Xe a 21:11, 15 oct 2017

2017-10-15T21:11:12Z

Xe: Es crea la pàgina amb «Conxita Cusí / Autora: Judith Ijsselstein
Com cada dia, avui la Conxita ha anat a buscar el...».

2017-10-15T21:07:31Z

Es crea la pàgina amb «Conxita Cusí / Autora: Judith Ijsselstein <blockquote> <poem> Com cada dia, avui la Conxita ha anat a buscar el...».

Pàgina nova

[[Imatge: Conxita-Cusi-Berta.jpg|350px|thumb|dreta|Conxita Cusí / Autora: Judith Ijsselstein]]

<blockquote> <poem> Com cada dia, avui la Conxita ha anat a buscar el pa i el diari. Confessa que la seva gran passió és l'escriptura i es declara una gran lectora de novel·les i de la premsa, en especial, d'El Punt i El País. La seva casa es troba just davant de la biblioteca.

Va néixer a Roses l’any 1924, era la mitjana de cinc germans. Al seu pare li deien en [[Pepet Cantina]] i era un conegut pescador. La seva mare era de [[can Gardell]], es dedicava a les feines de casa i anava a cosir a [[ca la Jana]]. La Conxita havia anat a l'escola, primer, a [[|les monges del carrer Trinitat]] i, més tard, al Sacco i Vanzetti fins que va començar la Guerra; després, va anar amb el senyor Joan Roquet a conferència. Li agradava molt estudiar i recorda que el mestre un dia li va dir: “Llàstima de cap, que s'hagi de perdre”.

Durant la Guerra va passar molta por, sobretot pels bombardeigs i pels soldats. Durant la postguerra, no van passar gana, podien menjar cada dia perquè la seva mare anava a fer el canvi i el seu pare, a la pesca. Recorda que, durant la Guerra, un dels seus germans, en Pere, va anar al front però va fugir, va tornar a Roses i es va amagar a la casa on vivien abans; diu que ningú de la família no ho sabia, només la seva mare, que s'encarregava de portar-li menjar.

Quan va acabar la Guerra, va començar a remendar, amb la seva germana Maria, la xarxa de la teranyina del seu pare, que es deia Llúcia. Vivia al carrer Sant Pere Alt, a tocar de la plaça de Sant Pere i, quan acabaven de remendar, tornaven a casa passant per la llongada.

'''Va conèixer el seu home''', en Fernando Ortensi, de [[can Baroles]], '''al moll mentre remendava'''. Sempre es veien quan passava, quan era pescador de xarxa petita; més tard, va anar molts anys a l'embarcació La vaca. Comenta que sempre va ser pescador; “malauradament, quan tenia 62 anys va caure a l'aigua i va morir en mar”.

Van tenir tres filles, tot i que una va morir quan només tenia tres anys; les altres dues, la Maria i l'Encarnació, viuen també a Roses. Actualment, té cinc nétes, un besnét i dues besnétes.

La Conxita explica, emocionada i amb una certa resignació, que a ella '''li hauria agradat molt poder continuar estudiant però les circumstàncies no ho van permetre''', per això va treballar molt, perquè les seves filles poguessin anar a estudiar a Figueres a les monges; tal com diu: “No volia que fossin burres com nosaltres”. Ella sempre els deia: “Jo vaig tot el dia amb el cul per terra”, referint-se a la feina de remendar la xarxa.

Quan es va casar, van anar a viure a [[l'Enxanxe]] i, després, l'any 1957 van començar a pagar una de les anomenades [[Les cases barates|cases barates]] (de protecció oficial). '''Recorda que la gent els deia que eren cases de fireta i que caurien'''. Just al davant, hi havia [[les cases dels Mestres]], recorda el senyor Geli, en Guardiola, la Maria Sala, [[|doña Anna]] i l'Anna Aldama, que va ser de les últimes d'arribar. Fa més de quinze anys que van tirar a terra l'edifici dels mestres i, en el seu lloc, van construir, ara en fa deu, la [[Biblioteca Municipal de Roses]].

Comenta, rient amb la seva filla Maria, que és present durant la conversa, que va haver de plegar de remendar per ajudar a criar les seves cinc nétes perquè les seves filles havien de treballar. L'última néta va ser la Laura, és la més petita i ha heretat la seva afició per la lectura. <ref>"La gent gran de Roses III (1923/1927)". Ajuntament de Roses. Novembre del 2013. p. 60 </ref></poem></blockquote>

==Notes==
<references/>

[[Categoria: Segle XX]]
[[Categoria: La guerra]]
[[Categoria: El mar]]
[[Categoria: Històries personals]]

@@ Línia 3: / Línia 3: @@
 <blockquote> <poem> Com cada dia, avui la Conxita ha anat a buscar el pa i el diari. Confessa que la seva gran passió és l'escriptura i es declara una gran lectora de novel·les i de la premsa, en especial, d'El Punt i El País. La seva casa es troba just davant de la biblioteca.
-Va néixer a Roses l’any 1924, era la mitjana de cinc germans. Al seu pare li deien en [[Pepet Cantina]] i era un conegut pescador. La seva mare era de [[can Gardell]], es dedicava a les feines de casa i anava a cosir a [[ca la Jana]]. La Conxita havia anat a l'escola, primer, a [[|les monges del carrer Trinitat]] i, més tard, al Sacco i Vanzetti fins que va començar la Guerra; després, va anar amb el senyor Joan Roquet a conferència. Li agradava molt estudiar i recorda que el mestre un dia li va dir: “Llàstima de cap, que s'hagi de perdre”.
+Va néixer a Roses l’any 1924, era la mitjana de cinc germans. Al seu pare li deien en [[Pepet Cantina]] i era un conegut pescador. La seva mare era de [[can Gardell]], es dedicava a les feines de casa i anava a cosir a [[ca la Jana]]. La Conxita havia anat a l'escola, primer, a [[Convent de les Pobres Filles de Jesús|les monges del carrer Trinitat]] i, més tard, al Sacco i Vanzetti fins que va començar la Guerra; després, va anar amb el senyor Joan Roquet a conferència. Li agradava molt estudiar i recorda que el mestre un dia li va dir: “Llàstima de cap, que s'hagi de perdre”.
 Durant la Guerra va passar molta por, sobretot pels bombardeigs i pels soldats. Durant la postguerra, no van passar gana, podien menjar cada dia perquè la seva mare anava a fer el canvi i el seu pare, a la pesca. Recorda que, durant la Guerra, un dels seus germans, en Pere, va anar al front però va fugir, va tornar a Roses i es va amagar a la casa on vivien abans; diu que ningú de la família no ho sabia, només la seva mare, que s'encarregava de portar-li menjar.
@@ Línia 15: / Línia 15: @@
 La Conxita explica, emocionada i amb una certa resignació, que a ella '''li hauria agradat molt poder continuar estudiant però les circumstàncies no ho van permetre''', per això va treballar molt, perquè les seves filles poguessin anar a estudiar a Figueres a les monges; tal com diu: “No volia que fossin burres com nosaltres”. Ella sempre els deia: “Jo vaig tot el dia amb el cul per terra”, referint-se a la feina de remendar la xarxa.
-Quan es va casar, van anar a viure a [[l'Enxanxe]] i, després, l'any 1957 van començar a pagar una de les anomenades [[Les cases barates|cases barates]] (de protecció oficial). '''Recorda que la gent els deia que eren cases de fireta i que caurien'''. Just al davant, hi havia [[les cases dels Mestres]], recorda el senyor Geli, en Guardiola, la Maria Sala, [[|doña Anna]] i l'Anna Aldama, que va ser de les últimes d'arribar. Fa més de quinze anys que van tirar a terra l'edifici dels mestres i, en el seu lloc, van construir, ara en fa deu, la [[Biblioteca Municipal de Roses]].
+Quan es va casar, van anar a viure a [[l'Enxanxe]] i, després, l'any 1957 van començar a pagar una de les anomenades [[Les cases barates|cases barates]] (de protecció oficial). '''Recorda que la gent els deia que eren cases de fireta i que caurien'''. Just al davant, hi havia [[les cases dels Mestres]], recorda el senyor Geli, en Guardiola, la Maria Sala, [[Ana Llosa Martínez|doña Anna]] i l'Anna Aldama, que va ser de les últimes d'arribar. Fa més de quinze anys que van tirar a terra l'edifici dels mestres i, en el seu lloc, van construir, ara en fa deu, la [[Biblioteca Municipal de Roses]].
 Comenta, rient amb la seva filla Maria, que és present durant la conversa, que va haver de plegar de remendar per ajudar a criar les seves cinc nétes perquè les seves filles havien de treballar. L'última néta va ser la Laura, és la més petita i ha heretat la seva afició per la lectura. <ref>"La gent gran de Roses III (1923/1927)". Ajuntament de Roses. Novembre del 2013. p. 60 </ref></poem></blockquote>

Conxita Cusí Berta - Historial de revisió

Xe a 21:11, 15 oct 2017

Xe: Es crea la pàgina amb «Conxita Cusí / Autora: Judith Ijsselstein Com cada dia, avui la Conxita ha anat a buscar el...».

Xe: Es crea la pàgina amb «Conxita Cusí / Autora: Judith Ijsselstein
Com cada dia, avui la Conxita ha anat a buscar el...».