Festes religioses - Historial de revisió

Xe a 10:04, 5 ago 2009

2009-08-05T10:04:48Z

88.5.192.121 a 09:44, 24 jul 2009

2009-07-24T09:44:50Z

88.5.192.121 a 09:35, 24 jul 2009

2009-07-24T09:35:27Z

88.5.192.121: Pàgina nova, amb el contingut: «
A la vila de Roses se sap que per la festa dels Treis Reis vestien com a tal tres noietes, les quals, juntament amb una altra disfressada de ra...».

2009-07-24T09:34:56Z

Pàgina nova, amb el contingut: «<blockquote><poem>A la vila de Roses se sap que per la festa dels Treis Reis vestien com a tal tres noietes, les quals, juntament amb una altra disfressada de ra...».

Pàgina nova

<blockquote><poem>A la vila de Roses se sap que per la festa dels Treis Reis vestien com a tal tres noietes, les quals, juntament amb una altra disfressada de rabadà, passaven per les cases recollint diner.s Eren molt ben rebudes pels nens, ja que creien que aquests diners servien per comprar joguines.

A Roses, el diumenge de Rams, només anaven a beneir els rams les noies que es casaven dins l'any i s'afanyaven a guarnir-los amb tota classe de llaminadures. Durant el dissabte de Glòries tenien molt ressò les caramelles, cançons de producció local, sovint amb lletres picants, que eren cantades per un cor caramellaire. A principi de segle passat hi havia un cor anomenat "La Rosa".

La festa local de més tradició era la que es dedicava al sant patró. A Roses és Santa Maria, adoració que es remunta, almenys, al segle X, ja que Maria era l'advocada de l'església del monestir. No trobem notícies de la celebració de la festa de la Mare de Déu d'Agost anterios a 1692, cosa que no vol dir que se celebrés abans. No obstant això, hem de tenir en compte que l'antiga parròquia de la vila, a l'època medieval, era dedicada a Sant Andreu, i estava en una capella dins del monestir. Aquest sant, advocat dels pescadors i celebrat el 30 de novembre, segurament va prendre molt relleu amb l'expansió marinera de la vila. El segle XVII, però, ja no apareix entre els altars de l'església. <ref>"El cap de Creus: Cadaqués-Roses-El Port de la Selva-La Selva de Mar". Estela Illa Bachs, Marta Pi Vázquez, Anna M. Puig Griessenberger. ''Guies de Patrimoni Local''. Diputació de Girona.</ref></poem></blockquote>

==Notes==
<references/>

[[Categoria: Costums i tradicions]]
[[Categoria: Devoció]]
[[Categoria: Alegria]]

←Versió més antiga		Revisió de 10:04, 5 ago 2009
Línia 3:		Línia 3:
	A Roses, el diumenge de Rams, només anaven a beneir els rams les noies que es casaven dins l'any i s'afanyaven a guarnir-los amb tota classe de llaminadures. Durant el dissabte de Glòries tenien molt ressò les caramelles, cançons de producció local, sovint amb lletres picants, que eren cantades per un cor caramellaire. A principi de segle passat hi havia un cor anomenat "La Rosa".		A Roses, el diumenge de Rams, només anaven a beneir els rams les noies que es casaven dins l'any i s'afanyaven a guarnir-los amb tota classe de llaminadures. Durant el dissabte de Glòries tenien molt ressò les caramelles, cançons de producció local, sovint amb lletres picants, que eren cantades per un cor caramellaire. A principi de segle passat hi havia un cor anomenat "La Rosa".

−	La festa local de més tradició era la que es dedicava al sant patró. A Roses és Santa Maria, adoració que es remunta, almenys, al segle X, ja que Maria era l'advocada de l'església del monestir. No trobem notícies de la celebració de la festa de la Mare de Déu d'Agost ~~anterios~~ a 1692, cosa que no vol dir que se celebrés abans. No obstant això, hem de tenir en compte que l'antiga parròquia de la vila, a l'època medieval, era dedicada a Sant Andreu, i estava en una capella dins del monestir. Aquest sant, advocat dels pescadors i celebrat el 30 de novembre, segurament va prendre molt relleu amb l'expansió marinera de la vila. El segle XVII, però, ja no apareix entre els altars de l'església. <ref>"El cap de Creus: Cadaqués-Roses-El Port de la Selva-La Selva de Mar". Estela Illa Bachs, Marta Pi Vázquez, Anna M. Puig Griessenberger. ''Guies de Patrimoni Local''. Diputació de Girona.</ref></poem></blockquote>	+	La festa local de més tradició era la que es dedicava al sant patró. A Roses és Santa Maria, adoració que es remunta, almenys, al segle X, ja que Maria era l'advocada de l'església del monestir. No trobem notícies de la celebració de la festa de la Mare de Déu d'Agost anterior a 1692, cosa que no vol dir que se celebrés abans. No obstant això, hem de tenir en compte que l'antiga parròquia de la vila, a l'època medieval, era dedicada a Sant Andreu, i estava en una capella dins del monestir. Aquest sant, advocat dels pescadors i celebrat el 30 de novembre, segurament va prendre molt relleu amb l'expansió marinera de la vila. El segle XVII, però, ja no apareix entre els altars de l'església. <ref>"El cap de Creus: Cadaqués-Roses-El Port de la Selva-La Selva de Mar". Estela Illa Bachs, Marta Pi Vázquez, Anna M. Puig Griessenberger. ''Guies de Patrimoni Local''. Diputació de Girona.</ref></poem></blockquote>

←Versió més antiga		Revisió de 09:35, 24 jul 2009
Línia 1:		Línia 1:
−	<blockquote><poem>A la vila de Roses se sap que per la festa dels Treis Reis vestien com a tal tres noietes, les quals, juntament amb una altra disfressada de rabadà, passaven per les cases recollint ~~diner~~.s Eren molt ben rebudes pels nens, ja que creien que aquests diners servien per comprar joguines.	+	<blockquote><poem>A la vila de Roses se sap que per la festa dels Treis Reis vestien com a tal tres noietes, les quals, juntament amb una altra disfressada de rabadà, passaven per les cases recollint diners. Eren molt ben rebudes pels nens, ja que creien que aquests diners servien per comprar joguines.

	A Roses, el diumenge de Rams, només anaven a beneir els rams les noies que es casaven dins l'any i s'afanyaven a guarnir-los amb tota classe de llaminadures. Durant el dissabte de Glòries tenien molt ressò les caramelles, cançons de producció local, sovint amb lletres picants, que eren cantades per un cor caramellaire. A principi de segle passat hi havia un cor anomenat "La Rosa".		A Roses, el diumenge de Rams, només anaven a beneir els rams les noies que es casaven dins l'any i s'afanyaven a guarnir-los amb tota classe de llaminadures. Durant el dissabte de Glòries tenien molt ressò les caramelles, cançons de producció local, sovint amb lletres picants, que eren cantades per un cor caramellaire. A principi de segle passat hi havia un cor anomenat "La Rosa".

@@ Línia 9: / Línia 9: @@
 <references/>
+[[Categoria: Religions]]
 [[Categoria: Costums i tradicions]]
 [[Categoria: Devoció]]
 [[Categoria: Alegria]]

Festes religioses - Historial de revisió

Xe a 10:04, 5 ago 2009

88.5.192.121 a 09:44, 24 jul 2009

88.5.192.121 a 09:35, 24 jul 2009

88.5.192.121: Pàgina nova, amb el contingut: «A la vila de Roses se sap que per la festa dels Treis Reis vestien com a tal tres noietes, les quals, juntament amb una altra disfressada de ra...».

88.5.192.121: Pàgina nova, amb el contingut: «
A la vila de Roses se sap que per la festa dels Treis Reis vestien com a tal tres noietes, les quals, juntament amb una altra disfressada de ra...».