Mostra la font per a Imma Carrion Ferrer

[[Categoria:Les urbanitzacions]]
[[Categoria:Política]]
[[Categoria:Matemàtiques]]
[[Categoria:Pedagogia]]
[[Categoria:Escoles]]
[[Categoria:Estudiants]]
[[Categoria:Històries personals]]
[[Categoria: Locus Amoenus]]


[[Fitxer:Imma_carrion.JPG|350px|thumb|dreta|Imatge d'Imma Carrion Ferrer]]



'''Imma Carrion Ferrer''' (Roses, 17 de juliol de 1959), és una professora i activista rosinca.
== Biografia ==
Nascuda a [[Roses]], Imma Carrion Ferrer és mestra i llicenciada en Psicopedagogia. És filla de la rosinca [[Sílvia Ferrer Ferrer]], que va ser regidora de l’[[Ajuntament de Roses]] i jutgessa de Pau i de [[Gerardo Carrión Moro]], natural de [[Collado Villalba]] ([[Madrid]]), que va arribar a [[Roses]] a finals dels anys [[1950]] i que amb el boom del turisme va crear la seva empresa constructora. Està casada amb [[Pep Torner Malé]], gestor cultural, i tenen una filla, un fill i una neta.

De ben jove, mentre estudiava, es va dedicar durant força anys als infants i joves de la població, com a monitora i responsable del [[MIJAC]] a [[Roses]]. Cada dissabte a la tarda es reunia a la rectoria un equip de monitors i monitores per fer activitats d’esplai amb infants i joves de 6 a 14 anys i als estiu anaven un parell de setmanes de colònies i uns dies d’acampada amb els més grans. Al [[MIJAC]] va descobrir que la seva vocació era l’ensenyament i va marcar la seva manera de relacionar-se amb l’alumnat. Va participar activament durant la seva adolescència i joventut en la vida social de la població. En aquest sentit, va organitzar, juntament amb [[Jenar Fèlix]], [[Jordi Coll]] i [[Jordi Gratacós]], que conformaven el grup activitsta cultural [[Grup Independent Empordà]], el concert [[Roses Canta]], que va dur al [[camp de futbol Díaz Pacheco]] la nit del 20 d'agost de 1976, entre d'altres, a [[Ramon Muntaner]], [[Quico Pi de la Serra]], [[Dolors Laffitte]], el [[grup Indika]] i [[Pere Tàpies]]. Una setmana més tard, el 28 d'agost, varen portar el cantautor [[Ovidi Montllor]], que va actuar a la [[SUF]].

Com que les matemàtiques li agradaven molt i en volia ser professora en un institut, va començar l'any [[1976]] la carrera de Ciències Exactes a la [[Universitat Autònoma de Barcelona]], però després de tres anys va decidir canviar i seguir els estudis de Magisteri a [[Girona]]. 

Un cop acabats els estudis, la primera plaça de mestra que va obtenir va ser a [[Roses]], a l’[[Escola Narcís Monturiol]], el setembre de [[1983]]. Anys a venir, el juliol de [[1992]], en seria nomenada directora. Amb l’arribada d’alumnat procedent d’arreu, l’escola havia quedat petita i calia reformar-la i ampliar-la. La manca d'espai, tanmateix, no permetia l’ampliació necessària i es va optar per construir una nova escola en un terreny més gran, situat a la urbanització [[Els Grecs]]. El setembre de [[1993]], acabada la construcció de la nova escola, tot l’alumnat i el personal docent i no docent de l'[[Escola Narcís Monturiol]] s'hi va traslladar per poder fer les obres de remodelació a l'antic col·legi. El setembre de [[1996]], un cop acabades aquestes obres, es va repartir l’alumnat i el personal entre les dues escoles. Malgrat ser encara directora de l’[[Escola Narcís Monturiol]], va decidir quedar-se com a directora a la nova [[Escola Els Grecs]], on va continuar en aquest càrrec fins a l’any [[2004]]. 

El setembre de [[2005]] va tenir l’oportunitat de passar a treballar a l'ensenyament secundari, concretament a l’[[Institut Illa de Rodes]], on finalment va poder impartir, entre altres matèries, matemàtiques a alumnes d’institut. Amb els pas a secundària va decidir completar la seva formació pedagògica i l'any [[2010]] va obtenir la Llicenciatura en Psicopedagogia per la [[UOC]]. Durant els cursos 2010-2011 i 2011-2012, a més de la docència a l’institut, també va impartir classes com a professora associada en el Grau de Mestre d’Educació Infantil i Primària de la Facultat d’Educació i Psicologia de la [[Universitat de Girona]]. A l’[[Institut Illa de Rodes]] va ocupar el càrrec de coordinadora pedagògica des de l’any [[2008]] fins a la seva jubilació el mes de juliol de [[2019]].

Tanmateix, la trajectòria d'Imma Carrion també es caracteritza per la seva activitat política. Més enllà de l'activisme social, s'inicia a principis de [[2011]]. [[Magda Casamitjana Aguilà]], bona amiga i alcaldessa de [[Roses]] en aquells anys, li proposà d’anar a la llista del [[PSC]], com a independent, a les [[eleccions municipals]] que se celebraren el mes de maig de [[2011]] per ocupar-se dels temes de cultura i educació. Malgrat que mai s’havia plantejat entrar en la política activa, li va semblar interessant poder seguir treballant per l’educació dels infants i els joves del seu poble. Els pactes postelectorals no van donar l’alcaldia al [[PSC]], que es va veure obligat a treballar des de l’oposició. Va dimitir del càrrec de regidora el mes desembre de [[2013]], a causa del seu desacord amb el posicionament del [[PSC]] davant el moviment independentista que aquells anys començava a agafar molta força. 

Amb tot, però, l'abandó de la seva presència directa en la política municipal no va significar deixar de participar en la vida pública de la població. Va a entrar a formar part de forma activa de l’[[Assemblea Nacional Catalana]] i d'[[Òmnium Cultural]]. El mes març de [[2018]] va ser escollida coordinadora de l’[[ANC]] a [[Roses]], un càrrec que encara ara desenvolupa.