Xe: Es crea la pàgina amb « Benito González/ Autora: Judith Ijsselstein
El 22 de desembre de 1966, en Benito i la s...».

2017-04-23T15:42:57Z

Es crea la pàgina amb « Benito González/ Autora: Judith Ijsselstein <blockquote> <poem> El 22 de desembre de 1966, en Benito i la s...».

Pàgina nova

[[Imatge: 56benitogonzalezmunoz.jpg|350px|thumb|dreta| Benito González/ Autora: Judith Ijsselstein]]

<blockquote> <poem> El 22 de desembre de 1966, en Benito i la seva dona, la Purificación Carranza, venien cap a Roses amb l’anomenat tren dels treballadors, que sortia de Barcelona a les set del matí. Portaven el seu fill petit, d’un any d’edat, embolicat a la jaqueta per protegir-lo del fred. Com molts altres treballadors, van comprar el bitllet de tren que els havia de portar a una vida millor. El preu ha estat el seu esforç, la seva dedicació i a vegades, com és el cas d’en Benito, la seva salut.

En Benito no va tenir gaires oportunitats. Com ell mateix diu: ”Del 40 al 60 pasamos mucho, por éso en el 62 me vine para Rosas, y en el 66 vino la familia”.

Nascut l’any 1922 a Cumbres Mayores, a la província de Huelva, '''als vuit anys''' en Benito '''va començar a treballar''', ja que el seu pare va morir quan ell tenia només quatre anys. Va començar vigilant bestiar i als catorze anys ja feia les feines del camp. Tot i que no va anar a la guerra, va estar vint-i-cinc mesos al servei militar. Recorda que el campament era a Sevilla, a prop del riu, a la zona de la Matallana, i que a l’aquarterament no hi havia gairebé res. La cuina era un pot de llauna i es menjava al mig del camp, perquè no hi havia menjador. Quan va tornar del servei militar, treballà de nou al camp. Segons diu, eren temps difícils. Recorda que havia d’anar a treballar on el cridessin i que quan arribava a la plaça del poble, on seleccionaven els treballadors i pujaven als camions per anar a la feina, mai sabia on aniria ni si podria treballar.

El 1944 es va casar. Va tenir vuit fills. '''El 1962 es va cansar d’aquella vida i va voler provar fortuna a Roses'''. Va començar a treballar en la construcció amb en [[Josep M. Sinyol]], i més tard amb en [[Josep Maria Carles]], entre d’altres. En Benito explica que '''en aquells temps a Roses hi vivien prop de tres mil persones'''; era un poble petit, sense gaires edificacions i tot eren olivars i vinyes. Va treballar en la construcció fins que va patir un greu accident que el va obligar a jubilar-se. Era l’any 79 i tenia cinquanta-set anys. Es va fracturar l’esquena quan estava col·locant una biga: “Me quedé partío. Me han hecho tres operaciones pero nada”, comenta amb to de resignació.

'''El que més li agrada és passejar pel camp.''' Recorda que sempre que podia anava a buscar espàrrecs. Ens explica orgullós que amb només mitja hora ja tornava amb un bon grapat. <ref>"La gent gran de Roses II (1918/1923)". Ajuntament de Roses. Març del 2008. p. 132</ref></poem></blockquote>

==Notes==
<references/>

[[Categoria: Segle XX]]
[[Categoria: A pagès]]
[[Categoria: Turisme]]
[[Categoria: Històries personals]]
[[Categoria: Rosinques i rosincs]]

Benito González Muñoz - Historial de revisió

Xe: Es crea la pàgina amb « Benito González/ Autora: Judith Ijsselstein El 22 de desembre de 1966, en Benito i la s...».

Xe: Es crea la pàgina amb « Benito González/ Autora: Judith Ijsselstein
El 22 de desembre de 1966, en Benito i la s...».