Categoria:Segle XX - Historial de revisió

WikiSysop: Pàgina blanquejada

2014-05-14T09:52:20Z

Pàgina blanquejada

WikiSysop a 09:14, 22 maig 2009

2009-05-22T09:14:31Z

88.5.199.70: Pàgina nova, amb el contingut: «Fets del segle XX».

2009-03-04T09:49:35Z

Pàgina nova, amb el contingut: «Fets del segle XX».

Pàgina nova

Fets del segle XX

←Versió més antiga		Revisió de 09:52, 14 maig 2014
Línia 1:		Línia 1:
−	~~Tot continuant una línia certament estesa d´intervenció urbanística, l´objectiu primordial durant el~~
−	~~primer terç de segle XX fou l´enderroc de les “muralles”, percebudes com un fre al creixement urbà i~~
−	~~a les capacitats turístiques de la població; unes capacitats, d´altra banda, enteses en base a un~~
−	~~model de creixement econòmic elitista i minoritari. Roses hauria de ser una estació turística d´alt~~
−	~~nivell, internacional, cosmopolita i, al caldavall, emmirallada en l´Europa avançada. Sota aquest~~
−	~~prisma es produïren diferents projectes de ciutat-jardí (Heinrich Zoeller de Vissel i Narcís Amigó, el~~
−	~~1916; Nicolau Maria Rubió i Tudurí, el 1918, complementat per l´eixample de 1929 de Francesc~~
−	~~Ferriol), darrere dels quals s´amagaven complexes trames especulatives i piruetes polítiques d´alta~~
−	~~volada (en quin grau intervingueren, entre bambolines, el banquer Joan March i el capità general de~~
−	Catalunya, Valerià Weyler?). Paral·lelament, la façana marítima, durant les dues primeres dècades, guanyava qualitat estètica amb la construcció d´una sèrie d´habitatges, destinats a les elits locals
−	~~d´arrel comercial i agrícola, caracteritzats per l´eclecticisme, el deix historicista i l´assimilació d´un~~
−	~~llenguatge modernista: són les cases Mallol, Mates, Jordà o de les Marqueses, Canals, de Ramon~~
−	~~Rahola, de Pere Rahola, de Baldiri Llorens o de Pere Pi i Calleja. Paulatinament, la població es~~
−	~~converteix, sota la proposta colonial de l´estiueig burgés –indolent i confortable–, en un paisatge~~
−	~~urbà plausible i cívic, la conclusió del qual quedà estroncada per la Guerra Civil.~~

−	~~Les limitacions econòmiques de la postguerra imposaren un fre a la construcció privada, de la qual~~
−	~~només es pot destacar la colonització de la carretera del Far. Caldrà esperar a la dècada de 1960~~
−	~~per comprovar com el sector de la construcció es desenvoluparà sota l´empenta de la demanda~~
−	~~turística. El règim franquista, mentrestant, intentarà superar les limitacions de l´habitatge a través~~
−	~~d´una política de promoció de l´habitatge popular que, en darrera instància, deixarà al descobert,~~
−	~~d´una banda, les seves limitacions econòmiques, i de l´altra, la migradesa de la seva voluntat i dels~~
−	~~resultats, que foren una pura delícia de mediocritat i de manca d´ambició social.~~

←Versió més antiga		Revisió de 09:14, 22 maig 2009
Línia 1:		Línia 1:
−	~~Fets del~~ segle XX	+	Tot continuant una línia certament estesa d´intervenció urbanística, l´objectiu primordial durant el
		+	primer terç de segle XX fou l´enderroc de les “muralles”, percebudes com un fre al creixement urbà i
		+	a les capacitats turístiques de la població; unes capacitats, d´altra banda, enteses en base a un
		+	model de creixement econòmic elitista i minoritari. Roses hauria de ser una estació turística d´alt
		+	nivell, internacional, cosmopolita i, al caldavall, emmirallada en l´Europa avançada. Sota aquest
		+	prisma es produïren diferents projectes de ciutat-jardí (Heinrich Zoeller de Vissel i Narcís Amigó, el
		+	1916; Nicolau Maria Rubió i Tudurí, el 1918, complementat per l´eixample de 1929 de Francesc
		+	Ferriol), darrere dels quals s´amagaven complexes trames especulatives i piruetes polítiques d´alta
		+	volada (en quin grau intervingueren, entre bambolines, el banquer Joan March i el capità general de
		+	Catalunya, Valerià Weyler?). Paral·lelament, la façana marítima, durant les dues primeres dècades, guanyava qualitat estètica amb la construcció d´una sèrie d´habitatges, destinats a les elits locals
		+	d´arrel comercial i agrícola, caracteritzats per l´eclecticisme, el deix historicista i l´assimilació d´un
		+	llenguatge modernista: són les cases Mallol, Mates, Jordà o de les Marqueses, Canals, de Ramon
		+	Rahola, de Pere Rahola, de Baldiri Llorens o de Pere Pi i Calleja. Paulatinament, la població es
		+	converteix, sota la proposta colonial de l´estiueig burgés –indolent i confortable–, en un paisatge
		+	urbà plausible i cívic, la conclusió del qual quedà estroncada per la Guerra Civil.
		+
		+	Les limitacions econòmiques de la postguerra imposaren un fre a la construcció privada, de la qual
		+	només es pot destacar la colonització de la carretera del Far. Caldrà esperar a la dècada de 1960
		+	per comprovar com el sector de la construcció es desenvoluparà sota l´empenta de la demanda
		+	turística. El règim franquista, mentrestant, intentarà superar les limitacions de l´habitatge a través
		+	d´una política de promoció de l´habitatge popular que, en darrera instància, deixarà al descobert,
		+	d´una banda, les seves limitacions econòmiques, i de l´altra, la migradesa de la seva voluntat i dels
		+	resultats, que foren una pura delícia de mediocritat i de manca d´ambició social.