Mostra la font per a Casa Romanyach

[[Category: Segle XX]]	
[[Category: Política]]
[[Category: Arquitectura]]
[[Category: Institucions]]	
[[Category: Comunitat]]	

<div align=right>[[#CA|CA]] | [[#ES|ES]] | [[#EN|EN]] | [[#FR|FR]]</div>

[[Imatge:AMR_desc_familia_BrunetSerra.jpg|350px|thumb|dreta|La casa Romanyach. Foto:AMR. Autor desconegut. Fons família Brunet Serra]]

<div id="CA" style="display:inline;">La '''casa Romanyach''' està situada al carrer Pi i Sunyer conegut actualment com [[carrer de Davant]] o Major. 
En aquest carrer es podien  contemplar les façanes de les cases de tota la vida:  hi havia la casa on hi vivien famílies a la planta baixa i a sobre hi havia una escola de nenes,  hi havia a [[Cal Tec]] de la família Mallol, [[Can Bec]] i al seu costat hi havia l'edifici que a partir de l'any 1939 i fins l'any 1985 fou l'Ajuntament (conegut com Can Panxo que posteriorment es va anomenar casa Romanyach). Aquest està situat al costat de [[Ca l'Esparter]], [[Cal Baster]] ( la farmàcia). Més enllà hi havia [[Can Joan Ferrer]], [[Can Biels]] i [[Can Castillo]]. Tots aquests edificis eren anomenats amb el nom del seu Propietari.

Si bé existia des d’abans de l’any 1824, l'edifici era una senzilla casa de poble propietat de la família Molinas, l’edifici actual fou completament reedificat en 1894 per [[Francesc Romanyach Berta|Francesc “Panxo” Romanyach Berta]], un indià enriquit amb negocis de drogueria, que fou alcalde de la Vila entre 1894 i 1897. D’estil neoclàssic, la construcció original de l’edifici estava formada per planta baixa, una planta alta i un altell.

L’immoble configura un dels darrers exemples d’arquitectura burgesa de finals del segle XIX i principi del XX que perduren a Roses, dels quals es mantenen alguns testimonis com la [[Casa Mallol]], la [[Casa Mates]] o Cortada, la [[Casa del Marquès de Llinàs|Casa Marquès de Llinàs]] o la [[Casa Canals]] que són d’estil neoclàssic. La casa Romanyach esdevé un document recurrent i irreemplaçable de l’habitatge burgés que caracteritzà el barri benestant i elitista de Roses. 

 
La ''casa Romanyach'' va ser la seu de l'[[Ajuntament de Roses]] des de 1939 fins al seu trasllat a la [[Casa Mallol]], seu actual consistori des de l'any 2004. La seva situació en ple nucli urbà i en un carrer comercial de molta influència ha motivat la seva recuperació per a l’ús públic. La Casa Romanyach va quedar en desús, després d’allotjar diferents serveis municipals al llarg de 65 anys, des de que el ple municipal del 6 d’agost de 1939 acordés el seu lloguer per a ubicar-hi oficines de l’Ajuntament fins al seu trasllat, l’any 2004. La inauguració de la nova seu de l’Ajuntament, a la [[plaça Catalunya]], va motivar el trasllat de la totalitat de serveis que s’hi allotjaven. L'antiga Casa Mallol El consistori va decidir mantenir la façana de l’immoble i integrar-la amb la nova edificació.

Les obres d’enderroc de l’edifici municipal situat al carrer Pi i Sunyer núm. 13 de Roses, es van realitzar amb especial atenció a la conservació de la seva façana. L’objectiu  era mantenir aquest testimoni de l’arquitectura rosinca de finals del segle XIX i la imatge tradicional i històrica de l’immoble. En total, el nou equipament comptarà amb una superfície de 871 m2 i la seva construcció té un pressupost d’1,7 Milions d'euros.</div>



----

<div id="ES" style="display:inline;">'''Casa Romanyach'''
1894
Neoclásico


Vivienda de estilo neoclásico y burgués, marcadamente historicista y ecléctico, situada en el barrio acomodado de Roses y en su calle más comercial. Fue edificada por Francesc «Panxo» Romanyach Berta (1838-1909), un indiano que se hizo rico con negocios de droguería en Cuba y que, una vez de vuelta en Roses, fue alcalde de esta población entre 1894 y 1897. En la planta baja había una droguería, mientras que la vivienda familiar estaba situada en las plantas superiores. Desde 1939 es la sede del Ayuntamiento de Roses, de ahí que el inmueble sea conocido también como el «Ayuntamiento Viejo». En los años 80 del siglo XX se reformó su interior. En 2010 se derribó el edificio y solo se conservó la fachada, su elemento arquitectónico más destacable. Ordenada a partir de sus aberturas rectangulares, que destacan su verticalidad, está enmarcada por molduras y varios detalles ornamentales de carácter floral.</div> 


----

<div id="EN" style="display:inline;">'''Casa Romanyach'''
1894
Neoclassical


A house in the neoclassical, bourgeois style, markedly historicist and eclectic, located in the wealthy neighbourhood of Roses on its busiest shopping street. It was built by Francesc "Panxo" Romanyach Berta (1838-1909), an emigrant to Latin American who had made his money in grocery business in Cuba and who, once returned to Roses, became the mayor of the town between 1894 and 1897. On the ground floor there was a grocery, while the family home was located on the upper floors. From1939, it was the seat of Roses Town Council, which is why the property is also known as the “Ajuntament Vell”. or "Old Town Hall”. In the 1980s, it underwent an internal renovation. In 2010, the building was demolished and only the façade, its outstanding architectural element, was preserved. Articulated with the rectangular openings which emphasise its verticality, it is noted for its mouldings and various ornamental floral details.
</div>


----
 
<div id="FR" style="display:inline;">'''Casa Romanyach'''
1894
Néoclassique


Bâtisse de style néoclassique et bourgeois, nettement historiciste et éclectique, située dans le quartier aisé de Roses et dans sa rue la plus commerçante. Elle fut construite par Francesc « Panxo » Romanyach Berta (1838-1909), un homme qui s'enrichit grâce à des épiceries à Cuba et qui, une fois revenu à Roses, fut maire de la ville entre 1894 et 1897. Au rez-de-chaussée, il y avait une épicerie, tandis que la maison familiale était située aux étages supérieurs. Depuis 1939, c’est le siège de la mairie de Roses, c’est pourquoi le bâtiment est également appelé « ancienne mairie ». Dans les années 80, il fut rénové à l’intérieur. En 2010, le bâtiment a été démoli et seule la façade, son élément architectural le plus remarquable, a été préservée. Organisée à partir des ses ouvertures rectangulaires, qui soulignent sa verticalité, elle est encadrée par des moulures et divers détails ornementaux à caractère floral.
</div>