Mostra la font per a Convent de les Pobres Filles de Jesús

El Convent de les Pobres Filles de Jesús fou una comunitat religiosa establerta a Roses entre els anys 1898 i 1934 al carrer de la Trinitat.

===L'arribada===
A finals del segle XIX el mossèn de la parròquia de Santa Maria de Roses Bonaventura Frigola va considrar que els estaments religiosos havien d'incidir amb més força a la societat de l'època, que vivia grans canvis socials. En aquest sentit va aconsellar l'any 1897 que s'establís a Roses alguna comunitat religiosa femenina per fer tasques assistencials i educatives.
Tot i això, no seria ell, sinó el seu successor, mossèn Joan Ordeix que veuria fer realitat aquest desig. El 1898, segons Corominas, i el setembre de 1900, segons Marquès, amb l'arribada d'un grup de religioses de la Congregació de les Pobres Filles de Jesús, amb casa generalícia a Massac (Tarn, França). La mateixa casa francesa havia fet altres establiments a la comarca a Portbou, Llançà i Darnius on obriren escoles per a nenes. 

La citada congregació va ser fundada a la vila de Massac per mossèn Simeon Roucou l'any 1854 amb l'establiment del Convent de Santa Anna amb una església dedicada a Sant Martí. La finalitat era donar resposta a les ànimes dels pobres i dels necessitats. Aquesta situació favorable a l'establiment de comunitats religioses a França va canviar al darrer terç d'aquell mateix sengle. En el tombant dels segles XIX i XX nombroses comunitats religioses franceses es van establir a Catalunya allunyant-se de les lleis anticlericals del govern francès en l'àmbit de l'ensenyament. L'auge d'establiments al país va ser l'any 1901 amb l'aprovació de la llei de Combes.

===La casa i les monges===
La seva instal·lació al carrer del Castell de la Trinitat va sergràcies a la gestió d'alguns veïns de Roses. La primera finca on es van establir era coneguda com ca la senyora Tita, sobre el trull de can Guero. A partir de 191 a can Biel, també al carrer Trinitat. Les primeres monges establertes a Roses foren les germanes Elodi, Helena i Rita. Més endavant hi hauria altres monges recordades com Maria i Llúcia.

La superiora durant la majoria dels anys va ser la germana Elodi, que segons Corominas, era molt autoritària. L'any 1934 degut a la manca de vocacions les monges van marxar a Massac. Ja no tornarien més a Roses, restant unes mestrs laiques al capdavant de l'escola fins l'any 1936.

===Obra===
[[Fitxer:ROS-108-0003.jpg|350px|thumb|dreta|Classe de l'Escola de les monges|AMR, Col·lecció L'Abans, fons Núria Marés Vidal. Autor: desconegut]]
Les monges impartien estudis primaris, al principi una sola classe, i també tenien la funció de guarderia per als més petits quan les mares anaven a treballar al camp o als estenedors. Més endavant van arribar a tenir quatre classes i una guarderia permanent. A banda de les nenes, també hi anaven alguns nens a conferència i a classes de francès.
El currículum tenia una forta base religiosa i marcada clarament per la l'ensenyament de la llengua francesa, l'idioma nadiu de les monges que impartien les classes. El sistema educatiu era memorístic i, a banda de les matèries bàsiques, les nenes aprenien a cosir i brodar. 

En aquella època a Roses hi havia també l'Escola de Nacional de Nenes al carrer de Sant Elm, sobre l'antic Casino. Xavier Corominas informa que a aquesta escola de caràcter públic "hi anaven molt poques nenes, la immensa majoria assistien a l'escola de les monges franceses". L'any 1936 l'escola Nacional de Nenes es fusionaria amb la dels nens en la nova Escola Nacional Mixta.

Josep Maria Marquès va ressenyar que també realitzaven visites domiciliàries a malalts en el marc de la seva tasca assistencial. 

===Mapa===
Situació de la primera casa.
<googlemap version="0.9" lat="42.263386" lon="3.175672" width="350" height="350"  controls="large">
42.263386, 3.175672
Primera casa
</googlemap>

===Mapa===
Situació de la segona casa.
<googlemap version="0.9" lat="42.263076" lon="3.175832" width="350" height="350"  controls="large">
42.263076, 3.175832
Segona casa
</googlemap>

===Fonts===
Josep Maria Marquès, ''Santa Maria de Roses'', Figueres, Patronat Parroquial de Santa Maria de Roses, Col·lecció Sant Feliu, 12, 1992, p. 45. 

Xavier Corominas, "Serveis educatius a Roses" a "50 anys del CP Narcís Monturiol. 1936-1986", a ''Fulls d'Informació Municipal'', número extraordinari, Nadal 1986, sense paginar.

http://collegestegermaine.fr/notre-etablissement/un-peu-dhistoire [consulta: 01/04/2016]

http://www.cc-tarnagout.fr/Massac-Seran,189.html [consulta: 01/04/2016]