Cap de Creus - Historial de revisió

WikiSysop a 11:38, 27 des 2011

2011-12-27T11:38:04Z

WikiSysop: Revertides les edicions de 80.58.205.48 (discussió). S'ha recuperat la darrera versió de l'usuari 80.36.252.94

2011-03-08T18:54:37Z

Revertides les edicions de 80.58.205.48 (discussió). S'ha recuperat la darrera versió de l'usuari 80.36.252.94

Mostra els canvis

80.58.205.48 a 16:51, 8 març 2011

2011-03-08T16:51:12Z

80.58.205.48 a 16:48, 8 març 2011

2011-03-08T16:48:53Z

80.58.205.48: Contingut canviat per «onde me folle ta madre ijo de putaaaaa!!! Fitxer:re-fea[1]».

2011-03-08T16:47:53Z

Contingut canviat per «onde me folle ta madre ijo de putaaaaa!!! [[Fitxer:re-fea[1]]]».

Mostra els canvis

80.36.252.94 a 09:16, 7 abr 2010

2010-04-07T09:16:40Z

Bàrbara a 18:08, 28 ago 2009

2009-08-28T18:08:15Z

88.7.211.128 a 11:56, 1 jul 2009

2009-07-01T11:56:56Z

88.7.211.128 a 11:55, 1 jul 2009

2009-07-01T11:55:44Z

88.7.211.128 a 11:53, 1 jul 2009

2009-07-01T11:53:49Z

@@ Línia 32: / Línia 32: @@
 [[Imatge:Astragalus massiliensis.jpg|350px|thumb|dreta|Astragalus massiliensis]]
-És un indret ric en diverses espècies, adaptades a les condicions ambientals, entre elles la forta tramuntana.
+És un indret ric en diverses espècies, adaptades a les condicions ambientals, entre elles la forta [[tramuntana]].
-La imponent península del cap de Creus pot semblar una construcció casual, però no podia ser d'altra manera. Els Pirineus es neguen a desaparèixer mar endins sense oferir resistència, i les muntanyes s'ofeguen a poc a poc i creen una immensa península capaç de fer front a la mar més brava. Plantes, animals i homes s'han afanyat a conquerir aquestes terres, de fesomia castigada per una tramuntana seca que colpeja sense treva el seu perfil eixut i abrupte.
+La imponent península del cap de Creus pot semblar una construcció casual, però no podia ser d'altra manera. Els Pirineus es neguen a desaparèixer mar endins sense oferir resistència, i les muntanyes s'ofeguen a poc a poc i creen una immensa península capaç de fer front a la mar més brava. Plantes, animals i homes s'han afanyat a conquerir aquestes terres, de fesomia castigada per una [[tramuntana seca]] que colpeja sense treva el seu perfil eixut i abrupte.
 Quan acaba l'hivern, en quatre dies el bon temps esquitxa les muntanyes de colors. Floreixen de cop la farigola, el tomanyí i les estepes, i tantes altres plantes que aprofiten una primavera que sempre sembla tenir massa pressa. Per uns quants dies, el cap de Creus sembla un immens jardí botànic, on cada raconet és una rocalla natural amb les seves plantes aromàtiques. Cotolius i cogullades aprofiten la bonança per agambar la família sota una mata i, silenciosament, apareixen una bassa o un estanyet a qualsevol racó. Aquí, l'aigua abundant és gairebé un miracle, i l'afloració dels estanyets, tot un esclat de vida ben aprofitada.
@@ Línia 40: / Línia 40: @@
 El cap de Creus s'obre al mar, però també és veritat que a dins hi ha terra eixuta. Terra de vinya i d'oliveres, i de feixes abandonades que marquen l'existència d'antics conreus. Un paisatge de mata baixa, on els boscos espessos han anat desapareixent amb el temps. Els conreus, les pastures i els incendis han reprimit qualsevol intent de recuperació i ara la natura sembla conformada a no aixecar el cap gaire més enllà d'un parell de pams. Als cims només queden testimonis muts d'altres èpoques, arbres mesells que han aguantat la cremor del foc i la força del vent. A les valls, en canvi, encara és possible trobar-hi bosquets ufanosos, petits reductes de verdor on poden criar tranquil·lament les mallerengues i els tudons.
-A les zones afectades per la tramuntana les plantes s'han adaptat estirant-se a terra, allargant-se i aplanant tot el cos per oposar la mínima resistència a l'acció del vent. És així com els càdecs, els coixins de monja i els caps d'ase han pres la seva forma actual. I són aquestes condicions tan dures i especials han afavorit fins i tot l'aparició d'endemismes. L'exemple més notori és ''Seseli farrenyi'', una petita umbel·lífera escassa i desconeguda, patrimoni exclusiu de la flora del cap de Creus.
+A les zones afectades per la [[tramuntana]] les plantes s'han adaptat estirant-se a terra, allargant-se i aplanant tot el cos per oposar la mínima resistència a l'acció del vent. És així com els càdecs, els coixins de monja i els caps d'ase han pres la seva forma actual. I són aquestes condicions tan dures i especials han afavorit fins i tot l'aparició d'endemismes. L'exemple més notori és ''Seseli farrenyi'', una petita umbel·lífera escassa i desconeguda, patrimoni exclusiu de la flora del cap de Creus.
 Plantes més caraterístiques:
 <poem>
 Endèmiques:
-Sèseli ferreny o sèseli major del Cap de Creus, ''Seseli elatum farrenyi''
+[[Sèseli ferreny]] o sèseli major del Cap de Creus, ''Seseli elatum farrenyi''
 Limoni (''Limonium geronense')'
@@ Línia 54: / Línia 54: @@
 </poem>
-L'activitat humana i els factors climàtics del Cap de Creus condicionen la seva coberta vegetal. Per una banda, cal tenir present que bona part del terreny no és més que una vinya immensa i abandonada, assentada sobre bancals sostinguts per murs de pedra i, per altra banda, que l'ús de l'espai per al pastoreig a ocasionat repetits incendis que han marcat el paisatge. A més, la freqüència i persistència de vent fort, sobre tot de tramuntana, que asseca l'ambient i aporta salinitat a les plantes i al sòl, condiciona una peculiar vegetació que s'adapta a l'entorn.
+L'activitat humana i els factors climàtics del Cap de Creus condicionen la seva coberta vegetal. Per una banda, cal tenir present que bona part del terreny no és més que una vinya immensa i abandonada, assentada sobre bancals sostinguts per murs de pedra i, per altra banda, que l'ús de l'espai per a la pastura ha ocasionat repetits incendis que han marcat el paisatge. A més, la freqüència i persistència de vent fort, sobre tot de tramuntana, que asseca l'ambient i aporta salinitat a les plantes i al sòl, condiciona una peculiar vegetació que s'adapta a l'entorn.
 Les espècies arbòries no ocupen gaire extensió; les més freqüents són el pi (''Pinus halepensis''), el pi pinyoner (''Pinus pinea'') y la surera (''Quercus suber''). De forma molt puntual, en algunes rieres trobem l'om (''Ulmus minor''), el freixe (''Fraxinus angustifolia''), el vern (''Alnus glutinosa''), l'avellaner (''Corylus avellana'') o els salzes (''Salix sp.''). Als llocs més ombrívols i abrigats tenim l'alsina (''Quercus ilex'') i el roure (''Quercus humilis''). Els arbusts i les males herbes ocupen la major part de la superfície i les espécies més freqüents son el planter (''Pistacia lentiscus''), el ginebrot (''Juniperus oxycedrus''), el bruc blanc i d'escombres (''Erica arborea'' i ''E. scoparia''), l'estepa negra, la borrera i la fina (''Cistus monspeliensis'', ''C. salviifolius'' i ''C. albidus''), a més de l'argelaga negra (''Calicotome spinosa'').

←Versió més antiga		Revisió de 16:51, 8 març 2011
Línia 2:		Línia 2:


−	[~~[Fitxer~~:re-fea~~[1]~~.jpg]]	+	[http://www.google.es/imgres?imgurl=http://2.bp.blogspot.com/_5kNnMw7lpRo/S8h7pmURxxI/AAAAAAAAAEI/Ei0Eu9s_ar8/s1600/re-fea%255B1%255D.jpg&imgrefurl=http://cantemoscontraellos.blogspot.com/2010_04_01_archive.html&usg=__BBy4vX8iSsCh6leDTEJ7KM6sH_s=&h=494&w=600&sz=53&hl=es&start=0&zoom=1&tbnid=X2HXRr7IQQh25M:&tbnh=133&tbnw=165&ei=NV52TdnKM8acOofI_NIF&prev=/images%3Fq%3Dtia%2Bfea%26hl%3Des%26biw%3D1280%26bih%3D837%26gbv%3D2%26tbs%3Disch:1&itbs=1&iact=rc&dur=278&oei=NV52TdnKM8acOofI_NIF&page=1&ndsp=41&ved=1t:429,r:0,s:0&tx=57&ty=75]

←Versió més antiga		Revisió de 16:48, 8 març 2011
Línia 1:		Línia 1:
	onde me folle ta madre ijo de putaaaaa!!!		onde me folle ta madre ijo de putaaaaa!!!

−	[[Fitxer:re-fea[1]]]	+
		+	[[Fitxer:re-fea[1].jpg]]

←Versió més antiga		Revisió de 09:16, 7 abr 2010
Línia 24:		Línia 24:

	Avui, com els megalits petris, les terrasses són el testimoni mut del pas del temps: cultures que arriben, floreixen, inventen, construeixen i després, es transformen deixant enrere empremtes de pedra. I certament, el massís del Cap de Creus és un enorme museu natural de pedra, i una de les seves joies és el Monestir de Sant Pere de Rodes, que durant gairebé mil anys va reunir el poder religiós, civil i penal que va exercir sobre els pobladors d'aquesta zona. Les pestes, els pirates i finalment la guerra amb els francesos a principis del s.XIX van deixar buits els murs d'aquest referent del romànic català.<ref>''[http://www.cbrava.com/cat/articles/capcreus_museu_de_pedra.php El Cap de Creus, museu de pedra]. CapCreusOnline</ref></poem></blockquote>		Avui, com els megalits petris, les terrasses són el testimoni mut del pas del temps: cultures que arriben, floreixen, inventen, construeixen i després, es transformen deixant enrere empremtes de pedra. I certament, el massís del Cap de Creus és un enorme museu natural de pedra, i una de les seves joies és el Monestir de Sant Pere de Rodes, que durant gairebé mil anys va reunir el poder religiós, civil i penal que va exercir sobre els pobladors d'aquesta zona. Les pestes, els pirates i finalment la guerra amb els francesos a principis del s.XIX van deixar buits els murs d'aquest referent del romànic català.<ref>''[http://www.cbrava.com/cat/articles/capcreus_museu_de_pedra.php El Cap de Creus, museu de pedra]. CapCreusOnline</ref></poem></blockquote>
		+
		+	==Fons marí==

@@ Línia 161: / Línia 161: @@
 [[Categoria: Cap de Creus]]
 [[Categoria: Litoral rocòs i platges]]
-[[Categoria: El regne vegetal]]
+[[Categoria: El medi vegetal]]
-[[Categoria: El regne animal]]
+[[Categoria: El medi animal]]

@@ Línia 111: / Línia 111: @@
 "Nit a cap de Creus", de Josep Maria de Sagarra, dins ''Àncores i estrelles'', a "Obres Completes, Poesia".
-−
 ===Panoràmica en un dia clar===
 ''Un dia clar, sense calimes... Es veia el Norfeu i L'Home amb les ratlles fosques dels córrecs, amb la verdor diluïda dels claps de morró i les blancors del sílex de la muntanya... S'albirava la mola arrodonida de Pení, surmuntant de les muntanyes... i els acantilats de Lledó, la Falconera, Cap-Trencat, Canyelles i altres indrets de la costa brava de Roses... Tota la serralada de Sant Pere de Roda, enasprida, oscada i bruna com una fulla de ganiveta vella i rovellada... Àdhuc els masius dispersos i l'estol de cases brunes de Palau-Saverdera s'albiraven en el decliu de la serra, ben precisos i retallats de contorn... I el pic blanc de Sant Onofre, en un relleix de la muntanya brava, us feia pensar en una congesta invencible que volgués perdurar la neu d'un hivern per l'altre, malgrat tramuntanes i ponents i a despit de totes les soleiades estiuenques... Tot plegat es resumia en una vertadera fascinació: en un xuclament irresistible de la nostra voluntat cap a totes aquelles coses; en un reclam impossible de desobeir...''

@@ Línia 88: / Línia 88: @@
 ===Somni de Cap de Creus===
 <poem>
-''Sol, a la vall, vèrtex bru de muntanyes,
+''Sol, a la vall, vèrtex bru de muntanyes,''
-lluny de tothom -no diré si dormia
+''lluny de tothom -no diré si dormia  ''
-o bo i despert em garfien els somnis:
+''o bo i despert em garfien els somnis:''
-vaig sentir un hàlit de boires escasses
+''vaig sentir un hàlit de boires escasses  ''
-devers la feixa cenyida de roca.''
+''devers la feixa cenyida de roca.''
 </poem>
@@ Línia 104: / Línia 104: @@
 ===Brutalment mineral!===
 <poem>
-''Tot és tan mineral que sembla que comença
+''Tot és tan mineral que sembla que comença''
-o acaba tot avui. Tot, pedra i sal
+''o acaba tot avui. Tot, pedra i sal  ''
-i negror, tot és tan brutalment mineral!''
+''i negror, tot és tan brutalment mineral!''
 </poem>

@@ Línia 81: / Línia 81: @@
 Far del Cap de Creus - 17488 Cadaqués
 </poem>
@@ Línia 107: / Línia 154: @@
 * [http://parquesnaturales.consumer.es/documentos/cataluna/cap_creus/index.php Parque Natural Cap de Creus]. Consumer.es
 * [http://marenostrum.org/nuestrascostas/cbpasoapaso/roques/index.htm Les roques mítiques del Cap de Creus]. Josep Mª Dacosta. Mare Nostrum.