Mostra la font per a Ramon Margalef Llambrich

<blockquote><poem>Va néixer a l'Estartit el 1915. Des dels 12 anys el mar ha estat el seu ofici i la seva devoció. Era patró de barca. En Ramon recorda l'enemistat que ni havia entre els de Roses i els de l'Escala. Hi havia baralles entre els pescadors de les barques per aconseguir pescar a Cala Montjoi i a La Pelosa, a la zona compresa entre Cap Norfeu i Falconera. Ha estat un gran pescador. La mar i la barca han estat tan lligats a la seva vida que els dies que no anava a pescar els passava fent vaixells en miniatura. El tipus de barca que fa és l'anomenada parella, dita així perquè anaven sempre de dues en dues.

Tot i la seva edat, el seu cos encara manté la força dels mariners, i la seva salut és bona. Això fa que encara avui dia sigui un gran lector, a qui sobretot agraden les novel.les d'aventures, de viatges i de perills. Ell mateix explica que en diverses ocasions la seva vida ha estat en perill. Una vegada, ell i un company van caure de la barca, van quedar atrapats en un dels laterats i els va enganxar la xarxa. Quan la barca baixava, ells s'enfonsaven a l'aigua; quan pujava, ells podien respirar. "Per un moment, vaig mig perdre la consciència. Vaig veure una cosa dolça i unes llunetes", comenta. 

Durant La Guerra Civil, ell estava destinat al guardacostes Francisco i van ferir·lo en un bombardeig. Té dues ferides de guerra a causa de les quals va estar divuit meses a Cartagena sense poder tornar a Roses.<ref>"La gent gran de Roses. Cent vides, mil històries (1903/1918)". Ajuntament de Roses, febrer de 2005</ref></poem></blockquote>


==Notes==
<references/>

[[Categoria: Segle XX]]
[[Categoria: Històries personals]]
[[Categoria: Rosinques i rosincs]]
[[Categoria: Al mar]]
[[Categoria: Devoció]]