Clara Terol Llinares - Historial de revisió

Xe a 10:53, 18 ago 2016

2016-08-18T10:53:33Z

Xe: Es crea la pàgina amb « Clara Terol / Autora: Judith Ijsselstein
Al primer terç del segle XX, hi va haver molts pescadors...».

2016-08-18T10:52:57Z

Es crea la pàgina amb « Clara Terol / Autora: Judith Ijsselstein <blockquote><poem> Al primer terç del segle XX, hi va haver molts pescadors...».

Pàgina nova

[[Imatge: Claraterol.jpg |350px|thumb|dreta| Clara Terol / Autora: Judith Ijsselstein]]

<blockquote><poem> Al primer terç del segle XX, hi va haver molts pescadors del poble de Campello, a la província d’Alacant, que van venir a Roses a provar fortuna. El pare de la Clara, en [[Vicente Terol Varó]], fou patró d'embarcació i vingué a la població empordanesa cap a l'any 1921, quan ella tenia només un any i mig.

La Clara va anar al col·legi fins als onze anys, primer a l’[[Convent de les Pobres Filles de Jesús|escola de les monges]] i després a la del [[Pòsit de Pescadors]], però deixà els estudis per fer-se càrrec dels seus germans petits, en Joan i en Salvador. Anys més tard, va anar a aprendre a cosir a ca la Tereseta Mallol i durant un temps hi va treballar.

Quan començà la guerra marxà a Campello, on es va quedar durant un temps, però va tornar a Roses abans de la fi del conflicte i va haver de viure part dels bombardejos de la població. Recorda especialment el que va haver-hi a prop de l'actual [[plaça de Llevant]], on va morir el matrimoni Ortensi. Tampoc ha oblidat el que va passar amb en Miguelito de la Brigola, que un cop acabada la guerra va ser empresonat a Girona i no el van tornar a veure mai més. Durant l'entrevista li tornen a la memòria aquells fets i d'altres que calla i que fan que la Clara s'emocioni; aleshores amb poca veu ens diu que prefereix no parlar-ne més.
'''
Cap al 1940 va marxar novament a Campello''', a viure a casa d’uns oncles, i en aquella estada va conèixer el que seria el seu marit, l'[[Antonio Giner Paroli]], que era pescador a la zona de Canàries, coneguda en aquell temps com la Mar Gran. Es van casar al 1944 i visqueren al poble alacantí nou anys. Després marxaren al Marroc, a Casablanca, on van estar catorze anys. D'aquella època en té molts bons records i comenta que van ser molt feliços.

L''''any 1966 van venir a viure a Roses perquè hi tenien la família'''. La Clara '''va treballar als apartaments Sol Levante''', un complex ubicat a [[Santa Margarida]] on la seva filla era la secretària i ella s'encarregava de la cuina. Ens explica que hi havia molta feina i que l'administració dels apartaments es feia entre Roses i Bèlgica. El baró Empain s'encarregava d'organitzar estades esportives a Roses, a les quals assistien molts belgues. La Clara va tenir molta relació amb els turistes francesos i belgues, de qui guarda un bon record. A més, quan va estar a Casablanca, les seves filles anaven a un col·legi francès de manera que part de la seva formació era francesa.

Entre les seves aficions hi ha la cuina, el [[Carnaval]], el ganxet i la lectura. “Les meves filles van a la biblioteca cada setmana i em porten bones novel·les”, comenta. Diu que sempre li ha agradat llegir i afegeix: “Quan era jove llegia les de Trini de Figueroa o Corín Tellado”. Ara li agraden les novel·les d'amor.

De Roses, el que l'enamora és el mar. Recorda que quan era jove anaven a nedar amb la Teresa Barbarà. També recorda les anades al cinema i després al ball que feien a la Sala Nova amb amigues com la Fresquita Xauxa i la Carme Casals. <ref>"La gent gran de Roses II (1918/1923)". Ajuntament de Roses. Març del 2008. p.52</ref></poem></blockquote>

==Notes==
<references/>

[[Categoria: Segle XX]]
[[Categoria: La guerra]]
[[Categoria: El turisme]]
[[Categoria: Històries personals]]

@@ Línia 7: / Línia 7: @@
 Quan començà la guerra marxà a Campello, on es va quedar durant un temps, però va tornar a Roses abans de la fi del conflicte i va haver de viure part dels bombardejos de la població. Recorda especialment el que va haver-hi a prop de l'actual [[plaça de Llevant]], on va morir el matrimoni Ortensi. Tampoc ha oblidat el que va passar amb en Miguelito de la Brigola, que un cop acabada la guerra va ser empresonat a Girona i no el van tornar a veure mai més. Durant l'entrevista li tornen a la memòria aquells fets i d'altres que calla i que fan que la Clara s'emocioni; aleshores amb poca veu ens diu que prefereix no parlar-ne més.
 '''
-Cap al 1940 va marxar novament a Campello''', a viure a casa d’uns oncles, i en aquella estada va conèixer el que seria el seu marit, l'[[Antonio Giner Paroli]], que era pescador a la zona de Canàries, coneguda en aquell temps com la Mar Gran. Es van casar al 1944 i visqueren al poble alacantí nou anys. Després marxaren al Marroc, a Casablanca, on van estar catorze anys. D'aquella època en té molts bons records i comenta que van ser molt feliços.
+'''Cap al 1940 va marxar novament a Campello''', a viure a casa d’uns oncles, i en aquella estada va conèixer el que seria el seu marit, l'[[Antonio Giner Paroli]], que era pescador a la zona de Canàries, coneguda en aquell temps com la Mar Gran. Es van casar al 1944 i visqueren al poble alacantí nou anys. Després marxaren al Marroc, a Casablanca, on van estar catorze anys. D'aquella època en té molts bons records i comenta que van ser molt feliços.
 L''''any 1966 van venir a viure a Roses perquè hi tenien la família'''. La Clara '''va treballar als apartaments Sol Levante''', un complex ubicat a [[Santa Margarida]] on la seva filla era la secretària i ella s'encarregava de la cuina. Ens explica que hi havia molta feina i que l'administració dels apartaments es feia entre Roses i Bèlgica. El baró Empain s'encarregava d'organitzar estades esportives a Roses, a les quals assistien molts belgues. La Clara va tenir molta relació amb els turistes francesos i belgues, de qui guarda un bon record. A més, quan va estar a Casablanca, les seves filles anaven a un col·legi francès de manera que part de la seva formació era francesa.

Clara Terol Llinares - Historial de revisió

Xe a 10:53, 18 ago 2016

Xe: Es crea la pàgina amb « Clara Terol / Autora: Judith Ijsselstein Al primer terç del segle XX, hi va haver molts pescadors...».

Xe: Es crea la pàgina amb « Clara Terol / Autora: Judith Ijsselstein
Al primer terç del segle XX, hi va haver molts pescadors...».