Casimira Gil Sotero - Historial de revisió

Xe a 11:59, 1 oct 2015

2015-10-01T11:59:08Z

Xe a 12:05, 5 ago 2009

2009-08-05T12:05:15Z

83.60.64.214 a 11:13, 27 jul 2009

2009-07-27T11:13:33Z

83.60.64.214: Es crea la pàgina amb «
Va néixer a prop d'Ourense, a Galicia, el 1912. La seva família es dedicava al camp, tenia terres i el seu ofici fou la costura. Es va casar i va viur…».

2009-07-27T11:13:05Z

Es crea la pàgina amb «<blockquote><poem>Va néixer a prop d'Ourense, a Galicia, el 1912. La seva família es dedicava al camp, tenia terres i el seu ofici fou la costura. Es va casar i va viur…».

Pàgina nova

<blockquote><poem>Va néixer a prop d'Ourense, a Galicia, el 1912. La seva família es dedicava al camp, tenia terres i el seu ofici fou la costura. Es va casar i va viure tranquil·lament al poble fins que va esclatar la guerra. Tot va canviar aleshores. El seu home era mestre d'escola, d'una escola mixta, i fou perseguit amb una ordre de captura, sota pena de mort. En assabentar-se'n, ella va anar a casa dels seus pares i els va deixar els seus dos fills, un de 2 anys i mig i l'altre de 14 mesos, i es va reunir amb el seu home aquella mateixa nit al bosc. Van creuar la frontera amb Portugal, amagats per la foscor de la nit, però a Portugal els van detenir i el seu marit fou arrestat. Van estar divuit anys separats, set dels quals no van tenir cap mena de comunicació. Molta gent li deia que el seu home era mort, però ella sempre va dir que no.

Durant el presidi del seu home a Portugal, ella vivia amb els seus pares i l'anava a veure sempre que podia. Però anys després Madrid va firmar un tractat amb Portugal i els presos espanyols foren deportats a Madrid, primer, i després a França. Va estar en diferents camps de concentració francesos i, més tard, el van portar a treballar en un altre Camp, a Alemanya.

Després de moltes penúries es van retrobar a França, on van tornar a viure junts. Quan van poder tornar a Espanya van anara Barcelona i el seu home va publicar un llibre on recull totes les seves vivències. És precisament durant aquesta estada a Barcelona que coneixen Roses. Van venir a la població a passar·hi uns dies i els va agradar molt. Es van comprar un pis i es van establir a Roses definitivament. El lloc, per ells, tenia l'avantatge que estava ben bé al mig de la família. Uns eren a França i els altres, a Galicia.

El seu home va morir fa deu anys, però ella continua a Roses perquè, segons explica, aquí la gent es molt bona i molt acollidora, i sempre hi ha mantingut una bona relació. Segons diu, el millor de Roses són les persones que hi viuen, la seva gent. Persona de gran vitalitat, li agrada molt la muntanya i passejar per la platja.<ref>"La gent gran de Roses. Cent vides, mil històries (1903/1918)". Ajuntament de Roses, febrer de 2005</ref></poem></blockquote>

==Notes==
<references/>

[[Categoria: Segle XX]]
[[Categoria: Històries personals]]
[[Categoria: La guerra]]
[[Categoria: Esperança]]

←Versió més antiga		Revisió de 11:59, 1 oct 2015
Línia 1:		Línia 1:
		+	[[Imatge:CASIMIRA_GIL.jpg\|350px\|thumb\|dreta\|Casimira Gil/ Autora: Judith Ijsselstein]]
		+
	<blockquote><poem>Va néixer a prop d'Ourense, a Galícia, el 1912. La seva família es dedicava al camp, tenia terres i el seu ofici fou la costura. Es va casar i va viure tranquil·lament al poble fins que va esclatar la guerra. Tot va canviar aleshores. El seu home era mestre d'escola, d'una escola mixta, i fou perseguit amb una ordre de captura, sota pena de mort. En assabentar-se'n, ella va anar a casa dels seus pares i els va deixar els seus dos fills, un de 2 anys i mig i l'altre de 14 mesos, i es va reunir amb el seu home aquella mateixa nit al bosc. Van creuar la frontera amb Portugal, amagats per la foscor de la nit, però a Portugal els van detenir i el seu marit fou arrestat. Van estar divuit anys separats, set dels quals no van tenir cap mena de comunicació. Molta gent li deia que el seu home era mort, però ella sempre va dir que no.		<blockquote><poem>Va néixer a prop d'Ourense, a Galícia, el 1912. La seva família es dedicava al camp, tenia terres i el seu ofici fou la costura. Es va casar i va viure tranquil·lament al poble fins que va esclatar la guerra. Tot va canviar aleshores. El seu home era mestre d'escola, d'una escola mixta, i fou perseguit amb una ordre de captura, sota pena de mort. En assabentar-se'n, ella va anar a casa dels seus pares i els va deixar els seus dos fills, un de 2 anys i mig i l'altre de 14 mesos, i es va reunir amb el seu home aquella mateixa nit al bosc. Van creuar la frontera amb Portugal, amagats per la foscor de la nit, però a Portugal els van detenir i el seu marit fou arrestat. Van estar divuit anys separats, set dels quals no van tenir cap mena de comunicació. Molta gent li deia que el seu home era mort, però ella sempre va dir que no.

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
-<blockquote><poem>Va néixer a prop d'Ourense, a Galicia, el 1912. La seva família es dedicava al camp, tenia terres i el seu ofici fou la costura. Es va casar i va viure tranquil·lament al poble fins que va esclatar la guerra. Tot va canviar aleshores. El seu home era mestre d'escola, d'una escola mixta, i fou perseguit amb una ordre de captura, sota pena de mort. En assabentar-se'n, ella va anar a casa dels seus pares i els va deixar els seus dos fills, un de 2 anys i mig i l'altre de 14 mesos, i es va reunir amb el seu home aquella mateixa nit al bosc. Van creuar la frontera amb Portugal, amagats per la foscor de la nit, però a Portugal els van detenir i el seu marit fou arrestat. Van estar divuit anys separats, set dels quals no van tenir cap mena de comunicació. Molta gent li deia que el seu home era mort, però ella sempre va dir que no.
+<blockquote><poem>Va néixer a prop d'Ourense, a Galícia, el 1912. La seva família es dedicava al camp, tenia terres i el seu ofici fou la costura. Es va casar i va viure tranquil·lament al poble fins que va esclatar la guerra. Tot va canviar aleshores. El seu home era mestre d'escola, d'una escola mixta, i fou perseguit amb una ordre de captura, sota pena de mort. En assabentar-se'n, ella va anar a casa dels seus pares i els va deixar els seus dos fills, un de 2 anys i mig i l'altre de 14 mesos, i es va reunir amb el seu home aquella mateixa nit al bosc. Van creuar la frontera amb Portugal, amagats per la foscor de la nit, però a Portugal els van detenir i el seu marit fou arrestat. Van estar divuit anys separats, set dels quals no van tenir cap mena de comunicació. Molta gent li deia que el seu home era mort, però ella sempre va dir que no.
 Durant el presidi del seu home a Portugal, ella vivia amb els seus pares i l'anava a veure sempre que podia. Però anys  després Madrid va firmar un tractat amb Portugal i els presos espanyols foren deportats a Madrid, primer, i després a França. Va estar en diferents camps de concentració francesos i, més tard, el van portar a treballar en un altre camp, a Alemanya.
-Després de moltes penúries es van retrobar a França, on van tornar a viure junts. Quan van poder tornar a Espanya van anara Barcelona i el seu home va publicar un llibre on recull totes les seves vivències. És precisament durant aquesta estada a Barcelona que coneixen Roses. Van venir a la població a passar·hi uns dies i els va agradar molt.  Es van comprar un pis i es van establir a Roses definitivament. El lloc, per ells, tenia l'avantatge que estava ben bé al mig de la família. Uns eren a França i els altres, a Galicia.
+Després de moltes penúries es van retrobar a França, on van tornar a viure junts. Quan van poder tornar a Espanya van anar a Barcelona i el seu home va publicar un llibre on recull totes les seves vivències. És precisament durant aquesta estada a Barcelona que coneixen Roses. Van venir a la població a passar-hi uns dies i els va agradar molt.  Es van comprar un pis i es van establir a Roses definitivament. El lloc, per ells, tenia l'avantatge que estava ben bé al mig de la família. Uns eren a França i els altres, a Galícia.
-El seu home va morir fa deu anys, però ella continua a Roses perquè, segons explica, aquí la gent es molt bona i molt acollidora, i sempre hi ha mantingut una bona relació. Segons diu, el millor de Roses són les persones que hi viuen, la seva gent. Persona de gran vitalitat, li agrada molt la muntanya i passejar per la platja.<ref>"La gent gran de Roses. Cent vides, mil històries (1903/1918)". Ajuntament de Roses, febrer de 2005</ref></poem></blockquote>
+El seu home va morir fa deu anys, però ella continua a Roses perquè, segons explica, aquí la gent és molt bona i molt acollidora, i sempre hi ha mantingut una bona relació. Segons diu, el millor de Roses són les persones que hi viuen, la seva gent. Persona de gran vitalitat, li agrada molt la muntanya i passejar per la platja.<ref>"La gent gran de Roses. Cent vides, mil històries (1903/1918)". Ajuntament de Roses, febrer de 2005</ref></poem></blockquote>

Casimira Gil Sotero - Historial de revisió

Xe a 11:59, 1 oct 2015

Xe a 12:05, 5 ago 2009

83.60.64.214 a 11:13, 27 jul 2009

83.60.64.214: Es crea la pàgina amb «Va néixer a prop d'Ourense, a Galicia, el 1912. La seva família es dedicava al camp, tenia terres i el seu ofici fou la costura. Es va casar i va viur…».

83.60.64.214: Es crea la pàgina amb «
Va néixer a prop d'Ourense, a Galicia, el 1912. La seva família es dedicava al camp, tenia terres i el seu ofici fou la costura. Es va casar i va viur…».