Carles Pi-Sunyer - Historial de revisió

Xe a 20:06, 1 oct 2015

2015-10-01T20:06:52Z

Xe a 10:42, 15 ago 2014

2014-08-15T10:42:54Z

Xe a 10:42, 15 ago 2014

2014-08-15T10:42:28Z

Xe a 10:42, 15 ago 2014

2014-08-15T10:42:00Z

Xe a 10:39, 15 ago 2014

2014-08-15T10:39:25Z

Xe: /* Bibliografia */

2014-08-15T10:38:56Z

‎Bibliografia

Xe a 10:33, 15 ago 2014

2014-08-15T10:33:39Z

Xe a 10:32, 15 ago 2014

2014-08-15T10:32:23Z

Xe a 10:26, 15 ago 2014

2014-08-15T10:26:12Z

Xe a 10:25, 15 ago 2014

2014-08-15T10:25:14Z

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
 [[Imatge: carlespiperfil.jpg|350px|thumb|dreta| Carles Pi-Sunyer]]
- [[Imatge: caricaturashum.jpg|350px|thumb|dreta|Caricatura del dibuixant SHUM a Carles Pi-Sunyer]]
+[[Imatge: caricaturashum.jpg|350px|thumb|dreta|Caricatura del dibuixant SHUM a Carles Pi-Sunyer]]
-[[Imatge: Caricaturaquelus.jpg|350px|thumb|dreta|Caricatura de QUELUS a Carles Pi-Sunyer]]
 [[Imatge: pisunyer_roses.jpg|350px|thumb|dreta| Carles Pi-Sunyer a Roses amb la seva filla]]
 '''Carles Pi-Sunyer''' va néixer a Barcelona el 29 de febrer de 1888. Fill del metge rosinc [[Jaume Pi i Sunyer]] i Carolina Sunyer Quintana, fou un destacat polític i escriptor català a més d'enginyer industrial i economista. Entre els principals càrrecs polítics que ocupà s'hi compta l'alcaldia de Barcelona, la conselleria de finances de la Generalitat i també fou ministre de la República. Pel que fa la seva família, era germà d'[[August Pi-Sunyer]], [[Maria Pi-Sunyer]] i [[Santiago Pi-Sunyer]].

@@ Línia 43: / Línia 43: @@
 –Potser ja no la veuré mai més!<ref> [http://www.lletres.net/rovira/dd/?p=1242 VIII.13, Segona conversa amb Carles Pi i Sunyer] Antoni Rovira i Virgili. Els darrers dies de la Catalunya republicana, memòries sobre l'èxode català </ref>. </poem></blockquote>
-Finalment, cap a l'any 1980 les despulles de Carles Pi-Sunyer tornaren a Roses, lloc on ell desitjava ser enterrat i descansar així junt als altres membres de la seva família. En el mur del [[cementiri municipal]] hi ha reproduït un fragment d'aquest poema:
+Finalment, cap a l'any 1980, les despulles de Carles Pi-Sunyer tornaren a Roses, lloc on ell desitjava ser enterrat i descansar així junt als altres membres de la seva família. En el mur del [[cementiri municipal]] hi ha reproduït un fragment d'aquest poema:
 <blockquote><poem>La pau del cementiri. La llum clara,

@@ Línia 41: / Línia 41: @@
 –És la meva –remarca ell.
 I lentament, amb una entonació, no pas planyívola, ans bé coratjosa, afegeix:
-–Potser ja no la veuré mai més!
+–Potser ja no la veuré mai més!<ref> [http://www.lletres.net/rovira/dd/?p=1242 VIII.13, Segona conversa amb Carles Pi i Sunyer] Antoni Rovira i Virgili. Els darrers dies de la Catalunya republicana, memòries sobre l'èxode català </ref>. </poem></blockquote>
 <ref> [http://www.lletres.net/rovira/dd/?p=1242 VIII.13, Segona conversa amb Carles Pi i Sunyer] Antoni Rovira i Virgili. Els darrers dies de la Catalunya republicana, memòries sobre l'èxode català </ref>. </poem></blockquote>
 Finalment, cap a l'any 1980 les despulles de Carles Pi-Sunyer tornaren a Roses, lloc on ell desitjava ser enterrat i descansar així junt als altres membres de la seva família. En el mur del [[cementiri municipal]] hi ha reproduït un fragment d'aquest poema:

@@ Línia 26: / Línia 26: @@
 També descriu, des del seu record, els vestigis presents a l'Empordà dels pobles que l'habitaren en temps remots:
-<blockquote><poem>Dels cultes obscurs dels temps remots, en resten encara en aquell tros de terra nombrosos testimonis. Són les perafites, les pedres dretes o menhirs, probablement símbols de rituals màgics per tal d'assegurar les bones collites. I encara més els dolmens. Quants que n'hi ha a les contrades empordaneses! La gent creua, no sabent de quant temps enllà devien venir, que eren les coves per a amagar-se els alarbs; però de quants segles abans hi són aquelles pedres rituals! Quants cops de jove havia pujat a roses, fins a dalt de la muntanya, al lloc on hi ha el [[Dolmen de la Creu d'en Cobertella|dolmen de la Creu de Cobertella]], la que té la llosa plana més gran entre tots els de Catalunya. I, amb la vista de l'Empordà al davant, pensava en aquells temps remotíssims en què la nostra terra estigué habitada per una mena de gent, de la qual avui ens és tan difícil d'imaginar-nos els costums, la manera de pensar i de sentir. I quan devem portar dins el nostre inconscient de les seves emocions i creences! No tindríem encara una certa inclinació, en l'ordre de les idees, pels màgics encanteris?
+<blockquote><poem>Dels cultes obscurs dels temps remots, en resten encara en aquell tros de terra nombrosos testimonis. Són les perafites, les pedres dretes o menhirs, probablement símbols de rituals màgics per tal d'assegurar les bones collites. I encara més els dolmens. Quants que n'hi ha a les contrades empordaneses! La gent creua, no sabent de quant temps enllà devien venir, que eren les coves per a amagar-se els alarbs; però de quants segles abans hi són aquelles pedres rituals! Quants cops de jove havia pujat a roses, fins a dalt de la muntanya, al lloc on hi ha el [[Dolmen de la Creu d'en Cobertella|dolmen de la Creu de Cobertella]], la que té la llosa plana més gran entre tots els de Catalunya. I, amb la vista de l'Empordà al davant, pensava en aquells temps remotíssims en què la nostra terra estigué habitada per una mena de gent, de la qual avui ens és tan difícil d'imaginar-nos els costums, la manera de pensar i de sentir. I quan devem portar dins el nostre inconscient de les seves emocions i creences! No tindríem encara una certa inclinació, en l'ordre de les idees, pels màgics encanteris?<ref> Carles Pi-Sunyer. Una interpretació de l'Empordà. Extret de "Visions de Roses", revista de la Festa Major de 2002.</ref>. </poem></blockquote>
- <ref> Carles Pi-Sunyer. Una interpretació de l'Empordà. Extret de "Visions de Roses", revista de la Festa Major de 2002.</ref>. </poem></blockquote>
 També recorda costums particulars de la vila i formes de vida ja extingides.
-<blockquote><poem>Un dels records dels anys d'adolescència passats a Roses és veure als vespres aquells cors d'homes del poble, formant una rodona, seriosos, cantant al vespre (...)
+<blockquote><poem>Un dels records dels anys d'adolescència passats a Roses és veure als vespres aquells cors d'homes del poble, formant una rodona, seriosos, cantant al vespre (...)<ref> Carles Pi-Sunyer. Una interpretació de l'Empordà </ref>. </poem></blockquote>
- <ref> Carles Pi-Sunyer. Una interpretació de l'Empordà </ref>. </poem></blockquote>
 <blockquote><poem> Encara em sembla reveure a la plaça de la punta, al poble de roses, quan venien el peix a l'encant, aquelles dones que eren de les més consciencioses entre els compradors <ref> Carles Pi-Sunyer. Una interpretació de l'Empordà </ref>. </poem></blockquote>

@@ Línia 44: / Línia 44: @@
 I lentament, amb una entonació, no pas planyívola, ans bé coratjosa, afegeix:
 –Potser ja no la veuré mai més!
-<ref> [ VIII.13, Segona conversa amb Carles Pi i Sunyer http://www.lletres.net/rovira/dd/?p=1242] Antoni Rovira i Virgili. Els darrers dies de la Catalunya republicana, memòries sobre l'èxode català </ref>. </poem></blockquote>
+<ref> [http://www.lletres.net/rovira/dd/?p=1242 VIII.13, Segona conversa amb Carles Pi i Sunyer] Antoni Rovira i Virgili. Els darrers dies de la Catalunya republicana, memòries sobre l'èxode català </ref>. </poem></blockquote>
 Finalment, cap a l'any 1980 les despulles de Carles Pi-Sunyer tornaren a Roses, lloc on ell desitjava ser enterrat i descansar així junt als altres membres de la seva família. En el mur del [[cementiri municipal]] hi ha reproduït un fragment d'aquest poema:

@@ Línia 74: / Línia 74: @@
 * PI  SUNYER, Carles, Maria Pi Sunyer i el seu temps, Editorial Pòrtic, Barcelona, 1968
 *Revista de la Festa Major de Roses dels anys 2002 i 2006
-* [VIII.13 Segona conversa amb Carles Pi i Sunyer http://www.lletres.net/rovira/dd/?p=1242] Antoni Rovira i Virgili. Els darrers dies de la Catalunya republicana, memòries sobre l'èxode català
+* [http://www.lletres.net/rovira/dd/?p=1242 VIII.13 Segona conversa amb Carles Pi i Sunyer] Antoni Rovira i Virgili. Els darrers dies de la Catalunya republicana, memòries sobre l'èxode català
-* Testart i Guri, Albert. [Carles Pi i Sunyer: Una interpretació de l'Empordà des del projecte polític de l'exili republicà http://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/93513]. Actes Congrés sobre el Paisatge (vol. II), Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 2007 pp. 635 - 650.
+* Testart i Guri, Albert. [http://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/93513 Carles Pi i Sunyer: Una interpretació de l'Empordà des del projecte polític de l'exili republicà]. Actes Congrés sobre el Paisatge (vol. II), Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 2007 pp. 635 - 650.
 [[Categoria: Segle XX]]

@@ Línia 6: / Línia 6: @@
 '''Carles Pi-Sunyer''' va néixer a Barcelona el 29 de febrer de 1888. Fill del metge rosinc [[Jaume Pi i Sunyer]] i Carolina Sunyer Quintana, fou un destacat polític i escriptor català a més d'enginyer industrial i economista. Entre els principals càrrecs polítics que ocupà s'hi compta l'alcaldia de Barcelona, la conselleria de finances de la Generalitat i també fou ministre de la República. Pel que fa la seva família, era germà d'[[August Pi-Sunyer]], [[Maria Pi-Sunyer]] i [[Santiago Pi-Sunyer]].
-Abans de la [[guerra civil]] els Pi-Sunyer vingueren sovint a Roses, lloc d'origen de la família, i lloc on se sentien fortament arrelats. Hi passaren llargues temporades, sobretot durant la infància i adolescència dels germans. Amb la fi de la guerra Carles Pi-Sunyer s'exilià a França, després a Londres i finalment, l'any 1952 s'instal·là a Caracas (Veneçuela), lloc on morí el 15 de març de 1971.
+Abans de la [[Guerra Civil|guerra civil]] els Pi-Sunyer vingueren sovint a Roses, lloc d'origen de la família, i lloc on se sentien fortament arrelats. Hi passaren llargues temporades, sobretot durant la infància i adolescència dels germans. Amb la fi de la guerra Carles Pi-Sunyer s'exilià a França, després a Londres i finalment, l'any 1952 s'instal·là a Caracas (Veneçuela), lloc on morí el 15 de març de 1971.
 Carles Pi-Sunyer tingué una '''intensa i àmplia activitat literària''' que compren obres en diferents gèneres, des de la narració, a la poesia o bé l'assaig. El record de Roses, la vila d'on era originària la família, hi és molt present en algunes. És el cas de ''Maria Pi Sunyer i el seu temps'', en la qual evoca el record dels temps viscuts a Roses i on s'hi poden trobar descripcions dels paratges preferits de la vila de principis de segle XX:

@@ Línia 8: / Línia 8: @@
 Abans de la [[guerra civil]] els Pi-Sunyer vingueren sovint a Roses, lloc d'origen de la família, i lloc on se sentien fortament arrelats. Hi passaren llargues temporades, sobretot durant la infància i adolescència dels germans. Amb la fi de la guerra Carles Pi-Sunyer s'exilià a França, després a Londres i finalment, l'any 1952 s'instal·là a Caracas (Veneçuela), lloc on morí el 15 de març de 1971.
-Carles Pi-Sunyer tingué una intensa i àmplia activitat literària que compren obres en diferents gèneres, des de la narració, a la poesia o bé l'assaig. El record de Roses, la vila d'on era originària la família, hi és molt present en algunes. És el cas de "Maria Pi Sunyer i el seu temps", en la qual evoca el record dels temps viscuts a Roses i on s'hi poden trobar descripcions dels paratges preferits de la vila de principis de segle XX:
+Carles Pi-Sunyer tingué una '''intensa i àmplia activitat literària''' que compren obres en diferents gèneres, des de la narració, a la poesia o bé l'assaig. El record de Roses, la vila d'on era originària la família, hi és molt present en algunes. És el cas de ''Maria Pi Sunyer i el seu temps'', en la qual evoca el record dels temps viscuts a Roses i on s'hi poden trobar descripcions dels paratges preferits de la vila de principis de segle XX:
 <blockquote><poem>Un dels llocs preferits per a caminar-hi era per damunt de les muralles de l'antiga [[Ciutadella]], amb els baluards abatuts pels estralls dels setges. <ref> Carles Pi-Sunyer. Maria Pi Sunyer i el seu temps. </ref>. </poem></blockquote>
@@ Línia 20: / Línia 20: @@
 <blockquote><poem>Aviat vindria la nit, i les barcades, al mig del golf o per la banda de la [[Falconera]], calarien les xarxes. Hores de llarga espera entre calada i calada, en que els pescadors es condormirien en un son indecís <ref> Carles Pi-Sunyer. Maria Pi Sunyer i el seu temps. </ref>. </poem></blockquote>
-La concepció de Catalunya de Carles Pi-Sunyer està fortament lligada a Roses, lloc d'origen de la seva família, i l'Empordà, ja que s'inscriu dins del corrent de pensament en el qual el territori esdevé un element clau en la personalitat nacional del país i sense la qual la realitat catalana no seria la mateixa<ref> Testart i Guri, Albert. Carles Pi i Sunyer: Una interpretació de l'Empordà des del projecte polític de l'exili republicà  p.635</ref>. A l'obra "Una interpretació de l'Empordà" Pi-Sunyer torna a posar Roses al centre del seu record de l'Empordà, amb l'enyorança del qui se sent lluny de casa.
 <blockquote><poem>Un destí esquerp m'ha portat lluny de l'Empordà, a l'altra banda del mar. I d'un mar més ample que aquell que ja des de menut mirava de la platja de Roses. Més de trenta anys fa que en sortia; com recordo encara aquell paisatge: les muntanyes, la plana, la costa, el mar fins a la llunyania!<ref> Carles Pi-Sunyer. Una interpretació de l'Empordà </ref>. </poem></blockquote>
 <blockquote><poem>A Roses m'agradava de pujar fins a la [[font dels Miquelets]], a mig aire del turó del puig Rom. Allà, des de sora uns pins -que avui ja no hi són- podia veure's, com en un panorama, tot l'Alt Empordà. <ref>Carles Pi-Sunyer. Una interpretació de l'Empordà</ref>. </poem></blockquote>