Can Guero - Historial de revisió

WikiSysop a 16:40, 13 maig 2020

2020-05-13T16:40:27Z

WikiSysop a 17:03, 16 abr 2020

2020-04-16T17:03:30Z

WikiSysop a 17:02, 16 abr 2020

2020-04-16T17:02:55Z

Jep a 11:46, 19 oct 2018

2018-10-19T11:46:07Z

Pmebe a 06:24, 18 oct 2018

2018-10-18T06:24:50Z

Pmebe a 06:18, 18 oct 2018

2018-10-18T06:18:20Z

Pmebe a 06:12, 18 oct 2018

2018-10-18T06:12:05Z

Pmebe a 06:11, 18 oct 2018

2018-10-18T06:11:45Z

Pmebe a 06:11, 18 oct 2018

2018-10-18T06:11:22Z

Pmebe a 06:10, 18 oct 2018

2018-10-18T06:10:40Z

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
-[[Imatge:Canguero.jpg|350px|thumb|dreta|Façana de can Guero]]
+<div align=right>[[#CA|CA]] | [[#ES|ES]] | [[#EN|EN]] | [[#FR|FR]]</div>[[Imatge:Canguero.jpg|350px|thumb|dreta|Façana de can Guero]]
-Edifici plurifamiliar d'estil racionalista obra de l'arquitecte Raimon Duran i Reynals, situat a la plaça de Catalunya, 4-5.
+<div id="CA" style="display:inline;">Edifici plurifamiliar d'estil racionalista obra de l'arquitecte Raimon Duran i Reynals, situat a la plaça de Catalunya, 4-5.
 ===La gènesi===
@@ Línia 23: / Línia 23: @@
 *AMR, Fons Ajuntament de Roses, 5.6.1.2. Llicències d'obra major, 52/1965, El senyor Alfons Llorens Mateu sol·licita llicència d'obres per construir un edifici d'habitatges i locals de planta baixa i tres plantes pis, amb tres locals a la planta baixa i amb dos habitatges per planta, a la plaça de Catalunya, 4-5, d'acord amb el projecte redactat per Raimon Duran i Reynals.
 *AMR, Fons Ajuntament de Roses, 5.6.1.2. Llicències d'obra major, 152/1965, El senyor Alfons Llorens Mateu sol·licita llicència d'obres per construir una planta àtic per a dos habitatges a l'edifici de planta baixa i tres plantes pis situat a la plaça de Catalunya, 4-5, d'acord amb el projecte redactat per Raimon Duran i Reynals.
-*Fitxa descriptiva de Can Guero de l'arquitecte Alfons Llorens Bassols.
+*Fitxa descriptiva de Can Guero de l'arquitecte Alfons Llorens Bassols.</div>
 [[Categoria: Arquitectura]]

@@ Línia 12: / Línia 12: @@
 L'edifici té un estil sobri i senzill, de línies esveltes, molt mediterrani en la seva concepció, tant en el tractament interior, com en els paraments exteriors de façana, una característica que es copsa en les obertures d'arcs rebaixats des de l’accés principal i dels locals en planta baixa o en les terrasses de les diferents plantes. L'arquitecte rematà la façana amb unes obertures rectangulars apaïsades en la planta àtic, que corresponen a les terrasses corregudes, deixant vist el ràfec suportat per un embigat de fusta, igual que la barana, tot sota una coberta de teula àrab de pendent suau i homogènia.
-La composició de la façana fa palesa la capacitat de l’arquitecte per a la identificació de plens i buits, com en tota la seva obra, fruit del coneixement heretat dels seus viatges a Itàlia, juntament amb altres arquitectes com [[Nicolau Rubió i Tudurí]], i en l'estudi de les proporcions neoclàssiques. Altres elements, com la volta catalana en l’accés principal de l’edifici, la formació de les tramades d’escala, la utilització de materials nobles i autòctons per definir espais generosos, el pati interior modestament enjardinat i el color blanc de la pintura de tots els paraments verticals arrebossats, confereixen al conjunt un aire d’austeritat i d'arrelament amb l’entorn, avui dia gairebé desaparegut dels pobles de costa, que Duran i Reynals sabia copsar amb tanta mesura.
+La composició de la façana fa palesa la capacitat de l’arquitecte per a la identificació de plens i buits, com en tota la seva obra, fruit del coneixement heretat dels seus viatges a Itàlia, juntament amb altres arquitectes com [[Nicolau Maria Rubió i Tudurí|Nicolau Rubió i Tudurí]], i en l'estudi de les proporcions neoclàssiques. Altres elements, com la volta catalana en l’accés principal de l’edifici, la formació de les tramades d’escala, la utilització de materials nobles i autòctons per definir espais generosos, el pati interior modestament enjardinat i el color blanc de la pintura de tots els paraments verticals arrebossats, confereixen al conjunt un aire d’austeritat i d'arrelament amb l’entorn, avui dia gairebé desaparegut dels pobles de costa, que Duran i Reynals sabia copsar amb tanta mesura.
 A l'oest té la [[casa Josep Rahola Berga]], d'estil eclecticista, i a l'est l'edifici Falp, obra de Juan Antonio Cendoya Martínez, de 1980.

@@ Línia 6: / Línia 6: @@
 El març de 1965 [[Alfons Llorens Mateu]] va presentar a l'[[Ajuntament de Roses]] el projecte acabat de redactar per Raimon Duran i Reynals aquell mateix mes, així com l'ampliació amb una planta àtic del mes d'octubre, potser de les darreres obres de l'arquitecte, mort el 21 de maig de 1966. La direcció de l'obra a Roses va anar a càrrec de l'arquitecte municipal [[Claudi Díaz Pérez]]. La construcció va ser sufragada amb els diners obtinguts de la venda dels terrenys i el cortal de la Torre Ribota als urbanitzadors de la marina residencial d'Empuriabrava. Fou construït pel propietari, banquer, consignatari marítim local i jutge de pau, Alfons Llorens Mateu. L'edifici és conegut com a '''Can Guero''', el motiu de la família provinent de Cadaqués i establerta a Roses cap a 1830.
-La construcció és un edifici plurifamiliar entre mitgeres, de planta baixa, tres pisos i àtic. Va ser construït parcialment sobre l'antiga casa de la família Llorens, datada de 1853. Aquesta obra, la darrera que projectà Duran i Reynals, està emmarcada en l'arquitectura del moviment racionalista. L'arquitecte barceloní accedí a projectar el bloc d'habitatges per la seva amistat amb la família.
+La construcció és un edifici plurifamiliar entre mitgeres, de planta baixa, tres pisos i àtic. Va ser construït parcialment sobre l'antiga casa de la família Llorens, datada de 1853. Aquesta obra, '''la darrera que projectà Duran i Reynals''', està emmarcada en l''''arquitectura del moviment racionalista'''. L'arquitecte barceloní accedí a projectar el bloc d'habitatges per la seva amistat amb la família.
 ===Descripció===
@@ Línia 12: / Línia 12: @@
 L'edifici té un estil sobri i senzill, de línies esveltes, molt mediterrani en la seva concepció, tant en el tractament interior, com en els paraments exteriors de façana, una característica que es copsa en les obertures d'arcs rebaixats des de l’accés principal i dels locals en planta baixa o en les terrasses de les diferents plantes. L'arquitecte rematà la façana amb unes obertures rectangulars apaïsades en la planta àtic, que corresponen a les terrasses corregudes, deixant vist el ràfec suportat per un embigat de fusta, igual que la barana, tot sota una coberta de teula àrab de pendent suau i homogènia.
-La composició de la façana fa palesa la capacitat de l’arquitecte per a la identificació de plens i buits, com en tota la seva obra, fruit del coneixement heretat dels seus viatges a Itàlia, juntament amb altres arquitectes com Nicolau Rubió i Tudurí, i en l'estudi de les proporcions neoclàssiques. Altres elements, com la volta catalana en l’accés principal de l’edifici, la formació de les tramades d’escala, la utilització de materials nobles i autòctons per definir espais generosos, el pati interior modestament enjardinat i el color blanc de la pintura de tots els paraments verticals arrebossats, confereixen al conjunt un aire d’austeritat i d'arrelament amb l’entorn, avui dia gairebé desaparegut dels pobles de costa, que Duran i Reynals sabia copsar amb tanta mesura.
+La composició de la façana fa palesa la capacitat de l’arquitecte per a la identificació de plens i buits, com en tota la seva obra, fruit del coneixement heretat dels seus viatges a Itàlia, juntament amb altres arquitectes com [[Nicolau Rubió i Tudurí]], i en l'estudi de les proporcions neoclàssiques. Altres elements, com la volta catalana en l’accés principal de l’edifici, la formació de les tramades d’escala, la utilització de materials nobles i autòctons per definir espais generosos, el pati interior modestament enjardinat i el color blanc de la pintura de tots els paraments verticals arrebossats, confereixen al conjunt un aire d’austeritat i d'arrelament amb l’entorn, avui dia gairebé desaparegut dels pobles de costa, que Duran i Reynals sabia copsar amb tanta mesura.
 A l'oest té la [[casa Josep Rahola Berga]], d'estil eclecticista, i a l'est l'edifici Falp, obra de Juan Antonio Cendoya Martínez, de 1980.
@@ Línia 24: / Línia 24: @@
 *AMR, Fons Ajuntament de Roses, 5.6.1.2. Llicències d'obra major, 152/1965, El senyor Alfons Llorens Mateu sol·licita llicència d'obres per construir una planta àtic per a dos habitatges a l'edifici de planta baixa i tres plantes pis situat a la plaça de Catalunya, 4-5, d'acord amb el projecte redactat per Raimon Duran i Reynals.
 *Fitxa descriptiva de Can Guero de l'arquitecte Alfons Llorens Bassols.

@@ Línia 4: / Línia 4: @@
 ===La gènesi===
-El març de 1965 [[Alfons Llorens Mateu]] va presentar a l'[[Ajuntament de Roses]] el projecte acabat de redactar per Raimon Duran i Reynals aquell mateix mes, així com l'ampliació amb una planta àtic del mes d'octubre, potser de les darreres obres de l'arquitecte, mort el 21 de maig de 1966. La direcció de l'obra a Roses va anar a càrrec de l'arquitecte municipal [[Claudi Díaz Pérez]]. La construcció va ser sufragada amb els diners obtinguts de la venda dels terrenys i el cortal de la Torre Ribota als urbanitzadors de la marina residencial d'Empuriabrava. Fou construït pel propietari, banquer, consignatari marítim local i jutge de pau Alfons Llorens Mateu. L'edifici és conegut com a '''Can Guero''', el motiu de la família provinent de Cadaqués i establerta a Roses cap a 1830.
+El març de 1965 [[Alfons Llorens Mateu]] va presentar a l'[[Ajuntament de Roses]] el projecte acabat de redactar per Raimon Duran i Reynals aquell mateix mes, així com l'ampliació amb una planta àtic del mes d'octubre, potser de les darreres obres de l'arquitecte, mort el 21 de maig de 1966. La direcció de l'obra a Roses va anar a càrrec de l'arquitecte municipal [[Claudi Díaz Pérez]]. La construcció va ser sufragada amb els diners obtinguts de la venda dels terrenys i el cortal de la Torre Ribota als urbanitzadors de la marina residencial d'Empuriabrava. Fou construït pel propietari, banquer, consignatari marítim local i jutge de pau, Alfons Llorens Mateu. L'edifici és conegut com a '''Can Guero''', el motiu de la família provinent de Cadaqués i establerta a Roses cap a 1830.
 La construcció és un edifici plurifamiliar entre mitgeres, de planta baixa, tres pisos i àtic. Va ser construït parcialment sobre l'antiga casa de la família Llorens, datada de 1853. Aquesta obra, la darrera que projectà Duran i Reynals, està emmarcada en l'arquitectura del moviment racionalista. L'arquitecte barceloní accedí a projectar el bloc d'habitatges per la seva amistat amb la família.
@@ Línia 10: / Línia 10: @@
 ===Descripció===
-L'edifici té un estil sobri i senzill, de línies esveltes, molt mediterrani en la seva concepció, tant en tractament interior, com als paraments exteriors de façana, una característica que es copsa en les obertures d'arcs rebaixats des de l’accés principal i locals en planta baixa a les terrasses de les diferents plantes. L'arquitecte rematà la façana amb unes obertures rectangulars apaïsades en la planta àtic, que corresponen a les terrasses corregudes, deixant vist el ràfec suportat per un embigat de fusta, igual que la barana, tot sota una coberta de teula àrab de pendent suau i homogènia.
+L'edifici té un estil sobri i senzill, de línies esveltes, molt mediterrani en la seva concepció, tant en el tractament interior, com en els paraments exteriors de façana, una característica que es copsa en les obertures d'arcs rebaixats des de l’accés principal i dels locals en planta baixa o en les terrasses de les diferents plantes. L'arquitecte rematà la façana amb unes obertures rectangulars apaïsades en la planta àtic, que corresponen a les terrasses corregudes, deixant vist el ràfec suportat per un embigat de fusta, igual que la barana, tot sota una coberta de teula àrab de pendent suau i homogènia.
-La composició de la façana fa palesa la capacitat de l’arquitecte per a la identificació de plens i buits, com en tota la seva obra, fruit del coneixement heretat dels seus viatges a Itàlia, juntament amb altres arquitectes com Nicolau Rubió i Tudurí, i en l'estudi de les proporcions neoclàssiques. Altres elements, com la volta catalana en l’accés principal de l’edifici, la formació de les tramades d’escala, la utilització de materials nobles i autòctons per definir espais generosos, el pati interior modestament enjardinat i el color blanc de la pintura de tots els paraments verticals arrebossats, confereixen al conjunt un aire d’austeritat i arrelament amb l’entorn, avui dia gairebé desaparegut dels pobles de costa, que Duran i Reynals sabia copsar amb tanta mesura.
+La composició de la façana fa palesa la capacitat de l’arquitecte per a la identificació de plens i buits, com en tota la seva obra, fruit del coneixement heretat dels seus viatges a Itàlia, juntament amb altres arquitectes com Nicolau Rubió i Tudurí, i en l'estudi de les proporcions neoclàssiques. Altres elements, com la volta catalana en l’accés principal de l’edifici, la formació de les tramades d’escala, la utilització de materials nobles i autòctons per definir espais generosos, el pati interior modestament enjardinat i el color blanc de la pintura de tots els paraments verticals arrebossats, confereixen al conjunt un aire d’austeritat i d'arrelament amb l’entorn, avui dia gairebé desaparegut dels pobles de costa, que Duran i Reynals sabia copsar amb tanta mesura.
 A l'oest té la [[casa Josep Rahola Berga]], d'estil eclecticista, i a l'est l'edifici Falp, obra de Juan Antonio Cendoya Martínez, de 1980.

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
 Edifici plurifamiliar d'estil racionalista obra de l'arquitecte Raimon Duran i Reynals, situat a la plaça de Catalunya, 4-5.
 ===La gènesi===
-El març de 1965 [[Alfons Llorens Mateu]] va presentar a l'[[Ajuntament de Roses]] el projecte acabat de redactar per Raimon Duran i Reynals aquell mateix mes, així com l'ampliació amb una planta àtic del mes d'octubre, potser de les darreres obres de l'arquitecte, mort el 21 de maig de 1966. La direcció de l'obra a Roses va anar a càrrec de l'arquitecte municipal [[Claudi Díaz Pérez]]. La construcció va ser sufragada amb els diners obtinguts de la venda dels terrenys i el cortal de la Torre Ribota, coneguda també com a can Guero, als urbanitzadors de la urbanització d'Empuriabrava. Fou construït pel propietari, banquer, consignatari marítim local i jutge de pau Alfons Llorens Mateu. L'edifici és conegut com a '''Can Guero''', que ja era el motiu de la família provinent de Cadaqués i establerta a Roses cap a 1830.
+El març de 1965 [[Alfons Llorens Mateu]] va presentar a l'[[Ajuntament de Roses]] el projecte acabat de redactar per Raimon Duran i Reynals aquell mateix mes, així com l'ampliació amb una planta àtic del mes d'octubre, potser de les darreres obres de l'arquitecte, mort el 21 de maig de 1966. La direcció de l'obra a Roses va anar a càrrec de l'arquitecte municipal [[Claudi Díaz Pérez]]. La construcció va ser sufragada amb els diners obtinguts de la venda dels terrenys i el cortal de la Torre Ribota als urbanitzadors de la marina residencial d'Empuriabrava. Fou construït pel propietari, banquer, consignatari marítim local i jutge de pau Alfons Llorens Mateu. L'edifici és conegut com a '''Can Guero''', el motiu de la família provinent de Cadaqués i establerta a Roses cap a 1830.
 La construcció és un edifici plurifamiliar entre mitgeres, de planta baixa, tres pisos i àtic. Va ser construït parcialment sobre l'antiga casa de la família Llorens, datada de 1853. Aquesta obra, la darrera que projectà Duran i Reynals, està emmarcada en l'arquitectura del moviment racionalista. L'arquitecte barceloní accedí a projectar el bloc d'habitatges per la seva amistat amb la família.