Església parroquial de Santa Maria - Historial de revisió

Pmebe a 06:34, 16 ago 2022

2022-08-16T06:34:08Z

WikiSysop a 16:51, 12 maig 2020

2020-05-12T16:51:34Z

WikiSysop a 16:48, 12 maig 2020

2020-05-12T16:48:10Z

Xe a 09:50, 21 abr 2016

2016-04-21T09:50:47Z

Xe a 09:49, 21 abr 2016

2016-04-21T09:49:06Z

Ramon Verdaguer: /* Enllaços externs */

2016-03-23T17:44:01Z

‎Enllaços externs

WikiSysop a 13:26, 3 ago 2010

2010-08-03T13:26:53Z

CarlesFT a 12:10, 19 jul 2010

2010-07-19T12:10:05Z

CarlesFT a 12:08, 19 jul 2010

2010-07-19T12:08:33Z

CarlesFT a 13:47, 18 jul 2010

2010-07-18T13:47:58Z

@@ Línia 3: / Línia 3: @@
 [[Imatge:100 2071.jpg|350px|thumb|dreta|Església parroquial de Santa Maria de Roses]]
-  <div id="CA" style="display:inline;">L''''església parroquial de Santa Maria de Roses''' està formada per tres naus, creuer i una capçalera poligonal. A cada nau lateral hi ha tres capelles on s’hi poden trobar diversos passos de processó i altars a sant Pere, patró de la confraria de Pescadors, i a la verge del Carme, patrona de la gent de mar. Altres devocions més esteses com ara el Sagrat Cor i la verge de Montserrat i Sant Josep també hi són presents. Aquest últim retaule va ser fet per l’ebenista [[Jaume Vicens]]. L’església està construïda segons el cànon marcat per l’estil neoclàssic.
+  <div id="CA" style="display:inline;">L''''església de Santa Maria de Roses''' és el temple de la parròquia de la vila de Roses, d'estil neoclàssic, situat a la plaça de l'Església, al barri de la Punta.
-La nova Santa Maria  va agafar el relleu del [[monestir de Santa Maria (Ciutadella)]], després de la seva destrucció, i va ser consagrada l'any 1796 estant encara en obres. El nou temple va ser edificat en diverses fases, la més antiga correspon a la part de la l’absis, el creuer i la cúpula. La primera pedra es va posar el 29 de juny de l’any 1792 i no va ser fins el 1853 que es va acabar la fase que es va acabar anomenant “obra vella”. Les obres van durar tants anys perquè van ser interrompudes en diverses ocasions degut a la situació política i militar de Roses durant la primera meitat del segle XIX. Ente el 1853 i el 1864 es reprenen les obres i es construeix “l’obra nova”, les naus del pis superior. Aquesta segona fase va ser projectada per l’arquitecte [[Martí Sureda i Deulovol]] però tampoc va ser acabada.
+L'església està formada per tres naus, creuer i una capçalera poligonal. A cada nau lateral hi ha tres capelles on s’hi poden trobar diversos passos de processó i altars a sant Pere, patró de la confraria de Pescadors, i a la verge del Carme, patrona de la gent de mar. Altres devocions més esteses com ara el Sagrat Cor i la verge de Montserrat i Sant Josep també hi són presents. Aquest últim retaule va ser fet per l’ebenista rosinc [[Jaume Vicens]].
-[[Fitxer:planta.jpg|350 px|thumb|dreta|Planta del temple]]
-Finalment les obres es reprenen l’any 1959 i el 1963 s’acaben les voltes de les naus. Durant l’última dècada del segle XX tenen lloc unes obres de reforma en les que es modifica part de la façana, es restaura el teulat i finalment l’interior (1996). En aquesta última fase de reforma es suprimeix l’escalinata central que separava els dos nivells, naus i capçalera. Actualment el sòl de l’església presenta un lleuger desnivell uniforme.
-Durant la Guerra Civil es van destruir totes les imatges. L’altar actual, dedicat a Maria Assumpta, va ser inaugurat l’any 1953 i va ser construït per [[Pelai Martínez Marés]]. La talla de la verge és de [[Josep Espelta]].
+L'església de Santa Maria va agafar el relleu del l'antic temple de Santa Maria del [[monestir de Santa Maria de Roses]] i va ser consagrada l'any 1796 estant encara en obres. El nou temple ha estat edificat en diverses fases, la més antiga correspon a la part de la l’absis, el creuer i la cúpula. La primera pedra es va posar el 29 de juny de l’any 1792 i no va ser fins el 1853 que es va acabar la fase que es va acabar anomenant “obra vella”. Les obres van durar tants anys perquè van ser interrompudes en diverses ocasions degut a la situació política i militar de Roses durant la primera meitat del segle XIX. Ente el 1853 i el 1864 es reprenen les obres i es construeix “l’obra nova”, les naus del pis superior. Aquesta segona fase va ser projectada per l’arquitecte [[Martí Sureda i Deulovol]] però tampoc va ser acabada.
-Abans de la reforma hi havia adossades unes sales destinades a la catequesi. Després de l’última reforma aquestes es varen llevar deixant la paret nord neta d’estructures.
+[[Fitxer:planta.jpg|350 px|thumb|dreta|Planta del temple]]
+Finalment les obres es reprenen l’any 1959 i el 1963 s’acaben les voltes de les naus, d'acord amb el projecte de l'arquitecte figuerenc [[Juli Rosa Cirilo]]. Durant l’última dècada del segle XX tenen lloc unes obres de reforma en les que es modifica part de la façana, es restaura el teulat i finalment l’interior (1996). En aquesta última fase de reforma es suprimeix l’escalinata central que separava els dos nivells, naus i capçalera. Actualment el sòl de l’església presenta un lleuger desnivell uniforme. Abans de la reforma hi havia adossades unes sales destinades a la catequesi. Després de l’última reforma aquestes es varen llevar deixant la paret nord neta d’estructures.
-L'Església es troba al centre del nucli actual de la vila.
 ==Història==
@@ Línia 31: / Línia 29: @@
 Pel gener de 1795 un bombardeig francès deixava inservible el temple del monestir. El culte començà a celebrar-se a l'església nova el diumenge dia 2 d'octubre de 1796, amb el trasllat del sagrament de l'Eucaristia des de l'església del monestir, i amb el baptisme d'un moro d'Alger d'uns trenta anys, de nom Cazi, que va prendre el nom d'Antoni i el cognom de Porta, que era el del seu padrí, el coronel governador de la plaça militar. Al cementiri annexe s'hi començà a enterrar en 1794, a fi de poder desafectar el cementiri situat prop de la ciutadella. Dues campanes que restaven al monestir es traslladaren a la parròquia el 1798.
 ===Etapa 1805-1807===
@@ Línia 47: / Línia 44: @@
 Les despeses dels anys 1805 - 1807 pujaren a 3.336 duros tres pessetes. Francesc Soriano, autor dels plànols de l'obra, cobrà 16 duros. Dirigia les obres com a mestre major Llorenç Duran, que cobrava 12 duros al mes; un paleta treballava a raó de pesseta i mitja el jornal, i un peó, a 2 pessetes diàries; probablement els paletes rebien una part de retribució en espècie.
-Igual com hem assenyalat a propòsit de la primera etapa, tampoc de la segona es pot precisar quina part de l'edifici es pugué dur a terme.
+Igual com hem assenyalat a propòsit de la primera etapa, tampoc de la segona es pot precisar quina part de l'edifici es pogué dur a terme.
-−
 ===Etapa 1817-1819===
@@ Línia 57: / Línia 53: @@
 L'altar major es construí en 1839, segons plànols de Pere Quadres, escultor de Vic. La decoració era de columnes i gerros, obra de Gabriel Jordà, de Figueres, i incloïa un sagrari de fusta, que daurà Joan Barril.
 ===L'obra nova: 1853 - 1864===
@@ Línia 68: / Línia 63: @@
 En total l'estat abonà, entre 1859 i 1864 un total de 163.256 reals; les despeses pujaren a 179.256 reals, amb un dèficit de 16.000. Ja en 1863 s'enregistraven dificultats per a la continuació dels treballs, a causa de la negativa dels veïns a efectuar el carreteig de rajols i pedres, i sembla que aquest fou el motiu que es deixès inacabat el projecte. No s'arribaren a cobrir les naus laterals d'aquesta part, que restaren tapiades i serviren de magatzems.
 Dins del temple hom trobava, a més de l'altar major, dedicat a l'Assumpció de la Mare de Déu, quatre altars. Els de la dreta eren el de Sant Sebastià i el de la Mare de Déu del Roser, aquest decorat amb pintures que representaven els misteris del Rosari. A l'esquerra hi havia l'altar de Sant Pere i el de la Mare de Déu del Carme.
 ===Restauració després de 1939===
@@ Línia 80: / Línia 73: @@
 Al solar de l'antic cementiri es construí el 1960 una nova rectoria. La vella havia estat venuda en 1926. Una remodelació, duta a terme en 1974, reservà el primer pis com a vivenda, i destinà els baixos a locals de catequesi i esplai.
 ===Història recent===
@@ Línia 90: / Línia 81: @@
 Al 1980 es fa el teulat de "l'obra nova". De 1992 a 1993, celebrant el bicentenari de l'Església, es fa la primera fase de remodelació: tots els altres teulats i les façanes laterals es reformen i es dóna, també, un acabat digne a la façana principal.
 Al 1995 es realitza la segona fase, que consisteix en la remodelació de tot l'interior i que culmina el dia 8 d'abril d'aquell mateix any amb la dedicació del nou altar.
 ==Rectors de Roses==
@@ Línia 158: / Línia 147: @@
 *[http://santamaria.rosesavui.com/ Reportatge de Santa Maria] Roses Avui.
 </div>
 ----

@@ Línia 190: / Línia 190: @@
 -1995 / Néoclassique / Pedro Martín Cermeño, ingénieur ;
 Martí Sureda Deulovol et Juanjo Albors, architectes
 Temple de style néoclassique dont la construction commença en 1792 à la demande des autorités militaires de la Citadelle, qui ne voulaient pas que le culte continue dans l'ancienne église romane du monastère de Santa Maria. Il est formé de trois nefs, d'une croisée du transept et d'un chevet polygonal. Cependant, le nouveau temple, consacré le 2 octobre 1796, a été construit en plusieurs phases entre le XVIIIe et le XXe siècle. La partie la plus ancienne, appelée « construction ancienne », correspond à l'abside, à la croisée du transept et au dôme et fut achevée en 1853. Les travaux se sont éternisés parce qu'ils ont été interrompus à plusieurs reprises en raison de la situation politique et militaire de la ville au cours de la première moitié du XIXe siècle.

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
 [[Imatge:100 2071.jpg|350px|thumb|dreta|Església parroquial de Santa Maria de Roses]]
-L’'''església parroquial de Santa Maria de Roses''' està formada per tres naus, creuer i una capçalera poligonal. A cada nau lateral hi ha tres capelles on s’hi poden trobar diversos passos de processó i altars a sant Pere, patró de la confraria de Pescadors, i a la verge del Carme, patrona de la gent de mar. Altres devocions més esteses com ara el Sagrat Cor i la verge de Montserrat i Sant Josep també hi són presents. Aquest últim retaule va ser fet per l’ebenista [[Jaume Vicens]]. L’església està construïda segons el cànon marcat per l’estil neoclàssic.
+ <div id="CA" style="display:inline;">L''''església parroquial de Santa Maria de Roses''' està formada per tres naus, creuer i una capçalera poligonal. A cada nau lateral hi ha tres capelles on s’hi poden trobar diversos passos de processó i altars a sant Pere, patró de la confraria de Pescadors, i a la verge del Carme, patrona de la gent de mar. Altres devocions més esteses com ara el Sagrat Cor i la verge de Montserrat i Sant Josep també hi són presents. Aquest últim retaule va ser fet per l’ebenista [[Jaume Vicens]]. L’església està construïda segons el cànon marcat per l’estil neoclàssic.
 La nova Santa Maria  va agafar el relleu del [[monestir de Santa Maria (Ciutadella)]], després de la seva destrucció, i va ser consagrada l'any 1796 estant encara en obres. El nou temple va ser edificat en diverses fases, la més antiga correspon a la part de la l’absis, el creuer i la cúpula. La primera pedra es va posar el 29 de juny de l’any 1792 i no va ser fins el 1853 que es va acabar la fase que es va acabar anomenant “obra vella”. Les obres van durar tants anys perquè van ser interrompudes en diverses ocasions degut a la situació política i militar de Roses durant la primera meitat del segle XIX. Ente el 1853 i el 1864 es reprenen les obres i es construeix “l’obra nova”, les naus del pis superior. Aquesta segona fase va ser projectada per l’arquitecte [[Martí Sureda i Deulovol]] però tampoc va ser acabada.
@@ Línia 18: / Línia 20: @@
 ===Construcció del temple actual===
-Prengué la iniciativa d'edificar un nou temple parroquial, l'actual, el rector [[Jaume Dilmer]], que prengué possesió del càrrec en 1790. Trobà recolzament en el poble, que havia d'acudir a celebrar les solemnitats en un lloc distant de la vila, i en l'estament militar, pel qual havia de ser un destorb l'entrada de gent a la ciutadella.
+Prengué la iniciativa d'edificar un nou temple parroquial, l'actual, el rector [[Jaume Dilmer]], que prengué possessió del càrrec en 1790. Trobà recolzament en el poble, que havia d'acudir a celebrar les solemnitats en un lloc distant de la vila, i en l'estament militar, pel qual havia de ser un destorb l'entrada de gent a la ciutadella.
 No va caldre comprar el terreny per a l'església i el cementiri; en feren donació gratuïta els esposos Pere i Caterina Badia. En testimoni de gratitud foren inhumats dins del temple. Algú profanà les tombes durant la revolta de 1936, i més tard han estat recobertes en renovar-se el paviment. Cada any se celebren, d'acord amb un rescripte de la congregació romana del Concili, sufragis especials per aquest matrimoni.
@@ Línia 33: / Línia 35: @@
 ===Etapa 1805-1807===
-Un "Libro de cuentas y razón de la fábrica de la iglesia de la villade Rosas" conserva els comptes detallats de l'etapa de construcció de 1805 a 1819.
+Un "Libro de cuentas y razón de la fábrica de la iglesia de la villa de Rosas" conserva els comptes detallats de l'etapa de construcció de 1805 a 1819.
 El 14 d'abril de 1805, els veïns, reunits a l'església, van decidir continuar la construcció. Elegiren per junta directiva el rector, Jaume Dilmer, Rafael Mairó, contralor d'artilleria, en representació dels militars, Francesc Berta en representació dels pagesos i Josep Romanyach, patró, com a portaveu de la gent del mar. L'ofici de tresorer recaigué en Jacint Morales, capellà del castell de la Trinitat, que composà el llibre que acabem de referir.
@@ Línia 52: / Línia 54: @@
 Els caps de família del poble, convocats a l'església el 25 de maig de 1817, acordaren reemprendre les obres, cedir a benefici d'elles els préstecs fets a l'estat durant els anys 1814 - 1815 i tornar a prendre com a tresorer Jacint Morales. Es recolliren 624 duros de donatius en metàl.lic, 383 duros de la pesca, i 304 duros entre almoines i donatius de blat, vi i oli.
-Les despeses enregistrades ara sumen 1.343 duros. Dirigia l'obra el mestre major Pere Antoni Sanés. Els rajols es pagaven a set rals el cent, les teules, a 18 pessetes el cent, i els jornals, a set rals. Els comptes, no assenyalen la part de l'obra que es féu durant el període, tot i que les despeses en fusta i teules indiquen que es cobririen algunes voltes. Es fa referència en elles a la "media naranja" que és la cúpula. Igualment es feren cornisses, que eren emmotllades amb guix. Degueren instal.lar-se unes estàtues d'evangelistes, si bé els comptes només anoten el que costaren els ferros per sostenir-les i les corones, que eren de fusta. Tot plegat constituí la part d'església que avui presenta el nivell més baix, anomenada correntment 1' "obra vella".
+Les despeses enregistrades ara sumen 1.343 duros. Dirigia l'obra el mestre major Pere Antoni Sanés. Els rajols es pagaven a set rals el cent, les teules, a 18 pessetes el cent, i els jornals, a set rals. Els comptes, no assenyalen la part de l'obra que es féu durant el període, tot i que les despeses en fusta i teules indiquen que es cobririen algunes voltes. Es fa referència en elles a la "media naranja" que és la cúpula. Igualment es feren cornises, que eren emmotllades amb guix. Degueren instal.lar-se unes estàtues d'evangelistes, si bé els comptes només anoten el que costaren els ferros per sostenir-les i les corones, que eren de fusta. Tot plegat constituí la part d'església que avui presenta el nivell més baix, anomenada correntment 1' "obra vella".
 L'altar major es construí en 1839, segons plànols de Pere Quadres, escultor de Vic. La decoració era de columnes i gerros, obra de Gabriel Jordà, de Figueres, i incloïa un sagrari de fusta, que daurà Joan Barril.
@@ Línia 133: / Línia 135: @@
 ===Coordenades===
 * '''UTM''': X:514786 Y: 4679084
@@ Línia 161: / Línia 157: @@
 *[http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=4066 Església parroquial de Santa Maria de Roses] Pobles de Catalunya.
 *[http://santamaria.rosesavui.com/ Reportatge de Santa Maria] Roses Avui.
 [[Categoria: Segle XVIII]]

@@ Línia 59: / Línia 59: @@
 ===L'obra nova: 1853 - 1864===
-[[Fitxer:ROS-102-0006.jpg|350 px|thumb|dreta|Plaça de l'Església als anys 20]]
+[[Fitxer:ROS-102-0006.jpg|350px|thumb|dreta|Plaça de l'Església als anys 20]]
 S'edificà durant aquesta etapa la part de nau que té el nivell del sòl més enlairat i l façana. Per quin motiu es troba un desnivell d'1 '20 metres entre l'obra vella i l'obra nova de l'església, és una incògnita que hipòtesis enginyoses no han aconseguit de resoldre.
@@ Línia 82: / Línia 82: @@
 ===Història recent===
+[[Fitxer:perspectiva stamaria.jpg|350px|thumb|dreta|Interior del temple, en l'actualitat]]
-[[Fitxer:perspectiva stamaria.jpg|350 px|thumb|dreta|Interior del temple, en l'actualitat]]
 El [[mossèn Joan Riu]], penúltim rector de l'Església Santa Maria de Roses, fou el promotor d'una sèrie de reformes que començaren al 1974 (remodelant la rectoria) i que acabaren al 1995.

@@ Línia 11: / Línia 11: @@
 Abans de la reforma hi havia adossades unes sales destinades a la catequesi. Després de l’última reforma aquestes es varen llevar deixant la paret nord neta d’estructures.
-L’església es troba al centre del nucli actual de la vila.
+L'Església es troba al centre del nucli actual de la vila.
@@ Línia 29: / Línia 29: @@
 Pel gener de 1795 un bombardeig francès deixava inservible el temple del monestir. El culte començà a celebrar-se a l'església nova el diumenge dia 2 d'octubre de 1796, amb el trasllat del sagrament de l'Eucaristia des de l'església del monestir, i amb el baptisme d'un moro d'Alger d'uns trenta anys, de nom Cazi, que va prendre el nom d'Antoni i el cognom de Porta, que era el del seu padrí, el coronel governador de la plaça militar. Al cementiri annexe s'hi començà a enterrar en 1794, a fi de poder desafectar el cementiri situat prop de la ciutadella. Dues campanes que restaven al monestir es traslladaren a la parròquia el 1798.
 ===Etapa 1805-1807===
@@ Línia 45: / Línia 46: @@
 Igual com hem assenyalat a propòsit de la primera etapa, tampoc de la segona es pot precisar quina part de l'edifici es pugué dur a terme.
 ===Etapa 1817-1819===
@@ Línia 53: / Línia 55: @@
 L'altar major es construí en 1839, segons plànols de Pere Quadres, escultor de Vic. La decoració era de columnes i gerros, obra de Gabriel Jordà, de Figueres, i incloïa un sagrari de fusta, que daurà Joan Barril.
 ===L'obra nova: 1853 - 1864===
 S'edificà durant aquesta etapa la part de nau que té el nivell del sòl més enlairat i l façana. Per quin motiu es troba un desnivell d'1 '20 metres entre l'obra vella i l'obra nova de l'església, és una incògnita que hipòtesis enginyoses no han aconseguit de resoldre.
@@ Línia 64: / Línia 69: @@
 Dins del temple hom trobava, a més de l'altar major, dedicat a l'Assumpció de la Mare de Déu, quatre altars. Els de la dreta eren el de Sant Sebastià i el de la Mare de Déu del Roser, aquest decorat amb pintures que representaven els misteris del Rosari. A l'esquerra hi havia l'altar de Sant Pere i el de la Mare de Déu del Carme.
 ===Restauració després de 1939===
 Durant la guerra civil hom destrossà els altars i les imatges. Es perderen també tres calzes, dos copons, una custòdia, una vera-creu i dos canelobres, tot de plata. Una part del temple es destinà a mercat i l'altra, a taller cooperatiu de fusteria; al costat del mur nord s'hi construí un refugi pels bombardeigs.
@@ Línia 73: / Línia 78: @@
 Al solar de l'antic cementiri es construí el 1960 una nova rectoria. La vella havia estat venuda en 1926. Una remodelació, duta a terme en 1974, reservà el primer pis com a vivenda, i destinà els baixos a locals de catequesi i esplai.
 ===Història recent===
 El [[mossèn Joan Riu]], penúltim rector de l'Església Santa Maria de Roses, fou el promotor d'una sèrie de reformes que començaren al 1974 (remodelant la rectoria) i que acabaren al 1995.
@@ Línia 81: / Línia 89: @@
 Al 1980 es fa el teulat de "l'obra nova". De 1992 a 1993, celebrant el bicentenari de l'Església, es fa la primera fase de remodelació: tots els altres teulats i les façanes laterals es reformen i es dóna, també, un acabat digne a la façana principal.
 Al 1995 es realitza la segona fase, que consisteix en la remodelació de tot l'interior i que culmina el dia 8 d'abril d'aquell mateix any amb la dedicació del nou altar.
@@ Línia 117: / Línia 126: @@
 Delfí Massot (1970 - 1974)
 [[Mossèn Joan Riu|Joan Riu]] (1974 - 2009)
-Josep Gispert Molinas (2009 - )</poem>
+Josep Gispert Molinas (2009 - 2015)
 ==Localització==

@@ Línia 149: / Línia 149: @@
 ==Enllaços externs==
 *[http://ca.wikipedia.org/wiki/Esgl%C3%A9sia_de_Santa_Maria_de_Roses Santa Maria de Roses] Viquipèdia.
-*[http://www.rosesdigital.com/Stamaria/general.asp?ia=ca&id=1&m=1 Església de Santa Maria de Roses] Rosesdigital.
+*[http://www.santamariaderoses.com/ Església de Santa Maria de Roses] Web Oficial de la parròquia.
 *[http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=4066 Església parroquial de Santa Maria de Roses] Pobles de Catalunya.
 *[http://santamaria.rosesavui.com/ Reportatge de Santa Maria] Roses Avui.

@@ Línia 88: / Línia 88: @@
 A causa de la dificultat per a saber les dates exactes de les rectories d'alguns sacerdots, només s'especifiquen aquells que exerciren de rectors a partir de la segona meitat del s.XVI. Tampoc apareixen els ecònoms o rectors provisionals.
-[[Francesc Batlle]] (1566 - 1568)
+<poem>[[Francesc Batlle]] (1566 - 1568)
 Antoni Gil Ribes (1568 - 1573)
 Esteve Pujol (1573 - 1588)
@@ Línia 118: / Línia 118: @@
 Delfí Massot (1970 - 1974)
 [[Mossèn Joan Riu|Joan Riu]] (1974 - 2009)
-Josep Gispert Molinas (2009 - )
+Josep Gispert Molinas (2009 - )</poem>
 ==Localització==

←Versió més antiga		Revisió de 13:47, 18 jul 2010
Línia 74:		Línia 74:


−	[[Fitxer:perspectiva stamaria.jpg\|thumb\|~~esquerra~~\|Interior del temple, en l'actualitat]]	+	[[Fitxer:perspectiva stamaria.jpg\|thumb\|dreta\|Interior del temple, en l'actualitat]]

	===Història recent===		===Història recent===