<?xml version="1.0"?>
<?xml-stylesheet type="text/css" href="https://rosespedia.cat/skins/common/feed.css?303"?>
<feed xmlns="http://www.w3.org/2005/Atom" xml:lang="ca">
		<id>https://rosespedia.cat/index.php?action=history&amp;feed=atom&amp;title=Contraescarpes</id>
		<title>Contraescarpes - Historial de revisió</title>
		<link rel="self" type="application/atom+xml" href="https://rosespedia.cat/index.php?action=history&amp;feed=atom&amp;title=Contraescarpes"/>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://rosespedia.cat/index.php?title=Contraescarpes&amp;action=history"/>
		<updated>2026-05-03T08:55:56Z</updated>
		<subtitle>Historial de revisió per a aquesta pàgina del wiki</subtitle>
		<generator>MediaWiki 1.23.11</generator>

	<entry>
		<id>https://rosespedia.cat/index.php?title=Contraescarpes&amp;diff=13331&amp;oldid=prev</id>
		<title>Pmebe: Es crea la pàgina amb «Una contraescarpa és la cara o pla que es troba més pròxim a la cara exterior del fossat, per oposició a l'altre, que rep el nom d'escarpa.  A la fortificació per...».</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://rosespedia.cat/index.php?title=Contraescarpes&amp;diff=13331&amp;oldid=prev"/>
				<updated>2021-10-01T09:01:19Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Es crea la pàgina amb «Una contraescarpa és la cara o pla que es troba més pròxim a la cara exterior del fossat, per oposició a l&amp;#039;altre, que rep el nom d&amp;#039;escarpa.  A la fortificació per...».&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;&lt;b&gt;Pàgina nova&lt;/b&gt;&lt;/p&gt;&lt;div&gt;Una contraescarpa és la cara o pla que es troba més pròxim a la cara exterior del fossat, per oposició a l'altre, que rep el nom d'escarpa.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
A la fortificació permanent la contraescarpa sol estar revestida, i algunes vegades acasamatada, ja sigui per a defensar el fossat mitjançant galeries flanquejants (cf. caponera), o per a servir de base al sistema de mines de la defensa.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La contraescarpa revestida era la millor protecció contra l'atac a força viva, perquè la seva alçada (de 6 a 8 m) detenia sota el foc a boca de canó dels tiradors de la muralla als grups d'assaltants, que no podien llançar-se en massa al fossat, sinó que havien d'anar baixant d'un a un les escales, situació que els exposava a patir grans pèrdues. Oferia a més a més l'avantatge de dificultar la retirada de les columnes d'assalt, quan l'atac era rebutjat, i permetia reduir l'amplada de la fossa, augmentant per tant la protecció de l'escarpa contra el tir directe de l'artilleria assetjant.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
A les fortificacions provisionals, en les que només se solia revestir un dels talussos de la fossa, aquest era sempre la contraescarpa, si no se'n revestia cap, convenia donar-li la major inclinació possible i establir-hi filats o altres defenses accessòries que dificultessin l'accés al fossat.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
A la fortificació de campanya, atès que la contraescarpa no constituïa pròpiament un obstacle, no tenia objecte revestir-la i es deixava simplement amb la inclinació que permetia la major o menor duresa del terreny.&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Pmebe</name></author>	</entry>

	</feed>