El Pení - Historial de revisió

Ramonprior: /* Enllaços externs */

2024-01-29T13:19:49Z

‎Enllaços externs

Ramonprior a 11:38, 29 gen 2024

2024-01-29T11:38:05Z

Pmebe a 11:08, 29 gen 2024

2024-01-29T11:08:26Z

Ramon Prior a 10:46, 29 gen 2024

2024-01-29T10:46:43Z

Pmebe a 10:37, 29 gen 2024

2024-01-29T10:37:29Z

Xe a 12:45, 15 març 2016

2016-03-15T12:45:46Z

Xe a 12:41, 15 març 2016

2016-03-15T12:41:51Z

Xe a 12:41, 15 març 2016

2016-03-15T12:41:01Z

Xe a 12:34, 15 març 2016

2016-03-15T12:34:01Z

WikiSysop a 18:22, 30 abr 2012

2012-04-30T18:22:16Z

←Versió més antiga		Revisió de 13:19, 29 gen 2024
Línia 30:		Línia 30:

	==Enllaços externs==		==Enllaços externs==
−	* [https://www.portalgironi.cat/index.php/historia/historia-altemporda/4287-historia-alt-emporda-peni Sobre l'etimologia del puig del Pení]. ~~Sobre l~~'etimologia del puig del Pení.	+	* [https://www.portalgironi.cat/index.php/historia/historia-altemporda/4287-historia-alt-emporda-peni Sobre l'etimologia del puig del Pení]. Article d'investigació que analitza la possible etimologia hebrea del nom del puig del Pení.

@@ Línia 27: / Línia 27: @@
 ==Notes==
 <references/>
 [[Categoria:Història]]

@@ Línia 3: / Línia 3: @@
 [[Imatge:Peni_magester.jpg|350px|thumb|dreta|Treballadors de Roses del Pení a la sala de màquines/AMR. Fons de la família Magester Paredes ]]
-El puig Pení és un contrafort de 606,6[1] m d'elevació a la serra de Rodes (Alt Empordà), a la península del cap de Creus, que domina pel sud-oest la vila i la badia de Cadaqués i pel nord-est la badia de Roses.
+El puig Pení és un contrafort de 606,6 m d'elevació a la serra de Rodes (Alt Empordà), a la península del cap de Creus, que domina pel sud-oest la vila i la badia de Cadaqués i pel nord-est la badia de Roses.
 Al seu cim hi ha les instal·lacions d'una estació de radar (Esquadró de Vigilància Aèria número 4, EVA-4) que pertany a l'Exèrcit de l'Aire espanyol, construïda pels Estats Units l'any 1959.

←Versió més antiga		Revisió de 10:46, 29 gen 2024
Línia 9:		Línia 9:
	Als seus vessants, durant la Segona Guerra Mundial, es va estavellar el 6 de desembre de 1942 un avió B-26 nord-americà de reconeixement electrònic que es dirigia al sud de França.		Als seus vessants, durant la Segona Guerra Mundial, es va estavellar el 6 de desembre de 1942 un avió B-26 nord-americà de reconeixement electrònic que es dirigia al sud de França.

−	L'origen del nom de la muntanya és opac, és a dir, de procedència incerta, i per això tradicionalment s'ha ofert indistintament un origen cèltic, grec, llatí i, darrerament, hebreu.~~[2]~~	+	L'origen del nom de la muntanya és opac, és a dir, de procedència incerta, i per això tradicionalment s'ha ofert indistintament un origen cèltic, grec, llatí i, darrerament, hebreu.

←Versió més antiga		Revisió de 10:37, 29 gen 2024
Línia 3:		Línia 3:
	[[Imatge:Peni_magester.jpg\|350px\|thumb\|dreta\|Treballadors de Roses del Pení a la sala de màquines/AMR. Fons de la família Magester Paredes ]]		[[Imatge:Peni_magester.jpg\|350px\|thumb\|dreta\|Treballadors de Roses del Pení a la sala de màquines/AMR. Fons de la família Magester Paredes ]]

−	~~Ara que la silueta del '''~~puig Pení~~''' ha canviat –enlloc~~ de ~~dues boles només n~~'~~hi haurà una-~~, ~~és un bon moment per recordar~~ la ~~presència~~ d'una ~~base militar~~ nord-~~americana~~ a ~~Roses:~~	+	El puig Pení és un contrafort de 606,6[1] m d'elevació a la serra de Rodes (Alt Empordà), a la península del cap de Creus, que domina pel sud-oest la vila i la badia de Cadaqués i pel nord-est la badia de Roses.
		+
		+	Al seu cim hi ha les instal·lacions d'una estació de radar (Esquadró de Vigilància Aèria número 4, EVA-4) que pertany a l'Exèrcit de l'Aire espanyol, construïda pels Estats Units l'any 1959.
		+
		+	Als seus vessants, durant la Segona Guerra Mundial, es va estavellar el 6 de desembre de 1942 un avió B-26 nord-americà de reconeixement electrònic que es dirigia al sud de França.
		+
		+	L'origen del nom de la muntanya és opac, és a dir, de procedència incerta, i per això tradicionalment s'ha ofert indistintament un origen cèltic, grec, llatí i, darrerament, hebreu.[2]

@@ Línia 5: / Línia 5: @@
 Ara que la silueta del '''puig Pení''' ha canviat –enlloc de dues boles només n'hi haurà una-, és un bon moment per recordar la presència d'una base militar nord-americana a Roses:
-''L’arribada de l’Oncle Sam s’esdevingué –segons i GEC s’hi refereix de forma imprecisa com a “després de 1953”) i hi romangué fins el 1964, quan la base de control fou traspassada a l’exèrcit espanyol. Foren 7 anys en què les rosinques i els rosincs conegueren una nova cultura –la cultura dominant, la que manava- i unes formes de procedir diferents i més modernes. La presència ianqui significà, per exemple, la irrupció de la maquinària pesada en les obres públiques o la contemplació –almenys- dels flamants electrodomèstics d’importació que els arribaven directament d’Amèrica; prodigis de la tècnica que duien noms mítics pels aborigens colonitzats de la serra de Rodes: Westinghouse, General Electric, Chevrolet, Buick, etc.
+<blockquote><poem>La instal·lació d’una [[Base militar Aèria del Pení|estació de radar a Pení]] –anomenada, en llenguatge militar, '''Samba'''- fou una de les conseqüències directes dels acords signats el 1953 entre el règim franquista –necessitat del reconeixement diplomàtic per tal d’afermar la dictadura i d’una obertura econòmica que garantís la supervivència del règim- i els EUA.
-''La presència nord-americana, a més de qualitativament destacada, fou bastant nombrosa. En el padró municipal d’habitants de 1960, hi consten 293 estadounidencs, dels quals 157 eren soldats i 136 civils. Els oficials (57 membres) podien viure fora del recinte militar amb les seves famílies. Hom els localitza dispersos en diversos punts de la geografia rosinca, preferentment al Salatà i el Rastrell, a l’[[avinguda de Rhode]] o al Prat d’en Mateu, però també en els carrers més populars de la vila, com el [[carrer Trinitat|Trinitat]], el Lluís Companys, el Joan Badosa, el Cap Norfeu, de l’Església o el Puig Rom. La soldadesca, 100 efectius, residia a la [[Base militar Aèria del Pení|base de Pení]], juntament amb la tropa de l’exèrcit espanyol, que ascendia a 279 soldats, atès que caldria sumar-hi els empadronats a d’altres poblacions properes –sobretot Figueres, que disposava d’un grup d’habitatges pel destacament americà.''
+L’arribada de l’Oncle Sam s’esdevingué –segons i GEC s’hi refereix de forma imprecisa com a “després de 1953”) i hi romangué fins el 1964, quan la base de control fou traspassada a l’exèrcit espanyol. Foren 7 anys en què les rosinques i els rosincs conegueren una nova cultura –la cultura dominant, la que manava- i unes formes de procedir diferents i més modernes. La presència ianqui significà, per exemple, la irrupció de la maquinària pesada en les obres públiques o la contemplació –almenys- dels flamants electrodomèstics d’importació que els arribaven directament d’Amèrica; prodigis de la tècnica que duien noms mítics pels aborigens colonitzats de la serra de Rodes: Westinghouse, General Electric, Chevrolet, Buick, etc.
 ==Notes==

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
 [[Imatge:Peni_prats.jpg|350px|thumb|dreta| Base aèria americana del Puig Pení /AMR. Fons Família Prats Basí Autor: Desconegut]]
-[[Imatge:|350px|thumb|dreta|Treballadors de Roses que s'encarregaven de les feines de manteniment de la base del Pení/AMR. Fons de la família Geli Amiel ]]
+[[Imatge:Peni geli.jpg|350px|thumb|dreta|Treballadors de Roses que s'encarregaven de les feines de manteniment de la base del Pení/AMR. Fons de la família Geli Amiel ]]
 [[Imatge:Peni_magester.jpg|350px|thumb|dreta|Treballadors de Roses del Pení a la sala de màquines/AMR. Fons de la família Magester Paredes ]]

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
 Ara que la silueta del puig Pení ha canviat –enlloc de dues boles només n'hi haurà una-, és un bon moment per recordar la presència d’una base militar nord-americana a Roses:
-''La instal•lació d’una [[Base militar Aèria del Pení|estació de radar a Pení]] –anomenada, en llenguatge militar, Samba- fou una de les conseqüències directes dels acords signats el 1953 entre el règim franquista –necessitat del reconeixement diplomàtic per tal d’afermar la dictadura i d’una obertura econòmica que garantís la supervivència del règim- i els EUA.
+''La instal·lació d’una [[Base militar Aèria del Pení|estació de radar a Pení]] –anomenada, en llenguatge militar, '''Samba'''- fou una de les conseqüències directes dels acords signats el 1953 entre el règim franquista –necessitat del reconeixement diplomàtic per tal d’afermar la dictadura i d’una obertura econòmica que garantís la supervivència del règim- i els EUA.
 ''L’arribada de l’Oncle Sam s’esdevingué –segons i GEC s’hi refereix de forma imprecisa com a “després de 1953”) i hi romangué fins el 1964, quan la base de control fou traspassada a l’exèrcit espanyol. Foren 7 anys en què les rosinques i els rosincs conegueren una nova cultura –la cultura dominant, la que manava- i unes formes de procedir diferents i més modernes. La presència ianqui significà, per exemple, la irrupció de la maquinària pesada en les obres públiques o la contemplació –almenys- dels flamants electrodomèstics d’importació que els arribaven directament d’Amèrica; prodigis de la tècnica que duien noms mítics pels aborigens colonitzats de la serra de Rodes: Westinghouse, General Electric, Chevrolet, Buick, etc.
@@ Línia 14: / Línia 17: @@
 <references/>
-[[Categoria:Història, segle XX, Societat, militar]]
+[[Categoria:Història]]
 [[Categoria:Els americans a Pení]]
 [[Categoria:vista]]

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
-Ara que la silueta del Pení canviarà –enlloc de dues boles només hi haurà una-, és un bon moment per recordar la presència d’una base militar nord-americana a Roses:
+Ara que la silueta del puig Pení ha canviat –enlloc de dues boles només n'hi haurà una-, és un bon moment per recordar la presència d’una base militar nord-americana a Roses:
-''La instal•lació d’una estació de radar a Pení –anomenada, en llenguatge militar, Samba- fou una de les conseqüències directes dels acords signats el 1953 entre el règim franquista –necessitat del reconeixement diplomàtic per tal d’afermar la dictadura i d’una obertura econòmica que garantís la supervivència del règim- i els EUA.
+''La instal•lació d’una [[Base militar Aèria del Pení|estació de radar a Pení]] –anomenada, en llenguatge militar, Samba- fou una de les conseqüències directes dels acords signats el 1953 entre el règim franquista –necessitat del reconeixement diplomàtic per tal d’afermar la dictadura i d’una obertura econòmica que garantís la supervivència del règim- i els EUA.
-''L’arribada de l’Oncle Sam s’esdevingué –segons i GEC s’hi refereix imprecisament com a “després de 1953”) i hi romangué fins el 1964, quan la base de control fou traspassada a l’exèrcit espanyol. Foren 7 anys en què les rosinques i els rosincs conegueren una nova cultura –la cultura dominant, la que manava- i unes formes de procedir diferents i més modernes. La presència ianqui significà, per exemple, la irrupció de la maquinària pesada en les obres públiques o la contemplació –almenys- dels flamants electrodomèstics d’importació que els arribaven directament d’Amèrica; prodigis de la tècnica que duien noms mítics pels aborígens colonitzats de la serra de Rodes: Westinghouse, General Electric, Chevrolet, Buick, etc.
+''L’arribada de l’Oncle Sam s’esdevingué –segons i GEC s’hi refereix de forma imprecisa com a “després de 1953”) i hi romangué fins el 1964, quan la base de control fou traspassada a l’exèrcit espanyol. Foren 7 anys en què les rosinques i els rosincs conegueren una nova cultura –la cultura dominant, la que manava- i unes formes de procedir diferents i més modernes. La presència ianqui significà, per exemple, la irrupció de la maquinària pesada en les obres públiques o la contemplació –almenys- dels flamants electrodomèstics d’importació que els arribaven directament d’Amèrica; prodigis de la tècnica que duien noms mítics pels aborigens colonitzats de la serra de Rodes: Westinghouse, General Electric, Chevrolet, Buick, etc.
 ''En definitiva, es pogué veure el poder del dòlar i, conseqüentment, el desembarc de la American way of life. Acostumats a un exèrcit espanyol repressor i antiquat en les formes i en el fons, els americans es permetien disposar de bolera a la base de Pení, proveir-se directament de la seva base aèrea de Saragossa o practicar un esport tot just incipient a l’Empordà, com era el bàsquet. [...]''
-''La presència nord-americana, a més de qualitativament destacada, fou bastant nombrosa. En el padró municipal d’habitants de 1960, hi consten 293 estadounidencs, dels quals 157 eren soldats i 136 civils. Els oficials (57 membres) podien viure fora del recinte militar amb les seves famílies. Hom els localitza dispersos en diversos punts de la geografia rosenca, preferentment al Salatà i el Rastrell, a l’avinguda de Rhode o al Prat d’en Mateu, però també en els carrers més populars de la vila, com el Trinitat, el Lluís Companys, el Joan Badosa, el Cap Norfeu, de l’Església o el Puig Rom. La soldadesca, 100 efectius, residia a la base de Pení, juntament amb la tropa de l’exèrcit espanyol, que ascendia a 279 soldats, atès que caldria sumar-hi els empadronats a d’altres poblacions properes –sobretot Figueres, que disposava d’un gruo d’habitatges pel destacament americà.''
+''La presència nord-americana, a més de qualitativament destacada, fou bastant nombrosa. En el padró municipal d’habitants de 1960, hi consten 293 estadounidencs, dels quals 157 eren soldats i 136 civils. Els oficials (57 membres) podien viure fora del recinte militar amb les seves famílies. Hom els localitza dispersos en diversos punts de la geografia rosinca, preferentment al Salatà i el Rastrell, a l’[[avinguda de Rhode]] o al Prat d’en Mateu, però també en els carrers més populars de la vila, com el [[carrer Trinitat|Trinitat]], el Lluís Companys, el Joan Badosa, el Cap Norfeu, de l’Església o el Puig Rom. La soldadesca, 100 efectius, residia a la [[Base militar Aèria del Pení|base de Pení]], juntament amb la tropa de l’exèrcit espanyol, que ascendia a 279 soldats, atès que caldria sumar-hi els empadronats a d’altres poblacions properes –sobretot Figueres, que disposava d’un grup d’habitatges pel destacament americà.''
 ''La presència militar a Roses el 1960 no s’acabava amb la base de Pení. Caldria afegir-hi els 88 soldats destacats a [[Búnquers de Falconera|Falconera]] –quants rosincs no hi ha fet la mili?- i els 49 de la bateria del Far. Eren 416 soldats, en definitiva, per a una població de 3.375 habitants. La seva influència en la vida quotidiana era, per tant, ben palesa –un exemple: els casos de noies rosinques que es casaren amb soldats americans i emigraren als EUA-, així com en la dinàmica econòmica d’aquests anys. Aquest contingent de militars necessitava tot de serveis (restaurants, pensions, estancs...), a vegades difícils de satisfer. Un cas simptomàtic és la petició de 1959 del Tinent Coronel de la USAF Lloyd E. Colboch, que demanava 16 persones per a feines auxiliars i de neteja a la base, sol•licitud que l’Ajuntament de Roses no pogué satisfer. L’obertura del [[Paní Club]] (1960) és un altre exemple concret de l’activitat econòmica induïda per la presència de les tropes nord-americanes.''.<ref> Barris i Ruset, J.M. ''Roses o la recerca de la zona grisa. Articles. 1999- 2008'', Roses: Ajuntament de Roses, 2008. Pàg. 431-432.</ref>