Esteve Guerra Marés - Historial de revisió

Xe a 19:39, 20 des 2015

2015-12-20T19:39:49Z

Xe a 19:38, 20 des 2015

2015-12-20T19:38:39Z

Xe: Es crea la pàgina amb «Esteve Guerra Marés /AMR '''Esteve Guerra Marés''' va néixer a Roses el 28 de juliol de 1911. Fill de Narc...».

2015-12-20T19:37:38Z

Es crea la pàgina amb «Esteve Guerra Marés /AMR '''Esteve Guerra Marés''' va néixer a Roses el 28 de juliol de 1911. Fill de Narc...».

Pàgina nova

[[Imatge: Esteve_Guerra_Mares.jpg|350px|thumb|dreta|Esteve Guerra Marés /AMR]]

'''Esteve Guerra Marés''' va néixer a Roses el 28 de juliol de 1911. Fill de [[Narcís Guerra Ballesta]], es dedicà al comerç. Es casà amb Rosa Salamó Fonolleras el 7 d'abril de 1921 amb qui tingué dos fills: En Narcís i en Salvador. A més d'ell, a la seva família hi hagueren altres càrrecs electes com el seu pare, que fou alcalde, però també tingué un cosí regidor, [[Francesc Guerra Trull]].

La seva arribada a l'alcaldia l'explica l'arxiver de Roses en un document inèdit sobre polítics del municipi redactat del buidatge dels llibres de plens i altra documentació que hi ha a l'arxiu:

<blockquote><poem> Fou nomenat alcalde president el 22/8/1957, en substitució d'[[Antoni Serra Comas]] –després de les irregularitats esdevingudes en l'adjudicació de les cases de la urbanització del [[Camp de la Cortina]]-, càrrec que exercí fins al 2/2/1958. El 2/2/1958 fou renovat com a alcalde president fins al 8/10/1960, data en què es féu efectiva la dimissió que presentà en la sessió de 30/9/1960. Fou substituït pel metge [[Josep Ma Cortada Vilar]]. <ref> Barris, Josep Maria. Polítics de Roses 1900-2000, p.29</ref> </poem></blockquote>

A més de comerciant i del seu pas per la política, a Esteve Guerra se'l conegué per la '''gran sensibilitat que tingué pel envers el patrimoni de Roses i la seva preservació''': Col·laborà amb els arqueòlegs que treballaren al municipi, publicà articles sobre arqueologia submarina i altres temàtiques en relació al seu municipi, fou col·leccionista de peces arqueològiques i també feu un recull d'anècdotes de la vida de Roses. Tal com recorda la necrològica que se li dedicà en els Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, "si eren divertides o tristes (les) classificava em <poem>Roses riu i Roses plora </poem>".

La protecció dels jaciments locals va ser un dels punts més destacats durant els tres anys que fou alcalde, ja que en aquell moment s'especulava fortament amb el solar de [[Les muralles|les muralles]]. Fou en aquest mandat que s'establiren les bases per garantir la preservació del recinte:

<blockquote><poem> El panorama, l’any 1958, era, per tant, desalentador i el cap de la zona de Llevant de l’esmentat Servicio de Defensa del Patrimonio, Carlos Cid, no deixava de demanar a l’alcalde de Roses, Esteve Guerra, que “…su misión es aguantar unos días más…”, fins que estigués preparat l’expedient de declaració de monument artístic nacional per a la Ciutadella, moment a partir del qual –s’esdevingué el 4 de juny de 1958– “…un expediente de declaración, surte efectos como si ésta fuese ya efectiva, es decir, que el monumento tiene ya consideración de Nacional a todos los efectos, que se confirman para siempre en el momento de aparecer el correspondiente decreto en el BOE…”, una situació jurídica que garantia els beneficis proteccionistes envers el jaciment: “…[se] prohibe en absoluto que se haga ni la más ligera reforma sin pedir autorización a la Dirección General de Bellas Artes.”. En definitiva, des de 1958 “…y hasta que se produzca dicha declaración, y siempre que no se indique lo contrario, [[Monestir (S.XI)|Santa Maria de Rosas]] debe considerarse a los efectos de conservación, y desde hoy, como Monumento Artístico Nacional bajo la protección del Estado”. <ref> Josep Maria Barris "Petrarum Negotiatio I" a Barris, Josep Maria. Roses o la recerca de la zona grisa. Articles 1999- 2008. Roses: Ajuntament de Roses, 2008 p.428</ref> </poem></blockquote>

Esteve Guerra Marés morí a Roses el 24 de juliol de 1988.

===Notes===
<references/>

==Bibliografia==

* Barris, Josep Maria. Polítics de Roses 1900-2000, inèdit
* Barris, Josep Maria. "Petrarum Negotiatio I" a Barris, Josep Maria. [http://www.roses.cat/la-vila/cultura-i-patrimoni/fitxers/publicacions/llibre-zona-grisa Roses o la recerca de la zona grisa. Articles 1999- 2008]. Roses: Ajuntament de Roses, 2008 p.427
* Guerra Marés, Esteban. "La arqueologia submarina en el golfo de Rosas" a Revista de Gerona, nº11. Girona: 1960, pp. 41-47
* Padrosa, Inés. "Esteve Guerra Marés" a Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà. Girona: Diputació, 2009. p.404
* Rovira Guardiola, R. "Esteve Guerra i Marés (1911-1988)" dins AIEE - Figueres, 21 (1988), p.330.

[[Categoria: Segle XX]]
[[Categoria: Rosinques i rosincs]]
[[Categoria: Política]]
[[Categoria: Comerç]]
[[Categoria: Comunitat]]

@@ Línia 9: / Línia 9: @@
-A més de comerciant i del seu pas per la política, a Esteve Guerra se'l conegué per la '''gran sensibilitat que tingué pel envers el patrimoni de Roses i la seva preservació''': Col·laborà amb els arqueòlegs que treballaren al municipi, publicà articles sobre arqueologia submarina i altres temàtiques en relació al seu municipi, fou col·leccionista de peces arqueològiques i també feu un recull d'anècdotes de la vida de Roses. Tal com recorda la necrològica que se li dedicà en els Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, "si eren divertides o tristes (les) classificava en <poem>Roses riu i Roses plora</poem>".
+A més de comerciant i del seu pas per la política, a Esteve Guerra se'l conegué per la '''gran sensibilitat que tingué pel envers el patrimoni de Roses i la seva preservació''': Col·laborà amb els arqueòlegs que treballaren al municipi, publicà articles sobre arqueologia submarina i altres temàtiques en relació al seu municipi, fou col·leccionista de peces arqueològiques i també feu un recull d'anècdotes de la vida de Roses. Tal com recorda la necrològica que se li dedicà en els Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, "si eren divertides o tristes (les) classificava en ''Roses riu i Roses plora''.
-−
 La protecció dels jaciments locals va ser un dels punts més destacats durant els tres anys que fou alcalde, ja que en aquell moment s'especulava fortament amb el solar de [[Les muralles|les muralles]]. Fou en aquest mandat que s'establiren les bases per garantir la preservació del recinte:

←Versió més antiga		Revisió de 19:38, 20 des 2015
Línia 9:		Línia 9:


−	A més de comerciant i del seu pas per la política, a Esteve Guerra se'l conegué per la '''gran sensibilitat que tingué pel envers el patrimoni de Roses i la seva preservació''': Col·laborà amb els arqueòlegs que treballaren al municipi, publicà articles sobre arqueologia submarina i altres temàtiques en relació al seu municipi, fou col·leccionista de peces arqueològiques i també feu un recull d'anècdotes de la vida de Roses. Tal com recorda la necrològica que se li dedicà en els Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, "si eren divertides o tristes (les) classificava em <poem>Roses riu i Roses plora </poem>".	+	A més de comerciant i del seu pas per la política, a Esteve Guerra se'l conegué per la '''gran sensibilitat que tingué pel envers el patrimoni de Roses i la seva preservació''': Col·laborà amb els arqueòlegs que treballaren al municipi, publicà articles sobre arqueologia submarina i altres temàtiques en relació al seu municipi, fou col·leccionista de peces arqueològiques i també feu un recull d'anècdotes de la vida de Roses. Tal com recorda la necrològica que se li dedicà en els Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, "si eren divertides o tristes (les) classificava en <poem>Roses riu i Roses plora</poem>".