Camp de presoners de la Pelosa - Historial de revisió

https://rosespedia.cat/index.php?action=history&feed=atom&title=Camp_de_presoners_de_la_Pelosa Camp de presoners de la Pelosa - Historial de revisió 2026-05-06T03:51:02Z Historial de revisió per a aquesta pàgina del wiki MediaWiki 1.23.11 https://rosespedia.cat/index.php?title=Camp_de_presoners_de_la_Pelosa&diff=6264&oldid=prev Jep a 11:27, 7 nov 2013 2013-11-07T11:27:09Z

<p></p> <table class='diff diff-contentalign-left'> <col class='diff-marker' /> <col class='diff-content' /> <col class='diff-marker' /> <col class='diff-content' /> <tr style='vertical-align: top;'> <td colspan='2' style="background-color: white; color:black; text-align: center;">←Versió més antiga</td> <td colspan='2' style="background-color: white; color:black; text-align: center;">Revisió de 11:27, 7 nov 2013</td> </tr><tr><td colspan="2" class="diff-lineno">Línia 1:</td> <td colspan="2" class="diff-lineno">Línia 1:</td></tr> <tr><td class='diff-marker'> </td><td style="background-color: #f9f9f9; color: #333333; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #e6e6e6; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>[[Imatge:Camp presoners pelosa.jpg|350px|thumb|dreta|Dibuix del camp fet per Pere Albós Tarré que en fou guàrdia l'any 1938]]</div></td><td class='diff-marker'> </td><td style="background-color: #f9f9f9; color: #333333; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #e6e6e6; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>[[Imatge:Camp presoners pelosa.jpg|350px|thumb|dreta|Dibuix del camp fet per Pere Albós Tarré que en fou guàrdia l'any 1938]]</div></td></tr> <tr><td class='diff-marker'> </td><td style="background-color: #f9f9f9; color: #333333; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #e6e6e6; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"></td><td class='diff-marker'> </td><td style="background-color: #f9f9f9; color: #333333; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #e6e6e6; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"></td></tr> <tr><td class='diff-marker'>−</td><td style="color:black; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Resseguint el [[camí de ronda]], a uns 100 m i només deixar la platja de [[la Pelosa]] en direcció Norfeu hi ha les restes d'un antic camp de presoners, formades actualment per un barracó i una garita. Entrà en funcionament durant la Guerra Civil espanyola de 1936-1939, quan s’hi establí un camp de presoners feixistes insurrectes. L’historiador <del class="diffchange diffchange-inline">[</del>[http://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Benet_i_Morell Josep Benet<del class="diffchange diffchange-inline">]</del>] s’hi referí en esmentar les vicissituds de Jaume Vallcorba, que hi estigué reclòs: <blockquote>''Més endavant, els traslladaren en camions fins a la platja de la Pelosa, situada entre Roses i Cadaqués. Foren instal·lats en tres barracons, en un clos tancat amb filferrades. Els dedicaren a treballar en una pedrera, d’on extreien material per a construir fortificacions a les platges, en previsió d’un atac de les forces franquistes des del mar. La feina era duríssima i el menjar escàs. Els càstigs imposats eren inhumans''<ref>Josep Benet, ''Memòries 1. De l'esperança a la desfeta. 1920-1939'', Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2008, pàg. 422</ref></blockquote>La descripció, malgrat que somera, caracteritza les línies generals del camp: condicions de vida dures, treball en una pedrera –potser a Montjoi, potser a la Regullosa o al Lloar– i tres barracons. El camp pertanyia a la jurisdicció de la Direcció General de Presons del Ministeri de Justícia i sembla ser que era l’únic d’aquesta mena situat en territori català <ref>Badia, Francesc.  Els camps de treball a Catalunya durant la Guerra Civil. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Biblioteca Abat Oliba. Barcelona: 2001 </ref>. Posteriorment, durant la postguerra fou reutilitzat per hostatjar els republicans i demòcrates que, en paraules de l'aficionat a la història Arnald Plujà, “redimien els pecats”.  Els presos confinats en el camp de la Pelosa van ser utilitzats com a mà d’obra per construir la pista militar que comunicava Roses amb Cadaqués. D’aquest camp de presoners en queden poques restes materials, així com molt poca informació sobre el seu funcionament. Del seu record material només es conserva una garita de guàrdia, situada a prop del camí de ronda i només deixar la platja de la Pelosa en direcció Norfeu. Tanmateix, hom sap que el camp el formaven dos o tres barracons i dues garites. El Catàleg Municipal de Béns Protegits, del qual aquest camp de presoners forma part amb el número de registre 9, informa que es conserven encara les parets que conformaven el perímetre de les edificacions fins a l’alçada de la finestra; en canvi, la meitat superior i la coberta s’han perdut. Estaven construïdes utilitzant trossos de pedra i maó lligat amb morter i ciment. A pocs metres, en direcció a ponent hi ha l’altre edifici que també formava part del camp de presoners. És de dimensions més reduïdes i també està en ruïnes.  A tocar el camí, en la que havia estat l’esplanada del camp hi ha un pou comunal, circular, amb el brocal cobert amb un element d'obra. Aquest pou ha estat arranjat i refet modernament. El camp de presoners estava voltat d´un reixat, pel qual, sembla, era bastant fàcil escapar-se.   </div></td><td class='diff-marker'>+</td><td style="color:black; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Resseguint el [[camí de ronda]], a uns 100 m i només deixar la platja de [[la Pelosa]] en direcció Norfeu hi ha les restes d'un antic camp de presoners, formades actualment per un barracó i una garita. Entrà en funcionament durant la Guerra Civil espanyola de 1936-1939, quan s’hi establí un camp de presoners feixistes insurrectes. L’historiador [http://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Benet_i_Morell Josep Benet] s’hi referí en esmentar les vicissituds de Jaume Vallcorba, que hi estigué reclòs: <blockquote>''Més endavant, els traslladaren en camions fins a la platja de la Pelosa, situada entre Roses i Cadaqués. Foren instal·lats en tres barracons, en un clos tancat amb filferrades. Els dedicaren a treballar en una pedrera, d’on extreien material per a construir fortificacions a les platges, en previsió d’un atac de les forces franquistes des del mar. La feina era duríssima i el menjar escàs. Els càstigs imposats eren inhumans''<ref>Josep Benet, ''Memòries 1. De l'esperança a la desfeta. 1920-1939'', Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2008, pàg. 422</ref></blockquote>La descripció, malgrat que somera, caracteritza les línies generals del camp: condicions de vida dures, treball en una pedrera –potser a Montjoi, potser a la Regullosa o al Lloar– i tres barracons. El camp pertanyia a la jurisdicció de la Direcció General de Presons del Ministeri de Justícia i sembla ser que era l’únic d’aquesta mena situat en territori català <ref>Badia, Francesc.  Els camps de treball a Catalunya durant la Guerra Civil. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Biblioteca Abat Oliba. Barcelona: 2001 </ref>. Posteriorment, durant la postguerra fou reutilitzat per hostatjar els republicans i demòcrates que, en paraules de l'aficionat a la història Arnald Plujà, “redimien els pecats”.  Els presos confinats en el camp de la Pelosa van ser utilitzats com a mà d’obra per construir la pista militar que comunicava Roses amb Cadaqués. D’aquest camp de presoners en queden poques restes materials, així com molt poca informació sobre el seu funcionament. Del seu record material només es conserva una garita de guàrdia, situada a prop del camí de ronda i només deixar la platja de la Pelosa en direcció Norfeu. Tanmateix, hom sap que el camp el formaven dos o tres barracons i dues garites. El Catàleg Municipal de Béns Protegits, del qual aquest camp de presoners forma part amb el número de registre 9, informa que es conserven encara les parets que conformaven el perímetre de les edificacions fins a l’alçada de la finestra; en canvi, la meitat superior i la coberta s’han perdut. Estaven construïdes utilitzant trossos de pedra i maó lligat amb morter i ciment. A pocs metres, en direcció a ponent hi ha l’altre edifici que també formava part del camp de presoners. És de dimensions més reduïdes i també està en ruïnes.  A tocar el camí, en la que havia estat l’esplanada del camp hi ha un pou comunal, circular, amb el brocal cobert amb un element d'obra. Aquest pou ha estat arranjat i refet modernament. El camp de presoners estava voltat d´un reixat, pel qual, sembla, era bastant fàcil escapar-se.   </div></td></tr> <tr><td class='diff-marker'> </td><td style="background-color: #f9f9f9; color: #333333; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #e6e6e6; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"></td><td class='diff-marker'> </td><td style="background-color: #f9f9f9; color: #333333; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #e6e6e6; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"></td></tr> <tr><td class='diff-marker'> </td><td style="background-color: #f9f9f9; color: #333333; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #e6e6e6; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"></td><td class='diff-marker'> </td><td style="background-color: #f9f9f9; color: #333333; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #e6e6e6; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"></td></tr> </table>

Jep https://rosespedia.cat/index.php?title=Camp_de_presoners_de_la_Pelosa&diff=6263&oldid=prev Jep a 11:26, 7 nov 2013 2013-11-07T11:26:21Z

<p></p> <table class='diff diff-contentalign-left'> <col class='diff-marker' /> <col class='diff-content' /> <col class='diff-marker' /> <col class='diff-content' /> <tr style='vertical-align: top;'> <td colspan='2' style="background-color: white; color:black; text-align: center;">←Versió més antiga</td> <td colspan='2' style="background-color: white; color:black; text-align: center;">Revisió de 11:26, 7 nov 2013</td> </tr><tr><td colspan="2" class="diff-lineno">Línia 1:</td> <td colspan="2" class="diff-lineno">Línia 1:</td></tr> <tr><td class='diff-marker'> </td><td style="background-color: #f9f9f9; color: #333333; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #e6e6e6; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>[[Imatge:Camp presoners pelosa.jpg|350px|thumb|dreta|Dibuix del camp fet per Pere Albós Tarré que en fou guàrdia l'any 1938]]</div></td><td class='diff-marker'> </td><td style="background-color: #f9f9f9; color: #333333; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #e6e6e6; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>[[Imatge:Camp presoners pelosa.jpg|350px|thumb|dreta|Dibuix del camp fet per Pere Albós Tarré que en fou guàrdia l'any 1938]]</div></td></tr> <tr><td class='diff-marker'> </td><td style="background-color: #f9f9f9; color: #333333; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #e6e6e6; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"></td><td class='diff-marker'> </td><td style="background-color: #f9f9f9; color: #333333; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #e6e6e6; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"></td></tr> <tr><td class='diff-marker'>−</td><td style="color:black; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Resseguint el [[camí de ronda]], a uns 100 m i només deixar la platja de [[la Pelosa]] en direcció Norfeu hi ha les restes d'un antic camp de presoners, formades actualment per un barracó i una garita. Entrà en funcionament durant la Guerra Civil espanyola de 1936-1939, quan s’hi establí un camp de presoners feixistes insurrectes. L’historiador [[<del class="diffchange diffchange-inline">Josep Benet </del>http://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Benet_i_Morell]] s’hi referí en esmentar les vicissituds de Jaume Vallcorba, que hi estigué reclòs: <blockquote>''Més endavant, els traslladaren en camions fins a la platja de la Pelosa, situada entre Roses i Cadaqués. Foren instal·lats en tres barracons, en un clos tancat amb filferrades. Els dedicaren a treballar en una pedrera, d’on extreien material per a construir fortificacions a les platges, en previsió d’un atac de les forces franquistes des del mar. La feina era duríssima i el menjar escàs. Els càstigs imposats eren inhumans''<ref>Josep Benet, ''Memòries 1. De l'esperança a la desfeta. 1920-1939'', Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2008, pàg. 422</ref></blockquote>La descripció, malgrat que somera, caracteritza les línies generals del camp: condicions de vida dures, treball en una pedrera –potser a Montjoi, potser a la Regullosa o al Lloar– i tres barracons. El camp pertanyia a la jurisdicció de la Direcció General de Presons del Ministeri de Justícia i sembla ser que era l’únic d’aquesta mena situat en territori català <ref>Badia, Francesc.  Els camps de treball a Catalunya durant la Guerra Civil. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Biblioteca Abat Oliba. Barcelona: 2001 </ref>. Posteriorment, durant la postguerra fou reutilitzat per hostatjar els republicans i demòcrates que, en paraules de l'aficionat a la història Arnald Plujà, “redimien els pecats”.  Els presos confinats en el camp de la Pelosa van ser utilitzats com a mà d’obra per construir la pista militar que comunicava Roses amb Cadaqués. D’aquest camp de presoners en queden poques restes materials, així com molt poca informació sobre el seu funcionament. Del seu record material només es conserva una garita de guàrdia, situada a prop del camí de ronda i només deixar la platja de la Pelosa en direcció Norfeu. Tanmateix, hom sap que el camp el formaven dos o tres barracons i dues garites. El Catàleg Municipal de Béns Protegits, del qual aquest camp de presoners forma part amb el número de registre 9, informa que es conserven encara les parets que conformaven el perímetre de les edificacions fins a l’alçada de la finestra; en canvi, la meitat superior i la coberta s’han perdut. Estaven construïdes utilitzant trossos de pedra i maó lligat amb morter i ciment. A pocs metres, en direcció a ponent hi ha l’altre edifici que també formava part del camp de presoners. És de dimensions més reduïdes i també està en ruïnes.  A tocar el camí, en la que havia estat l’esplanada del camp hi ha un pou comunal, circular, amb el brocal cobert amb un element d'obra. Aquest pou ha estat arranjat i refet modernament. El camp de presoners estava voltat d´un reixat, pel qual, sembla, era bastant fàcil escapar-se.   </div></td><td class='diff-marker'>+</td><td style="color:black; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Resseguint el [[camí de ronda]], a uns 100 m i només deixar la platja de [[la Pelosa]] en direcció Norfeu hi ha les restes d'un antic camp de presoners, formades actualment per un barracó i una garita. Entrà en funcionament durant la Guerra Civil espanyola de 1936-1939, quan s’hi establí un camp de presoners feixistes insurrectes. L’historiador [[http://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Benet_i_Morell <ins class="diffchange diffchange-inline">Josep Benet</ins>]] s’hi referí en esmentar les vicissituds de Jaume Vallcorba, que hi estigué reclòs: <blockquote>''Més endavant, els traslladaren en camions fins a la platja de la Pelosa, situada entre Roses i Cadaqués. Foren instal·lats en tres barracons, en un clos tancat amb filferrades. Els dedicaren a treballar en una pedrera, d’on extreien material per a construir fortificacions a les platges, en previsió d’un atac de les forces franquistes des del mar. La feina era duríssima i el menjar escàs. Els càstigs imposats eren inhumans''<ref>Josep Benet, ''Memòries 1. De l'esperança a la desfeta. 1920-1939'', Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2008, pàg. 422</ref></blockquote>La descripció, malgrat que somera, caracteritza les línies generals del camp: condicions de vida dures, treball en una pedrera –potser a Montjoi, potser a la Regullosa o al Lloar– i tres barracons. El camp pertanyia a la jurisdicció de la Direcció General de Presons del Ministeri de Justícia i sembla ser que era l’únic d’aquesta mena situat en territori català <ref>Badia, Francesc.  Els camps de treball a Catalunya durant la Guerra Civil. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Biblioteca Abat Oliba. Barcelona: 2001 </ref>. Posteriorment, durant la postguerra fou reutilitzat per hostatjar els republicans i demòcrates que, en paraules de l'aficionat a la història Arnald Plujà, “redimien els pecats”.  Els presos confinats en el camp de la Pelosa van ser utilitzats com a mà d’obra per construir la pista militar que comunicava Roses amb Cadaqués. D’aquest camp de presoners en queden poques restes materials, així com molt poca informació sobre el seu funcionament. Del seu record material només es conserva una garita de guàrdia, situada a prop del camí de ronda i només deixar la platja de la Pelosa en direcció Norfeu. Tanmateix, hom sap que el camp el formaven dos o tres barracons i dues garites. El Catàleg Municipal de Béns Protegits, del qual aquest camp de presoners forma part amb el número de registre 9, informa que es conserven encara les parets que conformaven el perímetre de les edificacions fins a l’alçada de la finestra; en canvi, la meitat superior i la coberta s’han perdut. Estaven construïdes utilitzant trossos de pedra i maó lligat amb morter i ciment. A pocs metres, en direcció a ponent hi ha l’altre edifici que també formava part del camp de presoners. És de dimensions més reduïdes i també està en ruïnes.  A tocar el camí, en la que havia estat l’esplanada del camp hi ha un pou comunal, circular, amb el brocal cobert amb un element d'obra. Aquest pou ha estat arranjat i refet modernament. El camp de presoners estava voltat d´un reixat, pel qual, sembla, era bastant fàcil escapar-se.   </div></td></tr> <tr><td class='diff-marker'> </td><td style="background-color: #f9f9f9; color: #333333; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #e6e6e6; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"></td><td class='diff-marker'> </td><td style="background-color: #f9f9f9; color: #333333; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #e6e6e6; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"></td></tr> <tr><td class='diff-marker'> </td><td style="background-color: #f9f9f9; color: #333333; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #e6e6e6; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"></td><td class='diff-marker'> </td><td style="background-color: #f9f9f9; color: #333333; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #e6e6e6; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"></td></tr> </table>

Jep https://rosespedia.cat/index.php?title=Camp_de_presoners_de_la_Pelosa&diff=6262&oldid=prev Jep a 11:24, 7 nov 2013 2013-11-07T11:24:14Z

<p></p> <table class='diff diff-contentalign-left'> <col class='diff-marker' /> <col class='diff-content' /> <col class='diff-marker' /> <col class='diff-content' /> <tr style='vertical-align: top;'> <td colspan='2' style="background-color: white; color:black; text-align: center;">←Versió més antiga</td> <td colspan='2' style="background-color: white; color:black; text-align: center;">Revisió de 11:24, 7 nov 2013</td> </tr><tr><td colspan="2" class="diff-lineno">Línia 1:</td> <td colspan="2" class="diff-lineno">Línia 1:</td></tr> <tr><td class='diff-marker'> </td><td style="background-color: #f9f9f9; color: #333333; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #e6e6e6; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>[[Imatge:Camp presoners pelosa.jpg|350px|thumb|dreta|Dibuix del camp fet per Pere Albós Tarré que en fou guàrdia l'any 1938]]</div></td><td class='diff-marker'> </td><td style="background-color: #f9f9f9; color: #333333; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #e6e6e6; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>[[Imatge:Camp presoners pelosa.jpg|350px|thumb|dreta|Dibuix del camp fet per Pere Albós Tarré que en fou guàrdia l'any 1938]]</div></td></tr> <tr><td class='diff-marker'> </td><td style="background-color: #f9f9f9; color: #333333; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #e6e6e6; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"></td><td class='diff-marker'> </td><td style="background-color: #f9f9f9; color: #333333; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #e6e6e6; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"></td></tr> <tr><td class='diff-marker'>−</td><td style="color:black; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Resseguint el [[camí de ronda]], a uns 100 m i només deixar la platja de [[la Pelosa]] en direcció Norfeu hi ha les restes d'un antic camp de presoners, formades actualment per un barracó i una garita. Entrà en funcionament durant la Guerra Civil espanyola de 1936-1939, quan s’hi establí un camp de presoners feixistes insurrectes. L’historiador <del class="diffchange diffchange-inline">Josep Benet</del>[[http://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Benet_i_Morell]] s’hi referí en esmentar les vicissituds de Jaume Vallcorba, que hi estigué reclòs: <blockquote>''Més endavant, els traslladaren en camions fins a la platja de la Pelosa, situada entre Roses i Cadaqués. Foren instal·lats en tres barracons, en un clos tancat amb filferrades. Els dedicaren a treballar en una pedrera, d’on extreien material per a construir fortificacions a les platges, en previsió d’un atac de les forces franquistes des del mar. La feina era duríssima i el menjar escàs. Els càstigs imposats eren inhumans''<ref>Josep Benet, ''Memòries 1. De l'esperança a la desfeta. 1920-1939'', Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2008, pàg. 422</ref></blockquote>La descripció, malgrat que somera, caracteritza les línies generals del camp: condicions de vida dures, treball en una pedrera –potser a Montjoi, potser a la Regullosa o al Lloar– i tres barracons. El camp pertanyia a la jurisdicció de la Direcció General de Presons del Ministeri de Justícia i sembla ser que era l’únic d’aquesta mena situat en territori català <ref>Badia, Francesc.  Els camps de treball a Catalunya durant la Guerra Civil. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Biblioteca Abat Oliba. Barcelona: 2001 </ref>. Posteriorment, durant la postguerra fou reutilitzat per hostatjar els republicans i demòcrates que, en paraules de l'aficionat a la història Arnald Plujà, “redimien els pecats”.  Els presos confinats en el camp de la Pelosa van ser utilitzats com a mà d’obra per construir la pista militar que comunicava Roses amb Cadaqués. D’aquest camp de presoners en queden poques restes materials, així com molt poca informació sobre el seu funcionament. Del seu record material només es conserva una garita de guàrdia, situada a prop del camí de ronda i només deixar la platja de la Pelosa en direcció Norfeu. Tanmateix, hom sap que el camp el formaven dos o tres barracons i dues garites. El Catàleg Municipal de Béns Protegits, del qual aquest camp de presoners forma part amb el número de registre 9, informa que es conserven encara les parets que conformaven el perímetre de les edificacions fins a l’alçada de la finestra; en canvi, la meitat superior i la coberta s’han perdut. Estaven construïdes utilitzant trossos de pedra i maó lligat amb morter i ciment. A pocs metres, en direcció a ponent hi ha l’altre edifici que també formava part del camp de presoners. És de dimensions més reduïdes i també està en ruïnes.  A tocar el camí, en la que havia estat l’esplanada del camp hi ha un pou comunal, circular, amb el brocal cobert amb un element d'obra. Aquest pou ha estat arranjat i refet modernament. El camp de presoners estava voltat d´un reixat, pel qual, sembla, era bastant fàcil escapar-se.   </div></td><td class='diff-marker'>+</td><td style="color:black; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Resseguint el [[camí de ronda]], a uns 100 m i només deixar la platja de [[la Pelosa]] en direcció Norfeu hi ha les restes d'un antic camp de presoners, formades actualment per un barracó i una garita. Entrà en funcionament durant la Guerra Civil espanyola de 1936-1939, quan s’hi establí un camp de presoners feixistes insurrectes. L’historiador [[<ins class="diffchange diffchange-inline">Josep Benet </ins>http://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Benet_i_Morell]] s’hi referí en esmentar les vicissituds de Jaume Vallcorba, que hi estigué reclòs: <blockquote>''Més endavant, els traslladaren en camions fins a la platja de la Pelosa, situada entre Roses i Cadaqués. Foren instal·lats en tres barracons, en un clos tancat amb filferrades. Els dedicaren a treballar en una pedrera, d’on extreien material per a construir fortificacions a les platges, en previsió d’un atac de les forces franquistes des del mar. La feina era duríssima i el menjar escàs. Els càstigs imposats eren inhumans''<ref>Josep Benet, ''Memòries 1. De l'esperança a la desfeta. 1920-1939'', Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2008, pàg. 422</ref></blockquote>La descripció, malgrat que somera, caracteritza les línies generals del camp: condicions de vida dures, treball en una pedrera –potser a Montjoi, potser a la Regullosa o al Lloar– i tres barracons. El camp pertanyia a la jurisdicció de la Direcció General de Presons del Ministeri de Justícia i sembla ser que era l’únic d’aquesta mena situat en territori català <ref>Badia, Francesc.  Els camps de treball a Catalunya durant la Guerra Civil. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Biblioteca Abat Oliba. Barcelona: 2001 </ref>. Posteriorment, durant la postguerra fou reutilitzat per hostatjar els republicans i demòcrates que, en paraules de l'aficionat a la història Arnald Plujà, “redimien els pecats”.  Els presos confinats en el camp de la Pelosa van ser utilitzats com a mà d’obra per construir la pista militar que comunicava Roses amb Cadaqués. D’aquest camp de presoners en queden poques restes materials, així com molt poca informació sobre el seu funcionament. Del seu record material només es conserva una garita de guàrdia, situada a prop del camí de ronda i només deixar la platja de la Pelosa en direcció Norfeu. Tanmateix, hom sap que el camp el formaven dos o tres barracons i dues garites. El Catàleg Municipal de Béns Protegits, del qual aquest camp de presoners forma part amb el número de registre 9, informa que es conserven encara les parets que conformaven el perímetre de les edificacions fins a l’alçada de la finestra; en canvi, la meitat superior i la coberta s’han perdut. Estaven construïdes utilitzant trossos de pedra i maó lligat amb morter i ciment. A pocs metres, en direcció a ponent hi ha l’altre edifici que també formava part del camp de presoners. És de dimensions més reduïdes i també està en ruïnes.  A tocar el camí, en la que havia estat l’esplanada del camp hi ha un pou comunal, circular, amb el brocal cobert amb un element d'obra. Aquest pou ha estat arranjat i refet modernament. El camp de presoners estava voltat d´un reixat, pel qual, sembla, era bastant fàcil escapar-se.   </div></td></tr> <tr><td class='diff-marker'> </td><td style="background-color: #f9f9f9; color: #333333; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #e6e6e6; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"></td><td class='diff-marker'> </td><td style="background-color: #f9f9f9; color: #333333; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #e6e6e6; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"></td></tr> <tr><td class='diff-marker'> </td><td style="background-color: #f9f9f9; color: #333333; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #e6e6e6; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"></td><td class='diff-marker'> </td><td style="background-color: #f9f9f9; color: #333333; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #e6e6e6; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"></td></tr> </table>

Jep https://rosespedia.cat/index.php?title=Camp_de_presoners_de_la_Pelosa&diff=6261&oldid=prev Jep a 11:23, 7 nov 2013 2013-11-07T11:23:38Z

<p></p> <table class='diff diff-contentalign-left'> <col class='diff-marker' /> <col class='diff-content' /> <col class='diff-marker' /> <col class='diff-content' /> <tr style='vertical-align: top;'> <td colspan='2' style="background-color: white; color:black; text-align: center;">←Versió més antiga</td> <td colspan='2' style="background-color: white; color:black; text-align: center;">Revisió de 11:23, 7 nov 2013</td> </tr><tr><td colspan="2" class="diff-lineno">Línia 1:</td> <td colspan="2" class="diff-lineno">Línia 1:</td></tr> <tr><td class='diff-marker'> </td><td style="background-color: #f9f9f9; color: #333333; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #e6e6e6; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>[[Imatge:Camp presoners pelosa.jpg|350px|thumb|dreta|Dibuix del camp fet per Pere Albós Tarré que en fou guàrdia l'any 1938]]</div></td><td class='diff-marker'> </td><td style="background-color: #f9f9f9; color: #333333; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #e6e6e6; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>[[Imatge:Camp presoners pelosa.jpg|350px|thumb|dreta|Dibuix del camp fet per Pere Albós Tarré que en fou guàrdia l'any 1938]]</div></td></tr> <tr><td class='diff-marker'> </td><td style="background-color: #f9f9f9; color: #333333; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #e6e6e6; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"></td><td class='diff-marker'> </td><td style="background-color: #f9f9f9; color: #333333; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #e6e6e6; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"></td></tr> <tr><td class='diff-marker'>−</td><td style="color:black; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Resseguint el [[camí de ronda]], a uns 100 m i només deixar la platja de [[la Pelosa]] en direcció Norfeu hi ha les restes d'un antic camp de presoners, formades actualment per un barracó i una garita. Entrà en funcionament durant la Guerra Civil espanyola de 1936-1939, quan s’hi establí un camp de presoners feixistes insurrectes. L’historiador [[http://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Benet_i_Morell]] s’hi referí en esmentar les vicissituds de Jaume Vallcorba, que hi estigué reclòs: <blockquote>''Més endavant, els traslladaren en camions fins a la platja de la Pelosa, situada entre Roses i Cadaqués. Foren instal·lats en tres barracons, en un clos tancat amb filferrades. Els dedicaren a treballar en una pedrera, d’on extreien material per a construir fortificacions a les platges, en previsió d’un atac de les forces franquistes des del mar. La feina era duríssima i el menjar escàs. Els càstigs imposats eren inhumans''<ref>Josep Benet, ''Memòries 1. De l'esperança a la desfeta. 1920-1939'', Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2008, pàg. 422</ref></blockquote>La descripció, malgrat que somera, caracteritza les línies generals del camp: condicions de vida dures, treball en una pedrera –potser a Montjoi, potser a la Regullosa o al Lloar– i tres barracons. El camp pertanyia a la jurisdicció de la Direcció General de Presons del Ministeri de Justícia i sembla ser que era l’únic d’aquesta mena situat en territori català <ref>Badia, Francesc.  Els camps de treball a Catalunya durant la Guerra Civil. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Biblioteca Abat Oliba. Barcelona: 2001 </ref>. Posteriorment, durant la postguerra fou reutilitzat per hostatjar els republicans i demòcrates que, en paraules de l'aficionat a la història Arnald Plujà, “redimien els pecats”.  Els presos confinats en el camp de la Pelosa van ser utilitzats com a mà d’obra per construir la pista militar que comunicava Roses amb Cadaqués. D’aquest camp de presoners en queden poques restes materials, així com molt poca informació sobre el seu funcionament. Del seu record material només es conserva una garita de guàrdia, situada a prop del camí de ronda i només deixar la platja de la Pelosa en direcció Norfeu. Tanmateix, hom sap que el camp el formaven dos o tres barracons i dues garites. El Catàleg Municipal de Béns Protegits, del qual aquest camp de presoners forma part amb el número de registre 9, informa que es conserven encara les parets que conformaven el perímetre de les edificacions fins a l’alçada de la finestra; en canvi, la meitat superior i la coberta s’han perdut. Estaven construïdes utilitzant trossos de pedra i maó lligat amb morter i ciment. A pocs metres, en direcció a ponent hi ha l’altre edifici que també formava part del camp de presoners. És de dimensions més reduïdes i també està en ruïnes.  A tocar el camí, en la que havia estat l’esplanada del camp hi ha un pou comunal, circular, amb el brocal cobert amb un element d'obra. Aquest pou ha estat arranjat i refet modernament. El camp de presoners estava voltat d´un reixat, pel qual, sembla, era bastant fàcil escapar-se.   </div></td><td class='diff-marker'>+</td><td style="color:black; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Resseguint el [[camí de ronda]], a uns 100 m i només deixar la platja de [[la Pelosa]] en direcció Norfeu hi ha les restes d'un antic camp de presoners, formades actualment per un barracó i una garita. Entrà en funcionament durant la Guerra Civil espanyola de 1936-1939, quan s’hi establí un camp de presoners feixistes insurrectes. L’historiador <ins class="diffchange diffchange-inline">Josep Benet</ins>[[http://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Benet_i_Morell]] s’hi referí en esmentar les vicissituds de Jaume Vallcorba, que hi estigué reclòs: <blockquote>''Més endavant, els traslladaren en camions fins a la platja de la Pelosa, situada entre Roses i Cadaqués. Foren instal·lats en tres barracons, en un clos tancat amb filferrades. Els dedicaren a treballar en una pedrera, d’on extreien material per a construir fortificacions a les platges, en previsió d’un atac de les forces franquistes des del mar. La feina era duríssima i el menjar escàs. Els càstigs imposats eren inhumans''<ref>Josep Benet, ''Memòries 1. De l'esperança a la desfeta. 1920-1939'', Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2008, pàg. 422</ref></blockquote>La descripció, malgrat que somera, caracteritza les línies generals del camp: condicions de vida dures, treball en una pedrera –potser a Montjoi, potser a la Regullosa o al Lloar– i tres barracons. El camp pertanyia a la jurisdicció de la Direcció General de Presons del Ministeri de Justícia i sembla ser que era l’únic d’aquesta mena situat en territori català <ref>Badia, Francesc.  Els camps de treball a Catalunya durant la Guerra Civil. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Biblioteca Abat Oliba. Barcelona: 2001 </ref>. Posteriorment, durant la postguerra fou reutilitzat per hostatjar els republicans i demòcrates que, en paraules de l'aficionat a la història Arnald Plujà, “redimien els pecats”.  Els presos confinats en el camp de la Pelosa van ser utilitzats com a mà d’obra per construir la pista militar que comunicava Roses amb Cadaqués. D’aquest camp de presoners en queden poques restes materials, així com molt poca informació sobre el seu funcionament. Del seu record material només es conserva una garita de guàrdia, situada a prop del camí de ronda i només deixar la platja de la Pelosa en direcció Norfeu. Tanmateix, hom sap que el camp el formaven dos o tres barracons i dues garites. El Catàleg Municipal de Béns Protegits, del qual aquest camp de presoners forma part amb el número de registre 9, informa que es conserven encara les parets que conformaven el perímetre de les edificacions fins a l’alçada de la finestra; en canvi, la meitat superior i la coberta s’han perdut. Estaven construïdes utilitzant trossos de pedra i maó lligat amb morter i ciment. A pocs metres, en direcció a ponent hi ha l’altre edifici que també formava part del camp de presoners. És de dimensions més reduïdes i també està en ruïnes.  A tocar el camí, en la que havia estat l’esplanada del camp hi ha un pou comunal, circular, amb el brocal cobert amb un element d'obra. Aquest pou ha estat arranjat i refet modernament. El camp de presoners estava voltat d´un reixat, pel qual, sembla, era bastant fàcil escapar-se.   </div></td></tr> <tr><td class='diff-marker'> </td><td style="background-color: #f9f9f9; color: #333333; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #e6e6e6; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"></td><td class='diff-marker'> </td><td style="background-color: #f9f9f9; color: #333333; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #e6e6e6; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"></td></tr> <tr><td class='diff-marker'> </td><td style="background-color: #f9f9f9; color: #333333; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #e6e6e6; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"></td><td class='diff-marker'> </td><td style="background-color: #f9f9f9; color: #333333; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #e6e6e6; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"></td></tr> </table>

Jep https://rosespedia.cat/index.php?title=Camp_de_presoners_de_la_Pelosa&diff=6260&oldid=prev Jep a 11:23, 7 nov 2013 2013-11-07T11:23:07Z

<p></p> <table class='diff diff-contentalign-left'> <col class='diff-marker' /> <col class='diff-content' /> <col class='diff-marker' /> <col class='diff-content' /> <tr style='vertical-align: top;'> <td colspan='2' style="background-color: white; color:black; text-align: center;">←Versió més antiga</td> <td colspan='2' style="background-color: white; color:black; text-align: center;">Revisió de 11:23, 7 nov 2013</td> </tr><tr><td colspan="2" class="diff-lineno">Línia 1:</td> <td colspan="2" class="diff-lineno">Línia 1:</td></tr> <tr><td class='diff-marker'> </td><td style="background-color: #f9f9f9; color: #333333; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #e6e6e6; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>[[Imatge:Camp presoners pelosa.jpg|350px|thumb|dreta|Dibuix del camp fet per Pere Albós Tarré que en fou guàrdia l'any 1938]]</div></td><td class='diff-marker'> </td><td style="background-color: #f9f9f9; color: #333333; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #e6e6e6; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>[[Imatge:Camp presoners pelosa.jpg|350px|thumb|dreta|Dibuix del camp fet per Pere Albós Tarré que en fou guàrdia l'any 1938]]</div></td></tr> <tr><td class='diff-marker'> </td><td style="background-color: #f9f9f9; color: #333333; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #e6e6e6; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"></td><td class='diff-marker'> </td><td style="background-color: #f9f9f9; color: #333333; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #e6e6e6; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"></td></tr> <tr><td class='diff-marker'>−</td><td style="color:black; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Resseguint el [[camí de ronda]], a uns 100 m i només deixar la platja de [[la Pelosa]] en direcció Norfeu hi ha les restes d'un antic camp de presoners, formades actualment per un barracó i una garita. Entrà en funcionament durant la Guerra Civil espanyola de 1936-1939, quan s’hi establí un camp de presoners feixistes insurrectes. L’historiador [[<del class="diffchange diffchange-inline">Josep Benet i Morell</del>]] s’hi referí en esmentar les vicissituds de Jaume Vallcorba, que hi estigué reclòs: <blockquote>''Més endavant, els traslladaren en camions fins a la platja de la Pelosa, situada entre Roses i Cadaqués. Foren instal·lats en tres barracons, en un clos tancat amb filferrades. Els dedicaren a treballar en una pedrera, d’on extreien material per a construir fortificacions a les platges, en previsió d’un atac de les forces franquistes des del mar. La feina era duríssima i el menjar escàs. Els càstigs imposats eren inhumans''<ref>Josep Benet, ''Memòries 1. De l'esperança a la desfeta. 1920-1939'', Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2008, pàg. 422</ref></blockquote>La descripció, malgrat que somera, caracteritza les línies generals del camp: condicions de vida dures, treball en una pedrera –potser a Montjoi, potser a la Regullosa o al Lloar– i tres barracons. El camp pertanyia a la jurisdicció de la Direcció General de Presons del Ministeri de Justícia i sembla ser que era l’únic d’aquesta mena situat en territori català <ref>Badia, Francesc.  Els camps de treball a Catalunya durant la Guerra Civil. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Biblioteca Abat Oliba. Barcelona: 2001 </ref>. Posteriorment, durant la postguerra fou reutilitzat per hostatjar els republicans i demòcrates que, en paraules de l'aficionat a la història Arnald Plujà, “redimien els pecats”.  Els presos confinats en el camp de la Pelosa van ser utilitzats com a mà d’obra per construir la pista militar que comunicava Roses amb Cadaqués. D’aquest camp de presoners en queden poques restes materials, així com molt poca informació sobre el seu funcionament. Del seu record material només es conserva una garita de guàrdia, situada a prop del camí de ronda i només deixar la platja de la Pelosa en direcció Norfeu. Tanmateix, hom sap que el camp el formaven dos o tres barracons i dues garites. El Catàleg Municipal de Béns Protegits, del qual aquest camp de presoners forma part amb el número de registre 9, informa que es conserven encara les parets que conformaven el perímetre de les edificacions fins a l’alçada de la finestra; en canvi, la meitat superior i la coberta s’han perdut. Estaven construïdes utilitzant trossos de pedra i maó lligat amb morter i ciment. A pocs metres, en direcció a ponent hi ha l’altre edifici que també formava part del camp de presoners. És de dimensions més reduïdes i també està en ruïnes.  A tocar el camí, en la que havia estat l’esplanada del camp hi ha un pou comunal, circular, amb el brocal cobert amb un element d'obra. Aquest pou ha estat arranjat i refet modernament. El camp de presoners estava voltat d´un reixat, pel qual, sembla, era bastant fàcil escapar-se.   </div></td><td class='diff-marker'>+</td><td style="color:black; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Resseguint el [[camí de ronda]], a uns 100 m i només deixar la platja de [[la Pelosa]] en direcció Norfeu hi ha les restes d'un antic camp de presoners, formades actualment per un barracó i una garita. Entrà en funcionament durant la Guerra Civil espanyola de 1936-1939, quan s’hi establí un camp de presoners feixistes insurrectes. L’historiador [[<ins class="diffchange diffchange-inline">http://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Benet_i_Morell</ins>]] s’hi referí en esmentar les vicissituds de Jaume Vallcorba, que hi estigué reclòs: <blockquote>''Més endavant, els traslladaren en camions fins a la platja de la Pelosa, situada entre Roses i Cadaqués. Foren instal·lats en tres barracons, en un clos tancat amb filferrades. Els dedicaren a treballar en una pedrera, d’on extreien material per a construir fortificacions a les platges, en previsió d’un atac de les forces franquistes des del mar. La feina era duríssima i el menjar escàs. Els càstigs imposats eren inhumans''<ref>Josep Benet, ''Memòries 1. De l'esperança a la desfeta. 1920-1939'', Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2008, pàg. 422</ref></blockquote>La descripció, malgrat que somera, caracteritza les línies generals del camp: condicions de vida dures, treball en una pedrera –potser a Montjoi, potser a la Regullosa o al Lloar– i tres barracons. El camp pertanyia a la jurisdicció de la Direcció General de Presons del Ministeri de Justícia i sembla ser que era l’únic d’aquesta mena situat en territori català <ref>Badia, Francesc.  Els camps de treball a Catalunya durant la Guerra Civil. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Biblioteca Abat Oliba. Barcelona: 2001 </ref>. Posteriorment, durant la postguerra fou reutilitzat per hostatjar els republicans i demòcrates que, en paraules de l'aficionat a la història Arnald Plujà, “redimien els pecats”.  Els presos confinats en el camp de la Pelosa van ser utilitzats com a mà d’obra per construir la pista militar que comunicava Roses amb Cadaqués. D’aquest camp de presoners en queden poques restes materials, així com molt poca informació sobre el seu funcionament. Del seu record material només es conserva una garita de guàrdia, situada a prop del camí de ronda i només deixar la platja de la Pelosa en direcció Norfeu. Tanmateix, hom sap que el camp el formaven dos o tres barracons i dues garites. El Catàleg Municipal de Béns Protegits, del qual aquest camp de presoners forma part amb el número de registre 9, informa que es conserven encara les parets que conformaven el perímetre de les edificacions fins a l’alçada de la finestra; en canvi, la meitat superior i la coberta s’han perdut. Estaven construïdes utilitzant trossos de pedra i maó lligat amb morter i ciment. A pocs metres, en direcció a ponent hi ha l’altre edifici que també formava part del camp de presoners. És de dimensions més reduïdes i també està en ruïnes.  A tocar el camí, en la que havia estat l’esplanada del camp hi ha un pou comunal, circular, amb el brocal cobert amb un element d'obra. Aquest pou ha estat arranjat i refet modernament. El camp de presoners estava voltat d´un reixat, pel qual, sembla, era bastant fàcil escapar-se.   </div></td></tr> <tr><td class='diff-marker'> </td><td style="background-color: #f9f9f9; color: #333333; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #e6e6e6; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"></td><td class='diff-marker'> </td><td style="background-color: #f9f9f9; color: #333333; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #e6e6e6; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"></td></tr> <tr><td class='diff-marker'> </td><td style="background-color: #f9f9f9; color: #333333; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #e6e6e6; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"></td><td class='diff-marker'> </td><td style="background-color: #f9f9f9; color: #333333; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #e6e6e6; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"></td></tr> </table>

Jep https://rosespedia.cat/index.php?title=Camp_de_presoners_de_la_Pelosa&diff=6258&oldid=prev Jep a 11:20, 7 nov 2013 2013-11-07T11:20:43Z

<p></p> <table class='diff diff-contentalign-left'> <col class='diff-marker' /> <col class='diff-content' /> <col class='diff-marker' /> <col class='diff-content' /> <tr style='vertical-align: top;'> <td colspan='2' style="background-color: white; color:black; text-align: center;">←Versió més antiga</td> <td colspan='2' style="background-color: white; color:black; text-align: center;">Revisió de 11:20, 7 nov 2013</td> </tr><tr><td colspan="2" class="diff-lineno">Línia 1:</td> <td colspan="2" class="diff-lineno">Línia 1:</td></tr> <tr><td class='diff-marker'> </td><td style="background-color: #f9f9f9; color: #333333; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #e6e6e6; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>[[Imatge:Camp presoners pelosa.jpg|350px|thumb|dreta|Dibuix del camp fet per Pere Albós Tarré que en fou guàrdia l'any 1938]]</div></td><td class='diff-marker'> </td><td style="background-color: #f9f9f9; color: #333333; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #e6e6e6; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>[[Imatge:Camp presoners pelosa.jpg|350px|thumb|dreta|Dibuix del camp fet per Pere Albós Tarré que en fou guàrdia l'any 1938]]</div></td></tr> <tr><td class='diff-marker'> </td><td style="background-color: #f9f9f9; color: #333333; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #e6e6e6; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"></td><td class='diff-marker'> </td><td style="background-color: #f9f9f9; color: #333333; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #e6e6e6; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"></td></tr> <tr><td class='diff-marker'>−</td><td style="color:black; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Resseguint el [[camí de ronda]], a uns 100 m i només deixar la platja de [[la Pelosa]] en direcció Norfeu hi ha les restes d'un antic camp de presoners, formades actualment per un barracó i una garita. Entrà en funcionament durant la Guerra Civil espanyola de 1936-1939, quan s’hi establí un camp de presoners feixistes insurrectes. L’historiador [[Josep Benet]] s’hi referí en esmentar les vicissituds de Jaume Vallcorba, que hi estigué reclòs: <blockquote>''Més endavant, els traslladaren en camions fins a la platja de la Pelosa, situada entre Roses i Cadaqués. Foren instal·lats en tres barracons, en un clos tancat amb filferrades. Els dedicaren a treballar en una pedrera, d’on extreien material per a construir fortificacions a les platges, en previsió d’un atac de les forces franquistes des del mar. La feina era duríssima i el menjar escàs. Els càstigs imposats eren inhumans''<ref>Josep Benet, ''Memòries 1. De l'esperança a la desfeta. 1920-1939'', Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2008, pàg. 422</ref></blockquote>La descripció, malgrat que somera, caracteritza les línies generals del camp: condicions de vida dures, treball en una pedrera –potser a Montjoi, potser a la Regullosa o al Lloar– i tres barracons. El camp pertanyia a la jurisdicció de la Direcció General de Presons del Ministeri de Justícia i sembla ser que era l’únic d’aquesta mena situat en territori català <ref>Badia, Francesc.  Els camps de treball a Catalunya durant la Guerra Civil. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Biblioteca Abat Oliba. Barcelona: 2001 </ref>. Posteriorment, durant la postguerra fou reutilitzat per hostatjar els republicans i demòcrates que, en paraules de l'aficionat a la història Arnald Plujà, “redimien els pecats”.  Els presos confinats en el camp de la Pelosa van ser utilitzats com a mà d’obra per construir la pista militar que comunicava Roses amb Cadaqués. D’aquest camp de presoners en queden poques restes materials, així com molt poca informació sobre el seu funcionament. Del seu record material només es conserva una garita de guàrdia, situada a prop del camí de ronda i només deixar la platja de la Pelosa en direcció Norfeu. Tanmateix, hom sap que el camp el formaven dos o tres barracons i dues garites. El Catàleg Municipal de Béns Protegits, del qual aquest camp de presoners forma part amb el número de registre 9, informa que es conserven encara les parets que conformaven el perímetre de les edificacions fins a l’alçada de la finestra; en canvi, la meitat superior i la coberta s’han perdut. Estaven construïdes utilitzant trossos de pedra i maó lligat amb morter i ciment. A pocs metres, en direcció a ponent hi ha l’altre edifici que també formava part del camp de presoners. És de dimensions més reduïdes i també està en ruïnes.  A tocar el camí, en la que havia estat l’esplanada del camp hi ha un pou comunal, circular, amb el brocal cobert amb un element d'obra. Aquest pou ha estat arranjat i refet modernament. El camp de presoners estava voltat d´un reixat, pel qual, sembla, era bastant fàcil escapar-se.   </div></td><td class='diff-marker'>+</td><td style="color:black; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Resseguint el [[camí de ronda]], a uns 100 m i només deixar la platja de [[la Pelosa]] en direcció Norfeu hi ha les restes d'un antic camp de presoners, formades actualment per un barracó i una garita. Entrà en funcionament durant la Guerra Civil espanyola de 1936-1939, quan s’hi establí un camp de presoners feixistes insurrectes. L’historiador [[Josep Benet <ins class="diffchange diffchange-inline">i Morell</ins>]] s’hi referí en esmentar les vicissituds de Jaume Vallcorba, que hi estigué reclòs: <blockquote>''Més endavant, els traslladaren en camions fins a la platja de la Pelosa, situada entre Roses i Cadaqués. Foren instal·lats en tres barracons, en un clos tancat amb filferrades. Els dedicaren a treballar en una pedrera, d’on extreien material per a construir fortificacions a les platges, en previsió d’un atac de les forces franquistes des del mar. La feina era duríssima i el menjar escàs. Els càstigs imposats eren inhumans''<ref>Josep Benet, ''Memòries 1. De l'esperança a la desfeta. 1920-1939'', Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2008, pàg. 422</ref></blockquote>La descripció, malgrat que somera, caracteritza les línies generals del camp: condicions de vida dures, treball en una pedrera –potser a Montjoi, potser a la Regullosa o al Lloar– i tres barracons. El camp pertanyia a la jurisdicció de la Direcció General de Presons del Ministeri de Justícia i sembla ser que era l’únic d’aquesta mena situat en territori català <ref>Badia, Francesc.  Els camps de treball a Catalunya durant la Guerra Civil. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Biblioteca Abat Oliba. Barcelona: 2001 </ref>. Posteriorment, durant la postguerra fou reutilitzat per hostatjar els republicans i demòcrates que, en paraules de l'aficionat a la història Arnald Plujà, “redimien els pecats”.  Els presos confinats en el camp de la Pelosa van ser utilitzats com a mà d’obra per construir la pista militar que comunicava Roses amb Cadaqués. D’aquest camp de presoners en queden poques restes materials, així com molt poca informació sobre el seu funcionament. Del seu record material només es conserva una garita de guàrdia, situada a prop del camí de ronda i només deixar la platja de la Pelosa en direcció Norfeu. Tanmateix, hom sap que el camp el formaven dos o tres barracons i dues garites. El Catàleg Municipal de Béns Protegits, del qual aquest camp de presoners forma part amb el número de registre 9, informa que es conserven encara les parets que conformaven el perímetre de les edificacions fins a l’alçada de la finestra; en canvi, la meitat superior i la coberta s’han perdut. Estaven construïdes utilitzant trossos de pedra i maó lligat amb morter i ciment. A pocs metres, en direcció a ponent hi ha l’altre edifici que també formava part del camp de presoners. És de dimensions més reduïdes i també està en ruïnes.  A tocar el camí, en la que havia estat l’esplanada del camp hi ha un pou comunal, circular, amb el brocal cobert amb un element d'obra. Aquest pou ha estat arranjat i refet modernament. El camp de presoners estava voltat d´un reixat, pel qual, sembla, era bastant fàcil escapar-se.   </div></td></tr> <tr><td class='diff-marker'> </td><td style="background-color: #f9f9f9; color: #333333; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #e6e6e6; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"></td><td class='diff-marker'> </td><td style="background-color: #f9f9f9; color: #333333; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #e6e6e6; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"></td></tr> <tr><td class='diff-marker'> </td><td style="background-color: #f9f9f9; color: #333333; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #e6e6e6; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"></td><td class='diff-marker'> </td><td style="background-color: #f9f9f9; color: #333333; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #e6e6e6; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"></td></tr> </table>

Jep https://rosespedia.cat/index.php?title=Camp_de_presoners_de_la_Pelosa&diff=6257&oldid=prev Jep a 11:20, 7 nov 2013 2013-11-07T11:20:01Z

<p></p> <table class='diff diff-contentalign-left'> <col class='diff-marker' /> <col class='diff-content' /> <col class='diff-marker' /> <col class='diff-content' /> <tr style='vertical-align: top;'> <td colspan='2' style="background-color: white; color:black; text-align: center;">←Versió més antiga</td> <td colspan='2' style="background-color: white; color:black; text-align: center;">Revisió de 11:20, 7 nov 2013</td> </tr><tr><td colspan="2" class="diff-lineno">Línia 1:</td> <td colspan="2" class="diff-lineno">Línia 1:</td></tr> <tr><td class='diff-marker'> </td><td style="background-color: #f9f9f9; color: #333333; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #e6e6e6; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>[[Imatge:Camp presoners pelosa.jpg|350px|thumb|dreta|Dibuix del camp fet per Pere Albós Tarré que en fou guàrdia l'any 1938]]</div></td><td class='diff-marker'> </td><td style="background-color: #f9f9f9; color: #333333; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #e6e6e6; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>[[Imatge:Camp presoners pelosa.jpg|350px|thumb|dreta|Dibuix del camp fet per Pere Albós Tarré que en fou guàrdia l'any 1938]]</div></td></tr> <tr><td class='diff-marker'> </td><td style="background-color: #f9f9f9; color: #333333; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #e6e6e6; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"></td><td class='diff-marker'> </td><td style="background-color: #f9f9f9; color: #333333; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #e6e6e6; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"></td></tr> <tr><td class='diff-marker'>−</td><td style="color:black; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Resseguint el [[camí de ronda]], a uns 100 m i només deixar la platja de [[la Pelosa]] en direcció Norfeu hi ha les restes d'un antic camp de presoners, formades actualment per un barracó i una garita. Entrà en funcionament durant la Guerra Civil espanyola de 1936-1939, quan s’hi establí un camp de presoners feixistes insurrectes. L’historiador [Josep Benet] s’hi referí en esmentar les vicissituds de Jaume Vallcorba, que hi estigué reclòs: <blockquote>''Més endavant, els traslladaren en camions fins a la platja de la Pelosa, situada entre Roses i Cadaqués. Foren instal·lats en tres barracons, en un clos tancat amb filferrades. Els dedicaren a treballar en una pedrera, d’on extreien material per a construir fortificacions a les platges, en previsió d’un atac de les forces franquistes des del mar. La feina era duríssima i el menjar escàs. Els càstigs imposats eren inhumans''<ref>Josep Benet, ''Memòries 1. De l'esperança a la desfeta. 1920-1939'', Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2008, pàg. 422</ref></blockquote>La descripció, malgrat que somera, caracteritza les línies generals del camp: condicions de vida dures, treball en una pedrera –potser a Montjoi, potser a la Regullosa o al Lloar– i tres barracons. El camp pertanyia a la jurisdicció de la Direcció General de Presons del Ministeri de Justícia i sembla ser que era l’únic d’aquesta mena situat en territori català <ref>Badia, Francesc.  Els camps de treball a Catalunya durant la Guerra Civil. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Biblioteca Abat Oliba. Barcelona: 2001 </ref>. Posteriorment, durant la postguerra fou reutilitzat per hostatjar els republicans i demòcrates que, en paraules de l'aficionat a la història Arnald Plujà, “redimien els pecats”.  Els presos confinats en el camp de la Pelosa van ser utilitzats com a mà d’obra per construir la pista militar que comunicava Roses amb Cadaqués. D’aquest camp de presoners en queden poques restes materials, així com molt poca informació sobre el seu funcionament. Del seu record material només es conserva una garita de guàrdia, situada a prop del camí de ronda i només deixar la platja de la Pelosa en direcció Norfeu. Tanmateix, hom sap que el camp el formaven dos o tres barracons i dues garites. El Catàleg Municipal de Béns Protegits, del qual aquest camp de presoners forma part amb el número de registre 9, informa que es conserven encara les parets que conformaven el perímetre de les edificacions fins a l’alçada de la finestra; en canvi, la meitat superior i la coberta s’han perdut. Estaven construïdes utilitzant trossos de pedra i maó lligat amb morter i ciment. A pocs metres, en direcció a ponent hi ha l’altre edifici que també formava part del camp de presoners. És de dimensions més reduïdes i també està en ruïnes.  A tocar el camí, en la que havia estat l’esplanada del camp hi ha un pou comunal, circular, amb el brocal cobert amb un element d'obra. Aquest pou ha estat arranjat i refet modernament. El camp de presoners estava voltat d´un reixat, pel qual, sembla, era bastant fàcil escapar-se.   </div></td><td class='diff-marker'>+</td><td style="color:black; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Resseguint el [[camí de ronda]], a uns 100 m i només deixar la platja de [[la Pelosa]] en direcció Norfeu hi ha les restes d'un antic camp de presoners, formades actualment per un barracó i una garita. Entrà en funcionament durant la Guerra Civil espanyola de 1936-1939, quan s’hi establí un camp de presoners feixistes insurrectes. L’historiador <ins class="diffchange diffchange-inline">[</ins>[Josep Benet<ins class="diffchange diffchange-inline">]</ins>] s’hi referí en esmentar les vicissituds de Jaume Vallcorba, que hi estigué reclòs: <blockquote>''Més endavant, els traslladaren en camions fins a la platja de la Pelosa, situada entre Roses i Cadaqués. Foren instal·lats en tres barracons, en un clos tancat amb filferrades. Els dedicaren a treballar en una pedrera, d’on extreien material per a construir fortificacions a les platges, en previsió d’un atac de les forces franquistes des del mar. La feina era duríssima i el menjar escàs. Els càstigs imposats eren inhumans''<ref>Josep Benet, ''Memòries 1. De l'esperança a la desfeta. 1920-1939'', Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2008, pàg. 422</ref></blockquote>La descripció, malgrat que somera, caracteritza les línies generals del camp: condicions de vida dures, treball en una pedrera –potser a Montjoi, potser a la Regullosa o al Lloar– i tres barracons. El camp pertanyia a la jurisdicció de la Direcció General de Presons del Ministeri de Justícia i sembla ser que era l’únic d’aquesta mena situat en territori català <ref>Badia, Francesc.  Els camps de treball a Catalunya durant la Guerra Civil. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Biblioteca Abat Oliba. Barcelona: 2001 </ref>. Posteriorment, durant la postguerra fou reutilitzat per hostatjar els republicans i demòcrates que, en paraules de l'aficionat a la història Arnald Plujà, “redimien els pecats”.  Els presos confinats en el camp de la Pelosa van ser utilitzats com a mà d’obra per construir la pista militar que comunicava Roses amb Cadaqués. D’aquest camp de presoners en queden poques restes materials, així com molt poca informació sobre el seu funcionament. Del seu record material només es conserva una garita de guàrdia, situada a prop del camí de ronda i només deixar la platja de la Pelosa en direcció Norfeu. Tanmateix, hom sap que el camp el formaven dos o tres barracons i dues garites. El Catàleg Municipal de Béns Protegits, del qual aquest camp de presoners forma part amb el número de registre 9, informa que es conserven encara les parets que conformaven el perímetre de les edificacions fins a l’alçada de la finestra; en canvi, la meitat superior i la coberta s’han perdut. Estaven construïdes utilitzant trossos de pedra i maó lligat amb morter i ciment. A pocs metres, en direcció a ponent hi ha l’altre edifici que també formava part del camp de presoners. És de dimensions més reduïdes i també està en ruïnes.  A tocar el camí, en la que havia estat l’esplanada del camp hi ha un pou comunal, circular, amb el brocal cobert amb un element d'obra. Aquest pou ha estat arranjat i refet modernament. El camp de presoners estava voltat d´un reixat, pel qual, sembla, era bastant fàcil escapar-se.   </div></td></tr> <tr><td class='diff-marker'> </td><td style="background-color: #f9f9f9; color: #333333; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #e6e6e6; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"></td><td class='diff-marker'> </td><td style="background-color: #f9f9f9; color: #333333; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #e6e6e6; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"></td></tr> <tr><td class='diff-marker'> </td><td style="background-color: #f9f9f9; color: #333333; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #e6e6e6; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"></td><td class='diff-marker'> </td><td style="background-color: #f9f9f9; color: #333333; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #e6e6e6; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"></td></tr> </table>

Jep https://rosespedia.cat/index.php?title=Camp_de_presoners_de_la_Pelosa&diff=6256&oldid=prev Jep a 11:18, 7 nov 2013 2013-11-07T11:18:10Z

<p></p> <table class='diff diff-contentalign-left'> <col class='diff-marker' /> <col class='diff-content' /> <col class='diff-marker' /> <col class='diff-content' /> <tr style='vertical-align: top;'> <td colspan='2' style="background-color: white; color:black; text-align: center;">←Versió més antiga</td> <td colspan='2' style="background-color: white; color:black; text-align: center;">Revisió de 11:18, 7 nov 2013</td> </tr><tr><td colspan="2" class="diff-lineno">Línia 1:</td> <td colspan="2" class="diff-lineno">Línia 1:</td></tr> <tr><td class='diff-marker'> </td><td style="background-color: #f9f9f9; color: #333333; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #e6e6e6; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>[[Imatge:Camp presoners pelosa.jpg|350px|thumb|dreta|Dibuix del camp fet per Pere Albós Tarré que en fou guàrdia l'any 1938]]</div></td><td class='diff-marker'> </td><td style="background-color: #f9f9f9; color: #333333; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #e6e6e6; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>[[Imatge:Camp presoners pelosa.jpg|350px|thumb|dreta|Dibuix del camp fet per Pere Albós Tarré que en fou guàrdia l'any 1938]]</div></td></tr> <tr><td class='diff-marker'> </td><td style="background-color: #f9f9f9; color: #333333; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #e6e6e6; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"></td><td class='diff-marker'> </td><td style="background-color: #f9f9f9; color: #333333; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #e6e6e6; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"></td></tr> <tr><td class='diff-marker'>−</td><td style="color:black; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Resseguint el [[camí de ronda]], a uns 100 m i només deixar la platja de [[la Pelosa]] en direcció Norfeu hi ha les restes d'un antic camp de presoners, formades actualment per un barracó i una garita. Entrà en funcionament durant la Guerra Civil espanyola de 1936-1939, quan s’hi establí un camp de presoners feixistes insurrectes. L’historiador Josep Benet s’hi referí en esmentar les vicissituds de Jaume Vallcorba, que hi estigué reclòs: <blockquote>''Més endavant, els traslladaren en camions fins a la platja de la Pelosa, situada entre Roses i Cadaqués. Foren instal·lats en tres barracons, en un clos tancat amb filferrades. Els dedicaren a treballar en una pedrera, d’on extreien material per a construir fortificacions a les platges, en previsió d’un atac de les forces franquistes des del mar. La feina era duríssima i el menjar escàs. Els càstigs imposats eren inhumans''<ref>Josep Benet, ''Memòries 1. De l'esperança a la desfeta. 1920-1939'', Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pàg. 422</ref></blockquote>La descripció, malgrat que somera, caracteritza les línies generals del camp: condicions de vida dures, treball en una pedrera –potser a Montjoi, potser a la Regullosa o al Lloar–<del class="diffchange diffchange-inline">, </del>tres barracons<del class="diffchange diffchange-inline">..</del>. El camp pertanyia a la jurisdicció de la Direcció General de Presons del Ministeri de Justícia i sembla ser que era l’únic d’aquesta mena situat en territori català <ref>Badia, Francesc.  Els camps de treball a Catalunya durant la Guerra Civil. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Biblioteca Abat Oliba. Barcelona: 2001 </ref>. Posteriorment, durant la postguerra fou reutilitzat per hostatjar els republicans i demòcrates que, en paraules de <del class="diffchange diffchange-inline">l’historiador </del>Arnald Plujà, “redimien els pecats”.  Els presos confinats en el camp de la Pelosa van ser utilitzats com a mà d’obra per construir la pista militar que comunicava Roses amb Cadaqués. D’aquest camp de presoners en queden poques restes materials, així com molt poca informació sobre el seu funcionament. Del seu record material només es conserva una garita de guàrdia, situada a prop del camí de ronda i només deixar la platja de la Pelosa en direcció Norfeu. Tanmateix, hom sap que el camp el formaven dos o tres barracons i dues garites. El Catàleg Municipal de Béns Protegits, del qual aquest camp de presoners forma part amb el número de registre 9, informa que es conserven encara les parets que conformaven el perímetre de les edificacions fins a l’alçada de la finestra; en canvi, la meitat superior i la coberta s’han perdut. Estaven construïdes utilitzant trossos de pedra i maó lligat amb morter i ciment. A pocs metres, en direcció a ponent hi ha l’altre edifici que també formava part del camp de presoners. És de dimensions més reduïdes i també està en ruïnes.  A tocar el camí, en la que havia estat l’esplanada del camp hi ha un pou comunal, circular, amb el brocal cobert amb un element d'obra. Aquest pou ha estat arranjat i refet modernament. El camp de presoners estava voltat d´un reixat, pel qual, sembla, era bastant fàcil escapar-se.   </div></td><td class='diff-marker'>+</td><td style="color:black; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Resseguint el [[camí de ronda]], a uns 100 m i només deixar la platja de [[la Pelosa]] en direcció Norfeu hi ha les restes d'un antic camp de presoners, formades actualment per un barracó i una garita. Entrà en funcionament durant la Guerra Civil espanyola de 1936-1939, quan s’hi establí un camp de presoners feixistes insurrectes. L’historiador <ins class="diffchange diffchange-inline">[</ins>Josep Benet<ins class="diffchange diffchange-inline">] </ins>s’hi referí en esmentar les vicissituds de Jaume Vallcorba, que hi estigué reclòs: <blockquote>''Més endavant, els traslladaren en camions fins a la platja de la Pelosa, situada entre Roses i Cadaqués. Foren instal·lats en tres barracons, en un clos tancat amb filferrades. Els dedicaren a treballar en una pedrera, d’on extreien material per a construir fortificacions a les platges, en previsió d’un atac de les forces franquistes des del mar. La feina era duríssima i el menjar escàs. Els càstigs imposats eren inhumans''<ref>Josep Benet, ''Memòries 1. De l'esperança a la desfeta. 1920-1939'', Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat<ins class="diffchange diffchange-inline">, 2008</ins>, pàg. 422</ref></blockquote>La descripció, malgrat que somera, caracteritza les línies generals del camp: condicions de vida dures, treball en una pedrera –potser a Montjoi, potser a la Regullosa o al Lloar– <ins class="diffchange diffchange-inline">i </ins>tres barracons. El camp pertanyia a la jurisdicció de la Direcció General de Presons del Ministeri de Justícia i sembla ser que era l’únic d’aquesta mena situat en territori català <ref>Badia, Francesc.  Els camps de treball a Catalunya durant la Guerra Civil. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Biblioteca Abat Oliba. Barcelona: 2001 </ref>. Posteriorment, durant la postguerra fou reutilitzat per hostatjar els republicans i demòcrates que, en paraules de <ins class="diffchange diffchange-inline">l'aficionat a la història </ins>Arnald Plujà, “redimien els pecats”.  Els presos confinats en el camp de la Pelosa van ser utilitzats com a mà d’obra per construir la pista militar que comunicava Roses amb Cadaqués. D’aquest camp de presoners en queden poques restes materials, així com molt poca informació sobre el seu funcionament. Del seu record material només es conserva una garita de guàrdia, situada a prop del camí de ronda i només deixar la platja de la Pelosa en direcció Norfeu. Tanmateix, hom sap que el camp el formaven dos o tres barracons i dues garites. El Catàleg Municipal de Béns Protegits, del qual aquest camp de presoners forma part amb el número de registre 9, informa que es conserven encara les parets que conformaven el perímetre de les edificacions fins a l’alçada de la finestra; en canvi, la meitat superior i la coberta s’han perdut. Estaven construïdes utilitzant trossos de pedra i maó lligat amb morter i ciment. A pocs metres, en direcció a ponent hi ha l’altre edifici que també formava part del camp de presoners. És de dimensions més reduïdes i també està en ruïnes.  A tocar el camí, en la que havia estat l’esplanada del camp hi ha un pou comunal, circular, amb el brocal cobert amb un element d'obra. Aquest pou ha estat arranjat i refet modernament. El camp de presoners estava voltat d´un reixat, pel qual, sembla, era bastant fàcil escapar-se.   </div></td></tr> <tr><td class='diff-marker'> </td><td style="background-color: #f9f9f9; color: #333333; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #e6e6e6; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"></td><td class='diff-marker'> </td><td style="background-color: #f9f9f9; color: #333333; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #e6e6e6; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"></td></tr> <tr><td class='diff-marker'> </td><td style="background-color: #f9f9f9; color: #333333; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #e6e6e6; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"></td><td class='diff-marker'> </td><td style="background-color: #f9f9f9; color: #333333; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #e6e6e6; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"></td></tr> </table>

Jep https://rosespedia.cat/index.php?title=Camp_de_presoners_de_la_Pelosa&diff=6255&oldid=prev Jep a 11:09, 7 nov 2013 2013-11-07T11:09:44Z

<p></p> <table class='diff diff-contentalign-left'> <col class='diff-marker' /> <col class='diff-content' /> <col class='diff-marker' /> <col class='diff-content' /> <tr style='vertical-align: top;'> <td colspan='2' style="background-color: white; color:black; text-align: center;">←Versió més antiga</td> <td colspan='2' style="background-color: white; color:black; text-align: center;">Revisió de 11:09, 7 nov 2013</td> </tr><tr><td colspan="2" class="diff-lineno">Línia 1:</td> <td colspan="2" class="diff-lineno">Línia 1:</td></tr> <tr><td class='diff-marker'> </td><td style="background-color: #f9f9f9; color: #333333; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #e6e6e6; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>[[Imatge:Camp presoners pelosa.jpg|350px|thumb|dreta|Dibuix del camp fet per Pere Albós Tarré que en fou guàrdia l'any 1938]]</div></td><td class='diff-marker'> </td><td style="background-color: #f9f9f9; color: #333333; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #e6e6e6; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>[[Imatge:Camp presoners pelosa.jpg|350px|thumb|dreta|Dibuix del camp fet per Pere Albós Tarré que en fou guàrdia l'any 1938]]</div></td></tr> <tr><td class='diff-marker'> </td><td style="background-color: #f9f9f9; color: #333333; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #e6e6e6; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"></td><td class='diff-marker'> </td><td style="background-color: #f9f9f9; color: #333333; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #e6e6e6; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"></td></tr> <tr><td class='diff-marker'>−</td><td style="color:black; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Resseguint el [[camí de ronda]], a uns 100 m i només deixar la platja de [[la Pelosa]] en direcció Norfeu hi ha les restes d'un antic camp de presoners, formades actualment per un barracó i una garita. Entrà en funcionament durant la Guerra Civil espanyola de 1936-1939, quan s’hi establí un camp de presoners feixistes insurrectes. L’historiador Josep Benet s’hi referí en esmentar les vicissituds de Jaume Vallcorba, que hi estigué reclòs: <blockquote>''Més endavant, els traslladaren en camions fins a la platja de la Pelosa, situada entre Roses i Cadaqués. Foren instal·lats en tres barracons, en un clos tancat amb filferrades. Els dedicaren a treballar en una pedrera, d’on extreien material per a construir fortificacions a les platges, en previsió d’un atac de les forces franquistes des del mar. La feina era duríssima i el menjar escàs. Els càstigs imposats eren inhumans''<ref>Josep Benet, ''Memòries 1. De l'esperança a la desfeta. 1920-1939'', Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pàg. 422</ref></blockquote><del class="diffchange diffchange-inline">. </del>La descripció, malgrat que somera, caracteritza les línies generals del camp: condicions de vida dures, treball en una pedrera –potser a Montjoi, potser a la Regullosa o al Lloar–, tres barracons... El camp pertanyia a la jurisdicció de la Direcció General de Presons del Ministeri de Justícia i sembla ser que era l’únic d’aquesta mena situat en territori català <ref>Badia, Francesc.  Els camps de treball a Catalunya durant la Guerra Civil. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Biblioteca Abat Oliba. Barcelona: 2001 </ref>. Posteriorment, durant la postguerra fou reutilitzat per hostatjar els republicans i demòcrates que, en paraules de l’historiador Arnald Plujà, “redimien els pecats”.  Els presos confinats en el camp de la Pelosa van ser utilitzats com a mà d’obra per construir la pista militar que comunicava Roses amb Cadaqués. D’aquest camp de presoners en queden poques restes materials, així com molt poca informació sobre el seu funcionament. Del seu record material només es conserva una garita de guàrdia, situada a prop del camí de ronda i només deixar la platja de la Pelosa en direcció Norfeu. Tanmateix, hom sap que el camp el formaven dos o tres barracons i dues garites. El Catàleg Municipal de Béns Protegits, del qual aquest camp de presoners forma part amb el número de registre 9, informa que es conserven encara les parets que conformaven el perímetre de les edificacions fins a l’alçada de la finestra; en canvi, la meitat superior i la coberta s’han perdut. Estaven construïdes utilitzant trossos de pedra i maó lligat amb morter i ciment. A pocs metres, en direcció a ponent hi ha l’altre edifici que també formava part del camp de presoners. És de dimensions més reduïdes i també està en ruïnes.  A tocar el camí, en la que havia estat l’esplanada del camp hi ha un pou comunal, circular, amb el brocal cobert amb un element d'obra. Aquest pou ha estat arranjat i refet modernament. El camp de presoners estava voltat d´un reixat, pel qual, sembla, era bastant fàcil escapar-se<del class="diffchange diffchange-inline">.</del>.   </div></td><td class='diff-marker'>+</td><td style="color:black; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Resseguint el [[camí de ronda]], a uns 100 m i només deixar la platja de [[la Pelosa]] en direcció Norfeu hi ha les restes d'un antic camp de presoners, formades actualment per un barracó i una garita. Entrà en funcionament durant la Guerra Civil espanyola de 1936-1939, quan s’hi establí un camp de presoners feixistes insurrectes. L’historiador Josep Benet s’hi referí en esmentar les vicissituds de Jaume Vallcorba, que hi estigué reclòs: <blockquote>''Més endavant, els traslladaren en camions fins a la platja de la Pelosa, situada entre Roses i Cadaqués. Foren instal·lats en tres barracons, en un clos tancat amb filferrades. Els dedicaren a treballar en una pedrera, d’on extreien material per a construir fortificacions a les platges, en previsió d’un atac de les forces franquistes des del mar. La feina era duríssima i el menjar escàs. Els càstigs imposats eren inhumans''<ref>Josep Benet, ''Memòries 1. De l'esperança a la desfeta. 1920-1939'', Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pàg. 422</ref></blockquote>La descripció, malgrat que somera, caracteritza les línies generals del camp: condicions de vida dures, treball en una pedrera –potser a Montjoi, potser a la Regullosa o al Lloar–, tres barracons... El camp pertanyia a la jurisdicció de la Direcció General de Presons del Ministeri de Justícia i sembla ser que era l’únic d’aquesta mena situat en territori català <ref>Badia, Francesc.  Els camps de treball a Catalunya durant la Guerra Civil. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Biblioteca Abat Oliba. Barcelona: 2001 </ref>. Posteriorment, durant la postguerra fou reutilitzat per hostatjar els republicans i demòcrates que, en paraules de l’historiador Arnald Plujà, “redimien els pecats”.  Els presos confinats en el camp de la Pelosa van ser utilitzats com a mà d’obra per construir la pista militar que comunicava Roses amb Cadaqués. D’aquest camp de presoners en queden poques restes materials, així com molt poca informació sobre el seu funcionament. Del seu record material només es conserva una garita de guàrdia, situada a prop del camí de ronda i només deixar la platja de la Pelosa en direcció Norfeu. Tanmateix, hom sap que el camp el formaven dos o tres barracons i dues garites. El Catàleg Municipal de Béns Protegits, del qual aquest camp de presoners forma part amb el número de registre 9, informa que es conserven encara les parets que conformaven el perímetre de les edificacions fins a l’alçada de la finestra; en canvi, la meitat superior i la coberta s’han perdut. Estaven construïdes utilitzant trossos de pedra i maó lligat amb morter i ciment. A pocs metres, en direcció a ponent hi ha l’altre edifici que també formava part del camp de presoners. És de dimensions més reduïdes i també està en ruïnes.  A tocar el camí, en la que havia estat l’esplanada del camp hi ha un pou comunal, circular, amb el brocal cobert amb un element d'obra. Aquest pou ha estat arranjat i refet modernament. El camp de presoners estava voltat d´un reixat, pel qual, sembla, era bastant fàcil escapar-se.   </div></td></tr> <tr><td class='diff-marker'> </td><td style="background-color: #f9f9f9; color: #333333; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #e6e6e6; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"></td><td class='diff-marker'> </td><td style="background-color: #f9f9f9; color: #333333; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #e6e6e6; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"></td></tr> <tr><td class='diff-marker'> </td><td style="background-color: #f9f9f9; color: #333333; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #e6e6e6; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"></td><td class='diff-marker'> </td><td style="background-color: #f9f9f9; color: #333333; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #e6e6e6; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"></td></tr> </table>

Jep https://rosespedia.cat/index.php?title=Camp_de_presoners_de_la_Pelosa&diff=6254&oldid=prev Jep a 11:08, 7 nov 2013 2013-11-07T11:08:26Z

<p></p> <table class='diff diff-contentalign-left'> <col class='diff-marker' /> <col class='diff-content' /> <col class='diff-marker' /> <col class='diff-content' /> <tr style='vertical-align: top;'> <td colspan='2' style="background-color: white; color:black; text-align: center;">←Versió més antiga</td> <td colspan='2' style="background-color: white; color:black; text-align: center;">Revisió de 11:08, 7 nov 2013</td> </tr><tr><td colspan="2" class="diff-lineno">Línia 1:</td> <td colspan="2" class="diff-lineno">Línia 1:</td></tr> <tr><td class='diff-marker'> </td><td style="background-color: #f9f9f9; color: #333333; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #e6e6e6; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>[[Imatge:Camp presoners pelosa.jpg|350px|thumb|dreta|Dibuix del camp fet per Pere Albós Tarré que en fou guàrdia l'any 1938]]</div></td><td class='diff-marker'> </td><td style="background-color: #f9f9f9; color: #333333; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #e6e6e6; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>[[Imatge:Camp presoners pelosa.jpg|350px|thumb|dreta|Dibuix del camp fet per Pere Albós Tarré que en fou guàrdia l'any 1938]]</div></td></tr> <tr><td class='diff-marker'> </td><td style="background-color: #f9f9f9; color: #333333; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #e6e6e6; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"></td><td class='diff-marker'> </td><td style="background-color: #f9f9f9; color: #333333; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #e6e6e6; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"></td></tr> <tr><td class='diff-marker'>−</td><td style="color:black; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Resseguint el [[camí de ronda]], a uns 100 m i només deixar la platja de [[la Pelosa]] en direcció Norfeu hi ha les restes d'un antic camp de presoners, formades actualment per un barracó i una garita. Entrà en funcionament durant la Guerra Civil espanyola de 1936-1939, quan s’hi establí un camp de presoners feixistes insurrectes. L’historiador Josep Benet<del class="diffchange diffchange-inline">, al llibre ''Memòries 1. De l’esperança a la desfeta 1920-1939'', </del>s’hi <del class="diffchange diffchange-inline">refereix i esmenta el cas </del>de Jaume Vallcorba, que hi estigué reclòs: <blockquote>''Més endavant, els traslladaren en camions fins a la platja de la Pelosa, situada entre Roses i Cadaqués. Foren instal·lats en tres barracons, en un clos tancat amb filferrades. Els dedicaren a treballar en una pedrera, d’on extreien material per a construir fortificacions a les platges, en previsió d’un atac de les forces franquistes des del mar. La feina era duríssima i el menjar escàs. Els càstigs imposats eren inhumans''<ref>Josep Benet, ''Memòries 1. De l'esperança a la desfeta. 1920-1939'', Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pàg. 422</ref></blockquote> <del class="diffchange diffchange-inline">(pàg. 422)</del>. La descripció, malgrat que somera, caracteritza les línies generals del camp: condicions de vida dures, treball en una pedrera –potser a Montjoi, potser a la Regullosa o al Lloar–, tres barracons... El camp pertanyia a la jurisdicció de la Direcció General de Presons del Ministeri de Justícia i sembla ser que era l’únic d’aquesta mena situat en territori català <ref>Badia, Francesc.  Els camps de treball a Catalunya durant la Guerra Civil. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Biblioteca Abat Oliba. Barcelona: 2001 </ref>. Posteriorment, durant la postguerra fou reutilitzat per hostatjar els republicans i demòcrates que, en paraules de l’historiador Arnald Plujà, “redimien els pecats”.  Els presos confinats en el camp de la Pelosa van ser utilitzats com a mà d’obra per construir la pista militar que comunicava Roses amb Cadaqués. D’aquest camp de presoners en queden poques restes materials, així com molt poca informació sobre el seu funcionament. Del seu record material només es conserva una garita de guàrdia, situada a prop del camí de ronda i només deixar la platja de la Pelosa en direcció Norfeu. Tanmateix, hom sap que el camp el formaven dos o tres barracons i dues garites. El Catàleg Municipal de Béns Protegits, del qual aquest camp de presoners forma part amb el número de registre 9, informa que es conserven encara les parets que conformaven el perímetre de les edificacions fins a l’alçada de la finestra; en canvi, la meitat superior i la coberta s’han perdut. Estaven construïdes utilitzant trossos de pedra i maó lligat amb morter i ciment. A pocs metres, en direcció a ponent hi ha l’altre edifici que també formava part del camp de presoners. És de dimensions més reduïdes i també està en ruïnes.  A tocar el camí, en la que havia estat l’esplanada del camp hi ha un pou comunal, circular, amb el brocal cobert amb un element d'obra. Aquest pou ha estat arranjat i refet modernament. El camp de presoners estava voltat d´un reixat, pel qual, sembla, era bastant fàcil escapar-se..   </div></td><td class='diff-marker'>+</td><td style="color:black; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Resseguint el [[camí de ronda]], a uns 100 m i només deixar la platja de [[la Pelosa]] en direcció Norfeu hi ha les restes d'un antic camp de presoners, formades actualment per un barracó i una garita. Entrà en funcionament durant la Guerra Civil espanyola de 1936-1939, quan s’hi establí un camp de presoners feixistes insurrectes. L’historiador Josep Benet s’hi <ins class="diffchange diffchange-inline">referí en esmentar les vicissituds </ins>de Jaume Vallcorba, que hi estigué reclòs: <blockquote>''Més endavant, els traslladaren en camions fins a la platja de la Pelosa, situada entre Roses i Cadaqués. Foren instal·lats en tres barracons, en un clos tancat amb filferrades. Els dedicaren a treballar en una pedrera, d’on extreien material per a construir fortificacions a les platges, en previsió d’un atac de les forces franquistes des del mar. La feina era duríssima i el menjar escàs. Els càstigs imposats eren inhumans''<ref>Josep Benet, ''Memòries 1. De l'esperança a la desfeta. 1920-1939'', Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pàg. 422</ref></blockquote>. La descripció, malgrat que somera, caracteritza les línies generals del camp: condicions de vida dures, treball en una pedrera –potser a Montjoi, potser a la Regullosa o al Lloar–, tres barracons... El camp pertanyia a la jurisdicció de la Direcció General de Presons del Ministeri de Justícia i sembla ser que era l’únic d’aquesta mena situat en territori català <ref>Badia, Francesc.  Els camps de treball a Catalunya durant la Guerra Civil. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Biblioteca Abat Oliba. Barcelona: 2001 </ref>. Posteriorment, durant la postguerra fou reutilitzat per hostatjar els republicans i demòcrates que, en paraules de l’historiador Arnald Plujà, “redimien els pecats”.  Els presos confinats en el camp de la Pelosa van ser utilitzats com a mà d’obra per construir la pista militar que comunicava Roses amb Cadaqués. D’aquest camp de presoners en queden poques restes materials, així com molt poca informació sobre el seu funcionament. Del seu record material només es conserva una garita de guàrdia, situada a prop del camí de ronda i només deixar la platja de la Pelosa en direcció Norfeu. Tanmateix, hom sap que el camp el formaven dos o tres barracons i dues garites. El Catàleg Municipal de Béns Protegits, del qual aquest camp de presoners forma part amb el número de registre 9, informa que es conserven encara les parets que conformaven el perímetre de les edificacions fins a l’alçada de la finestra; en canvi, la meitat superior i la coberta s’han perdut. Estaven construïdes utilitzant trossos de pedra i maó lligat amb morter i ciment. A pocs metres, en direcció a ponent hi ha l’altre edifici que també formava part del camp de presoners. És de dimensions més reduïdes i també està en ruïnes.  A tocar el camí, en la que havia estat l’esplanada del camp hi ha un pou comunal, circular, amb el brocal cobert amb un element d'obra. Aquest pou ha estat arranjat i refet modernament. El camp de presoners estava voltat d´un reixat, pel qual, sembla, era bastant fàcil escapar-se..   </div></td></tr> <tr><td class='diff-marker'> </td><td style="background-color: #f9f9f9; color: #333333; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #e6e6e6; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"></td><td class='diff-marker'> </td><td style="background-color: #f9f9f9; color: #333333; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #e6e6e6; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"></td></tr> <tr><td class='diff-marker'> </td><td style="background-color: #f9f9f9; color: #333333; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #e6e6e6; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"></td><td class='diff-marker'> </td><td style="background-color: #f9f9f9; color: #333333; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #e6e6e6; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"></td></tr> </table>

Jep