Carles Fages de Climent - Historial de revisió

Xe a 09:04, 16 jul 2014

2014-07-16T09:04:34Z

Xe a 09:02, 16 jul 2014

2014-07-16T09:02:24Z

Xe: /* Enllaços externs */

2014-07-16T09:01:41Z

‎Enllaços externs

Xe a 09:00, 16 jul 2014

2014-07-16T09:00:35Z

Xe a 09:00, 16 jul 2014

2014-07-16T09:00:07Z

Xe: Es crea la pàgina amb « Carles Fages de Climent/ By Magí Fages via Wikimedia Commons '''Carles Fages de Climent i de Climent Contreras''' v...».

2014-07-16T08:59:31Z

Es crea la pàgina amb « Carles Fages de Climent/ By Magí Fages via Wikimedia Commons '''Carles Fages de Climent i de Climent Contreras''' v...».

Pàgina nova

[[Imatge: FagesdeCliment.jpg|350px|thumb|dreta| Carles Fages de Climent/ By Magí Fages via Wikimedia Commons]]

'''Carles Fages de Climent i de Climent Contreras''' va ser un escriptor i poeta empordanès que va néixer a Figueres l'any 1902, ciutat on morí el 1968. Fruit de la unió de dues importants famílies empordaneses, va passar la seva infància a la casa pairal de [[Castelló d'Empúries]] fins que se'n va anar a cursar batxillerat a Barcelona. Al llarg de la seva vida va viure a cavall entre Barcelona i l'[[Empordà]].

Va iniciar la seva activitat literària molt jove, centrada principalment en la poesia. Posteriorment cultivà altres gèneres com la novel·la o el teatre de forma igualment magistral. La seva obra es caracteritza sobretot per una gran influència del corrent noucentista, del qual n'adopta l'ús de les fonts clàssiques i la mitificació literària del seu lloc d'origen: l'Empordà.

El municipi de Roses apareix en diferents ocasions dins l'obra de Fages de Climent . En el llibre ''Tamarius i Roses'' incorpora un poema que anomena ''Roses'' en el qual relata l'arribada dels primers pobladors tot evocant la mitologia i la llegenda:

<blockquote><poem>
Cantaré la glòria dels Rhodis herois, que a la primeria,
foren arribats tot damunt les ones brodades d'escuma,
vinguts d'altra terra, la millor del món. I en veure la nostra
els semblà talment com si llur camí fos estat de somni.<ref> Atles literari de les terres de Girona http://www.atlesliterari.cat/atlesWeb/faces/textes.jsp?idRaco=217</ref></poem></blockquote>

En un altre poema anomenat ''La mar rosinca'', que es troba en el recull de composicions ''Sonets, primer i segon llibre''; fa una descripció farcida de símbols de l'entorn de la badia

<blockquote><poem>
Roses! Urbs ressorgent que t'agomboles
en llac precís, mirall del de Banyoles.
Vent gris, escuma verda i aigua blava,
sorres d'or i madeixa que s'arruga
als trifolis maragda de la Muga,
laberíntics canals d'Empúriabrava! <ref> Atles literari de les terres de Girona http://www.atlesliterari.cat/atlesWeb/faces/textes.jsp?idRaco=217 </ref></poem></blockquote>

A les seva novel·la ''Climent'' també hi apareix Roses. En aquesta ocasió Fages de Climent fa una descripció del paisatge a l'entorn de l'antic camí de [[Selva de Mar]], al seu pas pel terme de Roses, fins arribar al [[coll de Sant Genís]].

<blockquote><poem>
Llavors el viatge de Castelló d'Empúries a la Selva era de ben mal passar. És tan bell, però, que ara reca poder-lo fer de pressa. Travessats els aiguamolls de la Muga, fins a les portes de Roses, amunt, amunt, per un camí de cabres a llom del Moro, seguit del majordom, fent de mosso de peu, hi posaven tres hores llargues fins a dalt de la carena. En algun revolt, apareix ja algun fragment del grandiós golf de Lleó, contrastant amb la joguina del de Roses, que la ratlla de sorra de la platja ressegueix a cordill. De dalt de tot estant, el panorama és punyent i viu de tan lluminós. Les muntanyes, en talús, amb arestes de piràmide, eren grises i daurades, escalonant-se en un deliri de domeny dels vells conreadors, per les feixes de vinyes, avui inermes, sobreposades, amb marges i parets seques. <ref>Atles literari de les terres de Girona http://www.atlesliterari.cat/atlesWeb/faces/textes.jsp;jsessionid=107FEBF7BB26FD5FF0D17516757F7CFD.beta?idRaco=303 </ref></poem></blockquote>

A la mateixa novel·la Climent també hi apareix la cala [[Montjoi]] i el [[mas de Montjoi de baix]], que fins no fa massa encara conservava dempeus la torre que descriu Fages de Climent

<blockquote><poem>
Montjoi és la més clara meravella de la costa de Roses. Tallant el ràpid talús de les vertents d'una vall, la mar se n'entra una mica i forma una cala graciosa i precisa, cenyida d'una petita platja. Enmig de vinyes i suredes, un petit mas, a redós d'una torre ennegrida, vigilant el perill que algun vell pirata sentimental decideixi acampar-hi, per a morir en terra, tot veient passar les veles damunt la blava ratlla horitzontal.<ref> Atles literari de les terres de Girona http://www.atlesliterari.cat/atlesWeb/faces/textes.jsp?idRaco=121&idText=647 </ref></poem></blockquote>

Finalment, a ''Vila-sacra, capital del món'', Fages de Climent especula sobre el què hagués passat si Pere el Catòlic hagués vençut a la batalla de Muret. Arran d'aquest fet també imagina com seria el port Roses.

<blockquote><poem>
Al cor del port de Roses hi cabrien, plegades, les esquadres de Rússia, Anglaterra, el Japó i els Estats Units, a més de la nostra, presidida per la famosa barca de plata del comte d'Empúries -que sempre la tenia empenyorada als jueus-, amb passatges subterranis de Roses al Port de la Selva i de Montgó fins a l'Estartit.<ref> Atles literari de les terres de Girona http://www.atlesliterari.cat/atlesWeb/faces/textes.jsp?idRaco=217&idText=646</ref></poem></blockquote>

Carles Fages de Climent fou un personatge que es caracteritzà per donar una aparença d'estar sempre fora de lloc, ja que sovint anava contra el corrent polític imperant a cada moment. Per aquest motiu la seva oberta durant molts anys no va ser reconeguda pels seus contemporanis. Tant és que Salvador Dalí, amic seu, en conèixer la seva mort en va dir: <poem> Quan es conegui l'obra de Fages de Climent, es veurà que ha tractat els problemes universals a través del ultralocal i provincial, que és el nostre meravellós Empordà. En la iconografia i en l'etnologia empordanesa serà una de les figures més grans que hem tingut<ref>Bonancia, Gil "Fages de Climent visto por Salvador Dalí" a Revista de Girona, nº45, Girona, pàg. 28 </ref></poem>

===Notes===
<references/>

==Enllaços externs==

* [http://ca.wikipedia.org/wiki/Carles_Fages_de_Climent Article de Fages de Climent a la Viquipèdia]
*[ http://www.atlesliterari.cat/ Altes literari de les terres de Girona.]
* [http://fagesdecliment.com/inici/ Web monogràfica de la vida i obra de Fages de Climent]

[[Categoria: Segle XX]]
[[Categoria:Literatura]]
[[Categoria: La badia]]
[[Categoria: Paisatge físic ]]
[[Categoria: Privilegi]]

←Versió més antiga		Revisió de 09:02, 16 jul 2014
Línia 43:		Línia 43:


−	Carles Fages de Climent fou un personatge que es caracteritzà per donar una aparença d'estar sempre fora de lloc, ja que sovint anava contra el corrent polític imperant a cada moment. Per aquest motiu la seva oberta durant molts anys no va ser reconeguda pels seus contemporanis. Tant és que Salvador Dalí, amic seu, en conèixer la seva mort en va dir: ~~<poem>~~ Quan es conegui l'obra de Fages de Climent, es veurà que ha tractat els problemes universals a través del ultralocal i provincial, que és el nostre meravellós Empordà. En la iconografia i en l'etnologia empordanesa serà una de les figures més grans que hem tingut<ref>Bonancia, Gil "Fages de Climent visto por Salvador Dalí" a Revista de Girona, nº45, Girona, pàg. 28 </ref~~></poem~~>	+	Carles Fages de Climent fou un personatge que es caracteritzà per donar una aparença d'estar sempre fora de lloc, ja que sovint anava contra el corrent polític imperant a cada moment. Per aquest motiu la seva oberta durant molts anys no va ser reconeguda pels seus contemporanis. Tant és que Salvador Dalí, amic seu, en conèixer la seva mort en va dir: ''Quan es conegui l'obra de Fages de Climent, es veurà que ha tractat els problemes universals a través del ultralocal i provincial, que és el nostre meravellós Empordà. En la iconografia i en l'etnologia empordanesa serà una de les figures més grans que hem tingut''<ref>Bonancia, Gil "Fages de Climent visto por Salvador Dalí" a Revista de Girona, nº45, Girona, pàg. 28 </ref>

←Versió més antiga		Revisió de 09:04, 16 jul 2014
Línia 30:		Línia 30:

	<blockquote><poem> Llavors el viatge de Castelló d'Empúries a la Selva era de ben mal passar. És tan bell, però, que ara reca poder-lo fer de pressa. Travessats els aiguamolls de la Muga, fins a les portes de Roses, amunt, amunt, per un camí de cabres a llom del Moro, seguit del majordom, fent de mosso de peu, hi posaven tres hores llargues fins a dalt de la carena. En algun revolt, apareix ja algun fragment del grandiós golf de Lleó, contrastant amb la joguina del de Roses, que la ratlla de sorra de la platja ressegueix a cordill. De dalt de tot estant, el panorama és punyent i viu de tan lluminós. Les muntanyes, en talús, amb arestes de piràmide, eren grises i daurades, escalonant-se en un deliri de domeny dels vells conreadors, per les feixes de vinyes, avui inermes, sobreposades, amb marges i parets seques. <ref>Atles literari de les terres de Girona http://www.atlesliterari.cat/atlesWeb/faces/textes.jsp;jsessionid=107FEBF7BB26FD5FF0D17516757F7CFD.beta?idRaco=303 </ref></poem></blockquote>		<blockquote><poem> Llavors el viatge de Castelló d'Empúries a la Selva era de ben mal passar. És tan bell, però, que ara reca poder-lo fer de pressa. Travessats els aiguamolls de la Muga, fins a les portes de Roses, amunt, amunt, per un camí de cabres a llom del Moro, seguit del majordom, fent de mosso de peu, hi posaven tres hores llargues fins a dalt de la carena. En algun revolt, apareix ja algun fragment del grandiós golf de Lleó, contrastant amb la joguina del de Roses, que la ratlla de sorra de la platja ressegueix a cordill. De dalt de tot estant, el panorama és punyent i viu de tan lluminós. Les muntanyes, en talús, amb arestes de piràmide, eren grises i daurades, escalonant-se en un deliri de domeny dels vells conreadors, per les feixes de vinyes, avui inermes, sobreposades, amb marges i parets seques. <ref>Atles literari de les terres de Girona http://www.atlesliterari.cat/atlesWeb/faces/textes.jsp;jsessionid=107FEBF7BB26FD5FF0D17516757F7CFD.beta?idRaco=303 </ref></poem></blockquote>
		+

	A la mateixa novel·la Climent també hi apareix la cala [[Montjoi]] i el [[mas de Montjoi de baix]], que fins no fa massa encara conservava dempeus la torre que descriu Fages de Climent		A la mateixa novel·la Climent també hi apareix la cala [[Montjoi]] i el [[mas de Montjoi de baix]], que fins no fa massa encara conservava dempeus la torre que descriu Fages de Climent

@@ Línia 53: / Línia 53: @@
 * [http://ca.wikipedia.org/wiki/Carles_Fages_de_Climent Article de Fages de Climent a la Viquipèdia]
-*[ http://www.atlesliterari.cat/ Altes literari de les terres de Girona.]
+* [http://www.atlesliterari.cat/ Altes literari de les terres de Girona.]
 * [http://fagesdecliment.com/inici/ Web monogràfica de la vida i obra de Fages de Climent]

@@ Línia 29: / Línia 29: @@
 <blockquote><poem> Llavors el viatge de Castelló d'Empúries a la Selva era de ben mal passar. És tan bell, però, que ara reca poder-lo fer de pressa. Travessats els aiguamolls de la Muga, fins a les portes de Roses, amunt, amunt, per un camí de cabres a llom del Moro, seguit del majordom, fent de mosso de peu, hi posaven tres hores llargues fins a dalt de la carena. En algun revolt, apareix ja algun fragment del grandiós golf de Lleó, contrastant amb la joguina del de Roses, que la ratlla de sorra de la platja ressegueix a cordill. De dalt de tot estant, el panorama és punyent i viu de tan lluminós. Les muntanyes, en talús, amb arestes de piràmide, eren grises i daurades, escalonant-se en un deliri de domeny dels vells conreadors, per les feixes de vinyes, avui inermes, sobreposades, amb marges i parets seques. <ref>Atles literari de les terres de Girona http://www.atlesliterari.cat/atlesWeb/faces/textes.jsp;jsessionid=107FEBF7BB26FD5FF0D17516757F7CFD.beta?idRaco=303  </ref></poem></blockquote>
 <blockquote><poem>
 Llavors el viatge de Castelló d'Empúries a la Selva era de ben mal passar. És tan bell, però, que ara reca poder-lo fer de pressa. Travessats els aiguamolls de la Muga, fins a les portes de Roses, amunt, amunt, per un camí de cabres a llom del Moro, seguit del majordom, fent de mosso de peu, hi posaven tres hores llargues fins a dalt de la carena. En algun revolt, apareix ja algun fragment del grandiós golf de Lleó, contrastant amb la joguina del de Roses, que la ratlla de sorra de la platja ressegueix a cordill. De dalt de tot estant, el panorama és punyent i viu de tan lluminós. Les muntanyes, en talús, amb arestes de piràmide, eren grises i daurades, escalonant-se en un deliri de domeny dels vells conreadors, per les feixes de vinyes, avui inermes, sobreposades, amb marges i parets seques. <ref>Atles literari de les terres de Girona http://www.atlesliterari.cat/atlesWeb/faces/textes.jsp;jsessionid=107FEBF7BB26FD5FF0D17516757F7CFD.beta?idRaco=303  </ref></poem></blockquote>
 A la mateixa novel·la Climent també hi apareix la cala [[Montjoi]] i el [[mas de Montjoi de baix]], que fins no fa massa encara conservava dempeus la torre que descriu Fages de Climent

@@ Línia 4: / Línia 4: @@
 Va iniciar la seva activitat literària molt jove, centrada principalment en la poesia. Posteriorment cultivà altres gèneres com la novel·la o el teatre de forma igualment magistral. La seva obra es caracteritza sobretot per  una gran influència del corrent noucentista, del qual n'adopta l'ús de les fonts clàssiques i la mitificació literària del seu lloc d'origen: l'Empordà.
 El municipi de Roses apareix en diferents ocasions dins l'obra de Fages de Climent . En el llibre ''Tamarius i Roses'' incorpora un poema que anomena ''Roses'' en el qual relata l'arribada dels primers pobladors tot evocant la mitologia i la llegenda:
-<blockquote><poem>
+<blockquote><poem>Cantaré la glòria dels Rhodis herois, que a la primeria,
- Cantaré la glòria dels Rhodis herois, que a la primeria,
 foren arribats tot damunt les ones brodades d'escuma,
 vinguts d'altra terra, la millor del món. I en veure la nostra