Cançó de remar - Historial de revisió

Xe a 17:53, 14 març 2016

2016-03-14T17:53:04Z

Xe: /* La cançó de remar per Daniel Suquet */

2016-03-14T17:49:35Z

‎La cançó de remar per Daniel Suquet

Xe: /* La cançó de remar per Daniel Suquet */

2016-03-14T17:44:39Z

‎La cançó de remar per Daniel Suquet

Xe a 11:45, 16 set 2014

2014-09-16T11:45:40Z

Xe a 11:43, 16 set 2014

2014-09-16T11:43:47Z

Xe a 11:42, 16 set 2014

2014-09-16T11:42:41Z

Xe a 11:41, 16 set 2014

2014-09-16T11:41:41Z

Xe a 11:40, 16 set 2014

2014-09-16T11:40:40Z

Xe: Es crea la pàgina amb « Barques varades a la platja de Roses a l'entorn de l'any 1900/AMR Imatge: IMG0050.JPG|350px|thumb|dreta| Vista de Roses am...».

2014-09-16T11:39:18Z

Es crea la pàgina amb « Barques varades a la platja de Roses a l'entorn de l'any 1900/AMR Imatge: IMG0050.JPG|350px|thumb|dreta| Vista de Roses am...».

Pàgina nova

[[Imatge: IMG0061.JPG|350px|thumb|dreta| Barques varades a la platja de Roses a l'entorn de l'any 1900/AMR]]
[[Imatge: IMG0050.JPG|350px|thumb|dreta| Vista de Roses amb les barques varades a la platja i fondejades a l'aigua/AMR]]
[[Imatge: IMG0088.JPG|350px|thumb|dreta|Vaixells a la badia a l'entorn d'inici de segle XX /AMR]]

La cançó de remar o del pilot <ref> Barris, Josep Maria "Denominació d'origen" dins Roses o la recerca de la zona grisa. Articles 1999- 2008. Roses: Ajuntament de Roses, 2008, p.21</ref> és una composició musical de caire popular que descriu els pobles de la costa catalana. Hi ha qui la situa al segle XVIII, tanmateix és molt antiga i ha estat recollida en forces cançoners en els que s'observen variants entre versions.<ref> Joan Amades al llibre Refranys geogràfics la recull. També es troba a la compilació feta per Isabel Gimeno (1989)"El llibre dels refranys catalans"</ref>
De la composició se'n desconeix l'autor però el text recorda les indicacions d'un navegant de cabotatge, esdevingudes cançó per tal que aquestes perduressin . Destaca el repàs exhaustiu de les poblacions que conformen la geografia de costa catalana i l'associació d'una referència a cada poble que enumera en relació a fets històrics, elements geogràfics o fins i tots de costums particulars.
A Roses li correspon el conegut refrany " Roses són gent de rei que en tiren bombes i bales", un motiu que fa una bona síntesi de la història de Roses a partir del segle XVI ja que amb la construcció de la [[Ciutadella|plaça]] es convertí en una població militaritzada, fet que segurament influí en el caràcter de la població. .

==La cançó de remar per Daniel Suquet==
La versió que recull en aquest article va ser registrada el 25 de maig de 1969 i la cantava el rosinc [[Daniel Suquet Ferrer]]. En aquest enregistrament hi ha variacions dialectals respecte al text transcrit per Joan Amades, motius diferents i també s'hi incorporen localitats veïnes sense mar, que no apareixen a la versió tradicional, com és el cas de Palau . Tanmateix, la tradició oral ja suposa que la mateixa cançó pateixi variacions degut al context de la persona que la va aprendre i transmetre, així com la memòria de cadascú.

[[Media: Remar_rosespedia.mp3]]

<dhflashplayer>file= Remar_rosespedia.mp3 |width=330|height=260|path=http://rosespedia.cat/upload/c/cf/</dhflashplayer>

===Transcripció===
<blockquote><poem> I a Lloret són caganers, que se caguen per ses plages.
I a Blanes són flassaders, paguen la dot amb flassades.
I a Tossa són palangrers, van a palangre de flore.
Sant Feliu són dos ganxons, Palamós i la Vall d'Aro.
A l'Estartit peix fregit, jurioles a la brase.
I a l'Escale n'és mal port, pel vent de la tramuntane.
Empuris hi ha un convent, que no em volen donar aigue.

Bufa ventet de garbí, vent amb pope i barborance.
Morirem perque el llevant, tot a voreta de l'aigüe.
Tot a voreta del mar, fins a la ratlla de France.

I a l'Escale n'és mal port, pel vent de la tramuntane. (Això d'Empuris ja ho he dit eh.)
A Sant Pere pescadors, tenen el fems per les cases.
Castelló vila major, tot són jutges i notaris.
I a Palau són lladre empelts, que en corren pels olivassos.
I a Roses són gent de rei, que en tiren bombes i bales.

Cadaqués són tabaquers, contrabandistes i lladres.
I a la Selva saladors, salen el vi rus a cargues.
I a Llançà són fumarells, tenen les cases fumades.
I a Colera i a Parbou, la cançó s'és acabada.

Bufa ventet de garbí, vent en pope i mar bonança.
Monirem per què el llevant, tot a voreta de l'aigüe.
Tot a voreta del marc, fins a la ratlla de França. <ref> </ref> Transcripció de la gravació a Daniel Suquet Ferrer el 25-5-1969. Cara A del casset Cançons Roses. Inèdit. Autor: desconegut. Per la transcripció s'ha respectat la pronúncia original de Daniel Suquet en detriment de la normativa ortogràfica catalana actual. </poem></blockquote>

===Notes===
<references/>

==Bibliografia==
* Barris, Josep Maria "Denominació d'origen" dins [http://www.roses.cat/la-vila/cultura-i-patrimoni/fitxers/publicacions/llibre-zona-grisa Barris, Josep Maria. Roses o la recerca de la zona grisa. Articles 1999- 2008. Roses: Ajuntament de Roses, 2008] pp.21-22
* Verdura Campeny, Francesc [http://www.raco.cat/index.php/SotAubo/article/viewFile/263339/350869 "Cançó del litoral"] a El Sot de l'Aubó. XI, nº41. Centre d'estudis Canetencs, 2012. pp. 29-31
* Batlle Lloret, Francesc. [http://www.raco.cat/index.php/LlibreFestaMajor/article/viewFile/189170/281112 Geografia popular empordanesa], Llibre de la festa major de Torroella de Montgrí, 1996. pp.17-22

[[Categoria: Segle XVIII]]
[[Categoria: La costa]]
[[Categoria: Al mar]]
[[Categoria: Coneixement]]
[[Categoria: Música i cançons]]

@@ Línia 18: / Línia 18: @@
 [[Media: Remar_rosespedia.mp3]]
-<dhflashplayer>file=Remar_rosespedia.mp3|width=330|height=260|
+<dhflashplayer>file=Remar_rosespedia.mp3|width=330|height=0|
 path=http://rosespedia.cat/upload/c/cf/</dhflashplayer>

←Versió més antiga		Revisió de 11:45, 16 set 2014
Línia 7:		Línia 7:
	De la composició se'n desconeix l'autor però el text recorda les indicacions d'un navegant de cabotatge, esdevingudes cançó per tal que aquestes perduressin. Destaca el repàs exhaustiu de les poblacions que conformen part de la geografia de costa catalana i l'associació d'una referència a cada poble en relació a fets històrics, elements geogràfics o fins i tots de costums particulars.		De la composició se'n desconeix l'autor però el text recorda les indicacions d'un navegant de cabotatge, esdevingudes cançó per tal que aquestes perduressin. Destaca el repàs exhaustiu de les poblacions que conformen part de la geografia de costa catalana i l'associació d'una referència a cada poble en relació a fets històrics, elements geogràfics o fins i tots de costums particulars.

−	A Roses li correspon el conegut refrany ''Roses són gent de rei que en tiren bombes i bales'', un motiu que fa una bona síntesi de la història de Roses a partir del segle XVI ja que amb la construcció de la [[Ciutadella\|plaça]] es convertí en una població militaritzada, fet que segurament influí en el caràcter de la població. .	+	A Roses li correspon el conegut refrany ''Roses són gent de rei que en tiren bombes i bales'', un motiu que fa una bona síntesi de la història de Roses a partir del segle XVI ja que amb la construcció de la [[Ciutadella\|plaça]] es convertí en una població militaritzada, fet que segurament influí en el caràcter de la població.

@@ Línia 5: / Línia 5: @@
 La '''cançó de remar o del pilot''' <ref> Barris, Josep Maria "Denominació d'origen" dins Roses o la recerca de la zona grisa. Articles 1999- 2008. Roses: Ajuntament de Roses, 2008, p.21</ref>  és una composició musical de caire popular que descriu els pobles de la costa catalana. Hi ha qui la situa al segle XVIII, tanmateix és molt antiga i ha estat recollida en forces cançoners en els que s'observen variants entre versions.<ref> Joan Amades al llibre Refranys geogràfics la recull. També es troba a la compilació feta per Isabel Gimeno (1989)"El llibre dels refranys catalans"</ref>
-De la composició se'n desconeix l'autor però el text recorda les indicacions d'un navegant de cabotatge, esdevingudes cançó per tal que aquestes perduressin . Destaca el repàs exhaustiu de les poblacions que conformen la geografia de costa catalana i l'associació d'una referència a cada poble que enumera en relació a fets històrics, elements geogràfics o fins i tots de costums particulars.
+De la composició se'n desconeix l'autor però el text recorda les indicacions d'un navegant de cabotatge, esdevingudes cançó per tal que aquestes perduressin. Destaca el repàs exhaustiu de les poblacions que conformen part de la geografia de costa catalana i l'associació d'una referència a cada poble en relació a fets històrics, elements geogràfics o fins i tots de costums particulars.
 A Roses li correspon el conegut refrany ''Roses són gent de rei que en tiren bombes i bales'', un motiu que fa una bona síntesi de la història de Roses a partir del segle XVI ja que amb la construcció de la [[Ciutadella|plaça]] es convertí en una població militaritzada, fet que segurament influí en el caràcter de la població. .
@@ Línia 12: / Línia 12: @@
 ==La cançó de remar per Daniel Suquet==
-La versió que recull en aquest article va ser registrada el 25 de maig de 1969 i la cantava el rosinc [[Daniel Suquet Ferrer]]. En aquest enregistrament hi ha variacions dialectals respecte al text transcrit per Joan Amades, motius diferents i també s'hi incorporen localitats veïnes sense mar, que no apareixen a la versió tradicional, com és el cas de Palau . Tanmateix, la tradició oral ja suposa que la mateixa cançó pateixi variacions degut al context de la persona que la va aprendre i transmetre, així com la memòria de cadascú.
+La versió que recull en aquest article va ser registrada el 25 de maig de 1969 i la cantava el rosinc [[Daniel Suquet Ferrer]]. En aquest enregistrament hi ha variacions dialectals respecte al text transcrit per Joan Amades, motius diferents i també s'hi incorporen localitats veïnes sense mar, que no apareixen a la versió tradicional, com és el cas de Palau. Tanmateix, la tradició oral ja suposa que la mateixa cançó pateixi variacions degut al context de la persona que la va aprendre i transmetre, així com la memòria de cadascú.

←Versió més antiga		Revisió de 11:41, 16 set 2014
Línia 14:		Línia 14:
	La versió que recull en aquest article va ser registrada el 25 de maig de 1969 i la cantava el rosinc [[Daniel Suquet Ferrer]]. En aquest enregistrament hi ha variacions dialectals respecte al text transcrit per Joan Amades, motius diferents i també s'hi incorporen localitats veïnes sense mar, que no apareixen a la versió tradicional, com és el cas de Palau . Tanmateix, la tradició oral ja suposa que la mateixa cançó pateixi variacions degut al context de la persona que la va aprendre i transmetre, així com la memòria de cadascú.		La versió que recull en aquest article va ser registrada el 25 de maig de 1969 i la cantava el rosinc [[Daniel Suquet Ferrer]]. En aquest enregistrament hi ha variacions dialectals respecte al text transcrit per Joan Amades, motius diferents i també s'hi incorporen localitats veïnes sense mar, que no apareixen a la versió tradicional, com és el cas de Palau . Tanmateix, la tradició oral ja suposa que la mateixa cançó pateixi variacions degut al context de la persona que la va aprendre i transmetre, així com la memòria de cadascú.

−	~~[[Media: Remar_rosespedia.mp3]]~~

−	~~<dhflashplayer>file=~~ Remar_rosespedia.mp3 ~~\|width=330\|height=260\|path=http://rosespedia.cat/upload/c/cf/</dhflashplayer>~~	+	[[Media: Remar_rosespedia.mp3]]

←Versió més antiga		Revisió de 17:49, 14 març 2016
Línia 18:		Línia 18:
	[[Media: Remar_rosespedia.mp3]]		[[Media: Remar_rosespedia.mp3]]

		+	<dhflashplayer>file=Remar_rosespedia.mp3\|width=330\|height=260\|
		+	path=http://rosespedia.cat/upload/c/cf/</dhflashplayer>

	===Transcripció===		===Transcripció===

@@ Línia 12: / Línia 12: @@
 ==La cançó de remar per Daniel Suquet==
 La versió que recull en aquest article va ser registrada el 25 de maig de 1969 i la cantava el rosinc [[Daniel Suquet Ferrer]]. En aquest enregistrament hi ha variacions dialectals respecte al text transcrit per Joan Amades, motius diferents i també s'hi incorporen localitats veïnes sense mar, que no apareixen a la versió tradicional, com és el cas de Palau. Tanmateix, la tradició oral ja suposa que la mateixa cançó pateixi variacions degut al context de la persona que la va aprendre i transmetre, així com la memòria de cadascú.
@@ Línia 50: / Línia 51: @@
 ===Notes===
 <references/>
-−
 ==Bibliografia==

@@ Línia 3: / Línia 3: @@
 [[Imatge: IMG0088.JPG|350px|thumb|dreta|Vaixells a la badia a l'entorn d'inici de segle XX /AMR]]
-La cançó de remar o del pilot <ref> Barris, Josep Maria "Denominació d'origen" dins Roses o la recerca de la zona grisa. Articles 1999- 2008. Roses: Ajuntament de Roses, 2008, p.21</ref>  és una composició musical de caire popular que descriu els pobles de la costa catalana. Hi ha qui la situa al segle XVIII, tanmateix és molt antiga i ha estat recollida en forces cançoners en els que s'observen variants entre versions.<ref> Joan Amades al llibre Refranys geogràfics la recull. També es troba a la compilació feta per Isabel Gimeno (1989)"El llibre dels refranys catalans"</ref>
+La '''cançó de remar o del pilot''' <ref> Barris, Josep Maria "Denominació d'origen" dins Roses o la recerca de la zona grisa. Articles 1999- 2008. Roses: Ajuntament de Roses, 2008, p.21</ref>  és una composició musical de caire popular que descriu els pobles de la costa catalana. Hi ha qui la situa al segle XVIII, tanmateix és molt antiga i ha estat recollida en forces cançoners en els que s'observen variants entre versions.<ref> Joan Amades al llibre Refranys geogràfics la recull. També es troba a la compilació feta per Isabel Gimeno (1989)"El llibre dels refranys catalans"</ref>
 De la composició se'n desconeix l'autor però el text recorda les indicacions d'un navegant de cabotatge, esdevingudes cançó per tal que aquestes perduressin . Destaca el repàs exhaustiu de les poblacions que conformen la geografia de costa catalana i l'associació d'una referència a cada poble que enumera en relació a fets històrics, elements geogràfics o fins i tots de costums particulars.
-A Roses li correspon el conegut refrany " Roses són gent de rei que en tiren bombes i bales", un motiu que fa una bona síntesi de la història de Roses a partir del segle XVI ja que amb la construcció de la [[Ciutadella|plaça]] es convertí en una població militaritzada, fet que segurament influí en el caràcter de la població. .
+A Roses li correspon el conegut refrany ''Roses són gent de rei que en tiren bombes i bales'', un motiu que fa una bona síntesi de la història de Roses a partir del segle XVI ja que amb la construcció de la [[Ciutadella|plaça]] es convertí en una població militaritzada, fet que segurament influí en el caràcter de la població. .

@@ Línia 4: / Línia 4: @@
 La cançó de remar o del pilot <ref> Barris, Josep Maria "Denominació d'origen" dins Roses o la recerca de la zona grisa. Articles 1999- 2008. Roses: Ajuntament de Roses, 2008, p.21</ref>  és una composició musical de caire popular que descriu els pobles de la costa catalana. Hi ha qui la situa al segle XVIII, tanmateix és molt antiga i ha estat recollida en forces cançoners en els que s'observen variants entre versions.<ref> Joan Amades al llibre Refranys geogràfics la recull. També es troba a la compilació feta per Isabel Gimeno (1989)"El llibre dels refranys catalans"</ref>
 De la composició se'n desconeix l'autor però el text recorda les indicacions d'un navegant de cabotatge, esdevingudes cançó per tal que aquestes perduressin . Destaca el repàs exhaustiu de les poblacions que conformen la geografia de costa catalana i l'associació d'una referència a cada poble que enumera en relació a fets històrics, elements geogràfics o fins i tots de costums particulars.
- A Roses li correspon el conegut refrany " Roses són gent de rei que en tiren bombes i bales", un motiu que fa una bona síntesi de la història de Roses a partir del segle XVI ja que amb la construcció de la [[Ciutadella|plaça]] es convertí en una població militaritzada, fet que segurament influí en el caràcter de la població. .
 ==La cançó de remar per Daniel Suquet==
 La versió que recull en aquest article va ser registrada el 25 de maig de 1969 i la cantava el rosinc [[Daniel Suquet Ferrer]]. En aquest enregistrament hi ha variacions dialectals respecte al text transcrit per Joan Amades, motius diferents i també s'hi incorporen localitats veïnes sense mar, que no apareixen a la versió tradicional, com és el cas de Palau . Tanmateix, la tradició oral ja suposa que la mateixa cançó pateixi variacions degut al context de la persona que la va aprendre i transmetre, així com la memòria de cadascú.
@@ Línia 13: / Línia 17: @@
 <dhflashplayer>file= Remar_rosespedia.mp3 |width=330|height=260|path=http://rosespedia.cat/upload/c/cf/</dhflashplayer>
 ===Transcripció===
 <blockquote><poem> I a Lloret són caganers, que se caguen per ses plages.
 I a Blanes són flassaders, paguen la dot amb flassades.
@@ Línia 40: / Línia 46: @@
 Bufa ventet de garbí, vent en pope i mar bonança.
 Monirem per què el llevant, tot a voreta de l'aigüe.
-Tot a voreta del marc, fins a la ratlla de França. <ref> </ref> Transcripció de la gravació a Daniel Suquet Ferrer el 25-5-1969. Cara A del casset Cançons Roses. Inèdit. Autor: desconegut. Per la transcripció s'ha respectat la pronúncia original de Daniel Suquet en detriment de la normativa ortogràfica catalana actual. </poem></blockquote>
+Tot a voreta del marc, fins a la ratlla de França. <ref>Transcripció de la gravació a Daniel Suquet Ferrer el 25-5-1969. Cara A del casset Cançons Roses. Inèdit. Autor: desconegut. Per la transcripció s'ha respectat la pronúncia original de Daniel Suquet en detriment de la normativa ortogràfica catalana actual.</ref></poem></blockquote>
 ===Notes===
 <references/>
 ==Bibliografia==
 * Barris, Josep Maria "Denominació d'origen" dins [http://www.roses.cat/la-vila/cultura-i-patrimoni/fitxers/publicacions/llibre-zona-grisa  Barris, Josep Maria. Roses o la recerca de la zona grisa. Articles 1999- 2008. Roses: Ajuntament de Roses, 2008] pp.21-22
 * Verdura Campeny, Francesc [http://www.raco.cat/index.php/SotAubo/article/viewFile/263339/350869 "Cançó del litoral"] a El Sot de l'Aubó. XI, nº41. Centre d'estudis Canetencs, 2012. pp. 29-31