Mostra la font per a Agustín Yusto Centeno

[[Imatge: Agustiyusto.jpg|350px|thumb|dreta| Agustín Yusto / Autora: Judith Ijsselstein]]

<blockquote><poem>L’Agustín va néixer a Pamieres sur Mer l'any 1919, al sud de França. La seva família era de Cigales, a prop de Valladolid, on el seu pare feia de guarda jurat per als camperols del poble, però per motius familiars la família era a França quan ell va néixer. Sobre la seva educació, comenta que només va anar dos mesos a una escola de pàrvuls, però quan va ser més gran, un familiar seu li va ensenyar a llegir i escriure a les nits. 

Quan tenia uns deu anys va començar a treballar a les feines del camp, i als dinou, durant la [[Guerra Civil
|Guerra Civil Espanyola]], va ser destinat al front de Terol, on va lluitar al bàndol de l'exèrcit nacional. Recorda que al front durant la nit alguns parlaven amb els enemics de l'altre costat de la trinxera. L'Agustín s'encarregava de portar els morters que anaven carregats a les mules, però un dia va tenir un accident i va estar quatre mesos a l'hospital de Girona: la guerra havia acabat per a ell. Va tornar a Cigales, on va estar tres anys, però el 1944 '''van demanar voluntaris per anar a treballar a les construccions militars i s'hi va apuntar'''. Primer van anar a Garriguella i després a Roses, on s’encarregaven de fer les anomenades “casamatas” per als canons que hi havia al far i a [[Búnquers de Falconera|Falconera]].

Al cap d'un temps, fou destinat al llac de Sant Maurici, on van construir un alberg per a esquiadors. Després, va anar a Lleida, on va treballar en la construcció dels aquarteraments de la ciutat. Durant aquesta estada va entrar a formar part del cos de barrinaires i dinamiters, i va ser l'encarregat de volar set nius metralladors. Era una operació complicada, perquè estaven al mig de la ciutat. L'Agustín explica que quan va acabar tot el tinent coronel li va dir: “España se lo agradecerá”, però ell va pensar: “Sí, sí, pero son las tres y yo estoy sin comer”.

'''Finalment, fou destinat a l’Escala i posteriorment a Roses'''. Ell era el cap de grup i al seu càrrec tenia unes vuit persones. D'aquells anys, cap al 1945, recorda que van fer unes excavacions a la [[La Morisca|Torre Morisca, per a la construcció d'un observatori i havien de pujar la dinamita en mules.

El 1949 es va casar amb Piedad García, amb qui va tenir una filla. Anys més tard, va deixar la feina i començà a treballar a la [[Base militar Aèria del Pení|base militar del Pení]], on '''va treballar aproximadament vint anys fent tasques de manteniment''', sobretot com a paleta i pintor, fins que es va jubilar.

Entre les seves aficions destaquen la pesca i la cria de canaris. L'Agustín comenta que era criador nacional i membre d’una associació de canaricultors. Ha participat en nombrosos concursos i va arribar a tenir dos-cents canaris a casa. Tot rient, comenta: “Aquello parecía el arca de Noé!” <ref>"La gent gran de Roses II (1918/1923)". Ajuntament de Roses. Març del 2008. p.56</ref></poem></blockquote>


==Notes==
<references/>


[[Categoria: Segle XX]]
[[Categoria: La guerra]]
[[Categoria: Militar]]
[[Categoria: Històries personals]]