Festa Hel·lènica - Historial de revisió

Jep a 06:54, 20 juny 2014

2014-06-20T06:54:02Z

Xe a 12:03, 26 abr 2014

2014-04-26T12:03:20Z

Xe a 16:12, 9 abr 2014

2014-04-09T16:12:36Z

Xe: /* LA CASA DE FAMILIA */

2014-04-09T16:12:16Z

‎LA CASA DE FAMILIA

Xe: /* LA CASA DE FAMILIA */

2014-04-09T16:11:47Z

‎LA CASA DE FAMILIA

Xe: /* Bibliografia */

2014-04-09T16:11:02Z

‎Bibliografia

Xe a 16:10, 9 abr 2014

2014-04-09T16:10:40Z

Xe: /* LA CASA DE FAMILIA */

2014-04-09T16:10:02Z

‎LA CASA DE FAMILIA

Xe: /* LA CASA DE FAMILIA */

2014-04-09T16:08:26Z

‎LA CASA DE FAMILIA

Xe a 16:07, 9 abr 2014

2014-04-09T16:07:44Z

←Versió més antiga		Revisió de 06:54, 20 juny 2014
Línia 17:		Línia 17:

	Finalment, els beneficis que generà l'obra als promotors d'aquest acte benèfic recaigueren en la Casa de Familia, que alhora donà 100 pessetes al poble de Roses un any després. Un grup de teatre d'aquesta entitat, creada per a la reinserció social, va ser l'encarregat de representar les obres de teatre a mans dels directors Coromines i Prat.		Finalment, els beneficis que generà l'obra als promotors d'aquest acte benèfic recaigueren en la Casa de Familia, que alhora donà 100 pessetes al poble de Roses un any després. Un grup de teatre d'aquesta entitat, creada per a la reinserció social, va ser l'encarregat de representar les obres de teatre a mans dels directors Coromines i Prat.
−	La donació d'aquesta quantitat a l'Ajuntament, tal com s'explica en un document del mes editat per l'Arxiu Municipal de Roses, fou destinada a construir un petit rentador públic en el paratge del ~~rastrell~~.	+	La donació d'aquesta quantitat a l'Ajuntament, tal com s'explica en un document del mes editat per l'Arxiu Municipal de Roses, fou destinada a construir un petit rentador públic en el paratge del Rastrell.

←Versió més antiga		Revisió de 12:03, 26 abr 2014
Línia 5:		Línia 5:
	L'any 1912, enmig dels actes programats per la Festa Major, s'incorporà un espectacle nou, sorprenent: la representació de tres obres de teatre grec clàssic. Roses era encara un petit poble de pescadors, allunyat de Barcelona, el centre de la cultura catalana de llavors, i si bé les funcions teatrals de companyies ambulants eren una de les activitats apreciades a la festa, no era corrent poder assistir a unes representacions teatral com les que van formar part de '''la Festa Hel·lènica'''.		L'any 1912, enmig dels actes programats per la Festa Major, s'incorporà un espectacle nou, sorprenent: la representació de tres obres de teatre grec clàssic. Roses era encara un petit poble de pescadors, allunyat de Barcelona, el centre de la cultura catalana de llavors, i si bé les funcions teatrals de companyies ambulants eren una de les activitats apreciades a la festa, no era corrent poder assistir a unes representacions teatral com les que van formar part de '''la Festa Hel·lènica'''.

−	Els principals promotors de l'esdeveniment foren els senyors Cusí -diputat del districte-, [[August Pi-Sunyer]], Joaquim Gay, Josep Pous i Pagès, Garrigoles -hisendat de Castelló d'Empúries amb casa a Roses- i [[~~Pere Rahola Molinas\|~~Pere Rahola]]<ref> La festa helènica de Roses, Escena Catalana, nº308, 31 d'agost de 1912, Barcelona, pàg 5.</ref> La Festa Hel·lènica va consistir en una conferència de l'escriptor figuerenc Josep Pous i Pagès sobre la tragèdia grega i el dia següent es representaren tres obres de teatre grec. L'organització de la festa tingué gran ressò a la premsa de l'època i hi assistiren personalitats i distingides famílies empordaneses com els Senillosa, de Nouvilas, Coll, D. Eusebi de Puig, Poch de Feliu, la baronessa de Cuadras, Vidal Topete, Santaló i molts d'altres. <ref>A l'article publicat a la Veu de l'Empordà el dia 31 d'agost de 1912 es fa un repàs a les personalitats assistents. El periodista fa una llarga enumeració que acaba amb un ''i molts altres que la nostra ploma no tingué temps d'apuntar y sento no recordar''.</ref>	+	Els principals promotors de l'esdeveniment foren els senyors Cusí -diputat del districte-, [[August Pi-Sunyer]], Joaquim Gay, Josep Pous i Pagès, Garrigoles -hisendat de Castelló d'Empúries amb casa a Roses- i [[Pere Rahola]]<ref> La festa helènica de Roses, Escena Catalana, nº308, 31 d'agost de 1912, Barcelona, pàg 5.</ref> La Festa Hel·lènica va consistir en una conferència de l'escriptor figuerenc Josep Pous i Pagès sobre la tragèdia grega i el dia següent es representaren tres obres de teatre grec. L'organització de la festa tingué gran ressò a la premsa de l'època i hi assistiren personalitats i distingides famílies empordaneses com els Senillosa, de Nouvilas, Coll, D. Eusebi de Puig, Poch de Feliu, la baronessa de Cuadras, Vidal Topete, Santaló i molts d'altres. <ref>A l'article publicat a la Veu de l'Empordà el dia 31 d'agost de 1912 es fa un repàs a les personalitats assistents. El periodista fa una llarga enumeració que acaba amb un ''i molts altres que la nostra ploma no tingué temps d'apuntar y sento no recordar''.</ref>

←Versió més antiga		Revisió de 16:12, 9 abr 2014
Línia 33:		Línia 33:

	<references/>		<references/>
		+
		+

@@ Línia 28: / Línia 28: @@
 La companyia que representà l'obra fou un grup de teatre de '''l'entitat Casa de Familia''', una institució benèfica fundada pel sacerdot Josep Pedragosa Monclús dedicada a la protecció de menors i rehabilitació de delinqüents.
-El actors van ser durament criticats per la premsa empordanesa que escriu que els recitats deixarem molt que desitjar<ref> De la festa Helénica, l'ànima dels Grechs palpitant en la platja de Roses, La Veu de l'Empordà, n'411, 31 d'agost de 1912, pàg.2 </ref>. Tanmateix, dels actors que hi intervingueren van rebre un fort aplaudiment els senyors Queraltó, Peracols, Vives i la senyoreta Carme Castillo. Pel que fa aquesta última, un article publicat a la revista Feminal la posa com exemple a seguir per les actius aficionades, ja que interpreta obres difícils i no el repertori de migrades y estúpides produccions que sovint representen en casinos i societats de Barcelona. <ref> La senyoreta Carme Castillo a Feminal, nº66, 29 de setembre de 1912 </ref>
+El actors van ser durament criticats per la premsa empordanesa que escriu que els recitats deixarem molt que desitjar<ref> De la festa Helénica, l'ànima dels Grechs palpitant en la platja de Roses, La Veu de l'Empordà, n'411, 31 d'agost de 1912, pàg.2 </ref>. Tanmateix, dels actors que hi intervingueren van rebre un fort aplaudiment els senyors Queraltó, Peracols, Vives i la senyoreta Carme Castillo. Pel que fa aquesta última, un article publicat a la revista Feminal la posa com exemple a seguir per les actius aficionades, ja que interpreta obres difícils i no ''el repertori de migrades y estúpides produccions que sovint representen en casinos i societats de Barcelona''. <ref> La senyoreta Carme Castillo a Feminal, nº66, 29 de setembre de 1912 </ref>
 ===Notes===

@@ Línia 26: / Línia 26: @@
-La companyia que representà l'obra fou un grup de teatre de l''''entitat Casa de Familia''''''Text en negreta''', una institució benèfica fundada pel sacerdot Josep Pedragosa Monclús dedicada a la protecció de menors i rehabilitació de delinqüents.
+La companyia que representà l'obra fou un grup de teatre de '''l'entitat Casa de Familia''', una institució benèfica fundada pel sacerdot Josep Pedragosa Monclús dedicada a la protecció de menors i rehabilitació de delinqüents.
 El actors van ser durament criticats per la premsa empordanesa que escriu que els recitats deixarem molt que desitjar<ref> De la festa Helénica, l'ànima dels Grechs palpitant en la platja de Roses, La Veu de l'Empordà, n'411, 31 d'agost de 1912, pàg.2 </ref>. Tanmateix, dels actors que hi intervingueren van rebre un fort aplaudiment els senyors Queraltó, Peracols, Vives i la senyoreta Carme Castillo. Pel que fa aquesta última, un article publicat a la revista Feminal la posa com exemple a seguir per les actius aficionades, ja que interpreta obres difícils i no el repertori de migrades y estúpides produccions que sovint representen en casinos i societats de Barcelona. <ref> La senyoreta Carme Castillo a Feminal, nº66, 29 de setembre de 1912 </ref>
 ===Notes===

@@ Línia 37: / Línia 37: @@
-=Bibliografia=
+==Bibliografia==
- * [http://www.roses.cat/la-vila/arxiu-municipal/fitxers/documents/Documentsetembre2012.pdf] Arxiu Municipal de Roses, document del mes de setembre de 2012, Teatre, beneficència i un safareig.
 *  Barris, Josep Maria  "Sòfocles, Èsquil i Eurípides a Roses?" dins [http://www.roses.cat/la-vila/cultura-i-patrimoni/fitxers/publicacions/llibre-zona-grisa  Barris, Josep Maria. Roses o la recerca de la zona grisa. Articles 1999- 2008. Roses: Ajuntament de Roses, 2008] pp. 325-326

@@ Línia 18: / Línia 18: @@
 Finalment, els beneficis que generà l'obra als promotors d'aquest acte benèfic recaigueren en la Casa de Familia, que alhora donà 100 pessetes al poble de Roses un any després. Un grup de teatre d'aquesta entitat, creada per a la reinserció social, va ser l'encarregat de representar les obres de teatre a mans dels directors Coromines i Prat.
 La donació d'aquesta quantitat a l'Ajuntament, tal com s'explica en un document del mes editat per l'Arxiu Municipal de Roses, fou destinada a construir un petit rentador públic en el paratge del rastrell.
@@ Línia 23: / Línia 24: @@
 [[Imatge: Carmecastillo feminal.jpg|350px|thumb|dreta|La senyoreta Carme Castillo/ Foto publicada a la revista Feminal, nº66]]
 La companyia que representà l'obra fou un grup de teatre de l''''entitat Casa de Familia''''''Text en negreta''', una institució benèfica fundada pel sacerdot Josep Pedragosa Monclús dedicada a la protecció de menors i rehabilitació de delinqüents.
 El actors van ser durament criticats per la premsa empordanesa que escriu que els recitats deixarem molt que desitjar<ref> De la festa Helénica, l'ànima dels Grechs palpitant en la platja de Roses, La Veu de l'Empordà, n'411, 31 d'agost de 1912, pàg.2 </ref>. Tanmateix, dels actors que hi intervingueren van rebre un fort aplaudiment els senyors Queraltó, Peracols, Vives i la senyoreta Carme Castillo. Pel que fa aquesta última, un article publicat a la revista Feminal la posa com exemple a seguir per les actius aficionades, ja que interpreta obres difícils i no el repertori de migrades y estúpides produccions que sovint representen en casinos i societats de Barcelona. <ref> La senyoreta Carme Castillo a Feminal, nº66, 29 de setembre de 1912 </ref>
 ===Notes===
 <references/>
-==Bibliografia==
   * [http://www.roses.cat/la-vila/arxiu-municipal/fitxers/documents/Documentsetembre2012.pdf] Arxiu Municipal de Roses, document del mes de setembre de 2012, Teatre, beneficència i un safareig.

@@ Línia 22: / Línia 22: @@
 ===LA CASA DE FAMILIA===
-[[Imatge: Carmecastillo feminal.jpg|350px|thumb|esquerre|La senyoreta Carme Castillo/ Foto publicada a la revista Feminal, nº66]]
+[[Imatge: Carmecastillo feminal.jpg|350px|thumb|dreta|La senyoreta Carme Castillo/ Foto publicada a la revista Feminal, nº66]]
-−
-La companyia que representà l'obra fou un grup de teatre de l'entitat Casa de Familia, una institució benèfica fundada pel sacerdot Josep Pedragosa Monclús dedicada a la protecció de menors i rehabilitació de delinqüents. El actors són durament criticats per la premsa empordanesa que escriu que els recitats deixarem molt que desitjar  <ref> De la festa Helénica, l'ànima dels Grechs palpitant en la platja de Roses, La Veu de l'Empordà, n'411, 31 d'agost de 1912, pàg.2 </ref>. Tanmateix, dels actors que hi intervingueren van rebre un fort aplaudiment els senyors Queraltó, Peracols, Vives i la senyoreta Carme Castillo. Pel que fa aquesta última, un article publicat a la revista Feminal la posa com exemple a seguir per les actius aficionades, ja que interpreta obres difícils i no el repertori de migrades y estúpides produccions que sovint representen en casinos i societats de Barcelona. <ref> La senyoreta Carme Castillo a Feminal, nº66, 29 de setembre de 1912 </ref>
-−
 ===Notes===

←Versió més antiga		Revisió de 16:07, 9 abr 2014
Línia 11:		Línia 11:

	Les obres que es presentaren en el programa foren ''Philoctetes'' de Sòfocles, la tragèdia ''Prometeu encadenat'' d'Esquil i ''El Cíclop'', un drama satíric d'Eurípides. L'actuació es va realitzar el 25 d'agost i començà amb una ovació davant l'arribada en vaixell dels personatges que havien de representar l'obra. Tal com relata la premsa de l'època ''el desembarc, maravella de plasticitat, fa un efecte indescriptible.''<ref> La festa helènica de Roses, Escena Catalana, nº308, 31 d'agost de 1912, Barcelona, pàg 5.</ref>		Les obres que es presentaren en el programa foren ''Philoctetes'' de Sòfocles, la tragèdia ''Prometeu encadenat'' d'Esquil i ''El Cíclop'', un drama satíric d'Eurípides. L'actuació es va realitzar el 25 d'agost i començà amb una ovació davant l'arribada en vaixell dels personatges que havien de representar l'obra. Tal com relata la premsa de l'època ''el desembarc, maravella de plasticitat, fa un efecte indescriptible.''<ref> La festa helènica de Roses, Escena Catalana, nº308, 31 d'agost de 1912, Barcelona, pàg 5.</ref>
		+

	Tot i que la Festa Hel•lènica va crear molta expectació i va ser un èxit de públic, sembla ser que gran part dels assistent no va entendre les obres. Una crítica escrita al diari [[Empordà federal]] ens narra la reacció del públic:		Tot i que la Festa Hel•lènica va crear molta expectació i va ser un èxit de públic, sembla ser que gran part dels assistent no va entendre les obres. Una crítica escrita al diari [[Empordà federal]] ens narra la reacció del públic: