Agermanament entre Roses i Rodes - Historial de revisió

Pmebe a 08:58, 19 ago 2021

2021-08-19T08:58:18Z

Pmebe: Pmebe ha mogut Agermanament entre Roses i Rhodes a Agermanament entre Roses i Rodes

2021-08-19T08:51:24Z

Pmebe ha mogut Agermanament entre Roses i Rhodes a Agermanament entre Roses i Rodes

Xe a 10:41, 1 oct 2016

2016-10-01T10:41:49Z

Xe a 10:41, 1 oct 2016

2016-10-01T10:41:10Z

Xe a 10:39, 1 oct 2016

2016-10-01T10:39:06Z

Xe a 10:38, 1 oct 2016

2016-10-01T10:38:16Z

Xe a 10:48, 16 maig 2016

2016-05-16T10:48:15Z

Jep a 13:54, 23 març 2016

2016-03-23T13:54:59Z

Jep a 13:53, 23 març 2016

2016-03-23T13:53:36Z

Jep a 13:53, 23 març 2016

2016-03-23T13:53:01Z

@@ Línia 9: / Línia 9: @@
-[[Imatge:Agermanament1.jpg|350px|thumb|dreta|Acte central de l'agermanament de Rhodes i Roses l'any 2000/AMR]]
+[[Imatge:Agermanament1.jpg|350px|thumb|dreta|Acte central de l'agermanament de Rodes i Roses l'any 2000/AMR]]
 [[Imatge:Agermanament2.jpg|350px|thumb|dreta|Actuació del cor a la cerimònia oficial de signatura /AMR]]
 [[Imatge:Agermanament3.jpg|350px|thumb|dreta|Vista general dels assistents a l'acte central de l'any 2000/AMR]]
@@ Línia 16: / Línia 16: @@
 ===Precedents===
-Els primers intents coneguts d'agermanar les poblacions de Roses i Rhodes es remunten a l'any 1979, just després de la restauració dels primers ajuntaments democràtics després de la dictadura del general Franco. El director general de la Direcció General d'Administració Local, depenent del Ministeri d'Administració Territorial, comunicava, el 13 de juny de 1979, a l'ajuntament de Roses que en una recent reunió a Rhodes, l'alcalde d'aquesta població li havia comunicat que la institució municipal ròdia ja havia iniciat els tràmits per efectuar l'agermanament amb Roses. Aquest desig rodi també va ser comunicat a l'ambaixador espanyol a Atenes, que ho havia transmès al Ministeri d'Afers Exteriors que, al seu torn, ho informava a l'esmentada  Direcció General d'Administració Local el 24 de novembre de 1980. La percepció de l'ambaixada era molt clara: <blockquote>«En l'última visita que hizo el Sr. Embajador a la isla, pudo comprobar el gran interés que esas autoridades tenían en ver realizado este proyecto».<ref>CAT AMR, 1.1. Ajuntament de Roses, sèrie 11.2.8. Agermanaments, exp. 51/1980, Rodas Ciudad griega, documentos hermandad con Roses.</ref></blockquote> A més, però, l'ambaixador informava que les autoritats muniicpals ròdies
+Els primers intents coneguts d'agermanar les poblacions de Roses i Rodes es remunten a l'any 1979, just després de la restauració dels primers ajuntaments democràtics després de la dictadura del general Franco. El director general de la Direcció General d'Administració Local, depenent del Ministeri d'Administració Territorial, comunicava, el 13 de juny de 1979, a l'ajuntament de Roses que en una recent reunió a Rodes, l'alcalde d'aquesta població li havia comunicat que la institució municipal ròdia ja havia iniciat els tràmits per efectuar l'agermanament amb Roses. Aquest desig rodi també va ser comunicat a l'ambaixador espanyol a Atenes, que ho havia transmès al Ministeri d'Afers Exteriors que, al seu torn, ho informava a l'esmentada  Direcció General d'Administració Local el 24 de novembre de 1980. La percepció de l'ambaixada era molt clara: <blockquote>«En l'última visita que hizo el Sr. Embajador a la isla, pudo comprobar el gran interés que esas autoridades tenían en ver realizado este proyecto».<ref>CAT AMR, 1.1. Ajuntament de Roses, sèrie 11.2.8. Agermanaments, exp. 51/1980, Rodas Ciudad griega, documentos hermandad con Roses.</ref></blockquote> A més, però, l'ambaixador informava que les autoritats muniicpals ròdies
 <blockquote>«aseguran, existe la misma  buena disposición por parte de las autoridades municipales de Rosas»,<ref>''Íbidem, ''CAT AMR, 1.1. Ajuntament de Roses, sèrie 11.2.8. Agermanaments, exp. 51/1980, .</ref></blockquote>
 una afirmació que duu a pensar que alguna mena de contacta hi havia hagut entre les dues ciutats i que, actualment, desconeixem.
-De fet, la memòria o, millor dit, la tradició local havia creat i mantingut un nexe d'unió sentimental amb la ciutat grega de Rhodes, a qui s'ha considerat sempre, malgrat l'absència de comprovació científica, la mare fundadora. Josep Maria Barris ja ho havia escrit: <blockquote>«A tall d´anècdota, és curiòs constatar la quantitat de comerços amb el nom de Rodes o el nom de carrers i de barris que s´hi refereixen –no ja d´ara només, sinó que als anys 50, per exemple, hi hagué una avinguda dels Helenos, actualment carrer Francesc Macià-».<ref>Josep Maria Barris, «Kalos ierzate (Benvinguts)», a Roses o la recerca de la zona grisa, Roses, Ajuntament de Roses, 2008, col. Assaig i Recerca, 6, pàg. 44.</ref></blockquote>
+De fet, la memòria o, millor dit, la tradició local havia creat i mantingut un nexe d'unió sentimental amb la ciutat grega de Rodes, a qui s'ha considerat sempre, malgrat l'absència de comprovació científica, la mare fundadora. Josep Maria Barris ja ho havia escrit: <blockquote>«A tall d´anècdota, és curiós constatar la quantitat de comerços amb el nom de Rodes o el nom de carrers que s'hi refereixen –no ja d'ara només, sinó que als anys 50, per exemple, hi hagué una avinguda dels Helenos, actualment carrer Francesc Macià-».<ref>Josep Maria Barris, «Kalos ierzate (Benvinguts)», a Roses o la recerca de la zona grisa, Roses, Ajuntament de Roses, 2008, col. Assaig i Recerca, 6, pàg. 44.</ref></blockquote>
 Sigui com sigui, el Ministeri d'Administració Territorial, a través de la seva Direcció General d'Administració Local, estava molt interessat en seguir i potenciar l'assumpte. Evidentment, l'Estat espanyol, durant aquests primers anys de democràcia, maldava per legitimar el nou règim polític i inserir-lo en el context europeu, de cares a una futura incorporació a la comunitat de nacions europea de la UE. El 13 de gener de 1981 enviava a l'Ajuntament de Roses un fulletó que explicava com agermanar-se amb una altra ciutat, quins objectius es perseguien i els resultats que se'n podien esperar,i, encara que fos un document editat per la secció belga del Conceil des Communes d'Europe, <blockquote>«desde el punto de vista de la Administración local belga, però que, «mutatis mutandis», puede ser también de utilidad para la española.»<ref>''Íbidem, ''CAT AMR, 1.1. Ajuntament de Roses, sèrie 11.2.8. Agermanaments, exp. 51/1980, .</ref></blockquote>
-En paral·lel, la Comissió Municipal Permanent de l'Ajuntament de Roses, en sessió celebrada el dia 8 de gener de 1981, acordava considerar <blockquote>«de sumo interés, tanto desde el punto de vista histórico como turístico, el llegar a un acuerdo de hermanamiento con la ciudad griega de Rodas.»<ref>''Íbidem, ''CAT AMR, 1.1. Ajuntament de Roses, sèrie 11.2.8. Agermanaments, exp. 51/1980, .</ref></blockquote> A més, s'acordava passar l'expedient a la Comissió Municipal de Turisme per a què informés el que calgués. Per tant, doncs, s'enfocava el tema des d'un punt de vista eminentment turístic. Aquest acord es va comunicar a la Direcció General d'Administració Local, que ho comunicà al seu torn al Ministeri d'Afers Exteriors. L'interès estatal pel tema es  mantingué fins a tal punt que al mes de març de 1981 el Ministeri d'Exteriors demanava al d'Administració Territorial com estava el tema de l'informe de la Comissió Municipal de Turisme i, ràpidament, s'interpel·lava a l'Ajuntament sobre aquest assumpte (6 d'abril de 1981). Encara al mes de novembre del mateix any, el Ministeri d'Administració Territorial, davant la manca de resposta de l'Ajuntament de Roses, tornava a insistir en com estava el tema. La documentació no aclareix com acabaren aquestes gestions per realitzar l'agermanament amb Rhodes. Els resultats, tanmateix, foren eloqüents i la manca de concreció es mantingué, encara, uns quants anys més.
+En paral·lel, la Comissió Municipal Permanent de l'Ajuntament de Roses, en sessió celebrada el dia 8 de gener de 1981, acordava considerar <blockquote>«de sumo interés, tanto desde el punto de vista histórico como turístico, el llegar a un acuerdo de hermanamiento con la ciudad griega de Rodas.»<ref>''Íbidem, ''CAT AMR, 1.1. Ajuntament de Roses, sèrie 11.2.8. Agermanaments, exp. 51/1980, .</ref></blockquote> A més, s'acordava passar l'expedient a la Comissió Municipal de Turisme per a què informés el que calgués. Per tant, doncs, s'enfocava el tema des d'un punt de vista eminentment turístic. Aquest acord es va comunicar a la Direcció General d'Administració Local, que ho comunicà al seu torn al Ministeri d'Afers Exteriors. L'interès estatal pel tema es  mantingué fins a tal punt que al mes de març de 1981 el Ministeri d'Exteriors demanava al d'Administració Territorial com estava el tema de l'informe de la Comissió Municipal de Turisme i, ràpidament, s'interpel·lava a l'Ajuntament sobre aquest assumpte (6 d'abril de 1981). Encara al mes de novembre del mateix any, el Ministeri d'Administració Territorial, davant la manca de resposta de l'Ajuntament de Roses, tornava a insistir en com estava el tema. La documentació no aclareix com acabaren aquestes gestions per realitzar l'agermanament amb Rodes. Els resultats, tanmateix, foren eloqüents i la manca de concreció es mantingué, encara, uns quants anys més.
-Posteriorment, uns quants anys més tard, el veí de Roses Thomas Spieker va presentar a l'Ajuntament de Roses un projecte d'agermanament amb l'illa-ciutat grega de Rhodes.<ref>CAT AMR, 1.1. Ajuntament de Roses, sèrie 11.2.8. Agermanaments, expedient sense numerar, 1989, Agermanament de la Vila de Roses amb l'Illa Ciutat grega de Rhodes. Totes les cites posteriors són d'aquest expedient</ref>. Era l'any 1989. Exposava que l'agermanament suposava «una assignatura pendent», atesa «La més que probable fundació de Roses per part d'exploradors grecs -argumentava Spieker-, que li varen donar inicialment el mateix nom...ho fa coherent i fundat». Eren, per tant, les raons de caràcter històric les que avalaven la conveniència de l'esmentat agermanament: «Es tracta, doncs, d'un agermanament basat en les arrels històriques comunes d'ambdós pobles».
+Posteriorment, uns quants anys més tard, el veí de Roses [[Thomas Spieker]] va presentar a l'Ajuntament de Roses un projecte d'agermanament amb l'illa-ciutat grega de Rodes.<ref>CAT AMR, 1.1. Ajuntament de Roses, sèrie 11.2.8. Agermanaments, expedient sense numerar, 1989, Agermanament de la vila de Roses amb l'illa i ciutat grega de Rodes. Totes les cites posteriors són d'aquest expedient</ref>. Era l'any 1989. Exposava que l'agermanament suposava «una assignatura pendent», atesa «La més que probable fundació de Roses per part d'exploradors grecs -argumentava Spieker-, que li varen donar inicialment el mateix nom...ho fa coherent i fundat». Eren, per tant, les raons de caràcter històric les que avalaven la conveniència de l'esmentat agermanament: «Es tracta, doncs, d'un agermanament basat en les arrels històriques comunes d'ambdós pobles».
-Tanmateix, l'objectiu últim de la proposta d'Spieker, més enllà de l'»àmplia participació ciutadana», era la «de contribuir a la millora de la imatge turística de Roses a tot l'Estat Espanyol i Grècia». D'aquesta manera, es proposaven una sèrie d'activitats, d'entre les quals hom pot destacar:
+Tanmateix, l'objectiu últim de la proposta d'Spieker, més enllà de l'«àmplia participació ciutadana», era la «de contribuir a la millora de la imatge turística de Roses a tot l'Estat Espanyol i Grècia». D'aquesta manera, es proposaven una sèrie d'activitats, d'entre les quals hom pot destacar:
 #  Un viatge en barca d'una delegació de cada poble per visitar l'altre.
 #  Donació mútua d'un gran monument commemoratiu.
-# Dedicació mútua d'un carrer, plaça o avinguda. En el cas de Roses, Spieker proposava que l'avinguda de Rhode fos oficialment «re-inaugurada» (sic).
+# Dedicació mútua d'un carrer, plaça o avinguda. En el cas de Roses, Spieker proposava que l'avinguda de Rhode fos oficialment «reinaugurada» (sic).
-# Realització d'un exposició de pintura local a Rhodes.
+# Realització d'un exposició de pintura local a Rodes.
 # Instal·lació d'un pavelló d'informació.
 # Celebració de manifestacions culturals diverses (concerts, conferències...).
 # Creació d'una beca d'estudis.
-# Ensenyament a l'escola de les relacions entre Roses i Rhodes.
+# Ensenyament a l'escola de les relacions entre Roses i Rodes.
 El projecte de Thomas Spieker no es va dur a la pràctica, encara que el pòsit de la idea es mantingué en l'ideari polític local durant anys.
@@ Línia 43: / Línia 43: @@
 ===L'agermanament===
-[[Imatge:Agerma1.jpg|350px|thumb|dreta|Cartell de la visita a Rhodes l'any 1997]]
+[[Imatge:Agerma1.jpg|350px|thumb|dreta|Cartell de la visita a Rodes l'any 1997]]
-[[Imatge:Agerma2.jpg|350px|thumb|dreta|Cartell de la visita de la delegació de Rhodes a Roses l'any 2000]]
+[[Imatge:Agerma2.jpg|350px|thumb|dreta|Cartell de la visita de la delegació de Rodes a Roses l'any 2000]]
-No obstant aquests intents locals des de Roses, va ser la part grega qui prengué la iniciativa que havia d'esdevenir definitiva. Així, l'any 1994, la ciutat de Rhodes va efectuar una invitació a l'Ajuntament de Roses per a participar al congrés  Mediterranean sea. Hellenic civilisation. Per raons de temps i de pes tècnic de la trobada, hi varen assistir Lluís Fernàndez Caula, tècnic de Cultura, i Josep Maria Barris Ruset, arxiver municipal. El congrés va tenir lloc a Rhodes (Grècia), els dies 29, 30 i 31 d´octubre de 1994. Era organitzat per la Prefectura del Dodecanès i el Centre Internacional d´Intercanvis Culturals, amb el suport del Ministeri de Cultura i del Ministeri de l'Egeu. Josep Maria Barris hi presentà la comunicació "Thoughts around the hellenic contributions towards catalan history".
+No obstant aquests intents locals des de Roses, va ser la part grega qui prengué la iniciativa que havia d'esdevenir definitiva. Així, l'any 1994, la ciutat de Rodes va efectuar una invitació a l'Ajuntament de Roses per a participar al congrés  Mediterranean sea. Hellenic civilisation. Per raons de temps i de pes tècnic de la trobada, hi varen assistir Lluís Fernàndez Caula, tècnic de Cultura, i Josep Maria Barris Ruset, arxiver municipal. El congrés va tenir lloc a Rodes (Grècia), els dies 29, 30 i 31 d´octubre de 1994. Era organitzat per la Prefectura del Dodecanès i el Centre Internacional d´Intercanvis Culturals, amb el suport del Ministeri de Cultura i del Ministeri de l'Egeu. Josep Maria Barris hi presentà la comunicació "Thoughts around the hellenic contributions towards catalan history".
-De fet, la invitació al congrés fou una simple excusa per iniciar converses preliminars amb la finalitat de formalitzar l'agermanament. A partir d'aquesta data, els contacte s'intensificaren i, sobretot, es mantingueren, un aspecte cabdal en qualsevol agermanament. El resultat cristal·litzà l'any 1997, amb la signatura del conveni d'agermanament a la ciutat grega de Rhodes, i l'any següent (1998), amb l'acte recíproc a la població de Roses.
+De fet, la invitació al congrés fou una simple excusa per iniciar converses preliminars amb la finalitat de formalitzar l'agermanament. A partir d'aquesta data, els contacte s'intensificaren i, sobretot, es mantingueren, un aspecte cabdal en qualsevol agermanament. El resultat cristal·litzà l'any 1997, amb la signatura del conveni d'agermanament a la ciutat grega de Rodes, i l'any següent (1998), amb l'acte recíproc a la població de Roses.
 Amb tot, el nexe fonamental continua essent la llegendària fundació ròdia de Roses. Només cal fer una ullada a les conferències que es pronunciaren en el transcurs dels actes de la visita ròdia a la nostra població l'any 1998: <blockquote>«En el ram d'actes organitzats amb motiu de l´agermanament destaca la predominant presència de la Història, sota la forma habitual d´exposicions i conferències. Les dues poblacions volen conèixer millor tots els aspectes que els relacionen directament. Els enunciats de les dues xerrades es formulen, simptomàticament, de manera que es ressalten els nexes d´unió entre Roses i Rodes: la primera és La història de Rodes i els lligams entre les dues ciutats i la segona, la qual cortèsment retorna la deferència de l´objecte d'anàlisi, versa sobre La vida dels dos grans Mestres de Catalunya a Rodes. Malgrat l´obvietat de la jugada, no deixa de sorprendre que una trobada d'aquestes característiques es basi, en bona part, en el coneixement històric».<ref>Josep Maria Barris, «Kalos ierzate (Benvinguts)», a Roses o la recerca de la zona grisa, Roses, Ajuntament de Roses, 2008, col. Assaig i Recerca, 6, pàg. 45.</ref></blockquote>

@@ Línia 13: / Línia 13: @@
 [[Imatge:Agermanament3.jpg|350px|thumb|dreta|Vista general dels assistents a l'acte central de l'any 2000/AMR]]
-[[Imatge:Agerma1.jpg|350px|thumb|dreta|Cartell de la visita a Rhodes l'any 1997]]
-[[Imatge:Agerma2.jpg|350px|thumb|dreta|Cartell de la visita de la delegació de Rhodes a Roses l'any 2000]]
 ===Precedents===
@@ Línia 43: / Línia 42: @@
 ===L'agermanament===
 No obstant aquests intents locals des de Roses, va ser la part grega qui prengué la iniciativa que havia d'esdevenir definitiva. Així, l'any 1994, la ciutat de Rhodes va efectuar una invitació a l'Ajuntament de Roses per a participar al congrés  Mediterranean sea. Hellenic civilisation. Per raons de temps i de pes tècnic de la trobada, hi varen assistir Lluís Fernàndez Caula, tècnic de Cultura, i Josep Maria Barris Ruset, arxiver municipal. El congrés va tenir lloc a Rhodes (Grècia), els dies 29, 30 i 31 d´octubre de 1994. Era organitzat per la Prefectura del Dodecanès i el Centre Internacional d´Intercanvis Culturals, amb el suport del Ministeri de Cultura i del Ministeri de l'Egeu. Josep Maria Barris hi presentà la comunicació "Thoughts around the hellenic contributions towards catalan history".

@@ Línia 11: / Línia 11: @@
 [[Imatge:Agermanament1.jpg|350px|thumb|dreta|Acte central de l'agermanament de Rhodes i Roses l'any 2000/AMR]]
 [[Imatge:Agermanament2.jpg|350px|thumb|dreta|Actuació del cor a la cerimònia oficial de signatura /AMR]]
 [[Imatge:Agerma1.jpg|350px|thumb|dreta|Cartell de la visita a Rhodes l'any 1997]]

@@ Línia 13: / Línia 13: @@
 [[Imatge:Agerma1.jpg|350px|thumb|dreta|Cartell de la visita a Rhodes l'any 1997]]
-[[Imatge0:Agerma2.jpg|350px|thumb|dreta|Cartell de la visita de la delegació de Rhodes a Roses l'any 2000]]
+[[Imatge:Agerma2.jpg|350px|thumb|dreta|Cartell de la visita de la delegació de Rhodes a Roses l'any 2000]]
 ===Precedents===

←Versió més antiga		Revisió de 10:38, 1 oct 2016
Línia 12:		Línia 12:
	[[Imatge:Agermanament2.jpg\|350px\|thumb\|dreta\|Actuació del cor a la cerimònia oficial de signatura /AMR]]		[[Imatge:Agermanament2.jpg\|350px\|thumb\|dreta\|Actuació del cor a la cerimònia oficial de signatura /AMR]]

		+	[[Imatge:Agerma1.jpg\|350px\|thumb\|dreta\|Cartell de la visita a Rhodes l'any 1997]]
		+	[[Imatge0:Agerma2.jpg\|350px\|thumb\|dreta\|Cartell de la visita de la delegació de Rhodes a Roses l'any 2000]]

	===Precedents===		===Precedents===

←Versió més antiga	Revisió de 08:51, 19 ago 2021
(Cap diferència)

@@ Línia 7: / Línia 7: @@
 [[Categoria:Coneixement]]
 [[Categoria:Curiositat]]
 ===Precedents===
 Els primers intents coneguts d'agermanar les poblacions de Roses i Rhodes es remunten a l'any 1979, just després de la restauració dels primers ajuntaments democràtics després de la dictadura del general Franco. El director general de la Direcció General d'Administració Local, depenent del Ministeri d'Administració Territorial, comunicava, el 13 de juny de 1979, a l'ajuntament de Roses que en una recent reunió a Rhodes, l'alcalde d'aquesta població li havia comunicat que la institució municipal ròdia ja havia iniciat els tràmits per efectuar l'agermanament amb Roses. Aquest desig rodi també va ser comunicat a l'ambaixador espanyol a Atenes, que ho havia transmès al Ministeri d'Afers Exteriors que, al seu torn, ho informava a l'esmentada  Direcció General d'Administració Local el 24 de novembre de 1980. La percepció de l'ambaixada era molt clara: <blockquote>«En l'última visita que hizo el Sr. Embajador a la isla, pudo comprobar el gran interés que esas autoridades tenían en ver realizado este proyecto».<ref>CAT AMR, 1.1. Ajuntament de Roses, sèrie 11.2.8. Agermanaments, exp. 51/1980, Rodas Ciudad griega, documentos hermandad con Roses.</ref></blockquote> A més, però, l'ambaixador informava que les autoritats muniicpals ròdies

@@ Línia 14: / Línia 14: @@
 De fet, la memòria o, millor dit, la tradició local havia creat i mantingut un nexe d'unió sentimental amb la ciutat grega de Rhodes, a qui s'ha considerat sempre, malgrat l'absència de comprovació científica, la mare fundadora. Josep Maria Barris ja ho havia escrit: <blockquote>«A tall d´anècdota, és curiòs constatar la quantitat de comerços amb el nom de Rodes o el nom de carrers i de barris que s´hi refereixen –no ja d´ara només, sinó que als anys 50, per exemple, hi hagué una avinguda dels Helenos, actualment carrer Francesc Macià-».<ref>Josep Maria Barris, «Kalos ierzate (Benvinguts)», a Roses o la recerca de la zona grisa, Roses, Ajuntament de Roses, 2008, col. Assaig i Recerca, 6, pàg. 44.</ref></blockquote>
-Sigui com sigui, el Ministeri d'Administració Territorial, a través de la seva Direcció General d'Administració Local, estava molt interessat en seguir i potenciar l'assumpte. Evidentment, l'Estat espanyol, durant aquests primers anys de democràcia, maldava per legitimar el nou règim polític i inserir-lo en el context europeu, de cares a una futura incorporació a la comunitat de nacions europea de la UE. El 13 de gener de 1981 enviava a l'Ajuntament de Roses un fulletó que explicava com agermanar-se amb una altra ciutat, quins objectius es perseguien i els resultats que se'n podien esperar,i, encara que fos un document editat per la secció belga del Conceil des Communes d'Europe, <blockquote>«desde el punto de vista de la Administración local belga, però que, «mutatis mutandis», puede ser también de utilidad para la española». </blockquote>
+Sigui com sigui, el Ministeri d'Administració Territorial, a través de la seva Direcció General d'Administració Local, estava molt interessat en seguir i potenciar l'assumpte. Evidentment, l'Estat espanyol, durant aquests primers anys de democràcia, maldava per legitimar el nou règim polític i inserir-lo en el context europeu, de cares a una futura incorporació a la comunitat de nacions europea de la UE. El 13 de gener de 1981 enviava a l'Ajuntament de Roses un fulletó que explicava com agermanar-se amb una altra ciutat, quins objectius es perseguien i els resultats que se'n podien esperar,i, encara que fos un document editat per la secció belga del Conceil des Communes d'Europe, <blockquote>«desde el punto de vista de la Administración local belga, però que, «mutatis mutandis», puede ser también de utilidad para la española.»<ref>''Íbidem, ''CAT AMR, 1.1. Ajuntament de Roses, sèrie 11.2.8. Agermanaments, exp. 51/1980, .</ref></blockquote>
 En paral·lel, la Comissió Municipal Permanent de l'Ajuntament de Roses, en sessió celebrada el dia 8 de gener de 1981, acordava considerar <blockquote>«de sumo interés, tanto desde el punto de vista histórico como turístico, el llegar a un acuerdo de hermanamiento con la ciudad griega de Rodas»<ref>''Íbidem, ''CAT AMR, 1.1. Ajuntament de Roses, sèrie 11.2.8. Agermanaments, exp. 51/1980, .</ref></blockquote>. A més, s'acordava passar l'expedient a la Comissió Municipal de Turisme per a què informés el que calgués. Per tant, doncs, s'enfocava el tema des d'un punt de vista eminentment turístic. Aquest acord es va comunicar a la Direcció General d'Administració Local, que ho comunicà al seu torn al Ministeri d'Afers Exteriors. L'interès estatal pel tema es  mantingué fins a tal punt que al mes de març de 1981 el Ministeri d'Exteriors demanava al d'Administració Territorial com estava el tema de l'informe de la Comissió Municipal de Turisme i, ràpidament, s'interpel·lava a l'Ajuntament sobre aquest assumpte (6 d'abril de 1981). Encara al mes de novembre del mateix any, el Ministeri d'Administració Territorial, davant la manca de resposta de l'Ajuntament de Roses, tornava a insistir en com estava el tema. La documentació no aclareix com acabaren aquestes gestions per realitzar l'agermanament amb Rhodes. Els resultats, tanmateix, foren eloqüents i la manca de concreció es mantingué, encara, uns quants anys més.