Mostra la font per a Carretera de Figueres a Roses

[[Imatge: 5288_reixach.jpg|350px|thumb|dreta|Carretera a l'altura del Salatar durant la segona dècada del segle XX /AMR]]
[[Imatge: ROS-33-0009.jpg|350px|thumb|dreta| Carretera de Figueres a Roses/AMR - Fons Carme Vidal Benavent]]
[[Imatge: ROS-7-0007.jpg|350px|thumb|dreta| Entrada al poble un dia de mercat /AMR - Fons Ramon Baqué Roca]]
 [[Imatge: ROS-113-0009.jpg|350px|thumb|dreta|Entrada de Roses nevada /AMR - Fons Francesc Berta]]
[[Imatge: 5279-Reixach.jpg|350px|thumb|dreta| Vista del pont nou de Castelló inaugural el 1894/AMR]]


La construcció de '''la carretera de Figueres a Roses''' durant la segona meitat del segle XIX va suposar la parcial consecució d'una demanda històrica del territori. Va ser un esdeveniment cabdal per l'economia empordanesa, fortament delmada per la guerra civil (1833-1840) i les fortes sequeres que tingueren lloc durant aquella primera meitat del segle XIX. 

El '''traçat inicial''' de la carretera, inclòs dins del pla de modernització de comunicacions, tenia com recorregut '''Olot- Figueres- Roses''', una xarxa viària que permetria la bona connexió de l'Empordà amb les zones de muntanya i que es preveia que s'allargaria fins a Lleida. Tot i així, i després de l'habilitació del port de Roses com a Duana de 2a categoria <ref> El 20 de febrer de 1843 el General Espartero concedeix al port de Roses l'habilitació com a Duana de segona classe, fet que permetia la importació i exportació internacional i amb Amèrica. Aquesta concessió ja havia estat sol·licitada anteriorment al monarca Ferran VII sense èxit. Ho explica Jaume Santaló a l'article ''El desplegament de la Figueres burgesa. Una aproximació socioeconòmica (1844-1868)'', Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos,  Vol. 44 (2013) , pp. 118-120 </ref>, es concedeix la construcció d'un primer tram d'aquesta via (de Figueres a Roses), que  faria que '''Roses només només distés 1h 30 de Figueres''', tot un progrés pel capitalisme que avançava de mans del nou estat lliberal.  


La concessió del permís de construcció es va voler explicar a l'època com un acte generositat de reina Isabel II envers el poble empordanès, ja que a banda de crear ''una via que aproximés el mediterrani a Figueres''<ref> Expressió utilitzada pel Governador, Joaquim Maximilià Gibert, en el discurs inaugural </ref>, la construcció de la infraestructura també donaria feina a tots aquells jornalers que s'havien quedat a la misèria després d'anys de males collites.  

La carretera es va finalitzar i inaugurar dos anys després de l'inici de les obres,  l'any 1856. <ref> Barris zona grisa</ref> 


===Inauguració de les obres===


El '''20 de febrer de 1954 es van inaugurar les obres''' de la carretera que havia d'unir la ciutat de Figueres amb el port de Roses. A la cerimònia, celebrada a Figueres, hi assistiren les personalitats polítiques i econòmiques destacades de l'època a més d'una generosa representació dels ajuntaments afectats per la infraestructura. Entre els presents hi havia el Governador de la província, Joaquim Maximilià Gibert i Alabau, l'alcalde de Figueres, Josep Puig i Jutge, comissionats de Castelló d'Empúries, Roses, Vilasacra i Vilatenim a més dels militars dels castell de Sant Ferran. La delegació de Roses a l'acte inaugural fou nombrosa ja que a més de l'alcalde, [[Joan Bautista Romañach]], hi assistiren el primer tinent (Pere Cufí), dos regidors (Joan Brunet i Pere París) i el secretari, Jacint Salvador. <ref> La relació d'assistents s'ha extret de l'imprès editat de l'esdeveniment que es pot consultar l'Arxiu Municipal de Roses </ref>  


La cerimònia d'inici dels treballs va començar amb un simbòlic moviment de terres, tal com es  recull en el document on es poden recuperar els principals fets i parlaments de la jornada:

<blockquote><poem>para la solemne inauguracion de las obras de la carretera de Figueres á Rosas, se dirigieron á la pared exterior del edificio que fué convento de Monges benedictinos, desde la que arranca la citada carretera; y llegados á dicho punto, el Ingeniero director de la obras D. José María Faquineto presentó al M.I. Sr. Gobernador de la provincia el carreton y la pala con que habia de principiarse el movimiento de tierras; el referido Sr. Gobernador se dignó arrancar la tierra con la pala, echándola en el carreton y removiéndola despues: cogió en seguida dicho carreton con sus propias manos y le volcó: tuvo á bien disponer finalmente que estos instrumentos se entregasen al Ayuntamiento de Figueras para que los conservase en perpetua memoria de tan solemne acto; cuya Corporacion los recibió con muestras de la mayor satisfaccion. <ref> Fragment extret de la segona pàgina del document editat el 1854 en relació a la inauguració de l'anomenada Carretera de Roses. En la transcripció s'ha respectat l'ortografia original </ref></poem></blockquote> 


Un cop representat l'inici del moviment de terres i abans que el Governador procedís a fer el discurs, aquest va dipositar en una rasa oberta una càpsula del temps: una capsa de zinc que contenia un exemplar de la Constitució vigent, una Gaceta, el Butlletí oficial de la província a més de diaris contemporanis<ref> En concret, es descriu en el document que foren un exemplar del Postillon i un altre de la Granja </ref> i monedes amb l'efígie de la reina Isabel II. Per cobrir aquesta capsa a sobre s'hi col·locà un carreu fet expressament per aquesta finalitat.     


===Projectes de la carretera===


Tot i que el projecte que s'acabà realitzant fou el de l'enginyer Josep Maria Faniqueto, aquest no fou el primer projecte d'aquesta infraestructura, n'hi va haver un d'anterior:

<blockquote><poem> L’anàlisi de la documentació coetània, conservada a l’Arxiu Històric de Girona, informa de l’existència d’un primer projecte de l’agost de 1849, l’autor del qual fou l’enginyer Constantino Germán. En aquell moment, l’obra es pressupostava en 3.584.942,6 rals de billó. Tanmateix, poc temps després (març de 1850), s’encarregava a l’enginyer provincial d’obres de l’Estat, Josep Maria Faniqueto, un informe sobre la possibilitat de reparar únicament el camí existent, cosa que es considerà massa costós i de resultats poc definitius.

El projecte de Faniqueto aprofitava totalment el traçat proposat pel seu predecessor, l’enginyer Germán, encara que el cost de les obres es reduïa als 2.180.655,105 rals de billó. Amb tot, l’enginyer no preveia el pont que havia de permetre superar la Muga a Castelló d’Empúries, atès que “…el puente que ha de construirse debe precisamente ser muy costoso por lo cual creo que debe dejarse para despues”. D’aquesta manera, el projecte fou aprovat per una Reial Ordre de 6 d’octubre de 1853. <ref>Barris, Josep Maria  "A una hora i mitja de Figueres" dins [http://www.roses.cat/la-vila/cultura-i-patrimoni/fitxers/publicacions/llibre-zona-grisa  Barris, Josep Maria. Roses o la recerca de la zona grisa. Articles 1999- 2008. Roses: Ajuntament de Roses, 2008] pp. 247-248 </ref></poem></blockquote>


===Notícies històriques===


De la lectura de la premsa de l'època podem saber que el principal perill a què s'enfrontava la nova carretera eren els aiguats i les crescudes dels rius, tant del Manol com de la Muga. 

La primera notícia la trobem a "La Granja" el 1855, durant la construcció de la via, on es congratula a l'enginyer per l'obra després d'un episodi fort de pluges al que consideren com una prova:

<blockquote><poem> aseguraban que no resistiria dicha obra al empuje de las aguas desbordadas, (...) esperaba el país con algun cuidado la primera de las grandes pruebas á que dicha obra debia verse sujeta.
Esta prueba empero ha tenido ya lugar y el resultada ha sido que deban quedar completamente desvanecidos los temores de los mas desconfiados. Reciba por ello muy merecidos parabienes el indicado Ingeniero autor de dicha obra... <ref> "Carretera de Rosas", La Granja - 01/06/1855, pp. 142 - 143 </ref> </poem></blockquote>


Tanmateix, uns anys després "El Ampurdanés" informa d'un gran temporal amb un ''¡Que llover!''. A la notícia s'hi troben detallats els danys ocasionats per la crescuda del Manol i de la Muga a més de les afectacions a la carretera, sobretot al seu pas per Castelló d'Empúries:

<blockquote><poem>En Castelló, agobiados sus habitantes, determinaron, para que el Muga no invadiese la población, romper la carretera de Roses con el fin de dar ancho paso a las tremendas aguas. <ref>"Gacetilla" El Ampurdanés, 13 d'octubre de 1861. pàg.3</ref> </poem></blockquote>


Ja al segle XX, un article rememora la construcció de la via i exposa el què va significar per l'Empordà la seva construcció.  

<blockquote><poem> La carretera de Figueres a Roses és una via oberta a la civilització, i 1'Empordá li deu, en gran part, la seva riquesa, el seu benestar i la seva prosperitat. De mes a mes, avui té, junt amb la de Cadaquers i la de Vilajuiga, una gran importancia sota l'aspecte del turisme. Ara ens interessa aquesta carretera sobretot com a factor de pau i de progrés en una de les comarques mes belles de Catalunya. <ref> Una carretera isabelina, Autonomista. Suplement Literari, L', 1935-10-01, p. 9.-11  </ref></poem></blockquote>

===Notes===

<references/>


==Bibliografia==


* Barris, Josep Maria  "A una hora i mitja de Figueres" dins [http://www.roses.cat/la-vila/cultura-i-patrimoni/fitxers/publicacions/llibre-zona-grisa  Barris, Josep Maria. Roses o la recerca de la zona grisa. Articles 1999- 2008. Roses: Ajuntament de Roses, 2008] pp. 247-248 
* Santaló Peix, Jaume. [http://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/10.2436-20.8010.01.121/371912 "El desplegament de la Figueres burgesa. Una aproximació socioeconòmica (1844-1868)"], Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos,  Vol. 44 (2013) , pp. 117-130 

===Fonts impreses===

* Carretera de Rosas, La Granja, 1 de juny de 1855, pp. 142 - 143. 
* Imprès de la inauguració de la carretera de Roses. Figueres, 1854. CAT AMR 22. Col•leccions facsímils/documents. 
* Una carretera isabelina, Autonomista. Suplement Literari, L', 1935-10-01, p. 9.-11


[[Categoria: Segle XIX]]
[[Categoria: Carreteres ]]
[[Categoria: Civil ]]
[[Categoria: Servei]]
[[Categoria: Comerç ]]