Anna Berta Ribas - Historial de revisió

Xe a 11:50, 1 oct 2015

2015-10-01T11:50:53Z

WikiSysop a 11:14, 21 abr 2011

2011-04-21T11:14:04Z

Xe a 12:15, 5 ago 2009

2009-08-05T12:15:46Z

83.60.64.214 a 09:22, 27 jul 2009

2009-07-27T09:22:04Z

83.60.64.214: Es crea la pàgina amb «
Va néixer a Roses el 1908. Acompanyada de la seva filla, l'Anna ens explica que el seu pare va ser encarregat de la pedrera del Lledó, prop de Falcone…».

2009-07-27T09:21:46Z

Es crea la pàgina amb «<blockquote><poem>Va néixer a Roses el 1908. Acompanyada de la seva filla, l'Anna ens explica que el seu pare va ser encarregat de la pedrera del Lledó, prop de Falcone…».

Pàgina nova

<blockquote><poem>Va néixer a Roses el 1908. Acompanyada de la seva filla, l'Anna ens explica que el seu pare va ser encarregat de la pedrera del Lledó, prop de Falconera. Ella havia anat, com moltes dones de la seva generació, a cosir. Era molt alta i molt bona balladora. Havia ballat molt quan era jove. Es recorda del ball de la Flor de Maig. Fins fa uns anys
anava cada diumenge a jugar a la quina al pòsit de pescadors. És molt simpàtica i sempre li ha agradat el contacte amb la gent, la qual cosa es nota només de parlar cinc minuts amb ella. L'Anna explica com va viure el temps de l'estraperlo d'una forma apassionada i divertida. Se'n recorda, d'aquell temps, de quan anavern a Castelló, a Fortià i a Sant Pere Pescador, i canviaven les coses que portaven per mongetes. Després anaven a Portbou i les canviaven per oli, sucre, farina...

Recorda que, una vegada que anava a Portbou amb autobús, portava un davantal que estava cosit per la part de davant en set fileres, a l'interior de les quals portava Sucre. En el moment en què el capita de la Guàrdia Civil feia el control habitual, pujant a l'autocar, se li va trencar una de les vetes i el sucre va començar a caure―li als peus. Per sort, un home que hi havia al costat va deixar caure el diari a terra i el capita no ho va veure; o potser sí, però no va dir res. Explica que
ells anaven fins a Portbou i esperaven els francesos, que hi arribaven de diversos llocs. Era el punt de trobada.

A l'Anna sempre li ha agradat molt viatjar. El 1989, va passejar amb gòndola per Venecia. Ha estat a llocs molt diversos. Ha recorregut tot Espanya, ha anat dues vegades a Paris i tres vegades a Itàlia. Ha conegut a dos papes, Pau VI i Joan Pau II. A aquest darrer va tenir l'ocasió de donar-li la mà. També, es clar, intentava no perdre's cap de les excursions que s'organitzaven des del Casal, a Cantàbria, Granada o al Delta de l'Ebre.<ref>"La gent gran de Roses. Cent vides, mil històries (1903/1918)". Ajuntament de Roses, febrer de 2005</ref></poem></blockquote>

==Notes==
<references/>

[[Categoria: Segle XX]]
[[Categoria: La guerra]]
[[Categoria: Històries personals]]
[[Categoria: Rosinques i rosincs]]
[[Categoria: Por]]

←Versió més antiga		Revisió de 11:50, 1 oct 2015
Línia 1:		Línia 1:
		+	[[Imatge:ANNA_BERTA_j41-2f.jpg\|350px\|thumb\|dreta\|Anna Berta / Autora: Judith Ijsselstein]]
		+
		+
		+
	<blockquote><poem>Va néixer a Roses el 1908. Acompanyada de la seva filla, l'Anna ens explica que el seu pare va ser encarregat de la [[pedrera del Lledó]], prop de Falconera. Ella havia anat, com moltes dones de la seva generació, a cosir. Era molt alta i molt bona balladora. Havia ballat molt quan era jove. Es recorda del ball de [[la Flor de Maig]]. Fins fa uns anys anava cada diumenge a jugar a la quina al [[Pòsit de pescadors\|pòsit de pescadors]]. És molt simpàtica i sempre li ha agradat el contacte amb la gent, la qual cosa es nota només de parlar cinc minuts amb ella. L'Anna explica com va viure el temps de l'estraperlo d'una forma apassionada i divertida. Se'n recorda, d'aquell temps, de quan anaven a Castelló, a Fortià i a Sant Pere Pescador, i canviaven les coses que portaven per mongetes. Després anaven a Portbou i les canviaven per oli, sucre, farina...		<blockquote><poem>Va néixer a Roses el 1908. Acompanyada de la seva filla, l'Anna ens explica que el seu pare va ser encarregat de la [[pedrera del Lledó]], prop de Falconera. Ella havia anat, com moltes dones de la seva generació, a cosir. Era molt alta i molt bona balladora. Havia ballat molt quan era jove. Es recorda del ball de [[la Flor de Maig]]. Fins fa uns anys anava cada diumenge a jugar a la quina al [[Pòsit de pescadors\|pòsit de pescadors]]. És molt simpàtica i sempre li ha agradat el contacte amb la gent, la qual cosa es nota només de parlar cinc minuts amb ella. L'Anna explica com va viure el temps de l'estraperlo d'una forma apassionada i divertida. Se'n recorda, d'aquell temps, de quan anaven a Castelló, a Fortià i a Sant Pere Pescador, i canviaven les coses que portaven per mongetes. Després anaven a Portbou i les canviaven per oli, sucre, farina...

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
-<blockquote><poem>Va néixer a Roses el 1908. Acompanyada de la seva filla, l'Anna ens explica que el seu pare va ser encarregat de la pedrera del Lledó, prop de Falconera. Ella havia anat, com moltes dones de la seva generació, a cosir. Era molt alta i molt bona balladora. Havia ballat molt quan era jove. Es recorda del ball de la Flor de Maig. Fins fa uns anys
+<blockquote><poem>Va néixer a Roses el 1908. Acompanyada de la seva filla, l'Anna ens explica que el seu pare va ser encarregat de la [[pedrera del Lledó]], prop de Falconera. Ella havia anat, com moltes dones de la seva generació, a cosir. Era molt alta i molt bona balladora. Havia ballat molt quan era jove. Es recorda del ball de [[la Flor de Maig]]. Fins fa uns anys anava cada diumenge a jugar a la quina al [[Pòsit de pescadors|pòsit de pescadors]]. És molt simpàtica i sempre li ha agradat el contacte amb la gent, la qual cosa es nota només de parlar cinc minuts amb ella. L'Anna explica com va viure el temps de l'estraperlo d'una forma apassionada i divertida. Se'n recorda, d'aquell temps, de quan anaven a Castelló, a Fortià i a Sant Pere Pescador, i canviaven les coses que portaven per mongetes. Després anaven a Portbou i les canviaven per oli, sucre, farina...
 anava cada diumenge a jugar a la quina al pòsit de pescadors. És molt simpàtica i sempre li ha agradat el contacte amb la gent, la qual cosa es nota només de parlar cinc minuts amb ella. L'Anna explica com va viure el temps de l'estraperlo d'una forma apassionada i divertida. Se'n recorda, d'aquell temps, de quan anaven a Castelló, a Fortià i a Sant Pere Pescador, i canviaven les coses que portaven per mongetes. Després anaven a Portbou i les canviaven per oli, sucre, farina...
-Recorda que, una vegada que anava a Portbou amb autobús, portava un davantal que estava cosit per la part de davant en set fileres, a l'interior de les quals portava sucre. En el moment en què el capita de la Guàrdia Civil feia el control habitual, pujant a l'autocar, se li va trencar una de les vetes i el sucre va començar a caure-li als peus. Per sort, un home que hi havia al costat va deixar caure el diari a terra i el capita no ho va veure; o potser sí, però no va dir res. Explica que
+Recorda que, una vegada que anava a Portbou amb autobús, portava un davantal que estava cosit per la part de davant en set fileres, a l'interior de les quals portava sucre. En el moment en què el capita de la Guàrdia Civil feia el control habitual, pujant a l'autocar, se li va trencar una de les vetes i el sucre va començar a caure-li als peus. Per sort, un home que hi havia al costat va deixar caure el diari a terra i el capita no ho va veure; o potser sí, però no va dir res. Explica que ells anaven fins a Portbou i esperaven els francesos, que hi arribaven de diversos llocs. Era el punt de trobada.
 ells anaven fins a Portbou i esperaven els francesos, que hi arribaven de diversos llocs. Era el punt de trobada.
 A l'Anna sempre li ha agradat molt viatjar. El 1989, va passejar amb góndola per Venècia. Ha estat a llocs molt diversos. Ha recorregut tot Espanya, ha anat dues vegades a Paris i tres vegades a Itàlia. Ha conegut a dos papes, Pau VI i Joan Pau II. A aquest darrer va tenir l'ocasió de donar-li la mà.  També, es clar, intentava no perdre's cap de les excursions que s'organitzaven des del Casal, a Cantàbria, Granada o al Delta de l'Ebre.<ref>"La gent gran de Roses. Cent vides, mil històries (1903/1918)". Ajuntament de Roses, febrer de 2005</ref></poem></blockquote>