Mostra la font per a Beatriu Montia Pascual

[[Imatge: Beatriu-Montia-Pascual.jpg|350px|thumb|dreta| Beatriu Montia / Autora: Judith Ijsselstein]] 

<blockquote> <poem> La Beatriu és molt ordenada i perfeccionista, en dóna fe el rebedor de casa seva i el menjador, on podem apreciar la seva gran afició: el col·leccionisme. Les parets són plenes de plats de diferents països, la taula, de nines i, sobretot, la col·lecció que més li agrada: la de xapes de cava. 

Va néixer a Vinaròs l’any 1926. El seu pare era pescador i provenia d'una família de Sant Carles de la Ràpita. '''Quan ella tenia cinc anys, van venir a viure a Roses perquè el seu pare, juntament amb el seu germà, tenia una barca i pescava amb el sistema de la parella a l'Almadrava.''' Va anar al col·legi Sacco i Vanzetti fins als deu anys, moment en què va començar la Guerra i l'escola va passar a tenir funcions militars. 

Ells vivien just davant del safareig municipal, a can Calces, i, quan bombardejaven, anaven a les muralles i a vegades a la botiga d'en Josep Boix. “A sota de la fleca, s'havia fet un refugi on cabien unes dotze persones. Recorda especialment el Canarias, explica que tots van apropar-se a la platja per veure el vaixell i, quan va començar a disparar, van començar a córrer. Elles van anar al Mas Boscà i després a Palau-saverdera, on van dormir tots a la sala de ball. 

Durant la Guerra, el seu pare es va embarcar a la barca Cacatua. Aquesta barca va ajudar a passar un capellà cap França escapant d'una mort segura, però, quan van tornar, els esperaven les autoritats i va haver d'estar dos anys a la presó. L'expressió de la Beatriu es torna trista i la seva mirada es perd per la finestra: “Quan va tornar el meu pare, ja no era el mateix. Va morir uns anys més tard”. 

Ella anava a conferència a casa del senyor Pere i amb els del Sicle; també va anar a cosir a ca l'Angelita Rabell. Als setze anys, i després de la mort del seu pare, va anar a servir a Barcelona. Més tard, va anar a treballar a un estanc durant cinc anys, fins que va conèixer el seu home, en Jaume Núñez, i es van casar. Ell era pescador. Al principi, van llogar un pis al carrer Trinitat i el 1959 '''van anar a viure al barri dels Pescadors'''. Explica que '''la zona era molt solitària perquè el poble acabava al rec de les Mariques i més enllà només hi havia el mas de les Figueres i el col·legi Narcís Monturiol.''' Van tenir cinc fills, tres noies i dos nois, i ara té set néts. Diu que, quan tenia els fills petits, va gaudir molt perquè sempre li ha agradat molt la mainada. 

Durant molt de temps, va treballar a can Jordà, fent les feines de casa, i el seu home va treballar sempre a la pesca. Quan es van jubilar, van començar a viatjar i sempre comprava un plat de record del lloc que visitaven; a més, els familiars que coneixien l'afició també li'n portaven. Així va començar una de les col·leccions més estimades.

Per concloure, la Beatriu comenta que sempre '''li ha agradat molt viure al barri dels Pescadors, perquè conserva encara l'essència de com es vivia abans: “Aquí els veïns són els de sempre, de quan van comprar les cases, i ens coneixem molt”.''' <ref>"La gent gran de Roses III (1923/1927)". Ajuntament de Roses. Novembre del 2013. p.110 </ref></poem></blockquote>


==Notes==
<references/>


[[Categoria: Segle XX]]
[[Categoria: Al mar]]
[[Categoria: La guerra]]
[[Categoria: Històries personals]]