Castell de la Trinitat - Historial de revisió

WikiSysop a 09:20, 20 oct 2020

2020-10-20T09:20:02Z

WikiSysop a 09:18, 20 oct 2020

2020-10-20T09:18:08Z

WikiSysop: /* El projecte de Pizaño i desenvolupaments */

2012-09-30T08:50:52Z

‎El projecte de Pizaño i desenvolupaments

WikiSysop a 08:50, 30 set 2012

2012-09-30T08:50:11Z

WikiSysop a 10:40, 27 juny 2012

2012-06-27T10:40:09Z

WikiSysop a 11:33, 27 des 2011

2011-12-27T11:33:04Z

WikiSysop a 11:15, 27 des 2011

2011-12-27T11:15:29Z

Miriam3 a 12:03, 25 nov 2011

2011-11-25T12:03:01Z

Miriam3 a 11:43, 25 nov 2011

2011-11-25T11:43:26Z

Miriam3 a 12:13, 18 nov 2011

2011-11-18T12:13:32Z

@@ Línia 45: / Línia 45: @@
 ==Localització==
+[[Imatge:trinitat5.jpg|350px|thumb|dreta|Detall dels murs del castell]]
 ===Coordenades===
@@ Línia 53: / Línia 53: @@
 ===Situació===
-[[Imatge:trinitat5.jpg|350px|thumb|dreta|Detall dels murs del castell]]
 Punta Poncella

@@ Línia 47: / Línia 47: @@
 ===Coordenades===
 * '''UTM''': X= 515270 Y= 4677450
 *''' GPS''': 42° 14' 56.74" N 3° 11' 6.38" E
 * '''Decimal''': Lat. 42.249093701134804  Lon. 3.1851046827260765
-===Mapa===
+===Situació===
-<googlemap version="0.9" lat="42.249093701134804" lon="3.1851046827260765" width="350" height="350" controls="large">
-.249093701134804, 3.1851046827260765
-Castell de la Trinitat
-</googlemap>
-−
-−
-==Situació==
 [[Imatge:trinitat5.jpg|350px|thumb|dreta|Detall dels murs del castell]]
 Punta Poncella

@@ Línia 36: / Línia 36: @@
 == El projecte de Pizaño i desenvolupaments ==
-Segons l'historiador Pablo de la Fuente <blockquote> La primera font que concreta alguns punts relatius al projecte és una carta del duc d'Alba de data 21 de maig de 1543, recollida per Sojo, en la qual se suggereix la possibilitat de'' aforrar aquella torre de la montaña y hacer en ella un revellín'' [...] Dins d'un període en què Piñazo treballarà activament en la Frontera de Perpinyà, exposarà al duc d'Alba, ja que no serà fins mesos més tard quan l'enginyer elabori i trameti al “Consejo de Estado”, el plànol de la futura fortificació, encara que no serà l'únic enginyer que intervindrà en la construcció de l'esmentada fortalesa.
+Segons l'historiador Pablo de la Fuente <blockquote> La primera font que concreta alguns punts relatius al projecte és una carta del duc d'Alba de data 21 de maig de 1543, recollida per Sojo, en la qual se suggereix la possibilitat de'' aforrar aquella torre de la montaña y hacer en ella un revellín'' [...] Dins d'un període en què Piñazo treballarà activament en la Frontera de Perpinyà, exposarà al duc d'Alba, ja que no serà fins mesos més tard quan l'enginyer elabori i trameti al “Consejo de Estado”, el plànol de la futura fortificació, encara que no serà l'únic enginyer que intervindrà en la construcció de l'esmentada fortalesa. [...]
 Un dels principals problemes que planteja aquesta interpretació és l'absència física de la torre. A més, sabem per un memorial de greuges de l'any 1558 que la Procuració general del [[comtat d'Empúries]] acusa el Virrei de “ derrocar la torra de mar del port de Roses”, la qual cosa posa en qüestió l'argumentació sobre la possible reutilització de la torre. <ref>De la Fuente, Pablo. "Les fortificacions reials del golf de Roses en l'època moderna". Col·lecció Papers de Recerca, 3. Figueres: Brau Edicions i Ajuntament de Roses, 1998. pp.266 i 267</ref></blockquote>
 ==Notes==

@@ Línia 36: / Línia 36: @@
 == El projecte de Pizaño i desenvolupaments ==
-La primera font que concreta alguns punts relatius al projecte és una carta del duc d'Alba de data 21 de maig de 1543, recollida per Sojo, en la qual se suggereix la possibilitat de'' aforrar aquella torre de la montaña y hacer en ella un revellín''. Dins d'un període en què Piñazo treballarà activament en la Frontera de Perpinyà, exposarà al duc d'Alba, ja que no serà fins mesos mes tard quan l'enginyer elabori i trameti al “Consejo de Estado”, el plànol de la futura fortificació, encara que no serà l'únic enginyer que intervindrà en la construcció de l'esmentada fortalesa.
+Segons l'historiador Pablo de la Fuente <blockquote> La primera font que concreta alguns punts relatius al projecte és una carta del duc d'Alba de data 21 de maig de 1543, recollida per Sojo, en la qual se suggereix la possibilitat de'' aforrar aquella torre de la montaña y hacer en ella un revellín'' [...] Dins d'un període en què Piñazo treballarà activament en la Frontera de Perpinyà, exposarà al duc d'Alba, ja que no serà fins mesos més tard quan l'enginyer elabori i trameti al “Consejo de Estado”, el plànol de la futura fortificació, encara que no serà l'únic enginyer que intervindrà en la construcció de l'esmentada fortalesa.
-Un dels principals problemes que planteja aquesta interpretació és l'absència física de la torre. A més, sabem per un memorial de greuges de l'any 1558 que la Procuració general del [[comtat d'Empúries]] acusa el Virrei de “ derrocar la torra de mar del port de Roses”, la qual cosa posa en qüestió l'argumentació sobre la possible reutilització de la torre.
+Un dels principals problemes que planteja aquesta interpretació és l'absència física de la torre. A més, sabem per un memorial de greuges de l'any 1558 que la Procuració general del [[comtat d'Empúries]] acusa el Virrei de “ derrocar la torra de mar del port de Roses”, la qual cosa posa en qüestió l'argumentació sobre la possible reutilització de la torre. <ref>De la Fuente, Pablo. "Les fortificacions reials del golf de Roses en l'època moderna". Col·lecció Papers de Recerca, 3. Figueres: Brau Edicions i Ajuntament de Roses, 1998. pp.266 i 267</ref></blockquote>
 ==Notes==

@@ Línia 104: / Línia 104: @@
 ==Bibliografia==
 * "Les pedres parlen. La Ciutadella de Roses". David Pujol i Fabrelles. 1999.
+* De la Fuente, Pablo. "Les fortificacions reials del golf de Roses en l'època moderna". Col·lecció Papers de Recerca, 3. Figueres: Brau Edicions i Ajuntament de Roses, 1998.
-−
 ==Enllaços==
 http://trinitat.rosesavui.com

@@ Línia 17: / Línia 17: @@
 És un castell en forma d'estrella de quatre puntes, que reben els noms, segons l'orientació, de Roses, de sant Pere de Rodes, de les Medes i de la Trinitat. La planta estrellada es completa amb una estructura de defensa de la porta situada al sector nord-oest que forma una altra punta.
-Actualment es conserva gran part dels murs perimetrals. Al sector de tramuntana es conserva, en gran alçada, el revellí que protegia la porta i que està format per una punta o un espai obert situat a davant de la porta interior, un reducte o una construcció que dóna a l'exterior i al qual s'accedeix des de la punta per una escala que només conserva els primeres esglaons, i, finalment, un esperó que abraça els dos elements abans esmentats i que forma una mena de passadís, paral·lel al parament sudo-est del castell, amb parets que trenquen el recorregut lineal. En aquesta part es conserven restes del paviment empedrat i altres estructures que completaven la defensa.
+Actualment es conserva gran part dels murs perimetrals. Al sector de [[tramuntana]] es conserva, en gran alçada, el revellí que protegia la porta i que està format per una punta o un espai obert situat a davant de la porta interior, un reducte o una construcció que dóna a l'exterior i al qual s'accedeix des de la punta per una escala que només conserva els primeres esglaons, i, finalment, un esperó que abraça els dos elements abans esmentats i que forma una mena de passadís, paral·lel al parament sudo-est del castell, amb parets que trenquen el recorregut lineal. En aquesta part es conserven restes del paviment empedrat i altres estructures que completaven la defensa.
 Des de l'exterior es poden veure les troneres obertes als angles que formen les puntes de l'estrella. També es conserva, a una altura considerable del pany de muralla de llevant, una obertura que donava probablement a una garita de la que es conserva el basament en forma de cargol cònic. Les cantonades externes de les puntes estan construïdes amb carreus treballats amb forma corba que tenen un gruix igual. El perfil de les muralles és atalussat.
@@ Línia 31: / Línia 31: @@
 A l'interior del castell les estructures estan completament enrunades. No es conserva res de l'estructura original; tot està cobert de grans blocs de parament procedents de la voladura del castell, fet pel qual no es recomana visitar-lo amb grups escolars. A les parets es veuen senyals dels nivells de sòl, de les voltes, etc. que permeten fer-se una idea de la distribució d'espais.
-Originàriament el castell estava estructurat en tres plataformes de superfície decreixent en alçada. El primer nivell era un espai destinat a l'allotjament del presidi o guarnició habitual de soldats, cisternes, latrines, etc. A sobre, a l'altura de la porta d'entrada hi havia una gran plataforma que ocupava la meitat de migdia i on s'instal·lava l'armament que tenia sortida a través de troneres descobertes. En aquest mateix nivell però del cantó de tramuntana hi havia els elements defensius de la porta, una presó i les dependències dels comandaments. A la terrassa superior, la de menor superfície, hi havia l'església i altres estances.
+Originàriament el castell estava estructurat en tres plataformes de superfície decreixent en alçada. El primer nivell era un espai destinat a l'allotjament del presidi o guarnició habitual de soldats, cisternes, latrines, etc. A sobre, a l'altura de la porta d'entrada hi havia una gran plataforma que ocupava la meitat de migdia i on s'instal·lava l'armament que tenia sortida a través de troneres descobertes. En aquest mateix nivell però del cantó de [[tramuntana]] hi havia els elements defensius de la porta, una presó i les dependències dels comandaments. A la terrassa superior, la de menor superfície, hi havia l'església i altres estances.

@@ Línia 6: / Línia 6: @@
 Castell situat al sector sud de la badia de Roses, en un punt elevat al vessant sud del puig Rom i que acaba a la punta de la Poncella. Va substituir una antiga torre de probable origen medieval que havia quedat obsoleta i el seu principal ús era defensar l'entrada del port.
-El '''castell de la Trinitat''' de Roses és una fortalesa de costa, construït a mitjan segle XVI. És una de les fortaleses més importants construïdes a Catalunya. Junt amb la Ciutadella formaven un conjunt defensiu fonamental per a l’estratègia mediterrània i europea. Roses, en ser dels primers llocs on es va intervenir, fou un camp de proves on s’experimentà la nova arquitectura militar.És un dels primeres exemples de fortalesa de costa. El 1544 es van començar les obres de la seva construcció, per tal de defensar la badia.
+El '''castell de la Trinitat''' de Roses és una fortalesa d'artilleria de costa i un edifici innovador respecte a l'època en què va ser construït. És una de les fortaleses més importants construïdes a Catalunya i junt amb [[Ciutadella|la plaça forta]] formaven un conjunt defensiu fonamental per a l’estratègia mediterrània i europea. Roses, en ser dels primers llocs on es va intervenir, fou un camp de proves on s’experimentà la nova arquitectura militar.És un dels primeres exemples de fortalesa de costa. El 1544 es van començar les obres de la seva construcció per ordre del rei Carles I, per tal de defensar la badia. El 1553 el perímetre murat ja està construït i faltava edificar l'interior.
 <blockquote>Entra en combat per primera vegada l'any 1564 fent fugir dos vaixells pirates. Enfrontar-se als pirates de Barberia (algerians) va ésser la seva missió fins a la segona meitat del segle XVII, en què les guerres amb França feren d'ell, junt amb la Ciutadella, peces cobejades per la seva situació estratègica. L'any 1645 fou pres per primera vegada, quan la seva guarnició es va rendir a l'exèrcit francès del comte Duplesis. Però el seu fet d'armes més important es registra en la Guerra Gran, quan resistí el setge dels republicans francesos, amb la Ciutadella, setge que comença a finals de novembre de 1794. Sobre d'ell dispararen centenars de bales i bombes, especialment de les bateries que tenien instal.lades al Puig-Rom. A principis de gener de 1795, amb bretxa oberta a les seves gruixudes muralles, la guarnició l'abandonà a la nit, després d'inutilitzar l'artilleria. Reparat després d'aquesta contesa, fou ocupat pels napoleònics en la Guerra de la Independència, i per aquesta raó va ésser canonejat diverses vegades per la marina anglesa.<ref>"Castells Medievals". Ferran del Campo i Jordà. Guies del Patrimoni Comarcal, 4</ref></blockquote>
@@ Línia 36: / Línia 36: @@
 == El projecte de Pizaño i desenvolupaments ==
-La primera font que concreta alguns punts relatius al projecte és una carta del duc d'Alba de data 21 de maig de 1543, recollida per Sojo, en la qual se suggereix la pissibilitat d”aforrar aquella torre de la montaña y hacer en ella un revellín”. Dins d'un període en què Piñazo traballarà activament en la Frontera de Perpinyà, exposarà al duc d'Alba, ja que no serà fins mesos mes tard quan l'enginyer elabori i trameti al “Consejo de Estado”, el plànol de la futura fortificació, encara que no serà l'únic enginyer que intervindrà en la construcció de l'esmentada fortalesa.
+La primera font que concreta alguns punts relatius al projecte és una carta del duc d'Alba de data 21 de maig de 1543, recollida per Sojo, en la qual se suggereix la possibilitat de'' aforrar aquella torre de la montaña y hacer en ella un revellín''. Dins d'un període en què Piñazo treballarà activament en la Frontera de Perpinyà, exposarà al duc d'Alba, ja que no serà fins mesos mes tard quan l'enginyer elabori i trameti al “Consejo de Estado”, el plànol de la futura fortificació, encara que no serà l'únic enginyer que intervindrà en la construcció de l'esmentada fortalesa.
-Un dels principals problemes que planteja aquesta interpretació ès l'absència física de la torre. A més, sabem per un memorial de greuges de l'any 1558 que la Procuració general del comtat d'Empuries aucusa el Virrei de “ derrocar la torra de mar del port de Roses”, la qual cosa posa en qüestió l'argumentació sobre la possible reutilització de la torre.
@@ Línia 43: / Línia 44: @@
 l revellí amb l'estructura formada pel reducte de la porta exterior i el seu esperó, concepte també adoptat per Díaz Romañach.
-Quan el duc d'Alba al·ludeix a l'obra proposada, considerem que ho fa després de ser tractat el tema amb pizaño, el qual, malgrat que el projecte encara no s'havia realitzat, va fer un esbós de les seves idees de Pizaño a partir del treball d'altres. L'obra s'encomanarà al mestre d'obre Luis Cantero.
+Quan el duc d'Alba al·ludeix a l'obra proposada, considerem que ho fa després de ser tractat el tema amb Pizaño, el qual, malgrat que el projecte encara no s'havia realitzat, va fer un esbós de les seves idees de Pizaño a partir del treball d'altres. L'obra s'encomanarà al mestre d'obre Luis Cantero.
-El conjunt del revellí podem dividir-lo en dos elements claraments diferenciats: el reducte de la porta i l'esperó. Pel que fa al reducte, tanca la porta principal i ocupa la major part de la cara esquerra de la punta de Sant Pere de Rodes. Bàsicament podem dividir-lo en tres elements: la porta, la punta y la cortina de tancament.
-És de gran interès el conjunt de la porta, dotada d'un pont llevadís.
+El conjunt del revellí podem dividir-lo en dos elements clarament diferenciats: el reducte de la porta i l'esperó. Pel que fa al reducte, tanca la porta principal i ocupa la major part de la cara esquerra de la punta de Sant Pere de Rodes. Bàsicament podem dividir-lo en tres elements: la porta, la punta y la cortina de tancament.
 Els elements de defensa immediata d'aquesta estructura, dues espitlleres baixes flanquejants i una tronera que remunta a la cara esquerra de la punta de Sant Pere de Rodes.
 L'altre estructura del revellí és un esperó sobre la punta de Roses, disposat gairebé paral·lelament a la cara esquerra de la punta del reducte. S'ha de entendre que tots els obstacles estaven coberts per l'acció de foc.
-El darrer dels elements defensius de l'esperó respon a una finalitat clarament diferenciada de les estructures restantants: la defensa de les avingudes sobre la punta de Roses.
-Pel que fa a les obres d'aquest castell, començaran el 2 de genr de 1544.
+El darrer dels elements defensius de l'esperó respon a una finalitat clarament diferenciada de les estructures restants: la defensa de les avingudes sobre la punta de Roses.
-Segons sojo, el primer pressupost, realitzat la primavera de 1543 per Pizaño, pujava a un total de dos mil ducats. La  primera font concreta en la qual se'ns al·ludeix al pressupost de l'obra la trobem a la carta que acompanyava el seu projecte de fortificació, que costara 3000 ducats.
-D'aquesta quantitat, el març de 1554 ja s'havien gastat 3.487 ducats només en el perímetre emmurallat. Pizano sol.licita que s'enviïn més fons .
+Pel que fa a les obres d'aquest castell, començaran el 2 de gener de 1544. Segons Sojo, el primer pressupost, realitzat la primavera de 1543 per Pizaño, pujava a un total de dos mil ducats. La  primera font concreta en la qual se'ns al·ludeix al pressupost de l'obra la trobem a la carta que acompanyava el seu projecte de fortificació, que costara 3000 ducats.
-Sobre la marxa de les obres a partir del seu començament, la primera referència la trobem en una carta del futur Felip II adreçada a l'Emperador, datada el 14 de febrer de 1554.
+D'aquesta quantitat, el març de 1554 ja s'havien gastat 3.487 ducats només en el perímetre emmurallat. Pizaño sol.licita que s'enviïn més fons .
-La realització del parapet i de les voltes interiors, tot i que , al final d'aquest mes, les obres quedaran aturades, davant de qual cosa el príncep Felip el dia 30 d'aquest mateix mes donarà una instrucció al Virrei. Es van proveir de dos mil ducats més.
 La tardor de 1554, Pizaño serà cridat a la Cort, després de la mort de Pedro de la Cueva, capità general d'artilleria, càrrec que el 1545 sumarà al d'enginyer principal.
-Ràvena seguirà l'obra a partir del projecte de Pizaño, fins a final dde 1546, data en la qual el virrei marquès d'Aguilar  informa que s'havia acabat el cos del castell, ja que en els següents es treballarà en la construcció del revellí són del mes de setembre de 1547.
-No obstant aixó, amb la construcció del revellí no acabarà l'actuació, ja que el 1553, coincidint amb les obres de fortificació de la vila, es tornarà a actuar en el cos del castell. En l'elevació de la primera plataforma i la construcció de voltes al nivell inferior , que seran encomanats al mestre d'obres Juan Conde Borgoñon.
+Ràvena seguirà l'obra a partir del projecte de Pizaño, fins a final de 1546, data en la qual el virrei marquès d'Aguilar  informa que s'havia acabat el cos del castell, ja que en els següents es treballarà en la construcció del revellí són del mes de setembre de 1547. No obstant això, amb la construcció del revellí no acabarà l'actuació, ja que el 1553, coincidint amb les obres de fortificació de la vila, es tornarà a actuar en el cos del castell. En l'elevació de la primera plataforma i la construcció de voltes al nivell inferior , que seran encomanats al mestre d'obres Juan Conde Borgoñon.
-L'operació conclourà l'estiu de 1553 i el seu cost total seà de 1.014 lliures barcelonines.
+L'operació conclourà l'estiu de 1553 i el seu cost total serà de 1.014 lliures barcelonines.
 ==Notes==

@@ Línia 6: / Línia 6: @@
 Castell situat al sector sud de la badia de Roses, en un punt elevat al vessant sud del puig Rom i que acaba a la punta de la Poncella. Va substituir una antiga torre de probable origen medieval que havia quedat obsoleta i el seu principal ús era defensar l'entrada del port.
-El castell de la Trinitat de Roses és un magnífic exemple de fortalesa de costa, construït a mitjan segle XVI. Juntament amb la Ciutadella, són dues de les fortaleses més importants construïdes a Catalunya dins un vast programa de fortificació de les fronteres peninsulars impulsat per l’emperador Carles I. Ambdues formaven un conjunt defensiu i d’avituallament fonamental per a l’estratègia mediterrània i europea de l’Imperi espanyol d’època moderna.
+El '''castell de la Trinitat''' de Roses és un magnífic exemple de fortalesa de costa, construït a mitjan segle XVI. Juntament amb la Ciutadella, són dues de les fortaleses més importants construïdes a Catalunya dins un vast programa de fortificació de les fronteres peninsulars impulsat per l’emperador Carles I. Ambdues formaven un conjunt defensiu i d’avituallament fonamental per a l’estratègia mediterrània i europea de l’Imperi espanyol d’època moderna.
 L’escenari bèl·lic de l’època, amb la monarquia espanyola enfrontada amb l’Imperi turc i la monarquia francesa, i l’evolució i el perfeccionament de l’artilleria, va comportar una transformació radical de les fortificacions a la primera meitat del segle XVI. Roses, en ser dels primers llocs on es va intervenir, fou un camp de proves on s’experimentà la nova arquitectura militar.És un dels primeres exemples de fortalesa d'artilleria de costa i un edifici innovador respecte a l'època en què va ser concebut i construït. El 1544 es van iniciar les obres de la seva construcció, per ordre del rei Carles I, per tal de defensar la badia. El 1553 el perímetre murat ja està construït i faltava edificar l'interior.