Cases de la Perola - Historial de revisió

WikiSysop a 09:25, 8 maig 2012

2012-05-08T09:25:17Z

Havalina a 10:19, 5 març 2012

2012-03-05T10:19:41Z

WikiSysop a 18:30, 18 jul 2011

2011-07-18T18:30:49Z

WikiSysop a 18:28, 18 jul 2011

2011-07-18T18:28:00Z

Bàrbara a 16:41, 18 nov 2009

2009-11-18T16:41:13Z

Xe a 14:48, 11 set 2009

2009-09-11T14:48:50Z

Xe a 11:10, 11 set 2009

2009-09-11T11:10:58Z

Xe: /* Mapa */

2009-09-11T11:10:45Z

‎Mapa

Xe a 11:08, 11 set 2009

2009-09-11T11:08:52Z

Xe: Es crea la pàgina amb «Les '''cases de la Perola''' són quatre construccions de diferents cronologies i usos fetes sobre la platja del mateix nom. Entre aquestes hi destaca, per ser la més an…».

2009-09-11T11:07:56Z

Es crea la pàgina amb «Les '''cases de la Perola''' són quatre construccions de diferents cronologies i usos fetes sobre la platja del mateix nom. Entre aquestes hi destaca, per ser la més an…».

Pàgina nova

Les '''cases de la Perola''' són quatre construccions de diferents cronologies i usos fetes sobre la platja del mateix nom. Entre aquestes hi destaca, per ser la més antiga, una barraca on antigament s’hi tenyien les xarxes.

La barraca de [[la Perola]] és un edifici de planta quadrada cobert amb una teulada a un vessant. La façana dóna a la platja i, tot i que originalment la casa només tenia una porta, actualment en té dues i també s’hi ha obert una finestra. Els murs estan construït amb pedres de diverses formes i mides unides amb morter. En un moment indeterminat a aquest cos principal s’hi van unir dues estances independents, una a cada banda.

Actualment ja no s’hi tenyeixen xarxes a la Perola sinó que la barraca és una dependència del Grup d’Esports Nàutics (GEN) i la seu de l’escola de windsurf.

Al costat de la barraca hi ha tres cases que van ser construïdes sobre la platja en un intent de guanyar una nova línia al mar. Aquest procés urbanitzador no va tenir continuïtat i ara es troben aïllades i amenaçades d’enderroc per no complir amb l’actual llei de costes.

Una d’aquestes cases, la del número 66, antigament havia funcionat com a drassana vinculada al port.

==Notícies històriques==
La barraca de la Perola van ser construïda durant el segle XIX amb finalitats lligades a l’ofici de la pesca. A partir d’un document de l’Arxiu de la Confraria de Pescadors de Roses es coneix un establiment de l’any 1835 entre l’abat d’Amer i el gremi de pescadors de Roses on s’acorda la cessió d’un tros de terra per construir-hi una barraca per tenyir-hi les xarxes. En un registre de carrers de l’any 1873 s’esmenta l’existència de “una casa de tinte habitada en la Perola”.

El nom de la platja prové directament de l’ús que se’n feia ja que la Perola és el lloc on es tradicionalment es tenyien les xarxes. Aquest nom fa referència directa als bidons on es bullia l’aigua amb l’escorça de pi i el quitrà que s’utilitzaven per tenyir les xarxes de cotó o cànem.

Un cop finalitzat el procés les xarxes s’estenien a la platja.

[[Imatge:Creudencobertella1.jpg|350px|thumb|dreta|Part frontal del dolmen de la Creu d'en Cobertella]]
[[Imatge:Creudencobertella2.jpg|350px|thumb|dreta|El dolmen, de costat]]
[[Imatge:Creudencobertella3.jpg|350px|thumb|dreta|Part posterior del dolmen]]

El '''dolmen de la Creu d'en Cobertella''' és el monument megalític més gran de Catalunya, amb una antiguitat d'entre 3.500 i 3.000 anys a.C.

Està situat al [[paratge de la Casa Cremada]], és bastit en terreny pla però en una zona elevada, a l'extrem d'un vessant que baixa cap a la [[rec de la Quarantena]] pel cantó de ponent. El megàlit pren el nom de la masia que l'envolta, el [[mas de la Creu d'en Cobertella]]

És un megàlit d’inhumacions múltiples successives, reutilitzable des de la vora del túmul, del tipus sepulcre de corredor amb cambra de tendència trapezoïdal amb avantcambra . Està construït amb grans lloses de gneis granític, de densitat 2'6. La cambra està formada per 7 lloses laterals col·locades de manera que queden espais buits entre elles. La coberta, que fa 5'65 metres x 4'10 metres x 0'40 metres de gruix, es calcula que deu pesar unes 18 tones. La cambra amida interiorment 3’90 metres de llarg, per 3'20 metres d’ample, per 2’45 metres d’altura màxima. L'avantcambra està formada per dues lloses i coberta, i presenta una alçada menor que la de la cambra. Aquesta part del megàlit va ser reconstruïda.

Del corredor que precedia l’avantcambra no es conserva res. Sabem de la seva existència gràcies a l'excavació arqueològica que va deixar al descobert les ranures d’implantació a la roca mare on es fonamentaven les lloses verticals del corredor. Els treballs en el dolmen de la Creu d’en Cobertella van començar l’any 1943 de la mà d’August Panyella i Miquel Tarradell. L’any 1957 [[Francesc Riuró]] reprèn els treballs i és en aquest moment quan es descobreix les empremtes del corredor.

Tot el monument s'hauria atrinxerat en un túmul artificial de tendència circular, actualment desaparegut, que deuria ser un reompliment de terra i pedregam petit. Emmarcant el túmul, probablement es disposà una sèrie de pedres o blocs ajaguts que constituirien un anell de contenció exterior avui inapreciable. S'han identificat algunes cassoletes a les lloses de la cambra (a l'interior de la cambra i una a l'exterior de la llosa de capçalera). No hi ha consens entre els especialistes sobre si són rituals o d'origen natural.

Davant de l'avantcambra, a uns 2 metres, hi havia un gran basi granític ritual. Era de forma circular molt irregular amb la concavitat repicada de forma quadrangular. Entre els anys 1983 i 1987 va desaparèixer i s'en desconeix el parador actual.

Aquest dolmen forma part d'un conjunt megalític de tipologia variada en relació amb una àrea geogràfica centrada al paratge de la Casa Cremada.

==Notícies històriques==
Era ja conegut a l'Edat Mitjana. Al segle XIII apareix documentat com "pedre Coperte", "petra Coperta" i "petra Cooperta". Al segle XIX, el dolmen formava part de la masia que s'hi construí al voltant. Rematat i completat amb parets de pedra seca es feia servir de corral o estable.

L’any 1958 fou restaurat i es manté en bon estat tot i que al tractar-se d’una estructura molt pesada la seva estabilitat és fràgil. Per això s’han cercat els voltants per tal d’impedir que la gent i accedeixi i hi pugi al cim, tal com era habitual fins no fa massa temps.

==Localització==
Avinguda de Rhode s/n . 62-64-66

===Coordenades===
* '''UTM''': X=514980 Y= 4678722

===Mapa===

==Nivell de protecció==
C. Protecció patrimonial.

Objectes de protecció:
*Aspecte original dels edificis
*Forma i volum dels edificis
*Obertures i elements constructius originals
*Tècnica constructiva i tipologia dels materials utilitzats.
*Comunicació amb la platja.
*Les obres en els edificis inclosos en la categoria C contemplaran com a primera opció la conservació de l’element.
*En cas d’eliminació de l’element s’haurà de documentar gràfica i fotogràficament.

[[Categoria: Segle XIX]]
[[Categoria: Oficis]]
[[Categoria: Al mar]]
[[Categoria: Curiositat]]

←Versió més antiga		Revisió de 09:25, 8 maig 2012
Línia 1:		Línia 1:
−	[[Imatge:IMG0090.JPG\|350px\|thumb\|dreta\|(AMR, Col·lecció Reixach]]	+	[[Imatge:IMG0090.JPG\|350px\|thumb\|dreta\|La platja de la Perola (AMR, Col·lecció Reixach)]]
	[[Imatge:Cases_perola.JPG\|350px\|thumb\|dreta\|Les cases de la Perola. La barraca és l'edifici que queda a mà esquerra]]		[[Imatge:Cases_perola.JPG\|350px\|thumb\|dreta\|Les cases de la Perola. La barraca és l'edifici que queda a mà esquerra]]

@@ Línia 6: / Línia 6: @@
 La barraca de [[la Perola]] era un edifici de planta quadrada cobert amb una teulada a un vessant. La façana donava a la platja i, tot i que originalment la casa només tenia una porta, després en va tenir dues i també s’hi va obrir una finestra. Els murs estaven construïts amb pedres de diverses formes i mides unides amb morter. En un moment indeterminat a aquest cos principal s’hi van unir dues estances independents, una a cada banda.
-Actualment l'edifici ja no existeix, va ser enderrocat el mes de febrer de 2011. L'últim ús d'aquesta barraca va ser com a dependència del Grup d’Esports Nàutics (GEN) i seu de l’escola de windsurf.
+Actualment l'edifici ja no existeix, va ser enderrocat el mes de febrer de 2011. L'últim ús d'aquesta barraca va ser com a dependència del Grup d’Esports Nàutics (GEN) i seu de l’escola de [[windsurf]].
 Al costat del lloc on s'ubicava la barraca hi ha tres cases que van ser construïdes sobre la platja en un intent de guanyar una nova línia al mar. Aquest procés urbanitzador no va tenir continuïtat i ara es troben aïllades i amenaçades d’enderroc per no complir amb l’actual llei de costes.

@@ Línia 2: / Línia 2: @@
 [[Imatge:Cases_perola.JPG|350px|thumb|dreta|Les cases de la Perola. La barraca és l'edifici que queda a mà esquerra]]
-Les '''cases de la Perola''' són quatre construccions de diferents cronologies i usos fetes sobre la platja del mateix nom. Entre aquestes hi destaca, per ser la més antiga, una barraca on antigament s’hi tenyien les [[xarxes]].
+Les '''cases de la Perola''' eren quatre construccions de diferents cronologies i usos fetes sobre la platja del mateix nom. Entre elles, fins al moment de la seva demolició, hi destacava, per ser la més antiga, una barraca on antigament s’hi tenyien les [[xarxes]]. Actualment a la Perola queden 3 cases.
 La barraca de [[la Perola]] era un edifici de planta quadrada cobert amb una teulada a un vessant. La façana donava a la platja i, tot i que originalment la casa només tenia una porta, després en va tenir dues i també s’hi va obrir una finestra. Els murs estaven construïts amb pedres de diverses formes i mides unides amb morter. En un moment indeterminat a aquest cos principal s’hi van unir dues estances independents, una a cada banda.

←Versió més antiga		Revisió de 16:41, 18 nov 2009
Línia 1:		Línia 1:
		+	[[Imatge:IMG0090.JPG\|350px\|thumb\|dreta\|(AMR, Col·lecció Reixach]]
	[[Imatge:Cases_perola.JPG\|350px\|thumb\|dreta\|Les cases de la Perola. La barraca és l'edifici que queda a mà esquerra]]		[[Imatge:Cases_perola.JPG\|350px\|thumb\|dreta\|Les cases de la Perola. La barraca és l'edifici que queda a mà esquerra]]

←Versió més antiga		Revisió de 14:48, 11 set 2009
Línia 1:		Línia 1:
		+	[[Imatge:Cases_perola.JPG\|350px\|thumb\|dreta\|Les cases de la Perola. La barraca és l'edifici que queda a mà esquerra]]
		+
	Les '''cases de la Perola''' són quatre construccions de diferents cronologies i usos fetes sobre la platja del mateix nom. Entre aquestes hi destaca, per ser la més antiga, una barraca on antigament s’hi tenyien les xarxes.		Les '''cases de la Perola''' són quatre construccions de diferents cronologies i usos fetes sobre la platja del mateix nom. Entre aquestes hi destaca, per ser la més antiga, una barraca on antigament s’hi tenyien les xarxes.

@@ Línia 2: / Línia 2: @@
 [[Imatge:Cases_perola.JPG|350px|thumb|dreta|Les cases de la Perola. La barraca és l'edifici que queda a mà esquerra]]
-Les '''cases de la Perola''' són quatre construccions de diferents cronologies i usos fetes sobre la platja del mateix nom. Entre aquestes hi destaca, per ser la més antiga, una barraca on antigament s’hi tenyien les xarxes.
+Les '''cases de la Perola''' són quatre construccions de diferents cronologies i usos fetes sobre la platja del mateix nom. Entre aquestes hi destaca, per ser la més antiga, una barraca on antigament s’hi tenyien les [[xarxes]].
-La barraca de [[la Perola]] és un edifici de planta quadrada cobert amb una teulada a un vessant. La façana dóna a la platja i, tot i que originalment la casa només tenia una porta, actualment en té dues i també s’hi ha obert una finestra. Els murs estan construït amb pedres de diverses formes i mides unides amb morter. En un moment indeterminat a aquest cos principal s’hi van unir dues estances independents, una a cada banda.
+La barraca de [[la Perola]] era un edifici de planta quadrada cobert amb una teulada a un vessant. La façana donava a la platja i, tot i que originalment la casa només tenia una porta, després en va tenir dues i també s’hi va obrir una finestra. Els murs estaven construïts amb pedres de diverses formes i mides unides amb morter. En un moment indeterminat a aquest cos principal s’hi van unir dues estances independents, una a cada banda.
-Actualment ja no s’hi tenyeixen xarxes a la Perola sinó que la barraca és una dependència del Grup d’Esports Nàutics (GEN) i la seu de l’escola de windsurf.
+Actualment l'edifici ja no existeix, va ser enderrocat el mes de febrer de 2011. L'últim ús d'aquesta barraca va ser com a dependència del Grup d’Esports Nàutics (GEN) i seu de l’escola de windsurf.
-Al costat de la barraca hi ha tres cases que van ser construïdes sobre la platja en un intent de guanyar una nova línia al mar. Aquest procés urbanitzador no va tenir continuïtat i ara es troben aïllades i amenaçades d’enderroc per no complir amb l’actual llei de costes.
+Al costat del lloc on s'ubicava la barraca hi ha tres cases que van ser construïdes sobre la platja en un intent de guanyar una nova línia al mar. Aquest procés urbanitzador no va tenir continuïtat i ara es troben aïllades i amenaçades d’enderroc per no complir amb l’actual llei de costes.
 Una d’aquestes cases, la del número 66, antigament havia funcionat com a drassana vinculada al port.
@@ Línia 14: / Línia 14: @@
 ==Notícies històriques==
-La barraca de la Perola van ser construïda durant el segle XIX amb finalitats lligades a l’ofici de la pesca. A partir d’un document de l’Arxiu de la Confraria de Pescadors de Roses es coneix un establiment de l’any 1835 entre l’abat d’Amer i el gremi de pescadors de Roses on s’acorda la cessió d’un tros de terra per construir-hi una barraca per tenyir-hi les xarxes. En un registre de carrers de l’any 1873 s’esmenta l’existència de “una casa de tinte habitada en la Perola”.
+La barraca de la Perola van ser construïda durant el segle XIX amb finalitats lligades a l’ofici de la pesca. A partir d’un document de l’Arxiu de la Confraria de Pescadors de Roses es coneix un establiment de l’any 1835 entre l’abat d’Amer i el [[gremi de pescadors de Roses]] on s’acorda la cessió d’un tros de terra per construir-hi una barraca per tenyir-hi les xarxes. En un registre de carrers de l’any 1873 s’esmenta l’existència de “una casa de tinte habitada en la Perola”.
 El nom de la platja prové directament de l’ús que se’n feia ja que la Perola és el lloc on es tradicionalment es tenyien les xarxes. Aquest nom fa referència directa als bidons on es bullia l’aigua amb l’escorça de pi i el quitrà que s’utilitzaven per tenyir les xarxes de cotó o cànem.

@@ Línia 30: / Línia 30: @@
 Barraca de la Perola
 </googlemap>
 ==Nivell de protecció==

←Versió més antiga		Revisió de 11:10, 11 set 2009
Línia 26:		Línia 26:

	===Mapa===		===Mapa===
		+	<googlemap version="0.9" lat="42.259255" lon="3.180011" width="350" height="350" controls="large">
		+	42.258742, 3.18051
		+	Barraca de la Perola
		+	</googlemap>

	==Nivell de protecció==		==Nivell de protecció==

←Versió més antiga		Revisió de 11:08, 11 set 2009
Línia 17:		Línia 17:
	Un cop finalitzat el procés les xarxes s’estenien a la platja.		Un cop finalitzat el procés les xarxes s’estenien a la platja.

−	~~[[Imatge:Creudencobertella1.jpg\|350px\|thumb\|dreta\|Part frontal del dolmen de la Creu d'en Cobertella]]~~
−	~~[[Imatge:Creudencobertella2.jpg\|350px\|thumb\|dreta\|El dolmen, de costat]]~~
−	~~[[Imatge:Creudencobertella3.jpg\|350px\|thumb\|dreta\|Part posterior del dolmen]]~~
−
−	~~El '''dolmen de la Creu d'en Cobertella''' és el monument megalític més gran de Catalunya, amb una antiguitat d'entre 3.500 i 3.000 anys a.C.~~
−
−	Està situat al [[paratge de la Casa Cremada]], és bastit en terreny pla però en una zona elevada, a l'extrem d'un vessant que baixa cap a la [[rec de la Quarantena]] pel cantó de ponent. El megàlit pren el nom de la masia que l'envolta, el [[mas de la Creu d'en Cobertella]]
−
−
−	És un megàlit d’inhumacions múltiples successives, reutilitzable des de la vora del túmul, del tipus sepulcre de corredor amb cambra de tendència trapezoïdal amb avantcambra . Està construït amb grans lloses de gneis granític, de densitat 2'6. La cambra està formada per 7 lloses laterals col·locades de manera que queden espais buits entre elles. La coberta, que fa 5'65 metres x 4'10 metres x 0'40 metres de gruix, es calcula que deu pesar unes 18 tones. La cambra amida interiorment 3’90 metres de llarg, per 3'20 metres d’ample, per 2’45 metres d’altura màxima. L'avantcambra està formada per dues lloses i coberta, i presenta una alçada menor que la de la cambra. Aquesta part del megàlit va ser reconstruïda.
−
−	Del corredor que precedia l’avantcambra no es conserva res. Sabem de la seva existència gràcies a l'excavació arqueològica que va deixar al descobert les ranures d’implantació a la roca mare on es fonamentaven les lloses verticals del corredor. Els treballs en el dolmen de la Creu d’en Cobertella van començar l’any 1943 de la mà d’August Panyella i Miquel Tarradell. L’any 1957 [[Francesc Riuró]] reprèn els treballs i és en aquest moment quan es descobreix les empremtes del corredor.
−
−	Tot el monument s'hauria atrinxerat en un túmul artificial de tendència circular, actualment desaparegut, que deuria ser un reompliment de terra i pedregam petit. Emmarcant el túmul, probablement es disposà una sèrie de pedres o blocs ajaguts que constituirien un anell de contenció exterior avui inapreciable. S'han identificat algunes cassoletes a les lloses de la cambra (a l'interior de la cambra i una a l'exterior de la llosa de capçalera). No hi ha consens entre els especialistes sobre si són rituals o d'origen natural.
−
−	Davant de l'avantcambra, a uns 2 metres, hi havia un gran basi granític ritual. Era de forma circular molt irregular amb la concavitat repicada de forma quadrangular. Entre els anys 1983 i 1987 va desaparèixer i s'en desconeix el parador actual.
−
−	~~Aquest dolmen forma part d'un conjunt megalític de tipologia variada en relació amb una àrea geogràfica centrada al paratge de la Casa Cremada.~~
−
−	~~==Notícies històriques==~~
−	Era ja conegut a l'Edat Mitjana. Al segle XIII apareix documentat com "pedre Coperte", "petra Coperta" i "petra Cooperta". Al segle XIX, el dolmen formava part de la masia que s'hi construí al voltant. Rematat i completat amb parets de pedra seca es feia servir de corral o estable.
−
−	L’any 1958 fou restaurat i es manté en bon estat tot i que al tractar-se d’una estructura molt pesada la seva estabilitat és fràgil. Per això s’han cercat els voltants per tal d’impedir que la gent i accedeixi i hi pugi al cim, tal com era habitual fins no fa massa temps.

	==Localització==		==Localització==