Claudi Díaz Pérez - Historial de revisió

Pmebe a 08:48, 4 oct 2022

2022-10-04T08:48:52Z

Pmebe a 08:40, 4 oct 2022

2022-10-04T08:40:31Z

Xe a 15:55, 31 des 2014

2014-12-31T15:55:27Z

Xe a 15:54, 31 des 2014

2014-12-31T15:54:34Z

Xe a 15:54, 31 des 2014

2014-12-31T15:54:10Z

Xe a 15:53, 31 des 2014

2014-12-31T15:53:47Z

Xe: Es crea la pàgina amb «Plànol de l'edifici de banys de la platja del Rastrell, de l'any 1934 (AMR) Imatge: Detall signatura.jpg |350px|thumb...».

2014-12-31T15:53:30Z

Es crea la pàgina amb «Plànol de l'edifici de banys de la platja del Rastrell, de l'any 1934 (AMR) Imatge: Detall signatura.jpg |350px|thumb...».

Pàgina nova

[[Imatge: Banys planol.jpg|350px|thumb|dreta|Plànol de l'edifici de banys de la platja del Rastrell, de l'any 1934 (AMR)]]
[[Imatge: Detall signatura.jpg |350px|thumb|dreta|Detall de la signatura de Claudi Díaz en el projecte de casa de Banys (AMR)]]

'''Claudi Díaz Pérez''' va néixer el 1904 a Figueres. Fill de Claudi Díaz, interventor de l'Ajuntament de Figueres, i Cristina Pérez, durant la seva joventut es traslladà a Madrid per preparar l'ingrés a l'Escola d'Enginyers. Més endavant, ja a Barcelona, va obtenir la llicenciatura en Arquitectura (1930). La forta amistat que l'unia amb Salvador Dalí data d'aquesta etapa infantil -eren companys d'escola- i juvenil:

<blockquote><poem> el geni empordanès, més enllà d’algunes consultes sobre aspectes de geometria i perspectiva, el recordà a través de les pàgines del seu dietari de joventut i “aquesta amistat es féu extensiva també a la germana del pintor, Anna Maria, i al pare, fins al punt que Claudi Díaz fou marmessor del notari Dalí”. Posteriorment, es retrobaren a la Residencia de Estudiantes de Madrid, on Claudi Díaz Pérez “havia anat a preparar l’ingrés a l’Escola d’Enginyers”. <ref> Barris, Josep Maria "L'arquitecte de la dècada prodigiosa (I)" dins Barris, Josep Roses o la recerca de la zona grisa. Articles 1999- 2008. Roses: Ajuntament de Roses, 2008. pp. 438</ref> </poem></blockquote>

Probablement la seva primera obra a Roses fou un encàrrec de Joaquin Peco: un nou establiment de banys d'onatge a la [[platja del Rastrell]] amb vestidors i recepció. Aquesta llicència, que es troba a l'arxiu municipal de Roses, data de l'any 1934. No és fins després de la Guerra Civil que se'n troba una següent i des de llavors fins el 1970 se n'hi poden trobar de registrades un total de 606 llicències.
Durant aquests primers anys després de la Guerra el gruix del seu treball a Roses va consistir en la reforma de cases familiars ja sigui perquè havien estat afectades pels bombardeigs de l'aviació italiana o bé perquè els amos decidiren fer-les noves. En aquest sentit, es documenta també l'acondicionament de pallers com habitatge i l'adecuació de baixos per un ús comercial.

Fou arquitecte municipal de Roses des de 1958 fins 1971, coincidint amb l'època d'apogeu de la construcció al municipi. En aquest sentit i vista la necessitat de posar ordre, va ser l'encarregat de crear els nous planejaments urbans de les urbanitzacións del mas mates i el Salatar a més del disseny de la Gran Via i tota la zona a l'entorn del port pesquer i la Cuana <ref>Padrosa Gorgot, Inés (2009) Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà. Girona: Diputació, p.283</ref>. Morí a Barcelona el 1985.

Tot i que es tracta d'un arquitecte amb un gran volum d'obra aquesta és pràcticament inèdita, a falta d'un estudi exhaustiu sobre les seves aportacions i la seva vida. Claudi Díaz problement va ser una persona molt interessant ja que Pierre Vilar el considerava com “un dels homes més intel·ligents que jo he conegut en la meva vida”<ref> Barris, Josep Maria "L'arquitecte de la dècada prodigiosa (I)" dins Barris, Josep Roses o la recerca de la zona grisa. Articles 1999- 2008. Roses: Ajuntament de Roses, 2008. pp. 437</ref>

===Notes===
<references/>

==Bibliografia==

* Barris, Josep Maria "L'arquitecte de la dècada prodigiosa (I) i (II)" dins [http://www.roses.cat/la-vila/cultura-i-patrimoni/fitxers/publicacions/llibre-zona-grisa Barris, Josep Maria. Roses o la recerca de la zona grisa. Articles 1999- 2008. Roses: Ajuntament de Roses, 2008] pp. 437- 440.

* Padrosa Gorgot, Inés, Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà. Girona: Diputació, 2009. p.283

[[Categoria: Segle XX]]
[[Categoria: Civil]]
[[Categoria: Arquitectura]]
[[Categoria: Paisatge recent]]

@@ Línia 2: / Línia 2: @@
 [[Imatge: Detall signatura.jpg |350px|thumb|dreta|Detall de la signatura de Claudi Díaz en el projecte de casa de Banys (AMR)]]
-'''Claudi Díaz Pérez''' (Figueres, 1904 - Barcelona, 1985) va ser un arquitecte figuerenc, que va exercir d'arquitecte municipal de Roses durant prop de tres dècades. Fill de Claudi Díaz, interventor de l'Ajuntament de Figueres i assessor de diversos ajuntaments empordanesos, i Cristina Pérez. Durant la seva joventut es traslladà a Madrid per preparar l'ingrés a l'Escola d'Enginyers. Més endavant, ja a Barcelona, va obtenir la llicenciatura en Arquitectura (1930).
+'''Claudi Díaz Pérez''' (Figueres, 02/11/1904 - Barcelona, 19/06/1985) va ser un arquitecte figuerenc, que va exercir d'arquitecte municipal de Roses durant prop de tres dècades. Fill de Claudi Díaz, interventor de l'Ajuntament de Figueres i assessor de diversos ajuntaments empordanesos, i Cristina Pérez. Durant la seva joventut es traslladà a Madrid per preparar l'ingrés a l'Escola d'Enginyers. Més endavant, ja a Barcelona, va obtenir la llicenciatura en Arquitectura (1930).
 En la seva joventut va establir amistat amb Salvador Dalí i la seva germana, tal com va testimoniar el mateix pintor figuerenc:

←Versió més antiga		Revisió de 15:55, 31 des 2014
Línia 7:		Línia 7:


−	Probablement la seva primera obra a Roses fou un encàrrec de Joaquin Peco: un nou establiment de banys d'onatge a la [[platja del Rastrell]] amb vestidors i recepció. Aquesta llicència, que es troba a l'arxiu municipal de Roses, data de l'any 1934. No és fins després de la Guerra Civil que se'n troba una següent i des de llavors fins el 1970 se n'hi poden trobar de registrades un total de 606 llicències.	+	Probablement la seva primera obra a Roses fou un encàrrec de Joaquin Peco: un nou establiment de banys d'onatge a la [[platja del Rastrell]] amb vestidors i recepció. Aquesta llicència, que es troba a l'arxiu municipal de Roses, data de l'any 1934. No és fins després de la [[Guerra Civil]] que se'n troba una següent i des de llavors fins el 1970 se n'hi poden trobar de registrades un total de 606 llicències.

	Durant aquests primers anys després de la Guerra el gruix del seu treball a Roses va consistir en la reforma de cases familiars ja sigui perquè havien estat afectades pels bombardeigs de l'aviació italiana o bé perquè els amos decidiren fer-les noves. En aquest sentit, es documenta també l'acondicionament de pallers com habitatge i l'adecuació de baixos per un ús comercial.		Durant aquests primers anys després de la Guerra el gruix del seu treball a Roses va consistir en la reforma de cases familiars ja sigui perquè havien estat afectades pels bombardeigs de l'aviació italiana o bé perquè els amos decidiren fer-les noves. En aquest sentit, es documenta també l'acondicionament de pallers com habitatge i l'adecuació de baixos per un ús comercial.

←Versió més antiga		Revisió de 15:53, 31 des 2014
Línia 4:		Línia 4:
	'''Claudi Díaz Pérez''' va néixer el 1904 a Figueres. Fill de Claudi Díaz, interventor de l'Ajuntament de Figueres, i Cristina Pérez, durant la seva joventut es traslladà a Madrid per preparar l'ingrés a l'Escola d'Enginyers. Més endavant, ja a Barcelona, va obtenir la llicenciatura en Arquitectura (1930). La forta amistat que l'unia amb Salvador Dalí data d'aquesta etapa infantil -eren companys d'escola- i juvenil:		'''Claudi Díaz Pérez''' va néixer el 1904 a Figueres. Fill de Claudi Díaz, interventor de l'Ajuntament de Figueres, i Cristina Pérez, durant la seva joventut es traslladà a Madrid per preparar l'ingrés a l'Escola d'Enginyers. Més endavant, ja a Barcelona, va obtenir la llicenciatura en Arquitectura (1930). La forta amistat que l'unia amb Salvador Dalí data d'aquesta etapa infantil -eren companys d'escola- i juvenil:

−	<blockquote><poem> el geni empordanès, més enllà d’algunes consultes sobre aspectes de geometria i perspectiva, el recordà a través de les pàgines del seu dietari de joventut i “aquesta amistat es féu extensiva també a la germana del pintor, Anna Maria, i al pare, fins al punt que Claudi Díaz fou marmessor del notari Dalí”. Posteriorment, es retrobaren a la Residencia de Estudiantes de Madrid, on Claudi Díaz Pérez “havia anat a preparar l’ingrés a l’Escola d’Enginyers”. <ref> Barris, Josep Maria "L'arquitecte de la dècada prodigiosa (I)" dins Barris, Josep Roses o la recerca de la zona grisa. Articles 1999- 2008. Roses: Ajuntament de Roses, 2008. pp. 438</ref> </poem></blockquote>	+	<blockquote><poem> El geni empordanès, més enllà d’algunes consultes sobre aspectes de geometria i perspectiva, el recordà a través de les pàgines del seu dietari de joventut i “aquesta amistat es féu extensiva també a la germana del pintor, Anna Maria, i al pare, fins al punt que Claudi Díaz fou marmessor del notari Dalí”. Posteriorment, es retrobaren a la Residencia de Estudiantes de Madrid, on Claudi Díaz Pérez “havia anat a preparar l’ingrés a l’Escola d’Enginyers”. <ref> Barris, Josep Maria "L'arquitecte de la dècada prodigiosa (I)" dins Barris, Josep Roses o la recerca de la zona grisa. Articles 1999- 2008. Roses: Ajuntament de Roses, 2008. pp. 438</ref> </poem></blockquote>

@@ Línia 2: / Línia 2: @@
 [[Imatge: Detall signatura.jpg |350px|thumb|dreta|Detall de la signatura de Claudi Díaz en el projecte de casa de Banys (AMR)]]
-'''Claudi Díaz Pérez''' va néixer el 1904 a Figueres. Fill de Claudi Díaz, interventor de l'Ajuntament de Figueres, i Cristina Pérez,  durant la seva joventut es traslladà a Madrid per preparar l'ingrés a l'Escola d'Enginyers. Més endavant, ja a Barcelona, va obtenir la llicenciatura en Arquitectura (1930). La forta amistat que l'unia amb Salvador Dalí data d'aquesta etapa infantil -eren companys d'escola- i juvenil:
+'''Claudi Díaz Pérez''' (Figueres, 1904 - Barcelona, 1985) va ser un arquitecte figuerenc, que va exercir d'arquitecte municipal de Roses durant prop de tres dècades. Fill de Claudi Díaz, interventor de l'Ajuntament de Figueres i assessor de diversos ajuntaments empordanesos, i Cristina Pérez. Durant la seva joventut es traslladà a Madrid per preparar l'ingrés a l'Escola d'Enginyers. Més endavant, ja a Barcelona, va obtenir la llicenciatura en Arquitectura (1930).
 <blockquote><poem> El geni empordanès, més enllà d’algunes consultes sobre aspectes de geometria i perspectiva, el recordà a través de les pàgines del seu dietari de joventut i “aquesta amistat es féu extensiva també a la germana del pintor, Anna Maria, i al pare, fins al punt que Claudi Díaz fou marmessor del notari Dalí”. Posteriorment, es retrobaren a la Residencia de Estudiantes de Madrid, on Claudi Díaz Pérez “havia anat a preparar l’ingrés a l’Escola d’Enginyers”. <ref> Barris, Josep Maria  "L'arquitecte de la dècada prodigiosa (I)" dins Barris, Josep Roses o la recerca de la zona grisa. Articles 1999- 2008. Roses: Ajuntament de Roses, 2008. pp. 438</ref> </poem></blockquote>
+Probablement la seva primera obra a Roses fou el 1934 per l'encàrrec de Joaquim Peco d'un nou establiment de banys d'onatge a la [[platja del Rastrell]] amb vestidors i recepció. El febrer de 1939, després de la [[Guerra Civil]], es documenta la seva tasca d'arquitecte per a la corporació rosinca, un càrrec que va mantenir fins l'any 1971. Durant aquests primers anys després de la Guerra el gruix del seu treball a Roses va consistir en la reforma de cases familiars ja sigui perquè havien estat afectades pels bombardeigs de l'aviació italiana o bé perquè els amos decidiren fer-les noves. En aquest sentit, es documenta també l'acondicionament de pallers com habitatge i l'adecuació de baixos per un ús comercial. A banda del seu càrrec, fins als anys vuitanta va redactar fins a 606 projectes de xalets, edificis plurifamiliars i locals comercials per a particulars a Roses.
-Probablement la seva primera obra a Roses fou un encàrrec de Joaquin Peco: un nou establiment de banys d'onatge a la [[platja del Rastrell]] amb vestidors i recepció. Aquesta llicència, que es troba a l'arxiu municipal de Roses, data de l'any 1934. No és fins després de la [[Guerra Civil]] que se'n troba una següent i des de llavors fins el 1970 se n'hi poden trobar de registrades un total de 606 llicències.
-−
 Durant aquests primers anys després de la Guerra el gruix del seu treball a Roses va consistir en la reforma de cases familiars ja sigui perquè havien estat afectades pels bombardeigs de l'aviació italiana o bé perquè els amos decidiren fer-les noves. En aquest sentit, es documenta també l'acondicionament de pallers com habitatge i l'adecuació de baixos per un ús comercial.
-Fou arquitecte municipal de Roses des de 1958 fins 1971, coincidint amb l'època d'apogeu de la construcció al municipi. En aquest sentit i vista la necessitat de posar ordre,  va ser l'encarregat de crear els nous planejaments urbans  de les urbanitzacións del mas mates i el Salatar a més del disseny de la Gran Via i tota la zona a l'entorn del port pesquer i la Cuana <ref>Padrosa Gorgot, Inés (2009) Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà. Girona: Diputació, p.283</ref>. Morí a Barcelona el 1985.
+Fou arquitecte municipal de Roses des de 1958 fins 1971, coincidint amb l'època d'apogeu de la construcció al municipi. En aquest sentit i vista la necessitat de posar ordre, va ser l'encarregat de crear els nous planejaments urbans de les urbanitzacions del mas Mates i el Salatar, a més del disseny de la Gran Via i tota la zona a l'entorn del port pesquer i la Cuana <ref>Padrosa Gorgot, Inés (2009) Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà. Girona: Diputació, p.283</ref>. Morí a Barcelona el 1985.
-−
-−
-Tot i que es tracta d'un arquitecte amb un gran volum d'obra aquesta és pràcticament inèdita, a falta d'un estudi exhaustiu sobre les seves aportacions i la seva vida. Claudi Díaz problement va ser una persona molt interessant  ja que Pierre Vilar el considerava com “un dels homes més intel·ligents que jo he conegut en la meva vida”<ref> Barris, Josep Maria  "L'arquitecte de la dècada prodigiosa (I)" dins Barris, Josep Roses o la recerca de la zona grisa. Articles 1999- 2008. Roses: Ajuntament de Roses, 2008. pp. 437</ref>
 ===Notes===

←Versió més antiga		Revisió de 15:54, 31 des 2014
Línia 8:		Línia 8:

	Probablement la seva primera obra a Roses fou un encàrrec de Joaquin Peco: un nou establiment de banys d'onatge a la [[platja del Rastrell]] amb vestidors i recepció. Aquesta llicència, que es troba a l'arxiu municipal de Roses, data de l'any 1934. No és fins després de la Guerra Civil que se'n troba una següent i des de llavors fins el 1970 se n'hi poden trobar de registrades un total de 606 llicències.		Probablement la seva primera obra a Roses fou un encàrrec de Joaquin Peco: un nou establiment de banys d'onatge a la [[platja del Rastrell]] amb vestidors i recepció. Aquesta llicència, que es troba a l'arxiu municipal de Roses, data de l'any 1934. No és fins després de la Guerra Civil que se'n troba una següent i des de llavors fins el 1970 se n'hi poden trobar de registrades un total de 606 llicències.
		+
	Durant aquests primers anys després de la Guerra el gruix del seu treball a Roses va consistir en la reforma de cases familiars ja sigui perquè havien estat afectades pels bombardeigs de l'aviació italiana o bé perquè els amos decidiren fer-les noves. En aquest sentit, es documenta també l'acondicionament de pallers com habitatge i l'adecuació de baixos per un ús comercial.		Durant aquests primers anys després de la Guerra el gruix del seu treball a Roses va consistir en la reforma de cases familiars ja sigui perquè havien estat afectades pels bombardeigs de l'aviació italiana o bé perquè els amos decidiren fer-les noves. En aquest sentit, es documenta també l'acondicionament de pallers com habitatge i l'adecuació de baixos per un ús comercial.