El turisme - Historial de revisió

Xe a 09:11, 11 març 2014

2014-03-11T09:11:05Z

Bàrbara a 16:28, 18 nov 2009

2009-11-18T16:28:33Z

Jaumee: Es desfà la revisió 1140 de Jep (Discussió)

2009-08-25T09:07:40Z

Es desfà la revisió 1140 de Jep (Discussió)

Jep a 07:11, 25 ago 2009

2009-08-25T07:11:13Z

Bàrbara a 16:07, 17 ago 2009

2009-08-17T16:07:17Z

Bàrbara: Es crea la pàgina amb «El turisme potser és el que més caracteritza la Roses de la segona meitat del segle XX i l’actual, perquè és el transformador del paisatge urbà i rural, el motor d…».

2009-08-17T16:00:04Z

Es crea la pàgina amb «El turisme potser és el que més caracteritza la Roses de la segona meitat del segle XX i l’actual, perquè és el transformador del paisatge urbà i rural, el motor d…».

Pàgina nova

El turisme potser és el que més caracteritza la Roses de la segona meitat del segle XX i l’actual, perquè és el transformador del paisatge urbà i rural, el motor de l’economia i, per tant, molta gent en viu, i els que no, també el viuen. Tots ens podríem explicar anècdotes d’estiu, i moltes, però també són interessants les perspectives dels altres, és a dir, dels que venen a passar les vacances o dels que volen posar-hi ordre.
El primer testimoni escrit i publicat és, segurament, el d’en Carles Bosch de la Trinxeria, conegut com a escriptor i excursionista de la Jonquera (Prats de Molló, 1831-La Jonquera, 1897), que declarava que una de les estacions de la costa empordanesa més agradable per prendre banys de mar és Roses. Sembla que ja en aquesta època, l’oferta de sol i platja era un dels principals atractius i se’n gaudia tan de dia com al vespre:
<blockquote><poem>a la platja, les senyores es ses barraques i nosaltres més enllà, a la sorra; tothom a l’aigua. Los uns, nedant, d’altres rabejant-se, alguns majestuosament abrigats amb sos llençols com senadors romans de la decadència, aquells amb disformes carbasses estacades a l’esquena... Quines cares verdoses i estirades al sortir de l’aigua, tremolant de fred al buf de la brisa frequeta del matí! Les senyores no volen ser vistes, i fan bé, res no guanyarien quan surten de l’aigua, malgrat l’elegància de sos trajos de bany... Al capvespre, quan ha caigut la calor del dia, tothom pren la fresca a la platja; s’organisen tertúlies, les mamàs broden, les criatures fan castells de pedretes i sorra i la jovenalla flirta i galanteja.</poem></blockquote>

Des d’aquests inicis burgesos de l’estiueig a finals del segle XIX fins avui, els turistes han anat descobrint Roses com a primer destí turístic. Que, a la vegada, també s’anaven descobrint de roba i vestimenta, va ser motiu de preocupació, sobretot, durant l’època franquista. Les autoritats polítiques i catòliques es queixaven de <blockquote><poem>los espectáculos desagradables que en la época actual suelen darse en la Playas, Piscinas y Ríos, vulnerando las normas de moralidad cristiana, intentant, durant molts anys i amb poc èxit, de regular al menys la mida dels banyadors que por su forma o parte del cuerpo que deje desnuda, resulte ofensiva al pudor o decencia pública.</poem></blockquote>
Només setze anys després de la publicació d’aquestes queixes (en un Butlletí Oficial de la Província del 5 de juny de 1948), la descripció entusiasta de l’escriptor i editor anglès Stephen D. Frances en la seva guia Costa Brava Guide (1964) ja dóna una imatge que recorda més a l’actualitat. A part de valorar l’entorn i el clima, Frances destaca també les moltes ofertes lúdiques, sobretot nocturnes, de Roses com eren el Bahia Night Club, el Pani Night Club, [[el Picasso]], el Bamboo Club, el Granny`s o el bar Manolo i els molts espectacles de folklore flamenc i andalús que s’oferien. Tanta farra hi havia, que l’autor advertia que hi existia ''un perill autèntic que l’estiuejant entusiasta s’anirà de Roses en un estat de col·lapse físic i nerviós complet''.<ref>
Barris i Ruset, J.M. ''Roses o la recerca de la zona grisa. Arcticles. 1999- 2008''. Col·lecció Assaig i Recerca, núm. 6. Roses: Ajuntament de Roses, 2008. Pàg. 279-280, 445-448.</ref>

==Notes==
<references/>

[[Categoria: Història]]
[[Categoria: El turisme]]
[[Categoria: prosperitat]]
[[Categoria: alegria]]

←Versió més antiga		Revisió de 16:28, 18 nov 2009
Línia 1:		Línia 1:
		+	[[Imatge:IMG0022B.JPG\|350px\|thumb\|dreta\|Els principis del turisme a Roses (AMR, Col·lecció Coll).]]
	El turisme potser és el que més caracteritza la Roses de la segona meitat del segle XX i l’actual, perquè és el transformador del paisatge urbà i rural, el motor de l’economia i, per tant, molta gent en viu, i els que no, també el viuen. Tots ens podríem explicar anècdotes d’estiu, i moltes, però també són interessants les perspectives dels altres, és a dir, dels que venen a passar les vacances o dels que volen posar-hi ordre.		El turisme potser és el que més caracteritza la Roses de la segona meitat del segle XX i l’actual, perquè és el transformador del paisatge urbà i rural, el motor de l’economia i, per tant, molta gent en viu, i els que no, també el viuen. Tots ens podríem explicar anècdotes d’estiu, i moltes, però també són interessants les perspectives dels altres, és a dir, dels que venen a passar les vacances o dels que volen posar-hi ordre.
	El primer testimoni escrit i publicat és, segurament, el d’en Carles Bosch de la Trinxeria, conegut com a escriptor i excursionista de la Jonquera (Prats de Molló, 1831-La Jonquera, 1897), que declarava que una de les estacions de la costa empordanesa més agradable per prendre banys de mar és Roses. Sembla que ja en aquesta època, l’oferta de sol i platja era un dels principals atractius i se’n gaudia tan de dia com al vespre:		El primer testimoni escrit i publicat és, segurament, el d’en Carles Bosch de la Trinxeria, conegut com a escriptor i excursionista de la Jonquera (Prats de Molló, 1831-La Jonquera, 1897), que declarava que una de les estacions de la costa empordanesa més agradable per prendre banys de mar és Roses. Sembla que ja en aquesta època, l’oferta de sol i platja era un dels principals atractius i se’n gaudia tan de dia com al vespre:

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
 [[Imatge:IMG0022B.JPG|350px|thumb|dreta|Els principis del turisme a Roses (AMR, Col·lecció Coll).]]
 El turisme potser és el que més caracteritza la Roses de la segona meitat del segle XX i l’actual, perquè és el transformador del paisatge urbà i rural, el motor de l’economia i, per tant, molta gent en viu, i els que no, també el viuen. Tots ens podríem explicar anècdotes d’estiu, i moltes, però també són interessants les perspectives dels altres, és a dir, dels que venen a passar les vacances o dels que volen posar-hi ordre.
-El primer testimoni escrit i publicat és, segurament, el d’en Carles Bosch de la Trinxeria, conegut com a escriptor i excursionista de la Jonquera (Prats de Molló, 1831-La Jonquera, 1897), que declarava que una de les estacions de la costa empordanesa més agradable per prendre banys de mar és Roses. Sembla que ja en aquesta època, l’oferta de sol i platja era un dels principals atractius i se’n gaudia tan de dia com al vespre:
+El primer testimoni escrit i publicat és, segurament, el d’en [[Carles Bosch de la Trinxeria]], conegut com a escriptor i excursionista de la Jonquera (Prats de Molló, 1831-La Jonquera, 1897), que declarava que una de les estacions de la costa empordanesa més agradable per prendre banys de mar és Roses. Sembla que ja en aquesta època, l’oferta de sol i platja era un dels principals atractius i se’n gaudia tan de dia com al vespre:
 <blockquote><poem>a la platja, les senyores es ses barraques i nosaltres més enllà, a la sorra; tothom a l’aigua. Los uns, nedant, d’altres rabejant-se, alguns majestuosament abrigats amb sos llençols com senadors romans de la decadència, aquells amb disformes carbasses estacades a l’esquena... Quines cares verdoses i estirades al sortir de l’aigua, tremolant de fred al buf de la brisa frequeta del matí! Les senyores no volen ser vistes, i fan bé, res no guanyarien quan surten de l’aigua, malgrat l’elegància de sos trajos de bany... Al capvespre, quan ha caigut la calor del dia, tothom pren la fresca a la platja; s’organisen tertúlies, les mamàs broden, les criatures fan castells de pedretes i sorra i la jovenalla flirta i galanteja.</poem></blockquote>

@@ Línia 5: / Línia 5: @@
 Des d’aquests inicis burgesos de l’estiueig a finals del segle XIX fins avui, els turistes han anat descobrint Roses com a primer destí turístic. Que, a la vegada, també s’anaven descobrint de roba i vestimenta, va ser motiu de preocupació, sobretot, durant l’època franquista. Les autoritats polítiques i catòliques es queixaven de <blockquote><poem>los espectáculos desagradables que en la época actual suelen darse en la Playas, Piscinas y Ríos, vulnerando las normas de moralidad cristiana, intentant, durant molts anys i amb poc èxit, de regular al menys la mida dels banyadors que por su forma o parte del cuerpo que deje desnuda, resulte ofensiva al pudor o decencia pública.</poem></blockquote>
 Només setze anys després de la publicació d’aquestes queixes (en un Butlletí Oficial de la Província del 5 de juny de 1948), la descripció entusiasta de l’escriptor i editor anglès Stephen D. Frances en la seva guia Costa Brava Guide (1964) ja dóna una imatge que recorda més a l’actualitat. A part de valorar l’entorn i el clima, Frances destaca també les moltes ofertes lúdiques, sobretot nocturnes, de Roses com eren el Bahia Night Club, el Pani Night Club, [[el Picasso]], el Bamboo Club, el Granny`s o el bar Manolo i els molts espectacles de folklore flamenc i andalús que s’oferien. Tanta farra hi havia, que l’autor advertia que hi existia ''un perill autèntic que l’estiuejant entusiasta s’anirà de Roses en un estat de col·lapse físic i nerviós complet''.<ref>
-Barris i Ruset, J.M. Roses o la recerca de la zona grisa. Articles. 1999- 2008, Roses: Ajuntament de Roses, 2008. Pàg. 279-280, 445-448.</ref>
+Barris i Ruset, J.M. ''Roses o la recerca de la zona grisa. Arcticles. 1999- 2008''. Col·lecció Assaig i Recerca, núm. 6. Roses: Ajuntament de Roses, 2008. Pàg. 279-280, 445-448.</ref>

@@ Línia 10: / Línia 10: @@
 ==Notes==
 <references/>
 [[Categoria: Història]]