Xe: Es crea la pàgina amb «Dolors Parés/ Autora: Judith Ijsselstein
Nascuda a Castelló d’Empúries l’any 1992. La s...».

2017-05-21T10:57:50Z

Es crea la pàgina amb «Dolors Parés/ Autora: Judith Ijsselstein <blockquote> <poem> Nascuda a Castelló d’Empúries l’any 1992. La s...».

Pàgina nova

[[Imatge: 67dolorsparesnou.jpg|350px|thumb|dreta|Dolors Parés/ Autora: Judith Ijsselstein]]

<blockquote> <poem> Nascuda a Castelló d’Empúries l’any 1992. La seva família, els de [[can Cebes]], treballava al camp i '''quan ella tenia set anys van anar a treballar a França'''. Fins llavors havia anat a l’escola de les monges que hi havia prop de la Catedral i recorda especialment la Joaquima Pi, una mestra de Palamós que donava classes al poble i de la qual guarda molt bons records: “Era molt seriosa, però molt bona dona”, comenta. Van viure uns quants anys al país veí i després van anar a Colera. Allí la Dolors es va separar de la seva família i va anar a casa dels seus oncles, a Castelló d’Empúries.

Quan va esclatar la guerra, els seus pares van tornar al poble. Recorda que no van passar gana perquè, segons diu, la família tenia un hort i sempre hi havia alguna cosa per menjar. Per això, els pares no es van dedicar mai a l’estraperlo o a fer el canvi, que és com es deia en aquell temps. La família del mas de can Reixach es va portar molt bé amb ells, i en general amb tot el poble: “Anàvem al mas de can Reixach a jugar. Ens venien a buscar amb una tartana i ens donaven berenar a tota la mainada. Eren molt bona gent”, comenta agraïda.

'''El 1940 va venir a Roses a treballar a Cal Català''', a ca la Pola. Allà va fer molt bones amigues, com la Carmeta de cal Paisà, a qui considerava com de la família i sempre l’anomenava àvia Carmeta: “Quan vaig anar a Cal Català em va fer costat com una mare”, comenta. També parla de la [[Maria Fages Flaquer|Maria Fages]], coneguda com la Maria de les Unces, de qui ha estat sempre molt amiga.

A Roses va conèixer el seu home, en [[Josep Denclar Jacomet]], conegut com en Pepito de can Serena. '''La seva família tenia un trull a la riera Ginjolers''', l’actual Rambla de Roses. El 1943 es van casar i van tenir una filla. Després de casar-se, va treballar a la propietat del seu home. Recorda que hi anava a collir raïms i olives. '''Van començar a viure junts al barri dels Grecs, però més tard van anar a casa de la família del seu home, a [[can Serena]]''', on va tenir cura del seu sogre, en [[Joan Denclar Marés|Joan Denclar]], fins que va morir. Per la Dolors, la família sempre ha estat molt important; potser per això quan parla de la seva filla s’emociona i comenta: “La meva filla sempre s’ha portat molt bé, i els meus néts també, i m’estimen molt.” Actualment té tres néts i quatre besnéts.

Cap al 1960 va anar a treballar a l’[[Hotel Terraza]], on va estar aproximadament quatre anys. Després, treballà a l’[[Hotel Goya]] i més tard es va fer càrrec de la neteja del col·legi públic Narcís Monturiol. També s’ha ocupat de la neteja de l’Ajuntament, la Biblioteca i la Policia Local. La Dolors ens comenta rient: “Sempre m’ha agradat treballar. És ara, que no faig res.”

Pel que fa a les seves aficions, li agrada molt llegir, fer sopes de lletres i mots encreuats. També havia anat a moltes excursions: “He estat fins i tot a Roma, i de les d’un dia no me’n deixava perdre cap”. '''Ara, cada diumenge va a jugar a la quina al Casal del Pescador amb amigues''' com la Plácida Vicente i la Joana. <ref>"La gent gran de Roses II (1918/1923)". Ajuntament de Roses. Març del 2008. p. 154</ref></poem></blockquote>

==Notes==
<references/>

[[Categoria: Segle XX]]
[[Categoria: El turisme]]
[[Categoria: Turisme]]
[[Categoria: Històries personals]]
[[Categoria: Rosinques i rosincs]]

Dolors Parés Nou - Historial de revisió

Xe: Es crea la pàgina amb «Dolors Parés/ Autora: Judith Ijsselstein Nascuda a Castelló d’Empúries l’any 1992. La s...».

Xe: Es crea la pàgina amb «Dolors Parés/ Autora: Judith Ijsselstein
Nascuda a Castelló d’Empúries l’any 1992. La s...».