la meitat meridional del terme en forma part, està considerada com d’origen tectònic, és a dir, formada per un gran compartiment enfonsat en diferents blocs per l’acció d’importants fractures (falles) activades fa 25 milions d'anys durant l’etapa distensiva neògena. Associades a aquesta etapa hi ha les manifestacions volcàniques d’Arenys d’Empordà, Vilamacolum, Pedret i Roses, esdevingudes fa uns 10 milions d’anys. Aquesta conca està omplerta per formacions neògenes i quaternàries que cobreixen els materials més antics (sòcol paleozoic i granodiorític) i les fractures que l’han formada.
- La depressió empordanesa queda separada en dues unitats pel Massís de Montgrí: l’Alt Empordà i el Baix Empordà. La connexió entre la plana i els relleus septentrionals es fa a través d’una formació de peudemont quaternària, de relleus suaument inclinats cap a la plana, fruit de les aportacions gravitacionals en les parts més proximals dels relleus de la Serra de Rodes, i de les aportacions, per sobreeiximent, dels torrents i rieres a les parts mitjanes i distals del ventall al·luvial. El seu relleu és accidentat en bona part de muntanya, on els punts més destacats són: [[el Pení]] (613m), el [[puig Alt]] (490m), el [[puig de l’Àliga]] (463m), el [[serrat de Can Berta]] (380m) i el cim de [[Queralbs]] (659m).
+La depressió empordanesa queda separada en dues unitats pel Massís de Montgrí: l’Alt Empordà i el Baix Empordà. La connexió entre la plana i els relleus septentrionals es fa a través d’una formació de peudemont quaternària, de relleus suaument inclinats cap a la plana, fruit de les aportacions gravitacionals en les parts més proximals dels relleus de la Serra de Rodes, i de les aportacions, per sobreeiximent, dels torrents i rieres a les parts mitjanes i distals del ventall al·luvial. El seu relleu és accidentat en bona part de muntanya, on els punts més destacats són: [[el Pení]] (613m), el [[puig Alt]] (490m), el [[puig de l’Àliga]] (463m), el [[serrat de Can Berta]] (380m) i el cim de [[Queralbs]] (659m).
 El sector situat a l’extrem sud occidental, forma part de la plana al·luvial empordanesa de la desembocadura de la Muga i el Fluvià, ocupada, en aquesta zona, pels aiguamolls i estanyols del [[Salatar]] i per una zona planera a peu de muntanya on s’havien localitzat tradicionalment els conreus.
@@ Línia 24: / Línia 24: @@
 El límit municipal de Roses segueix la línia de costa des de la badia de Jóncols fins al Far de Santa Margarita; des d’aquest punt, el límit s’introdueix cap a l’interior passant per l’[[estany de Palau]], seguint per un rec situat entre el [[rec de Queralbs]] i el rec del Salt de l’aigua, fins arribar al puig de Queralbs; des d’aquest puig el límit passa pel [[Coll de Sant Genís]], pel serrat de Can Berta i pel [[Coll de Perafit]]a; finalment el límit es dirigeix cap a la badia de Jóncols deixant pel camí la [[sureda d’en Xirau]], el Pení, el [[puig dels Simonets]] i passa entre el [[Pla de la Guardia]] i
 el [[puig d’en Rabau]].
 == Descripció de la geologia ==

@@ Línia 114: / Línia 114: @@
 massís de Cap de Creus de la plana empordanesa.
-[[013831.jpeg|350px|thumb|dreta|Castell de Roses]]
+[[imatge:013831.jpeg|350px|thumb|dreta|Castell de Roses]]
 == GEOMORFOLOGIA I PAISATGE==

@@ Línia 113: / Línia 113: @@
 puig d’en Marés i el puig del Gall, fins arribar a la cala Rustella. És la falla que separa el
 massís de Cap de Creus de la plana empordanesa.
 [[013831.jpeg|350px|thumb|dreta|Castell de Roses]]

@@ Línia 112: / Línia 112: @@
 queda entre Mas Boscà i Mas Fumats, travessa la urbanització Mas Oliva, passa pel
 puig d’en Marés i el puig del Gall, fins arribar a la cala Rustella. És la falla que separa el
 == GEOMORFOLOGIA I PAISATGE==

←Versió més antiga		Revisió de 09:34, 2 des 2011
Línia 179:		Línia 179:
	Finalment, hi ha els recs de l’Almadrava, Calitjar, Pelosa, Joncols, Montjoi, Canadell i		Finalment, hi ha els recs de l’Almadrava, Calitjar, Pelosa, Joncols, Montjoi, Canadell i
	Murtra, que van a desembocar a les cales homònimes.'''		Murtra, que van a desembocar a les cales homònimes.'''
		+
		+	== Nivells piezomètrics ==
		+
		+	S’ha inventariat un total de 56 pous que exploten l’aqüífer superficial, dels quals només 16
		+	presenten profunditats de la làmina d’aigua considerats normals (paràmetre calculat a partir de
		+	les dades dels pous abandonats) amb una mitjana de 2,6m (amb un mínim de 2,3 m i un màxim
		+	de 5 m). A la resta de pous superficials, la mitjana de la profunditat de la làmina d’aigua és de
		+	3,7m, amb mínims de 1,6m i màxims fins a 7m. L’efecte de la sequera ha fet que alguns pous
		+	mesurats en altres campanyes s’hagin assecat en l’actualitat.

@@ Línia 124: / Línia 124: @@
 varietat en el paisatge. La combinació de l’orografia i el tipus de vegetació conformen els
 següents ambients paisatgístics:
- Aquest paisatge forma la meitat oriental del municipi. Està format
+Aquest paisatge forma la meitat oriental del municipi. Està format
 per relleus abruptes que corresponen als materials paleozoics i granítics, on destaquen els
 puig del Pení (606m), el puig Alt (490m) i el puig de l’Àliga (463m). Els seus forts pendents i
@@ Línia 130: / Línia 130: @@
 que subministren material formant tarteres i esbaldregalls, i a les zones més costaneres,
 penya-segats. El paisatge que es pot apreciar, doncs, és força inert, dominat per rocam
-al•lòcton i un estrat arbustiu molt esclarissat.  Aquest paisatge es desenvolupa sobre els
+al•lòcton i un estrat arbustiu molt esclarissat.  Aquest paisatge es desenvolupa sobre els terrenys situats a peu de
- terrenys situats a peu de
 muntanya. Es tracta d’un relleu inclinat cap al SO que es caracteritza per la seva morfologia
 ondulant. Sobre aquests terrenys s’han ubicat la majoria del conreu agrícola, on hi ha una
 alternança entre els conreus de secà i els de regadiu, que proporcionen un paisatge típic
 en mosaic.
- Zona compresa entre el paisatge agrícola i el mar. Es tracta d’un relleu
+Zona compresa entre el paisatge agrícola i el mar. Es tracta d’un relleu
 molt planer, format per materials quaternaris com són dipòsits de rebliment de la plana
 al•luvial transportats pels cursos fluvials del sector, i dipòsits proximals de ventall al•luvial.

@@ Línia 153: / Línia 153: @@
 Guills” a una cota de 150m i baixa fins arribar al rec Madral.
- Paral•lel al rec de Cap de Terme es troba el rec de Queralbs. Aquest rec neix a la
+Paral•lel al rec de Cap de Terme es troba el rec de Queralbs. Aquest rec neix a la
 serra de Rodes a una cota de 450m i partint del Puigsaquera, baixa passant pel Mas
 Turró, el turó de la Garriga, a ponent de l’Aquabrava, el càmping Rodas, per anar a

@@ Línia 149: / Línia 149: @@
 La major part dels recs provenen dels vessants meridionals de la Serra de Rodes-Verdera-
 Roses. De ponent a llevant trobem els següents cursos d’aigua:
- El rec de Cap de Terme està situat al NO del municipi i fa de límit municipal entre
+El rec de Cap de Terme està situat al NO del municipi i fa de límit municipal entre
 Palau-Saverdera i Roses. Aquest rec neix al Serrat d’en Bosquers, concretament a “els
 Guills” a una cota de 150m i baixa fins arribar al rec Madral.
@@ Línia 159: / Línia 159: @@
 altre de menor que neix als peus de la urbanització Mas Boscà i que aporta prou cabal
 com per a causar problemes d’inundabilitat al S de les Garrigues.
- El rec d’en Mates neix cap a l’alçada de Mas Isern i baixa entre Mas Boscà i Mas
+El rec d’en Mates neix cap a l’alçada de Mas Isern i baixa entre Mas Boscà i Mas
 Fumats, voreja Mas Mates pel NO fins arribar a la ronda de circumval•lació.
- La riera de la Trencada neix als relleus del Puigsaquera enmig de la urbanització del
+La riera de la Trencada neix als relleus del Puigsaquera enmig de la urbanització del
 Mas Fumats a la cota de 250 m. A l’altura del Molí Vell de Can Coll, a una cota de 50m,
 se li afegeix el cabal del rec del Mas dels Arbres que neix al Puig Alt a la cota 450 m.
 La riera de la Trencada passa entre la urbanització Mas Matas i la Ciutadella, abocant
 directament al mar a l’altura de l’hotel Terrassa.
- El rec del Fondo neix a una cota de 200m, prop del Puig d’en Massot i arriba fins a la
+El rec del Fondo neix a una cota de 200m, prop del Puig d’en Massot i arriba fins a la platja del Rastell resseguint el sector de llevant de la Ciutadella de Roses.
 platja del Rastell resseguint el sector de llevant de la Ciutadella de Roses.
 La riera Ginjolers, també riera de la Vila, neix als relleus que s’alcen per damunt del
 Puig Rodó (442 m), encara que també recull les aigües del vessant S del Puig de